Categoria: Radioaficionats

4a Trobada de Radioaficionats a Sant Corneli

Trobada de radioaficionats a Sant Corneli, Cercs (Berguedà), organitzada pel Ràdio Club la Baells. Més d’un centenar de radioaficionats i familiars han participat en la jornada, que ha comptat amb ponències tècniques, una rifa solidària i un dinar de germanor.

Aquest diumenge, el Ràdio Club la Baells, amb indicatiu EA3RCI, ha celebrat la seva 4a trobada anual a Sant Corneli, al Berguedà, aplegant més d’un centenar de radioaficionats, acompanyants i familiars en una jornada plena d’activitats. La trobada ha començat a les 9 del matí a l’antic cinema de Sant Corneli, on els assistents han pogut gaudir d’un esmorzar abans de començar les diverses activitats programades.

Els assistents han tingut l’oportunitat de participar en una sortida de “cacera de bolets” per als familiars i acompanyants, mentre els radioaficionats assistien a dues ponències tècniques sobre l’ús de la tecnologia LoRa APRS, impartides per EA3W (Xavier) i EB3CPN (Toni). Després de les conferències, s’ha obert una taula rodona on els assistents han pogut debatre i compartir experiències sobre el món dels radioaficionats.

L’alcalde de Cercs, Urbici Malagarriga, ha inaugurat l’esdeveniment destacant la importància de mantenir i promoure les activitats relacionades amb els radioaficionats, especialment en entorns rurals com Sant Corneli. Al llarg del matí, els participants també han pogut visitar un mercat de segona mà amb productes relacionats amb la ràdio.

Un dels moments més esperats ha estat la tradicional rifa, on els assistents han pogut guanyar diversos articles de ràdio cedits per empreses patrocinadores com Antenes Salva, Astro Ràdio i Locura Digital, entre d’altres. La jornada ha conclòs amb un dinar de germanor al restaurant Santa Bàrbara, on s’ha servit un menú amb plats tradicionals de la comarca, acomiadant així una nova edició de la trobada amb un ambient de camaraderia.

La trobada del Ràdio Club la Baells ha demostrat una vegada més la seva capacitat de convocatòria i la seva tasca en la promoció i divulgació de la ràdio a la comarca. Els organitzadors ja estan pensant en l’edició de l’any vinent, amb la il·lusió de continuar sumant participants i activitats.

Font: Girona Notícies

Què és el LoRa per a radioaficionats?

LoRa (Long Range) és una tecnologia de comunicació via ràdio que s’ha adaptat per a ús dels radioaficionats, cosa que permet la transmissió de dades i missatges de forma eficient i a llarga distància.

Característiques clau:

  • Banda: LoRa s’utilitza a la banda d’UHF (Ultra High Frequency), específicament a la freqüència de 433 MHz, assignada per a ús de radioaficionats a Catalunya i altres països.
    Modulació: LoRa utilitza una modulació digital d’espectre expandit, cosa que permet una amplada de banda i una distància de transmissió més gran.
  • Permet la comunicació directa sense necessitat de repetidors convencionals.
  • Potència d’emissió: Els dispositius LoRa utilitzats per a radioaficionats solen emetre amb una potència baixa, entre 10 i 100 mW, cosa que redueix el consum d’energia i minimitza el soroll a la banda.
  • Abast: L’abast de LoRa depèn de l’antena i la zona (urbana, rural, carretera, etc.), però pot assolir distàncies de més de 30 km.
  • Baix consum: Els dispositius LoRa poden ser alimentats amb powerbanks o piles durant lapses perllongats de temps (fins a 24 hores).

LoRa s’ha integrat amb el sistema APRS (Automatic Position Reporting System) i això permet la transmissió de missatges i la posició d’estacions mòbils, fixes, meteorològiques, repetidors i altres.

Projectes de radioaficionats: LoRa s’utilitza en projectes de radioaficionats, com ara la construcció de satèl·lits, globus estratosfèrics i altres dispositius que requereixen comunicació a distància.

Joan Vilar, fotògraf, músic i radioaficionat

Joan Vilar (Vic, 1973) fotògraf, músic i radioaficionat. Va tenir la seva primera càmera a l’edat de tretze anys i després d’una temporada d’aprenentatge, la fotografia el va portar al llarg del temps a fer-ne quelcom més que una afició. Aquests anys ha tocat diversos temes segons les seves percepcions i vivències com la natura, bodegons, fotografia urbana, etc.

Actualment, a més de completar les seves col·leccions, es dedica sobretot a fotografiar bandes musicals, entre d’altres: Àcid Úric, Jam de Perles, Kitsch, La Noche del Leeds o Aramateix (amb una foto publicada al disc anomenat “300 anys”, Música Global, 2008) esdevenint aquest fet una forma de viure i conjuntar les seves dues grans aficions, la fotografia i la música.

També du a terme altres activitats en el món musical, com ara participar com a locutor i confeccionar l’agenda de concerts del programa de ràdio Rock en Viu i fent tasques de productor per als projectes musicals Àcid Úric i Jam de Perles.

Ha estat guanyador d’un dels concursos de fotografia de la Festa Verdaguer de Folgueroles i ha quedat finalista en altres. També ha participat en exposicions col·lectives, com la del Mercat de Música Viva de Vic, que s’ha pogut veure al bar Clau de Fa de l’Atlàntida de Vic. És un artista fet a si mateix i el seu somni és que l’afició per aquest art li duri per sempre. El relat de l’obra de Joan Vilar és un relat majoritàriament autodidacte (a banda d’algun curs de Photoshop) que recull vivències personals i que fa seva la famosa frase: “una imatge val més que mil paraules”, així com una altra frase de collita pròpia “sempre és difícil l’última fotografia”.

Ha publicat els següents blogs:

El fracàs del domini .cat

El domini .cat va ser aprovat oficialment el 16 de setembre de 2005. És un domini de primer nivell patrocinat d’Internet per a la llengua i cultura catalanes. En aquell moment tothom es va alegrar molt d’haver aconseguit aquest domini, però cal recordar que no és un domini territorial que identifica Catalunya al món, simplement és un domini per a la llengua i cultura catalanes. El domini territorial que correspondria a Catalunya és el .ct, però no es va arribar a aconseguir perquè no es va defensar prou bé, o diguem-ho clarament, es va defensar molt malament.

Domini .ct segons la Viquipèdia:

.ct és un domini de primer nivell territorial suggerit per a Catalunya. Campanya pel domini .ct és una forma col·loquial de definir la Campanya per a la creació d’un estàndard territorial ISO 3166-1 alpha 2 ct per a Catalunya.

Els dominis territorials, ccTLD, són exclusivament de dues lletres, com els veïns .fr, .it, .uk o .ad d’Andorra i .gi de Gibraltar. Prenent això com a exemple, les combinacions possibles amb les lletres del mot “Catalunya” serien, doncs: ca, ct, cl, cu, cn, cy. Com es pot comprovar a ISO 3166-1, tots els abreujaments excepte ct estan ocupats (deixant de banda que cn i cy possiblement no serien correctes en català en tractar-se la ‘ny’ d’una única consonant).

Pel que fa a l’abreujament .cat de 3 lletres cal fer diversos matisos:

  1. L’objectiu de la campanya era la normalització internacional del nom del país, i no només la creació d’un TLD.
  2. En cas d’assolir l’ISO 3166, quedaven registrats els dos abreujaments, ct i cat (són dues llistes diferents dins del mateix estàndard: ISO 3166-2 i ISO 3166-3).
  3. L’any 1996 era inimaginable pensar a registrar cap domini diferent respecte dels genèrics: .com, .net, .org, .edu i .mil.

Només es registren dominis territorials ccTLD si existeix el corresponent codi ISO 3166, i només es registren codis ISO 3166 si es compleixen aquests requisits:

  1. Que el territori que es vol registrar estigui físicament separat del territori al qual està inscrit, és a dir, que sigui una illa, un territori d’ultramar o simplement una regió aïllada.
  2. Que la sol·licitud provingui del govern d’un estat, del Ministeri d’Indústria, concretament, ja que ISO és un organisme de creació d’estàndards bàsicament de caràcter industrial.

Un cop es va veure que la primera condició no es complia, aviat van adonar-se que l’objectiu de la campanya només podia consistir a aconseguir que el ministre d’Indústria espanyol formulés la sol·licitud formal del registre d’abreujaments per a les diferents comunitats autònomes espanyoles. Va ser durant el mandat ministerial de José Montilla quan es van veure més possibilitats d’aconseguir-ho, els altres ministres no van donar cap mena de resposta a les demandes dels partits catalans i del Parlament de Catalunya.

El 21 de desembre de 1999 es tanca la campanya amb 7.600 signatures. Tot seguit es farà un repàs al llarg dels anys destacant els fets més importants:

  • 3 de desembre de 2001: Artur Mas, conseller en Cap, respon a una pregunta de Francesc Ferrer (ERC): “El Govern continua tenint el màxim interès en què es reconegui en l’àmbit internacional l’abreujament de Catalunya. Tanmateix, les normes que regeixen la llista ISO 3166 no fan viable, ara com ara, que s’aconsegueixi tal reconeixement.” (Núm. d’expedient 314-08367/06). A partir d’aquest punt, no consten més preguntes o proposicions al Parlament sobre aquest tema. El Govern considera que “acompleix la resolució 192/V del Parlament de Catalunya”.
  • 19 de febrer de 2003: es registra l’ADD.CT, “Associació per a l’homologació ISO 3166 dels abreujaments CT i CAT”
  • 2004: es crea l’associació puntCAT per aconseguir un domini genèric de tres lletres (gTLD) .CAT ampliat a la comunitat lingüística i cultural catalana. Tot i que l’objectiu s’escapa de la fita inicial (l’ISO 3166 afecta molts més àmbits), l’ADD.CT considera que CT i CAT es complementen i acorda integrar-s’hi com a membre cofundador.
  • Octubre de 2004: el ministre d’indústria espanyol, José Montilla, anuncia un possible suport al domini .ct, però al final se’n desdiu adduint que Catalunya no era un estat (tot i que la norma ISO 3166-1 també s’aplica a territoris no estatals).
  • Octubre i novembre de 2005: diversos ajuntaments s’adhereixen a la campanya i aproven mocions de suport (consta l’Ajuntament de Banyoles -9/11/95, núm. de sortida 10929- tot i que n’hi va haver d’altres).
  • Desembre de 2007: en una votació confusa, amb els vots de CiU, el PNB, i el PP, el Senat espanyol es va aprovar que Catalunya tingués el domini territorial .ct, però, pocs dies després, el Congrés dels Diputats d’Espanya ho va denegar. – (Font original: Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. Baixa com a PDF)

L’any 2007 va néixer una iniciativa del capítol català de la Internet Society (ISOC-CAT), basada en GoogleApps, que en aquell moment va posar a l’abast de qualsevol usuari la possibilitat de tenir un correu gratuït amb domini .cat. amb tres extensions:

  • josoc.cat
  • cmail.cat
  • gimagail.cat

Aquestes tres opcions proporcionaven un correu electrònic gratuït amb la tecnologia de Google i amb domini .cat, a la comunitat de catalanoparlants, usuaris i entitats relacionats amb la llengua i la cultura catalanes. Aquest servei es basava en la infraestructura proporcionada per Google (Gmail i Google Applications). ISOC-CAT posava el domini i la configuració bàsica del sistema.

Això va durar molt poc, ja que a partir del dia 22 de setembre del 2009, no es van donar d’alta nous comptes de correu amb els dominis josoc.cat, cmail.cat i gimagail.cat.

Més endavant, l’any 2014, sorgeix MailCat.cat. Els seus fundadors el definien així:

MailCat.cat. és una iniciativa privada d’en Joan Carles Sala i en Jordi Atienza que, a causa de demandes que hem tingut de molts usuaris, independentment dels seus ideals, desitgen tenir un compte de correu electrònic amb l’extensió de domini .cat

Desafortunadament, el dia d’avui no coneixem de cap de forma gratuïta, i per això ens ha impulsat a crear aquest projecte i portar-lo endavant.

La nostra intenció no és altra que poder oferir-lo de forma gratuïta, i per a això necessitem la teva ajuda, bé sigui propagant el projecte, o presentant particulars o empreses que vulguin inserir publicitat en aquest lloc web.

Un cop complim l’objectiu teu compte de correu no només serà gratuït, sinó que a més podrem anar incloent totes les millores tecnològiques possibles.

Però la gratuïtat va durar poc. El 28 de febrer de 2022 el correu MailCat.cat va passar a ser de pagament. Aquest el missatge que van enviar als seus usuaris:

Benvolgut,

Fa més de set anys, en Joan Carles i en Jordi vam començar l’aventura de crear un correu gratuït que li vam dir MailCat.Cat.

Sorprenentment, vam veure que ningú, ni empreses ni sobretot institucions, donaven aquest servei d’email en català i gratuït i vam posar-lo en marxa.

La nostra intenció ha estat sempre promocionar la nostra llengua i el nostre país fent servir les eines que avui dia utilitzem tots, com és l’email. Després de molts esforços, promocions i contactes amb ens de l’administració catalana i d’altres, no hem tingut cap mena de suport, ni tècnic ni econòmic. Això vol dir, que hem anat assolint totes les despeses que comporta.

Des d’aquella tarda de primavera del 2014, fins ara, hem intentat que la plataforma no tingués cap cost pels usuaris de MailCat.Cat, buscant suports a les institucions i espònsors. Però malauradament no ho hem aconseguit.

Ja som més de 4.000 comptes actius de correu MailCat.Cat i que creix dia a dia. Sense un suport econòmic, no podem continuar mantenint la plataforma pels alts costos que ja ens està suposant. Ara mateix, els estem cobrint de les nostres butxaques sense cap ingrés que ens ajudi a sufragar totes les despeses.

Per això, i sentint-ho moltíssim, no tenim una altra opció que establir per cada usuari de MailCat.Cat un cost de subscripció mensual de 5 €.

Cada usuari pot decidir fer el que cregui convenient i deixar la plataforma de MailCat.Cat per fer-ne servir d’altres també gratuïtes. Tots els comptes de correu que no hagin obtingut subscripció el dia 28 de febrer de 2022, s’eliminaran definitivament del sistema i s’esborraran totes les dades dels usuaris.

Restem a la vostra disposició i us saludem ben cordialment.

Joan Carles Sala i Jordi Atienza, Cofundadors de MailCat.Cat

Tal com deien ells mateixos en l’escrit dirigit als usuaris: Sorprenentment, vam veure que ningú, ni empreses, ni sobretot institucions, donaven aquest servei d’email en català i gratuït. Nosaltres hi afegim: els catalans, institucions, govern, empreses, particulars, prefereixen tirar-se pedres damunt de la teulada i no donar mai suport a les coses de casa nostra.

D’altra banda, el web elteu.cat  ofereix (oferia) la contractació d’un correu personal de pagament, però ara per ara ni hi ha les tarifes (han desaparegut), ni cap opció per crear i contractar el domini i correu amb domini .cat. El servei d’atenció al client no funciona, els correus no són contestats i el telèfon fix d’atenció al client no és atès. Un autèntic despropòsit i abandonament.

A més a més, el .cat és el domini més car del món i no es poden trobar preus equiparables a qualsevol altre domini. (Recordem que hi ha dominis per 6 € l’any). La Fundació puntCAT que gestiona aquest domini, es vanta que cada dia hi ha més dominis registrats i que “és un gran èxit i tot és molt bonic” quan realment molta gent es dóna de baixa del .cat perquè el preu és desorbitat i gens raonable.

Els catalans fem les coses malament i la tradicional pusil·lanimitat que ens caracteritza fa que ens alegrem dels fracassos. Volem ser catalans, però per ser-ho, ho hem de pagar car.

Conclusió: avui dia és impossible tenir un correu electrònic .cat sense haver de pagar, o si més no, pagant un preu raonable i no abusiu com és fins ara.