Autor: ea3fhp

Les ràdios musicals de Catalunya hauran d’emetre un 25% de les cançons en català

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha aprovat per unanimitat que, a partir de l’1 de gener de 2026, les cadenes musicals hauran de complir amb el percentatge marcat per la llei

Després de més de vint anys en què no s’ha aplicat el 25% de música en català, l’entitat celebra que el CAC hagi posat fi a les pròrrogues i a les adequacions que han facilitat que es reduís aquest percentatge

Plataforma per la Llengua es va reunir el 10 d’octubre amb el Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya per transmetre la importància de fer complir les obligacions pel que fa a l’emissió de música cantada en català que quedava fixada a la Llei 1/1998, del 7 de gener, de Política Lingüística, i a la Llei 22/2005, del 29 de desembre, de la Comunicació Audiovisual de Catalunya

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha aprovat per unanimitat que, a partir de l’1 de gener de 2026, les ràdios musicals de Catalunya hauran d’emetre el 25% de les cançons en català. Així doncs, es posa fi a dues dècades de pròrrogues i adequacions que permetien a les cadenes programar menys música cantada en català de la que establia la llei.

Aquestes adaptacions pactades permetien a les emissores de ràdio acollir-se a uns acords per quedar exempts d’haver d’emetre dins de la seva programació musical un 25% de cançons en català i que, en alguns casos, s’acabava reduint a xifres d’un 2 o d’un 7% de la programació.

Ja feia temps que Plataforma per la Llengua treballava per fer possible aquesta resolució. El 10 d’octubre de 2024, per exemple, es va reunir amb el Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya per transmetre la importància de fer complir les obligacions pel que fa a l’emissió de música cantada en català que quedava fixada a la Llei 1/1998, del 7 de gener, de Política Lingüística, i a la Llei 22/2005, del 29 de desembre, de la Comunicació Audiovisual de Catalunya.

Encara que arribi tan tard, l’entitat celebra que el CAC hagi reconegut per unanimitat les mancances i les anomalies que han envoltat aquesta situació i la seva voluntat de revertir-ho. Plataforma per la Llengua vetllarà perquè la decisió del CAC s’apliqui amb efectivitat i es pugui, a la fi, deixar enrere una etapa de més de dues dècades d’incompliments.

Punt i final a les adaptacions específiques

Per a l’any 2025 no s’acceptaran les noves sol·licituds d’adaptació específica que havien d’entrar en vigor a partir del 21 de desembre de 2024, sinó que gradualment s’aniran ajustant durant aquest any perquè les cadenes es vagin apropant al 25% establert per la llei.

L’any 2022, per exemple, es van demanar i concedir adaptacions a un 2%, un 7%, un 12%, un 12,5% i un 20%. L’aplicació de la fórmula que proposa el CAC per aquest 2025 farà, com es pot comprovar a l’acord publicat, que les adaptacions passin a ser d’entre un 13,5% pels que solien demanar un 2% i d’un 22,5% per aquells que solien demanar un 20%.

Un cop passat aquest període transitori, a partir de l’1 de gener de 2026, ja no s’acceptaran adaptacions i les emissores que fins ara s’hi han acollit hauran de programar el 25% de la música cantada en llengua catalana, tal com disposa la Llei de Política Lingüística des de 1998.

Com s’ha arribat a aquesta situació?

La Llei 1/1998, del 7 de gener, de Política Lingüística, estableix a l’article 26.5 que “les emissores de radiodifusió i de televisió han de garantir que en la programació de música cantada hi hagi una presència adequada de cançons produïdes per artistes catalans i que com a mínim el vint-i-cinc per cent siguin cançons interpretades en llengua catalana o en aranès”.

Des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, l’obligació no s’ha aplicat de manera efectiva i tampoc no s’han imposat sancions a les emissores que l’incomplien.

Al llarg dels anys s’han adoptat diferents acords orientats a facilitar les feines a les emissores. El 2004, per exemple, es va aprovar una Instrucció General del CAC (Acord 118/2004 per entrar en vigor a partir del 2005), que establia diversos criteris per comptabilitzar la programació de la música en català: les cançons emeses entre les 7.00 h i les 12.00 h i entre les 18.00 h i les 20.00 h podien computar el doble ja que es tracta de franges considerades “de màxima audiència”.

A la vegada, però, dins d’aquest mateix Acord 118/2004, també s’introduïa una eina per tal de no haver d’arribar a la quota. Es va obrir la porta a concedir adaptacions específiques per disminuir el percentatge obligatori perquè cadascú pogués gaudir de les rebaixes abans esmentades a l’hora d’emetre música cantada en català, prèvia aprovació del CAC. A partir del 2007, amb l’Acord 295/2007 del CAC, aquestes adaptacions específiques van passar a tenir una vigència de tres anys, prorrogables en finalitzar.

Els criteris establerts en aquell moment han servit per justificar que s’adoptessin adequacions fins al dia d’avui. En alguns casos han provocat que la presència de la música cantada en català fos mínima, acceptant rebaixes i adaptacions de fins al 2%.

Aquestes adaptacions específiques han perjudicat la indústria musical en català, ja que més presència de música cantada en català a les ràdios no només implica més visibilitat i difusió, sinó que, sobretot, repercuteix en els ingressos generats pels drets de propietat intel·lectual i d’autor. Aquests ingressos representen més opcions per créixer i crear, afavorint que cada vegada hi pugui haver més referents per a les noves generacions i que aquestes s’acabin decantant pel català a l’hora de definir les seves carreres.

Font: Plataforma per la Llengua

L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès es compromet amb el català al poliesportiu Guiera arran d’una denúncia per discriminació

En una reunió amb Plataforma per la Llengua, el govern municipal de Cerdanyola del Vallès s’ha compromès a fer que la nova empresa concessionària ofereixi cursos de català als treballadors del Parc Esportiu Municipal Guiera

Plataforma per la Llengua oferirà sessions d’assessorament en drets lingüístics als nous responsables del poliesportiu, i treballarà amb l’equipament per dissenyar un pla lingüístic

Aquest desembre un pare va denunciar que la monitora de natació dels seus fills no sabia parlar català i que la recepcionista ni l’entenia, fet que va motivar que tant ell com Plataforma per la Llengua es reunissin amb el consistori vallesà

L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès s’ha compromès a vetllar pel respecte als drets lingüístics dels catalanoparlants arran de la denúncia d’una discriminació per raó de llengua al Parc Esportiu Municipal Guiera. Plataforma per la Llengua i l’afectat es van reunir amb el regidor d’esports, Óscar Pons, i han aconseguit que la nova empresa concessionària del poliesportiu, que és de gestió externa, hagi d’oferir cursos de català als treballadors. A més, a partir de febrer l’entitat oferirà sessions d’assessorament en drets lingüístics als responsables i treballarà amb el poliesportiu per dissenyar un pla lingüístic. El consistori té la voluntat de fer-ho extensiu a altres organismes municipals.

L’entitat està satisfeta amb la decisió de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i vetllarà perquè els compromisos es compleixin. Aquest avenç s’ha aconseguit gràcies a la feina de Plataforma per la Llengua i d’un ciutadà que el desembre passat va denunciar que la monitora de natació dels seus fills no sabia parlar català i que, quan se’n va queixar al centre esportiu, la recepcionista ni l’entenia i una companya seva va treure importància a l’assumpte. L’usuari ho va denunciar a les xarxes socials i el cas va agafar volada. “Els meus fills van dir a la monitora que se senten més còmodes fent la classe de natació en català i ella va respondre que no el parlava”, va expressar.

En declaracions al diari Nació Digital, el ciutadà va explicar que ja havia estat discriminat per raó de llengua en altres ocasions: “Un altre monitor ja va començar les classes en castellà fa dos anys, però en aquest cas sí que va accedir a canviar al català quan se li va demanar. Una reunió d’aquest any també es va fer íntegrament en castellà amb l’excusa que «la gent no entén el català», però finalment es va canviar d’idioma després d’una nova queixa: les trobades es van fer en català amb un torn de preguntes en què era acceptat el castellà”.

Plataforma per la Llengua es va reunir amb el regidor d’esports de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès

Arran d’aquesta denúncia, el 19 de desembre Plataforma per la Llengua i el pare afectat es van reunir amb directius del centre i membres de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, entre els quals el regidor d’esports, Óscar Pons, per veure com es podia solucionar l’assumpte. El consistori va explicar que la treballadora estava prestant els serveis de forma temporal per cobrir aquella posició i que ara s’ha apuntat a un curs d’aprenentatge de català. D’altra banda, l’Ajuntament va traslladar que aviat acaba la concessió del PEM Guiera i es va comprometre a prioritzar la defensa dels drets lingüístics al poliesportiu de la mà de la nova empresa concessionària. En aquesta línia, l’ajuntament comptarà amb el suport de Plataforma per la Llengua per dissenyar un pla lingüístic per al poliesportiu i per fer sessions d’assessorament en drets lingüístics, i també demanarà a l’empresa concessionària que faci formacions de català als treballadors. El consistori també va traslladar la voluntat de fer-ho extensiu a treballadors del mateix ajuntament i a d’altres equipaments gestionats a través de concessions.

Les empreses que gestionen serveis municipals han de fer servir la llengua catalana en les seves actuacions

Les queixes que rep Plataforma per la Llengua per discriminacions lingüístiques en centres esportius municipals són habituals des de fa anys. Aquests centres, per bé que solen estar gestionats per empreses privades que tenen una concessió per part d’un ajuntament, estan obligats a complir la legislació. Si bé la llei no recull específicament la llengua en què han d’oferir les formacions, l’article 2 de la Llei de política lingüística de Catalunya estableix que el català és “la llengua de totes les institucions de Catalunya”, i en especial, concreta, “de l’Administració local” (entre d’altres). A més, a l’article 9 s’estipula que la Generalitat, les administracions locals i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en les seves comunicacions amb els administrats i han d’utilitzar la llengua catalana en llurs actuacions.

Font: Plataforma per la Llengua

L’estació de radioaficionat EA3FHP compleix 40 anys

40è aniversari d’EA3FHP

Avui, 11 de gener de 2025, l’indicatiu EA3FHP compleix quaranta anys. Són quaranta anys d’aquesta llicència de radioaficionat durant els quals s’han fet milers de contactes a totes les bandes d’HF, VHF i UHF en fonia, telegrafia i modes digitals, havent contactat amb 301 països del diploma DXCC.

Aquest és el document on consta l’equip autoritzat, les matrícules dels cotxes autoritzats i la inspecció de l’estació de radioaficionat signada per un tècnic amb data de l’11 de gener de 1985.

40è aniversari | EA3FHP (1985-2025) | Document original emès l’11 de gener de 1985

Llista d’excursions realitzades l’any 2024

Excursions de l’any 2024. Àlbums de fotografies. Total 51 excursions.

Resum de l’activitat de l’any 2024 per EA3FHP

QSOs realitzats per EA3FHP durant tot l’any 2024 exclusivament en modes digitals a les bandes d’HF i 6 metres.

  • Contactes en FT4: 25.148
  • Contactes en FT8: 104
  • Contactes en T10: 7
  • Contactes en PSK31: 4
  • Contactes en VARA: 1
  • Contactes a 10 m: 20.766 (Països DXCC: 160)
  • Contactes a 20 m: 4.182 (Països DXCC: 95)
  • Contactes a 6 m: 316 (Països DXCC: 38)
  • Indicatius: 7.940
  • Total: 166 països DXCC
  • Total: 25.264 contactes (Això representa una mitjana de 69 QSOs diaris i 2.105 QSOs mensuals)

Bon Nadal

Que tingueu un molt bon Nadal i que l’any 2025 ens porti la llibertat per a Catalunya.

En l’àmbit dels radioaficionats desitgem i demanem que la nostra nació sigui reconeguda com a país/entitat del diploma DXCC de l’American Radio Relay League (ARRL). Els radioaficionats continuarem treballant fins a aconseguir-ho. Signeu la petició.

Una estrella cau al prat,
una flor s’ha esbadellat,
tot belant juga el ramat
amb la rossa macaruia.

Al·leluia, cor lassat!
Al·leluia, món gebrat!
Al·leluia, Déu és nat!
Al·leluia!

Cap herbei té tenebror,
ni cap deu fa el ploricó;
no hi ha fred ni tremolor,
que un pas d’ala se n’ho duia.

Al·leluia en tot racó!
Al·leluia en tot dolor!
Al·leluia al pecador!
Al·leluia!

A Betlem van els infants
i els amics dant-se les mans
i els promesos i els germans
i la vella en sa capuia!

Al·leluia, vianants!
Al·leluia en nostres cants!
Al·leluia, catalans!
Al·leluia!

“El rústec villancet” de Josep Carner: Al·leluia, catalans

El 1914 Josep Carner (Barcelona, 1884 – Brussel·les, 1970) va publicar Auques i ventalls, que va cloure amb el poema “El rústec villancet”.

Plaça Major de Vic | Foto: EA3FHP

Nadal, el tió, nit de Nadal i cap d’any

Nadals o Nadal?
En català, “Nadal” és sempre singular, llevat, és clar, que diguem, per exemple, “tots els nadals de la meva vida”. Genèricament, doncs, no hem de fer servir el plural. Diem: “On aniràs, enguany, per Nadal?” (i no pas: “On aniràs aquests Nadals?”); “Bon Nadal” (i no pas “Bons Nadals”)

El “cagatió” o el tió?
Encara que algun diccionari registri cagatió, és un mot que hauríem d’evitar. Del tronc que dóna regals per Nadal, sempre n’hem dit el tió i de l’acció de clavar-hi cops per obtenir-ne els presents, se’n diu fer cagar el tió i no pas cagar el tió. Per entendre’ns, el que caga és el tronc, no pas els picadors. “Que el tió us cagui molts regals”, diem, per exemple.

Es diu la “Nit bona” o Nit de Nadal?
Abans, la vigília de Nadal la gent no tenia per costum d’anar a dormir tard, ni de fer cap gran celebració, ni cap tec, sinó a tot estirar un humil ressopó després de la missa del Gall. Potser per això no n’hem dit mai Nit bona, sinó, simplement, nit de Nadal. Temps ha, abans de la missa del Gall s’havia cantat el Cant de la Sibil·la, un costum que es va anar perdent a tot arreu, llevat de Mallorca, l’Alguer i alguns municipis on es va recuperar modernament, com ara Gandia i Ontinyent.

“Cap d’any” o “Any nou”?
Per influència del castellà, molta gent diu any nou, en compte de Cap d’Any, una denominació que compartim amb els italians (Capodanno), però no amb els francesos (le jour de l’an) ni amb els portuguesos i espanyols (ano-novo, año nuevo). També es manté encara en algunes contrades el nom Ninou, que ja feia servir Jaume I en la Crònica (“Aquí uenguem ans de Nadal e romanguem tro a Ninou en Oriola”) i que fins i tot ha deixat una dita, referida a l’allargament del dia: “Per Ninou, un pas de bou.”

De la nit de Sant Silvestre, hi ha qui en diu la nit de fi d’any o, simplement, el fi d’any, calcant l’espanyol fin de año. Tampoc no és estrany de sentir Nit vella (còpia de Nochevieja). Doncs ni l’una cosa ni l’altra: així com hem dit que la nit de Nadal no té cap nom particular, tampoc no en té la de la vigília de Cap d’Any, que anomenem, simplement, nit de Cap d’Any.