Autor: ea3fhp

EA3FHP abandona el domini .cat

A partir d’avui, EA3FHP desconnecta el domini ea3fhp.cat que ha estat actiu durant dotze anys. (2013-2025)

El fracàs del domini .cat: Un projecte ambiciosament desconnectat de la realitat

El domini .cat, creat el 2005 per impulsar la presència digital de la llengua i la cultura catalanes a internet, va ser considerat una iniciativa pionera. Però, amb el pas dels anys, s’ha anat revelant com un projecte ambiciós que no ha aconseguit els èxits esperats, i el seu fracàs es fa cada vegada més evident.

Orígens del domini .cat

El domini .cat va néixer amb la idea d’establir un espai exclusiu per als usuaris, organitzacions i empreses que volguessin promoure la llengua i la cultura catalana a internet. Va ser el primer domini de primer nivell (TLD) creat per representar una llengua i una cultura, i la seva aprovació per la ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers) va ser celebrada com una victòria per al catalanisme digital.

Des del seu llançament, el .cat volia ser un símbol de la diversitat lingüística i cultural d’internet, alhora que impulsava la presència en línia de la comunitat catalana. Però, tot i l’entusiasme inicial, el domini mai ha aconseguit una adopció massiva.

Un nombre d’usuaris inferior a les expectatives

Des del seu llançament, els registres de dominis .cat no han crescut de la manera esperada. Tot i que al principi hi havia un cert interès per part de les institucions i empreses catalanes, moltes d’elles han preferit altres dominis més generals, com el .com o .es. Això ha fet que el nombre de dominis registrats sota .cat hagi estat molt inferior al d’altres dominis com .eu (destinat a Europa) o fins i tot a altres regions que també han llançat dominis específics de la seva cultura i llengua.

Segons les últimes dades disponibles, el nombre de dominis .cat no ha arribat ni als 100.000 registres, una xifra molt per sota d’altres dominis que tenen un abast molt més global. Aquesta manca d’interès ha generat dubtes sobre l’eficàcia de la mesura i sobre la capacitat del .cat per connectar realment els internautes amb la cultura catalana.

Problemes d’identitat i de públic objectiu

Un altre dels grans problemes que ha patit el domini .cat és la falta d’una identitat clara. Tot i que el domini va néixer amb l’objectiu de donar visibilitat a la cultura catalana, no ha acabat de trobar el seu públic objectiu. La comunitat catalana és diversa i té múltiples maneres d’identificar-se, ja sigui a través de l’idioma, la política o altres factors. Això ha provocat que el domini .cat no hagi aconseguit una identificació automàtica amb el conjunt de la població, i molts catalans han preferit utilitzar dominis més universals i àmpliament reconeguts.

Desafiaments econòmics i institucionals

A més dels problemes de visibilitat i adopció, el domini .cat també ha patit dificultats econòmiques. El cost del registre i la renovació de dominis .cat és superior al d’altres dominis més generalistes, cosa que ha desincentivat molts usuaris potencials. A més, les organitzacions i empreses catalanes han mostrat poc interès a invertir en un domini que no ofereix una visibilitat prou gran ni una rendibilitat clara.

Els esforços per promocionar el .cat a través d’iniciatives institucionals no han estat prou efectius, i el domini ha acabat quedant-se limitat a un cercle reduït d’entitats i projectes més vinculats a l’àmbit cultural o polític.

El futur del .cat: Un model que potser no ha trobat el seu temps

Amb el pas dels anys, molts s’han preguntat si el domini .cat ha estat realment una aposta encertada. Els canvis en l’ús d’internet i la globalització digital han fet que molts internautes optin per dominis més àmpliament reconeguts, deixant enrere iniciatives com el .cat. En aquest sentit, sembla que el projecte ha estat desconnectat de la realitat actual d’internet, on els usuaris busquen facilitar-se la vida amb noms de domini ràpids i fàcils de recordar.

En definitiva, el domini .cat és un projecte que, malgrat tenir bona intenció, no ha aconseguit adaptar-se a les dinàmiques del món digital contemporani. El seu fracàs no vol dir necessàriament que no tingués un valor simbòlic, però és evident que no ha aconseguit establir-se com una eina útil per a una gran part de la població catalana.

El temps dirà si el .cat té un futur en què es pugui revitalitzar o si quedarà com una curiositat digital d’una època que potser ja ha passat.

Un domini molt car i invisibilitzat pel Google

El domini .cat va ser aprovat oficialment el 16 de setembre de 2005. És un domini de primer nivell patrocinat d’Internet per a la llengua i cultura catalanes. En aquell moment tothom es va alegrar molt d’haver aconseguit aquest domini, però cal recordar que no és un domini territorial que identifica Catalunya al món, simplement és un domini per a la llengua i cultura catalanes. El domini territorial que correspondria a Catalunya és el .ct, però no es va arribar a aconseguir perquè no es va defensar prou bé, o diguem-ho clarament, es va defensar molt malament.

Domini .ct segons la Viquipèdia:

.ct és un domini de primer nivell territorial suggerit per a Catalunya. Campanya pel domini .ct és una forma col·loquial de definir la Campanya per a la creació d’un estàndard territorial ISO 3166-1 alpha 2 ct per a Catalunya.

Els dominis territorials, ccTLD, són exclusivament de dues lletres, com els veïns .fr, .it, .uk o .ad d’Andorra i .gi de Gibraltar. Prenent això com a exemple, les combinacions possibles amb les lletres del mot “Catalunya” serien, doncs: ca, ct, cl, cu, cn, cy. Com es pot comprovar a ISO 3166-1, tots els abreujaments excepte ct estan ocupats (deixant de banda que cn i cy possiblement no serien correctes en català en tractar-se la ‘ny’ d’una única consonant).

Pel que fa a l’abreujament .cat de 3 lletres cal fer diversos matisos:

  1. L’objectiu de la campanya era la normalització internacional del nom del país, i no només la creació d’un TLD.
  2. En cas d’assolir l’ISO 3166, quedaven registrats els dos abreujaments, ct i cat (són dues llistes diferents dins del mateix estàndard: ISO 3166-2 i ISO 3166-3).
  3. L’any 1996 era inimaginable pensar a registrar cap domini diferent respecte dels genèrics: .com, .net, .org, .edu i .mil.

Només es registren dominis territorials ccTLD si existeix el corresponent codi ISO 3166, i només es registren codis ISO 3166 si es compleixen aquests requisits:

  1. Que el territori que es vol registrar estigui físicament separat del territori al qual està inscrit, és a dir, que sigui una illa, un territori d’ultramar o simplement una regió aïllada.
  2. Que la sol·licitud provingui del govern d’un estat, del Ministeri d’Indústria, concretament, ja que ISO és un organisme de creació d’estàndards bàsicament de caràcter industrial.

Un cop es va veure que la primera condició no es complia, aviat van adonar-se que l’objectiu de la campanya només podia consistir a aconseguir que el ministre d’Indústria espanyol formulés la sol·licitud formal del registre d’abreujaments per a les diferents comunitats autònomes espanyoles. Va ser durant el mandat ministerial de José Montilla quan es van veure més possibilitats d’aconseguir-ho, els altres ministres no van donar cap mena de resposta a les demandes dels partits catalans i del Parlament de Catalunya.

El 21 de desembre de 1999 es tanca la campanya amb 7.600 signatures. Tot seguit es farà un repàs al llarg dels anys destacant els fets més importants:

  • 3 de desembre de 2001: Artur Mas, conseller en Cap, respon a una pregunta de Francesc Ferrer (ERC): “El Govern continua tenint el màxim interès en què es reconegui en l’àmbit internacional l’abreujament de Catalunya. Tanmateix, les normes que regeixen la llista ISO 3166 no fan viable, ara com ara, que s’aconsegueixi tal reconeixement.” (Núm. d’expedient 314-08367/06). A partir d’aquest punt, no consten més preguntes o proposicions al Parlament sobre aquest tema. El Govern considera que “acompleix la resolució 192/V del Parlament de Catalunya”.
  • 19 de febrer de 2003: es registra l’ADD.CT, “Associació per a l’homologació ISO 3166 dels abreujaments CT i CAT”
  • 2004: es crea l’associació puntCAT per aconseguir un domini genèric de tres lletres (gTLD) .CAT ampliat a la comunitat lingüística i cultural catalana. Tot i que l’objectiu s’escapa de la fita inicial (l’ISO 3166 afecta molts més àmbits), l’ADD.CT considera que CT i CAT es complementen i acorda integrar-s’hi com a membre cofundador.
  • Octubre de 2004: el ministre d’indústria espanyol, José Montilla, anuncia un possible suport al domini .ct, però al final se’n desdiu adduint que Catalunya no era un estat (tot i que la norma ISO 3166-1 també s’aplica a territoris no estatals).
  • Octubre i novembre de 2005: diversos ajuntaments s’adhereixen a la campanya i aproven mocions de suport (consta l’Ajuntament de Banyoles -9/11/95, núm. de sortida 10929- tot i que n’hi va haver d’altres).
  • Desembre de 2007: en una votació confusa, amb els vots de CiU, el PNB, i el PP, el Senat espanyol es va aprovar que Catalunya tingués el domini territorial .ct, però, pocs dies després, el Congrés dels Diputats d’Espanya ho va denegar. – (Font original: Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. Baixa com a PDF)

L’any 2007 va néixer una iniciativa del capítol català de la Internet Society (ISOC-CAT), basada en GoogleApps, que en aquell moment va posar a l’abast de qualsevol usuari la possibilitat de tenir un correu gratuït amb domini .cat. amb tres extensions:

  • josoc.cat
  • cmail.cat
  • gimagail.cat

Aquestes tres opcions proporcionaven un correu electrònic gratuït amb la tecnologia de Google i amb domini .cat, a la comunitat de catalanoparlants, usuaris i entitats relacionats amb la llengua i la cultura catalanes. Aquest servei es basava en la infraestructura proporcionada per Google (Gmail i Google Applications). ISOC-CAT posava el domini i la configuració bàsica del sistema.

Això va durar molt poc, ja que a partir del dia 22 de setembre del 2009, no es van donar d’alta nous comptes de correu amb els dominis josoc.cat, cmail.cat i gimagail.cat.

Més endavant, l’any 2014, sorgeix MailCat.cat. Els seus fundadors el definien així:

MailCat.cat. és una iniciativa privada d’en Joan Carles Sala i en Jordi Atienza que, a causa de demandes que hem tingut de molts usuaris, independentment dels seus ideals, desitgen tenir un compte de correu electrònic amb l’extensió de domini .cat

Desafortunadament, el dia d’avui no coneixem de cap de forma gratuïta, i per això ens ha impulsat a crear aquest projecte i portar-lo endavant.

La nostra intenció no és altra que poder oferir-lo de forma gratuïta, i per a això necessitem la teva ajuda, bé sigui propagant el projecte, o presentant particulars o empreses que vulguin inserir publicitat en aquest lloc web.

Un cop complim l’objectiu teu compte de correu no només serà gratuït, sinó que a més podrem anar incloent totes les millores tecnològiques possibles.

Però la gratuïtat va durar poc. El 28 de febrer de 2022 el correu MailCat.cat va passar a ser de pagament. Aquest el missatge que van enviar als seus usuaris:

Benvolgut,

Fa més de set anys, en Joan Carles i en Jordi vam començar l’aventura de crear un correu gratuït que li vam dir MailCat.Cat.

Sorprenentment, vam veure que ningú, ni empreses ni sobretot institucions, donaven aquest servei d’email en català i gratuït i vam posar-lo en marxa.

La nostra intenció ha estat sempre promocionar la nostra llengua i el nostre país fent servir les eines que avui dia utilitzem tots, com és l’email. Després de molts esforços, promocions i contactes amb ens de l’administració catalana i d’altres, no hem tingut cap mena de suport, ni tècnic ni econòmic. Això vol dir, que hem anat assolint totes les despeses que comporta.

Des d’aquella tarda de primavera del 2014, fins ara, hem intentat que la plataforma no tingués cap cost pels usuaris de MailCat.Cat, buscant suports a les institucions i espònsors. Però malauradament no ho hem aconseguit.

Ja som més de 4.000 comptes actius de correu MailCat.Cat i que creix dia a dia. Sense un suport econòmic, no podem continuar mantenint la plataforma pels alts costos que ja ens està suposant. Ara mateix, els estem cobrint de les nostres butxaques sense cap ingrés que ens ajudi a sufragar totes les despeses.

Per això, i sentint-ho moltíssim, no tenim una altra opció que establir per cada usuari de MailCat.Cat un cost de subscripció mensual de 5 €.

Cada usuari pot decidir fer el que cregui convenient i deixar la plataforma de MailCat.Cat per fer-ne servir d’altres també gratuïtes. Tots els comptes de correu que no hagin obtingut subscripció el dia 28 de febrer de 2022, s’eliminaran definitivament del sistema i s’esborraran totes les dades dels usuaris.

Restem a la vostra disposició i us saludem ben cordialment.

Joan Carles Sala i Jordi Atienza, Cofundadors de MailCat.Cat

Tal com deien ells mateixos en l’escrit dirigit als usuaris: Sorprenentment, vam veure que ningú, ni empreses, ni sobretot institucions, donaven aquest servei d’email en català i gratuït. Nosaltres hi afegim: els catalans, institucions, govern, empreses, particulars, prefereixen tirar-se pedres damunt de la teulada i no donar mai suport a les coses de casa nostra.

D’altra banda, el web elteu.cat  ofereix (oferia) la contractació d’un correu personal de pagament, però ara per ara ni hi ha les tarifes (han desaparegut), ni cap opció per crear i contractar el domini i correu amb domini .cat. El servei d’atenció al client no funciona, els correus no són contestats i el telèfon fix d’atenció al client no és atès. Un autèntic despropòsit i abandonament.

A més a més, el .cat és el domini més car del món i no es poden trobar preus equiparables a qualsevol altre domini. (Recordem que hi ha dominis per 6 € l’any). La Fundació puntCAT que gestiona aquest domini, es vanta que cada dia hi ha més dominis registrats i que “és un gran èxit i tot és molt bonic” quan realment molta gent es dóna de baixa del .cat perquè el preu és desorbitat i gens raonable.

Els catalans fem les coses malament i la tradicional pusil·lanimitat que ens caracteritza fa que ens alegrem dels fracassos. Volem ser catalans, però per ser-ho, ho hem de pagar car.

Conclusió: avui dia és impossible tenir un correu electrònic .cat sense haver de pagar, o si més no, pagant un preu raonable i no abusiu com és fins ara.

(Nota: Per motius tècnics, avui divendres 17 d’octubre de 2025 s’ha tornat a habilitar el domini ea3fhp.cat després d’haver estat inactiu durant més de set mesos, des del dimecres 12 de març de 2025 a les 00:00)

El llenguatge oblidat

Aquest dissabte, 15 de març a les 17.30 h presentarem a l’Espai de Cultura i Natura Can Trona de la Vall d’en Bas el documental: “El llenguatge oblidat. Recuperant els tocs manuals de campanes a Catalunya”, dirigit per Àlex Mas Alcoberro i amb guió de Xavier Pallàs Mariani.

El documental explora el ric patrimoni sonor i cultural vinculat al toc manual de campanes i reflexiona sobre l’abandonament d’aquesta tradició amb la desaparició de la figura del campaner a la majoria dels campanars de Catalunya. El film també dóna a conèixer l’Escola de Campaners de la Vall d’en Bas com un projecte singular per formar nous campaners i garantir així la preservació d’aquest patrimoni.

Tots els que desitgeu venir podeu fer la inscripció gratuïta en aquest formulari.

Font: Xavier Pallàs Mariani

XL Arrossada de Castelladral

Diumenge, 9 de març de 2025
    • Caminada popular
    • Mostra de vins
    • Inauguració del restaurant de Castelladral amb vermut
    • Arrossada

El poble de Castelladral ocupa la part central i més elevada del terme municipal de Navars*, des de la riera de Sant Cugat o del Tordell fins a la vall dels Gitanos, per on discorre la riera d’Hortons. (*Navars és el nom no oficial, però correcte)

Les normatives discriminatòries contra el català aprovades per l’Estat espanyol creixen gairebé un 15 % el 2024

Al llarg de 2024, es van aprovar 218 normes que privilegiaven el castellà i discriminaven el català a les institucions generals espanyoles o a les institucions europees: 54 en els darrers tres mesos de l’any

La legislació estatal més reconeixedora del català no pot evitar tractar-lo de manera diferent al castellà perquè el marc constitucional ho imposa

Fins i tot normes aparentment innòcues revelen que l’Estat espanyol s’imagina a si mateix com un estat castellà: és el cas de les mencions a la Real Academia Española en les normes reguladores de les qualificacions professionals

Durant el 2024, s’ha imposat el castellà en sol·licitidus de subvencions, en la redacció d’instruccions de televisions i mòbils i en l’avaluació d’una llengua en els centres educatius de l’Estat a l’exterior (excloent l’opció d’avaluar-se de català)

Plataforma per la Llengua revela que, durant el 2024, l’Estat espanyol va aprovar fins a 218 normes discriminatòries amb el català. Es tracta d’un 13,5% més que el 2023, quan en va aprovar 192. L’entitat ha fet un seguiment de les normes publicades al Butlletí Oficial de l’Estat espanyol (BOE) i ha publicat cada tres mesos una anàlisi de les normes que contenen clàusules que discriminen el català i privilegien el castellà. Aquest darrer trimestre, se’n van publicar 54, que s’afegeixen a les 71 del tercer trimestre, a les 59 del segon i a les 34 del primer. Un dels àmbits més destacats va ser el de les normes que imposaven l’ús del castellà en la sol·licitud de subvencions o de candidatures a premis. També n’hi va haver, entre d’altres àmbits, per imposar el castellà en la redacció de les instruccions de les televisions, tauletes, mòbils i ordinadors comercialitzats a l’Estat espanyol, per fer prevaldre la versió castellana dels estatuts de 9 federacions esportives estatals i per mantenir l’avaluació exclusiva del castellà en els centres educatius de l’Estat a l’exterior, excloent l’opció d’avaluar-se de català.

El fet que el català no sigui una llengua oficial a l’Estat espanyol ni, de moment, a la Unió Europea genera una situació de desigualtat jurídica. La Constitució espanyola imposa a tots els ciutadans el deure de conèixer el castellà mentre que només permet que les altres llengües pròpies de l’Estat siguin oficials als seus territoris «respectius», però no en les institucions generals. Aquesta desigualtat jurídica de partida entre el català i el castellà fa que fins i tot la legislació amb voluntat igualitària no pugui instaurar un tracte perfectament equitatiu entre ambdues llengües, sense matisos ni excepcions.

Això es pot veure clarament en el redactat de la Llei orgànica 4/2024 del dret de defensa, una llei aprovada el novembre de l’any passat gràcies a Plataforma per la Llengua, que va detectar que es tramitava al Congrés dels Diputats, hi va plantejar esmenes significatives i va acompanyar els partits a defensar-les durant la negociació fins que va aconseguir que s’aprovessin. Aquesta norma suposa un gran avenç per als drets lingüístics dels catalanoparlants, ja que reconeix el dret de les parts a utilitzar el català en els procediments judicials davant dels òrgans amb jurisdicció en tot l’Estat espanyol si han començat en comunitats autònomes on el català és oficial o si les parts hi resideixen, i també reconeix el dret de fer servir una llengua determinada en qualsevol tribunal de l’Estat, «especialment la materna o una de les llengües oficials a les comunitats autònomes», si contribueix al dret de defensa. Per bé que això és un gran avenç, cal fer notar que el dret d’usar el castellà és incondicional en tots els casos i no requereix cap justificació.

La desigualtat estructural del règim jurídic espanyol pel que fa a les llengües pròpies, es pot observar fins i tot en normes que són aparentment innòcues lingüísticament. La normativa revela sovint que l’Estat espanyol es veu a si mateix com un estat essencialment castellà, identificat amb la llengua castellana. En els darrers tres mesos del 2024, per exemple, tres reials decrets i una ordre del Ministeri d’Educació que regulaven les qualificacions professionals esmentaven la Real Academia Española, institució normativa del castellà, com una eina de treball en determinades funcions professionals. Aquestes disposicions no feien cap esment a l’Institut d’Estudis Catalans o a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, les institucions normatives del català.

La discriminació lingüística en la sol·licitud d’ajudes

Com és habitual, tant les 218 normes lingüísticament discriminatòries del 2024 com les 54 dels darrers tres mesos de l’any tractaven àmbits molt diversos. Si ens centrem en el darrer trimestre i les classifiquem en funció de la clàusula lingüística més rellevant que contenen, l’àmbit més regulat era el del funcionament de l’administració i les relacions interadministratives, amb 12 normes. En segon lloc, hi havia les certificacions, els títols i els carnets, amb 10 normes. Les obligacions empresarials i els requisits en la petició d’ajudes públiques van ser àmbits amb 7 normes discriminatòries cadascun. I l’etiquetatge i les instruccions van tenir 6 normes. La simbologia i el reconeixement va tenir 3 normes, l’educació 2 i la promoció 1.

Les normes discriminatòries en la petició d’ajudes públiques són les que més han augmentat els darrers anys. Són virtualment sempre estatals i imposen l’ús del castellà en les sol·licituds de subvencions, en les candidatures a premis i en la documentació acreditativa o l’obra candidata a un premi. L’augment va començar l’any 2021, arran de la posada en marxa del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, gestionat pel govern espanyol i finançat amb fons europeus. De les 7 normes d’ajudes públiques del darrer trimestre de 2024, 3 estan incardinades en aquest pla i 1 està vinculada a un altre programa finançat amb fons europeus, en aquest cas al projecte «Next Generation EU».

Aquestes regulacions tenen un efecte perniciós en la mesura que tendeixen a crear incentius perquè persones, empreses i entitats prioritzin l’ús del castellà també en els seus documents interns o privats. La traducció d’aquests materials pot suposar un important augment del cost en diners i en temps, i en alguns casos pot, fins i tot, treure sentit a l’acte de sol·licitar l’ajuda o de presentar-se a un premi. Com a exemple d’això, es pot citar l’ordre del Ministeri de la Presidència PJC/1087/2024, per la qual s’aproven bases reguladores per a la concessió del Premi «Francisco Tomás y Valiente» pel Tribunal Constitucional i el Centre d’Estudis Polítics i Constitucionals, que estableix que les obres escrites candidates «poden ésser escrites en qualsevol de les llengües oficials espanyoles, acompanyada de traducció en llengua castellana».

La integració europea, un reforç de la desigualtat lingüística

En el pla europeu, la no oficialitat estatal i comunitària del català no es limita a la impossibilitat d’usar-lo en les institucions generals. La integració política i econòmica al continent té nombrosos efectes lingüístics en el dia a dia de les persones. En aquests tres darrers mesos del 2024, per exemple, es va aprovar una directiva del Parlament i del Consell europeus de 23 d’octubre que preveu que la pàgina web de la Unió Europea dedicada a la Targeta Europea de Discapacitat i a la Targeta Europea d’Estacionament per a persones amb discapacitat s’ha de trobar disponible en totes les llengües oficials de la Unió, així com en la llengua de signes internacional i dels estats membres.

A més, un reglament d’execució de la Comissió Europea del 4 de novembre recorda l’obligatorietat que els informes de transparència dels prestadors de serveis intermediaris i dels prestadors de plataformes en línia indiquin el nombre de moderadors disponibles per llengua oficial.

Finalment, el 19 de desembre una directiva del Parlament i del Consell obliga les autoritats de trànsit dels estats a emetre la notificació d’infracció i de seguiment essencial als infractors residents en altres estats membres en la llengua de matriculació del vehicle i a permetre que els interessats sol·licitin la recepció dels documents de seguiment addicional del seu procediment «en una altra llengua oficial de les institucions de la Unió que no sigui la llengua del document de matriculació del vehicle». Fruit d’aquesta directiva, la Comissió Europea ha de mantenir un portal en línia sobre infraccions de trànsit en matèria de seguretat vial en totes les llengües oficials de les institucions de la Unió, per tal de proporcionar informació sobre les normes vigents dels estats membres en aquesta matèria.

Font: Plataforma per la Llengua