ea3fhp

El domini .cat va ser aprovat oficialment el 16 de setembre de 2005. És un domini de primer nivell patrocinat d’Internet per a la llengua i cultura catalanes. En aquell moment tothom es va alegrar molt d’haver aconseguit aquest domini, però cal recordar que no és un domini territorial que identifica Catalunya al món, simplement és un domini per a la llengua i cultura catalanes. El domini territorial que correspondria a Catalunya és el .ct, però no es va arribar a aconseguir perquè no es va defensar prou bé, o diguem-ho clarament, es va defensar molt malament.

Domini .ct segons la Viquipèdia:

.ct és un domini de primer nivell territorial suggerit per a Catalunya. Campanya pel domini .ct és una forma col·loquial de definir la Campanya per a la creació d’un estàndard territorial ISO 3166-1 alpha 2 ct per a Catalunya.

Els dominis territorials, ccTLD, són exclusivament de dues lletres, com els veïns .fr, .it, .uk o .ad d’Andorra i .gi de Gibraltar. Prenent això com a exemple, les combinacions possibles amb les lletres del mot “Catalunya” serien, doncs: ca, ct, cl, cu, cn, cy. Com es pot comprovar a ISO 3166-1, tots els abreujaments excepte ct estan ocupats (deixant de banda que cn i cy possiblement no serien correctes en català en tractar-se la ‘ny’ d’una única consonant).

Pel que fa a l’abreujament .cat de 3 lletres cal fer diversos matisos:

L’objectiu de la campanya era la normalització internacional del nom del país, i no només la creació d’un TLD.
En cas d’assolir l’ISO 3166, quedaven registrats els dos abreujaments, ct i cat (són dues llistes diferents dins del mateix estàndard: ISO 3166-2 i ISO 3166-3).
L’any 1996 era inimaginable pensar a registrar cap domini diferent respecte dels genèrics: .com, .net, .org, .edu i .mil.

Només es registren dominis territorials ccTLD si existeix el corresponent codi ISO 3166, i només es registren codis ISO 3166 si es compleixen aquests requisits:

Que el territori que es vol registrar estigui físicament separat del territori al qual està inscrit, és a dir, que sigui una illa, un territori d’ultramar o simplement una regió aïllada.
Que la sol·licitud provingui del govern d’un estat, del Ministeri d’Indústria, concretament, ja que ISO és un organisme de creació d’estàndards bàsicament de caràcter industrial.

Un cop es va veure que la primera condició no es complia, aviat van adonar-se que l’objectiu de la campanya només podia consistir a aconseguir que el ministre d’Indústria espanyol formulés la sol·licitud formal del registre d’abreujaments per a les diferents comunitats autònomes espanyoles. Va ser durant el mandat ministerial de José Montilla quan es van veure més possibilitats d’aconseguir-ho, els altres ministres no van donar cap mena de resposta a les demandes dels partits catalans i del Parlament de Catalunya.

El 21 de desembre de 1999 es tanca la campanya amb 7.600 signatures. Tot seguit es farà un repàs al llarg dels anys destacant els fets més importants:

3 de desembre de 2001: Artur Mas, conseller en Cap, respon a una pregunta de Francesc Ferrer (ERC): “El Govern continua tenint el màxim interès en què es reconegui en l’àmbit internacional l’abreujament de Catalunya. Tanmateix, les normes que regeixen la llista ISO 3166 no fan viable, ara com ara, que s’aconsegueixi tal reconeixement.” (Núm. d’expedient 314-08367/06). A partir d’aquest punt, no consten més preguntes o proposicions al Parlament sobre aquest tema. El Govern considera que “acompleix la resolució 192/V del Parlament de Catalunya”.
19 de febrer de 2003: es registra l’ADD.CT, “Associació per a l’homologació ISO 3166 dels abreujaments CT i CAT”
2004: es crea l’associació puntCAT per aconseguir un domini genèric de tres lletres (gTLD) .CAT ampliat a la comunitat lingüística i cultural catalana. Tot i que l’objectiu s’escapa de la fita inicial (l’ISO 3166 afecta molts més àmbits), l’ADD.CT considera que CT i CAT es complementen i acorda integrar-s’hi com a membre cofundador.
Octubre de 2004: el ministre d’indústria espanyol, José Montilla, anuncia un possible suport al domini .ct, però al final se’n desdiu adduint que Catalunya no era un estat (tot i que la norma ISO 3166-1 també s’aplica a territoris no estatals).
Octubre i novembre de 2005: diversos ajuntaments s’adhereixen a la campanya i aproven mocions de suport (consta l’Ajuntament de Banyoles -9/11/95, núm. de sortida 10929- tot i que n’hi va haver d’altres).
Desembre de 2007: en una votació confusa, amb els vots de CiU, el PNB, i el PP, el Senat espanyol es va aprovar que Catalunya tingués el domini territorial .ct, però, pocs dies després, el Congrés dels Diputats d’Espanya ho va denegar. – (Font original: Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. Baixa com a PDF)

L’any 2007 va néixer una iniciativa del capítol català de la Internet Society (ISOC-CAT), basada en GoogleApps, que en aquell moment va posar a l’abast de qualsevol usuari la possibilitat de tenir un correu gratuït amb domini .cat. amb tres extensions:

josoc.cat
cmail.cat
gimagail.cat

Aquestes tres opcions proporcionaven un correu electrònic gratuït amb la tecnologia de Google i amb domini .cat, a la comunitat de catalanoparlants, usuaris i entitats relacionats amb la llengua i la cultura catalanes. Aquest servei es basava en la infraestructura proporcionada per Google (Gmail i Google Applications). ISOC-CAT posava el domini i la configuració bàsica del sistema.

Això va durar molt poc, ja que a partir del dia 22 de setembre del 2009, no es van donar d’alta nous comptes de correu amb els dominis josoc.cat, cmail.cat i gimagail.cat.

Més endavant, l’any 2014, sorgeix MailCat.cat. Els seus fundadors el definien així:

MailCat.cat. és una iniciativa privada d’en Joan Carles Sala i en Jordi Atienza que, a causa de demandes que hem tingut de molts usuaris, independentment dels seus ideals, desitgen tenir un compte de correu electrònic amb l’extensió de domini .cat

Desafortunadament, el dia d’avui no coneixem de cap de forma gratuïta, i per això ens ha impulsat a crear aquest projecte i portar-lo endavant.

La nostra intenció no és altra que poder oferir-lo de forma gratuïta, i per a això necessitem la teva ajuda, bé sigui propagant el projecte, o presentant particulars o empreses que vulguin inserir publicitat en aquest lloc web.

Un cop complim l’objectiu teu compte de correu no només serà gratuït, sinó que a més podrem anar incloent totes les millores tecnològiques possibles.

Però la gratuïtat va durar poc. El 28 de febrer de 2022 el correu MailCat.cat va passar a ser de pagament. Aquest el missatge que van enviar als seus usuaris:

Benvolgut,

Fa més de set anys, en Joan Carles i en Jordi vam començar l’aventura de crear un correu gratuït que li vam dir MailCat.Cat.

Sorprenentment, vam veure que ningú, ni empreses ni sobretot institucions, donaven aquest servei d’email en català i gratuït i vam posar-lo en marxa.

La nostra intenció ha estat sempre promocionar la nostra llengua i el nostre país fent servir les eines que avui dia utilitzem tots, com és l’email. Després de molts esforços, promocions i contactes amb ens de l’administració catalana i d’altres, no hem tingut cap mena de suport, ni tècnic ni econòmic. Això vol dir, que hem anat assolint totes les despeses que comporta.

Des d’aquella tarda de primavera del 2014, fins ara, hem intentat que la plataforma no tingués cap cost pels usuaris de MailCat.Cat, buscant suports a les institucions i espònsors. Però malauradament no ho hem aconseguit.

Ja som més de 4.000 comptes actius de correu MailCat.Cat i que creix dia a dia. Sense un suport econòmic, no podem continuar mantenint la plataforma pels alts costos que ja ens està suposant. Ara mateix, els estem cobrint de les nostres butxaques sense cap ingrés que ens ajudi a sufragar totes les despeses.

Per això, i sentint-ho moltíssim, no tenim una altra opció que establir per cada usuari de MailCat.Cat un cost de subscripció mensual de 5 €.

Cada usuari pot decidir fer el que cregui convenient i deixar la plataforma de MailCat.Cat per fer-ne servir d’altres també gratuïtes. Tots els comptes de correu que no hagin obtingut subscripció el dia 28 de febrer de 2022, s’eliminaran definitivament del sistema i s’esborraran totes les dades dels usuaris.

Restem a la vostra disposició i us saludem ben cordialment.

Joan Carles Sala i Jordi Atienza, Cofundadors de MailCat.Cat

Tal com deien ells mateixos en l’escrit dirigit als usuaris: Sorprenentment, vam veure que ningú, ni empreses, ni sobretot institucions, donaven aquest servei d’email en català i gratuït. Nosaltres hi afegim: els catalans, institucions, govern, empreses, particulars, prefereixen tirar-se pedres damunt de la teulada i no donar mai suport a les coses de casa nostra.

D’altra banda, el web elteu.cat ofereix (oferia) la contractació d’un correu personal de pagament, però ara per ara ni hi ha les tarifes (han desaparegut), ni cap opció per crear i contractar el domini i correu amb domini .cat. El servei d’atenció al client no funciona, els correus no són contestats i el telèfon fix d’atenció al client no és atès. Un autèntic despropòsit i abandonament.

A més a més, el .cat és el domini més car del món i no es poden trobar preus equiparables a qualsevol altre domini. (Recordem que hi ha dominis per 6 € l’any). La Fundació puntCAT que gestiona aquest domini, es vanta que cada dia hi ha més dominis registrats i que “és un gran èxit i tot és molt bonic” quan realment molta gent es dóna de baixa del .cat perquè el preu és desorbitat i gens raonable.

Els catalans fem les coses malament i la tradicional pusil·lanimitat que ens caracteritza fa que ens alegrem dels fracassos. Volem ser catalans, però per ser-ho, ho hem de pagar car.

Conclusió: avui dia és impossible tenir un correu electrònic .cat sense haver de pagar, o si més no, pagant un preu raonable i no abusiu com és fins ara.

Conscienciar el màxim nombre de persones de mantenir el català sempre, a tot arreu i amb tothom en l’àmbit dels territoris de parla catalana:

Iniciar les converses, tant orals com escrites, sempre en català.
Mantenir les converses en català, sempre que l’altra persona o persones ens entenguin.
Adreçar-se sempre en català als comerços, a les empreses, a les entitats i associacions i a l’Administració.

2. Animar tothom a propagar aquest hàbit lingüístic, en especial a l’entorn particular de cadascú.
3. Impulsar aquests hàbits lingüístics a l’educació per aconseguir que docents i alumnes mantinguin sempre el català.
4. Exigir als polítics compromesos amb la defensa de la llengua que, com a referents lingüístics que són, mantinguin sempre el català, especialment a les conferències de premsa.
5. Animar les associacions, entitats, empreses i treballadors que, de cara al públic, iniciïn les converses i les mantinguin en català sempre que sigui possible, també a les seves xarxes socials i mitjans de difusió.
6. Entendre el català com una llengua d’integració i de benvinguda, i compartir-la amb els nouvinguts.
7. Pressionar els mitjans de comunicació públics perquè compleixin la seva funció de difondre la llengua catalana i perquè així serveixin d’exemple pel que fa a mantenir el català.
8. Conèixer i defensar els nostres drets lingüístics: tenim dret que ens atenguin en llengua catalana, sense haver de canviar de llengua.
9. Col·laborar, en la mesura que es pugui, amb organitzacions i entitats que treballin per reforçar aquest hàbit lingüístic.
10. Entendre el fet de mantenir el català com un requisit indispensable per ajudar a millorar l’ús social de la nostra llengua.