Els radioaficionats: comunicació, experimentació i servei

Terminologia i definicions.
Radioaficionat. Aficionat a la comunicació a distància per mitjà de les ones electromagnètiques.
Radioaficionat és la paraula correcta en català. Radioafeccionat és una paraula que està en desús.
Radioafició. Aquesta la paraula no es troba al diccionari. En català no existeix.
(Institut d’Estudis Catalans, diccionari de la llengua catalana)

  • Telecomunicació. Transmissió, emissió o recepció de signes, senyals, escrits, imatges, so o informacions de qualsevol naturalesa, perfil, radioelectricitat, mitjans òptics o d’altres sistemes electromagnètics.
  • Ones radioelèctriques. Ones en què la freqüència es fixa convencionalment per sota de 3.000 GHz que es propaguen per l’espai sense cap guia artificial.
  • Radiocomunicació. Telecomunicació tramesa per mitjà d’ones radioelèctriques.
  • Servei de radioaficionats. Servei de radiocomunicació que té com a objectiu la instrucció individual, la intercomunicació i els estudis tècnics, efectuats per radioaficionats, és a dir, per persones degudament autoritzades de conformitat amb la llei, que s’interessen per la radiotècnica amb caràcter exclusivament personal i sense ànim de lucre.
  • Estació radioelèctrica. Un o més transmissors o receptors, o una combinació de transmissors i diversos receptors, incloses les instal·lacions accessòries necessàries per assegurar un servei de radiocomunicació en un lloc determinat.
  • Radioaficionat. De forma genèrica, qualsevol titular d’una autorització i llicència d’estació de radioaficionat que ha estat emesa d’acord amb la llei.
  • Estació de radioaficionat. Estació radioelèctrica del servei de radioaficionats.
  • Estació fixa de radioaficionat. Estació de radioaficionat utilitzada amb caràcter permanent en una ubicació determinada.
  • Estació mòbil de radioaficionat. Estació de radioaficionat destinada a ser utilitzada en moviment o mentre estigui aturada en llocs no determinats.
  • Estació portable de radioaficionat. Estació fixa de radioaficionat, en què la utilització es realitza amb caràcter temporal i en desplaçaments periòdics i sistemàtics, en una ubicació diferent de l’habitual amb la prohibició d’utilitzar-la durant el trasllat.
  • Estació col·lectiva de radioaficionat. Estació de radioaficionat en què el titular és una associació de radioaficionats reconeguda.
  • Reemissor. Estació repetidora d’aficionat. Estació col·lectiva fixa d’aficionat en què el funcionament es basa en la retransmissió de les emissions de radioaficionat rebudes per l’estació i l’objectiu bàsic és ampliar l’abast de les comunicacions.
  • Radiobalisa. Estació fixa de radioaficionat destinada a realitzar estudis de propagació en què el funcionament es basa en l’emissió automàtica de senyals d’identificació.
  • Targeta QSL. Targeta postal que s’envia entre els radioaficionats i que conté les dades necessàries per a confirmar i verificar un comunicat, anomenat QSO, realitzat entre ells.

Els radioaficionats.
Un radioaficionat és una persona que estudia les ones electromagnètiques tant en el seu vessant pràctic com teòric. Originalment un radioaficionat era una persona entesa en electrònica que estudiava l’ús pràctic de les ones electromagnètiques. Amb el pas del temps els radioaficionats varen anar divergint els seus interessos cap a noves disciplines alienes, a vegades, a les comunicacions per mitjà d’ones electromagnètiques: informàtica, comunicacions digitals, etc. Amb l’aparició de l’electrònica de consum també va aparèixer un nou tipus de radioaficionat, aquell que utilitza la ràdio per a realitzar comunicats amb altres radioaficionats per plaer de comunicar-se i mantenir un contacte i també per a participar en concursos, expedicions DX, activitats, diplomes i targetes QSL commemoratius d’algun esdeveniment important.

La denominació reglamentària oficial és la de Servei d’Aficionats. La definició de la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT) des de fa diversos anys és la següent:

Servei de radiocomunicació que té per finalitat la instrucció individual, la intercomunicació i els estudis tècnics, efectuats per radioaficionats, això és, per persones degudament autoritzades que s’interessen en la radiotècnia amb caràcter exclusivament personal i sense finalitat de lucrativa.

L’afició a la ràdio és tant una afició com un servei en el qual els radioaficionats utilitzen diversos tipus d’equips de radiocomunicació per a comunicar-se amb altres radioaficionats per al servei públic, el divertiment i l’autoformació. Els radioaficionats utilitzen les comunicacions sense fils i són capaços de donar suport a la comunitat amb comunicacions d’emergència en casos de desastres si és necessari, mentre augmenten el seu coneixement personal de la teoria de l’electrònica i de la ràdio. S’estima que hi ha sis milions de radioaficionats a tot el món. A Catalunya n’hi ha 4.839 (dades del 30 de setembre de 2020).

Història.
Encara que els seus orígens es remunten almenys a finals de 1800, l’afició a la ràdio com es practica ara per ara, no va començar fins a l’any 1900. La primera llista de radioaficionats és el First Annual Official Wireless Blue Book of the Wireless Association of America el 1909. Aquest primer Callbook de ràdio hi consten estacions de telegrafia sense fils del Canadà i dels Estats Units, incloent-hi vuitanta-nou estacions de radioaficionat. El naixement dels radioaficionats està fortament associat amb diversos experimentadors aficionats. Al llarg de la seva història, els radioaficionats han fet contribucions significatives a la ciència, l’enginyeria, la indústria i serveis socials. La investigació realitzada pels radioaficionats ha fundat noves indústries, construint economies i salvant vides en moments d’emergència.

Comunicació i experimentació.
Aquestes són les finalitats dels radioaficionats i les motivacions per les quals persones de tots els nivells socials es fan radioaficionats. Joves i grans junts gaudeixen de l’emoció de trobar i intercanviar coneixements amb persones de tot el món. És gairebé impossible descriure en paraules l’excitació que suposa la construcció d’un equip o la consecució d’un nou circuit, i després aconseguir que es comporti bé per a incorporar-lo com un element més a l’estació. Tampoc no es pot explicar amb paraules la sensació que se sent amb el fet de poder contactar amb països del món molt allunyats de casa nostra i arribar algun dia a tenir-los tots contactats, això si, només mitjançant la ràdio, mai a través d’altres mitjans que són amb fils com per exemple Internet. No s’han de confondre mai les connexions fetes sense fils (ràdio) amb les d’Internet, Echolink, eQSO, Messenger, Skype, Zello, etc., que no tenen absolutament res a veure amb els radioaficionats. L’objectiu del radioaficionat és fer contactes només per ràdio. No té cap validesa fer contactes per internet perquè serien contactes falsos. Quan un radioaficionat acredita que ha treballat un determinat nombre de països, significa que els ha fet amb la seva emissora i antenes. Si hi intervingués un altre mitjà que no sigui la ràdio seria un frau, un engany, i aquest radioaficionat seria desqualificat. Actualment hi ha 340 països que s’anomenen Entitats DXCC, i que no sempre coincideixen amb els estats oficials del món.

Tots els radioaficionats disposen d’un distintiu amb el qual s’identifiquen (per exemple: EA3RKO). L’indicatiu ha de figurar obligatòriament en la prova d’un comunicat entre dos radioaficionats, la targeta QSL. (Targeta postal que certifica la veracitat d’un comunicat anomenat QSO).

Els prefixos d’aquests indicatius han estat atribuïts mundialment per la Unió Internacional de Telecomunicacions. Per exemple, els prefixos EA3, EB3, EC3, ED3, EE3, EF3, EG3, EH3, AM3, AN3 i AO3 pertanyen a Catalunya.

Activitats i pràctiques.
Gairebé sempre fan servir diverses formes de transmissió per a comunicar-se. Les transmissions de veu més comunes, com la freqüència modulada (FM), ofereix àudio d’alta qualitat, i altres, com la modulació en banda lateral única (SSB), ofereix comunicacions més fiables a molt llarga distància i d’abast mundial, quan els senyals són febles i l’amplada de banda és restringit, amb el sacrifici de la qualitat d’àudio.

La radiotelegrafia utilitzant el codi Morse (també conegut com a CW, continuous wave) és una activitat que data dels primers dies de la ràdio. És l’extensió sense fils de la telegrafia terrestre desenvolupada per Samuel Morse i el mètode de comunicació a llarga distància en directe predominant del segle 19. Encara que els modes digitals han substituït l’obsoleta telegrafia (oficialment desapareguda), una minoria de radioaficionats encara utilitza aquest mode, principalment a les bandes d’ona curta i per al treball experimental com la comunicació terra-lluna-terra (rebot lunar) amb els seus avantatges inherents de bona relació senyal/soroll. El codi morse, utilitzant grups de codis acordats internacionalment, permet les comunicacions entre aficionats que parlen diferents llengües. També és popular entre els transceptors casolans, ja que els transmissors només de CW són més fàcils de construir. Un mode popular entre els constructors d’equips casolans era la modulació d’amplitud (AM), utilitzat per molts radioaficionats d’èpoques anteriors.

Durant molts anys, demostrar habilitat amb el codi Morse va ser un requisit dels exàmens per a obtenir la llicència de radioaficionat per a les bandes d’alta freqüència (freqüències inferiors a 30 MHz), però en canvis posteriors de les reglamentacions internacionals el 2006, va deixar de ser-ho. Com a exemple, la Federal Communications Commission (FCC) va retirar a poc a poc aquest requisit per a totes les classes de llicències el 23 de febrer de 2007.

Els ordinadors han afavorit la utilització dels modes digitals. Aquests modes AMTOR, APRS, BPSK, CONTESTIA, C4FM, DMR, DSTAR, FAX, FSK, FT4, FT8, HELL, JT65, JT9, MFSK, MT63, OLIVIA, PACKET, PACTOR, QPSK, ROS, RTTY, RTTYM, SSTV, THROB, T10 entre molts d’altres, permeten comunicacions mundials amb potència molt baixa a les bandes d’ona curta (HF) i en l’actualitat estan molt de moda fins al punt que la majoria de radioaficionats els utilitza en detriment dels analògics.

Te’n recordes? Renovació total de l’estació EA3FGN

Te’n recordes? Avui fa onze anys, 2009-2020.

L’estació EA3FGN (Joan) ha renovat la seva estació. Nous equips d’HF, VHF i UHF.

Avui dissabte 31 d’octubre de 2009, EA3GJA, EA3FGN i EA3FHP han instal·lat l’antena nova tribanda de 50, 144 i 430 Mhz. una Diamond V-2000. Els equips nous són un KENWOOD TS-480 SAT i un YAESU FT-7800.

EA3GJA

EA3GJA muntant una antena.

EA3FGN

EA3FGN a la teulada.

El menyspreu a Catalunya de les plataformes QRZ, LoTW, eQSL i DMR

QRZ.com és un cercador americà d’indicatius de radioaficionat on s’hi poden cercar les dades personals (nom, adreça, població, biografia, email, etc.) dels radioaficionats tot del món que hi estan donats d’alta. No sabem si això és legal a Europa o vulnera la Llei orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal (LOPD).

El Logbook of The World (LoTW) és un base de dades de l’American Radio Relay League (ARRL) que ofereix un servei de verificació de contactes entre radioaficionats. Utilitzant el LoTW, els radioaficionats poden reclamar i verificar els contactes (QSOs) realitzats amb altres aficionats, generalment per a sol·licitar crèdits per a diplomes com el DXCC de països. Aquest tipus de verificació antigament requeria intercanvi de targetes postals (QSL) de paper i l’enviament a l’ARRL, un procés lent i una mica car.

eQSL és un servei d’intercanvi de targetes QSL electròniques entre els radioaficionats. Està dissenyat per a ser la forma més ràpida, fàcil i econòmica d’intercanviar les targetes de verificació de contactes, eliminant el cost i el temps de les targetes postals de paper.

La base de dades mundial del sistema DMR (Digital Mobile Radio) concedeix les anomenades “Ràdio ID”, és a dir, un indicatiu numèric que va aparellat amb l’indicatiu de radioaficionat i que permet accedir al sistema DMR. Aquesta identificació no té cap validesa legal, ja que és concedida pels mateixos radioaficionats i no per una administració pública, com en el cas dels indicatius de radioaficionat, després de superar un examen.

No sabem si això és legal a Europa o vulnera la Llei orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal (LOPD), ja que els gestors del sistema, (radioaficionats, persones particulars), sol·liciten una còpia de la llicència de radioaficionat i que, per cert, no admeten el Carnet Català de Radioaficionat emès per la Generalitat de Catalunya, fet que demostra el seu total desconeixement sobre la Nació catalana, el seu Govern i les seves institucions.

Els propietaris dels quatre llocs tenen un problema: prohibeixen la inclusió de Catalunya a les dades personals, adreça, etc. dels radioaficionats catalans i modifiquen els comptes de forma que sempre eliminen el nom de Catalunya i la senyera oficial de Catalunya.

En el cas del QRZ.com el radioaficionat EA3FHP va aconseguir que, entre els anys 2003 i 2010, aquest cercador hi hagués la possibilitat de configurar-lo de forma que a les adreces dels operadors catalans hi aparegués el nom de Catalunya i la senyera oficial. A partir del 2010, a causa de fortes pressions dels radioaficionats espanyols, el propietari del cercador AA7BQ va decidir prohibir la senyera oficial de Catalunya i el nom de Catalunya permanentment.

El cas del Logbook of The World (LoTW) consisteix en el fet que l’American Radio Relay League (ARRL) es nega a afegir Catalunya a la llista de països del diploma DXCC, malgrat que compleix tots els requisits segons les seves bases i amb l’agreujant que ignora a més de dos mil radioaficionats (la majoria) que han signat a la plataforma change.org a favor del reconeixement de Catalunya com a entitat/país del citat diploma DXCC.

En el cas d’eQSL, és pràcticament el mateix, el seu propietari N5UP, es nega a permetre el nom de Catalunya a les adreces dels radioaficionats catalans i obliga a posar un país que no és el correcte.

DL5DI responsable i propietari de la base de dades mundial del sistema DMR (Digital Mobile Radio), es nega rotundament a incloure Catalunya a la llista d’usuaris registrats en aquest sistema i afirma que “Catalunya no és un país, sinó una regió d’Espanya”. Hem enviat molts correus electrònics intentant convèncer aquest radioaficionat que les dades personals no són de la seva propietat i que cada radioaficionat té dret a posar el país que desitgi, en aquest cas, Catalunya.

Davant d’aquesta discriminació i imposició, l’any 2014 ens vam donar de baixa de QRZ.com, el 2016 del LoTW i el 2020 d’eQSL i del DMR. Per tot això exposat, convidem a tots els radioaficionats a donar-se de baixa de les quatre plataformes.

Entre els anys 2003 i 2010 QRZ.com permetia mostrar la senyera i el nom de Catalunya.

 

Campanya “Catalunya nou país/entitat del diploma DXCC” iniciada i abandonada per EA3HSL.

 

Ens hem donat de baixa d’eQSL, però hem deixat aquest missatge de protesta.

 

Tenim dret a mostrar el nostre país a les nostres dades personals.

Ràdio Club Osona (EA3RKO)

Ràdio Club Osona.

Ràdio Club Osona, EA3RKO és una associació de radioaficionats fundada el 22 de juliol de 1989 per diversos radioaficionats amb llicència i també per CB-istes.

Més endavant, el 29 de novembre de 1997, EB3GKE, EA3FHP i Ramon Tirado Tirado funden l’associació Unió de Radioafeccionats d’Osona, EA3URO.

Finalment, el 26 de juliol de 2011 es constitueix l’associació Ràdio Club Vic, 1C3VIC fundada per EA3FHP i dos radioaficionats aspirants a obtenir la llicència.

Ràdio Club Osona, EA3RKO
NIF: G59520585
ea3rko@protonmail.com

Associacions de radioaficionats d’Osona

Ràdio Club Osona, Unió de Radioafeccionats d’Osona i Ràdio Club Vic.

Les associacions de radioaficionats d’Osona no pertanyen ni tenen cap vinculació formal amb cap federació d’associacions, però mantenen excel·lents relacions amb totes les associacions i federacions de radioaficionats nacionals de Catalunya.

Les tres associacions són totalment independents, fidels als seus principis d’independència associativa. La seva política és la de mantenir relacions amb les diverses Administracions per a defensar els drets dels radioaficionats catalans.