Els anys 80 i 90 era l’època que hi havia molts aficionats, anomenats “DX-istes”, que es dedicaven escoltar emissores internacionals d’Ona Curta, Ona Mitjana, Ona Llarga i també emissores locals d’FM.

El “DX-isme” és l’afició d’escoltar emissores de ràdio llunyanes o exòtiques. Aquest nom ve de l’abreviatura telegràfica “DX” que significa distància. El radiooïdor o oient s’anomena “DX-ista”. Molts “DX-istes” comencen a escoltar emissores conegudes que serveixen de pràctica i com a punt de referència per a després sintonitzar emissores cada vegada més febles i llunyanes. Els coneixements adquirits pels “DX-istes” han servit en molts casos per solucionar problemes de recepció i transmissió a les comunicacions.

És usual que el “DX-ista” redacti un informe de recepció que envia a l’emissora per a informar-la de la qualitat de la seva emissió. L’emissora sol contestar enviant a l’oient una carta o targeta postal (targeta QSL) i que l’oient afegirà a la seva col·lecció de trofeus valorats en funció de la raresa de l’emissora.

• Ràdio