L’associació de radioaficionats dels Estats Units, l’American Radio Relay League (ARRL), gestiona el diploma DXCC conegut mundialment. És una llista de països, actualment 340, que no coincideix amb els 193 estats oficials del món. En aquesta llista de països, anomenats entitats DXCC, s’inclouen territoris que formen part d’un mateix estat, per exemple, les Illes Balears, Ceuta, Melilla i les Illes Canàries són països del DXCC separats de l’estat espanyol. Escòcia, Anglaterra, Gal·les, Man, Irlanda del Nord i Jersey es comptabilitzen com a 6 països diferents i tots pertanyen al Regne Unit.

Si Catalunya fos inclosa a la llista del DXCC, els radioaficionats de tots països del món voldrien contactar amb la nostra nació i d’aquesta forma es donaria a conèixer molt més la nostra lluita per a aconseguir la independència.

Aquest tema s’ha plantejat al grup de Radioaficionats per la Independència, la sectorial de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) on hi són representades la majoria d’associacions de radioaficionats catalanes, Unió de Radioaficionats de Catalunya (URCAT), Federació Catalana de Radioaficionats, Unió de Radioafeccionats d’Osona (URO), DigiGrup EA3, Associació de Radioaficionats de Catalunya (ARCAT), Ràdio Club del Vallès, Associació Radioaficionats del Pallars (RDP), Associació de Radioaficionats del Solsonès (ARS), Ràdio Club Osona, Ràdio Club Vic, Ràdio Club Lleida i Amired, entre d’altres.

Tots estem d’acord a sol·licitar a l’American Radio Relay League (ARRL) la inclusió de Catalunya al diploma DXCC. Per a poder tirar endavant la idea, necessitem el suport dels cinc mil radioaficionats catalans i també dels ciutadans en general per a pressionar a la immobilista associació americana ARRL per tal que rectifiqui i accedeixi a la nostra legítima petició. Signeu la petició.

Fotografia realitzada amb el telèfon mòbil Samsung Galaxy S24 Ultra.

HamExam és una aplicació molt útil per als aspirants a obtenir la llicència de radioaficionat a Catalunya.

HamExam és ideal per a estudiar i preparar l’examen de radioaficionat. Crea infinitat de simulacres de test amb trenta preguntes d’electricitat i radioelectricitat i trenta preguntes de reglamentació. El nombre d’intents és il·limitat. Al final de cada test, l’aplicació mostra les respostes correctes i incorrectes en dos colors diferents.

HamExam s’instal·la en català si es té configurat el mòbil en aquesta llengua.

XENET (una petita empresa valenciana, DESIS INFORMÀTICA SL) ofereix tarifes mòbils molt econòmiques. Per només 9 € al mes, tenim 100 GB de dades i amb la xarxa de Movistar. Utilitzant un encaminador (router) amb la targeta SIM instal·lada, ens proporciona una velocitat molt bona per navegar, escoltar la ràdio, veure vídeos i televisió en directe o a la carta.

Una bona alternativa pels llocs on no hi arriba la fibra òptica, zones rurals o aïllades, ja que les opcions que ofereixen altres operadors són molt cares i poc raonables.

• XENET 20 GB – 5,90 €
• XENET 50 GB – 8,00 €
• XENET 100 GB – 9,00 €
• XENET 150 GB – 12,00 €
• XENET 200 GB – 14,00 €
• XENET 800 GB – 21,00 €

IVA inclòs. Cobertura de Movistar. Tarifes per a sempre.

Instruccions per a la sol·licitud d’expedició o renovació del carnet català de radioaficionat. Per a sol·licitar-lo, és imprescindible haver aprovat l’examen de radioaficionat i obtenir la autorización administrativa de radioaficionado.

Primer. Descarregueu-vos el formulari.

Segon. Emplenar el formulari

• Cal emplenar el formulari seguint les indicacions que conté.
• Si s’han d’adjuntar documents, annexeu-los emplenats en aquest pas.
• Si per algun motiu us atureu, podeu desar el formulari a l’ordinador i acabar d’emplenar-lo més tard.

Tercer. Validar, signar i desar

• El formulari només es valida si heu emplenat correctament totes les dades obligatòries i heu annexat els documents obligatoris.
• Si l’heu de modificar un cop validat, desbloquegeu-lo amb el botó “Desbloquejar”.
• Alguns formularis requereixen la signatura digital al mateix document. Per signar-los cliqueu sobre l’espai de la signatura i seleccioneu el certificat digital que correspongui. Deseu a l’ordinador el formulari emplenat i validat.

Quart. Enviar a tramitar i rebre confirmació de recepció.

• Cerqueu el formulari validat que heu desat al vostre ordinador i pugeu-lo.

Cinquè. Confirmació de tramitació efectuada.

Quan el formulari estigui registrat, es mostrarà la pàgina de l’acusament de rebuda amb les dades del tràmit i el document d’acusament de rebuda que heu d’imprimir o desar.

És important imprimir o desar l’acusament de rebuda, ja que conté:

• Registre d’entrada: data en què s’ha iniciat el procediment administratiu.
• Identificador del tràmit: permet fer el seguiment de canvis de l’estat de la tramitació, aportar documentació pendent i fer pagaments.
• Taxes: en alguns casos, amb l’acusament de rebuda, s’emet una carta de pagament necessària per abonar les taxes.

A la pàgina de l’acusament de rebuda podeu trobar també informació sobre documentació que calgui adjuntar per completar l’expedient i un enllaç per fer el pagament en línia, pels casos en què apliqui. | Font: Generalitat de Catalunya

El carnet és de plàstic dur de PVC similar a una targeta de crèdit i la fotografia és digital. Aquest carnet és el que han de tenir tots els radioaficionats de Catalunya per a poder emetre a les bandes de radioaficionat autoritzades i és equivalent a la autorización administrativa de radioaficionado que s’obté després de superar l’examen de radioaficionat.

Generalitat de Catalunya
Departament de Presidència
Secretaria de Polítiques Digitals
Carrer de Salvador Espriu, 45-51
08908 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 93 557 43 00
radioaficionats@gencat.cat

 

“Són aquí, entre nosaltres. Els repugna qualsevol expressió de catalanitat. És una fòbia malaltissa”

per Quim Torra 19/12/2012

A casa els pares corria un vell exemplar d’un llibre que tots els germans havíem llegit: De quan les bèsties parlaven, d’en Manuel Folch i Torres. El pare era inflexible i, com La rosa i l’anell de Thackeray i en Bolavà de Josep Maria Folch i Torres, considerava que un no podia fer-se gran sense haver-los llegit. Era un llibre deliciós on òlibes, óssos, elefants, cervatons i borinots parlaven, un recull de faules destinades a l’educació dels infants.

Ara mires al teu país i tornes a veure parlar les bèsties. Però són d’un altre tipus. Carronyaires, escurçons, hienes. Bèsties amb forma humana, tanmateix, que glopegen odi. Un odi pertorbat, nauseabund, com de dentadura postissa amb verdet, contra tot el que representa la llengua.

Són aquí, entre nosaltres. Els repugna qualsevol expressió de catalanitat. És una fòbia malaltissa. Hi ha alguna cosa freudiana en aquestes bèsties. O un petit sotrac en la seva cadena d’ADN. Pobres individus! Viuen en un país del que ho desconeixen tot: la seva cultura, les seves tradicions, la seva història. Es passegen impermeables a qualsevol esdeveniment que representi el fet català. Els crea urticària. Els rebota tot el que no sigui espanyol i en castellà.

Tenen nom i cognoms, les bèsties. Tots en coneixem alguna. Abunden, les bèsties. Viuen, moren i es multipliquen. Una d’elles va protagonitzar l’altre dia un incident que no ha arribat a Catalunya i mereix ser explicat, com un exemple extraordinari de la bestialitat d’aquests éssers. Pobres bèsties, no poden fer-hi més.

Una de les escasses companyies aèries que vénen acceptant amb normalitat el català és Swiss. Si han agafat algun dels seus vols a la vella Confederació, hauran constatat com es ve emprant la nostra llengua a l’hora d’enlairar-se o aterrar l’aparell. Una excepció, ja que, malauradament, amb la resta de companyies venim essent tractats exactament com el que som, la darrera colònia en terres d’Europa.

Doncs bé, fa un parell de setmanes viatjava en un vol de Swiss una d’aquestes bèsties. En arribar al destí, s’anuncià en català les típiques observacions prèvies a l’aterratge. La bèstia, automàticament, segregà la seva salivera rabiosa. Una fortor de cloaca sortia del seu seient. Es removia, inquieta, desesperada, horroritzada per haver de sentir quatre mots en català. No tenia escapatòria. Una suor mucosa, com de gripau refredat, li rajava de les aixelles. Cal imaginar-se-la, a la bèstia, després de tant temps!, elles que poden viure en el seu món espanyol sense cap problema, escoltant quatre mots en una llengua que odia. Indignada, va decidir escriure una carta en un diari alemany de Zuric, queixant-se del tracte rebut ja que “es violaven els seus drets” al ser el castellà la “primera” llengua oficial d’Espanya”. I, a tota plana, la queixa de la bèstia va sortir publicada.

Gràcies a Déu, els bons amics del Casal Català de Zuric han replicat i han deixat les coses clares (tantes ambaixades i consultats de Mar i, mira tu, un petit Casal Català és qui s’ha mobilitzat gràcies a la decència i dignitat dels seus membres).

Però per què ens hem de mobilitzar cada vegada? Quan acabaran els atacs de les bèsties Com podem el 2008 aguantar tanta vexació, tanta humiliació i tant menyspreu?

Catalunya ha de ser reconeguda com un país DXCC completament diferent d’Espanya perquè no compartim les mateixes persones, sentiments, llengua i cultura. Cal que la nostra nació sigui reconeguda en l’àmbit internacional i també en l’àmbit dels radioaficionats.

Resulta difícil veure com els gestors del diploma DXCC de l’ARRL consideren Escòcia i Gal·les països separats des de l’any 1947 i actualment encara no reconeixen Catalunya. El fracàs del comitè del DXCC de l’American Radio Relay League és aplicar criteris uniformes a totes les entitats i provoquen confusió. Si les entitats no compleixen criteris moderns, haurien de ser eliminades. No obstant això, hi ha raons de pes redefinir els criteris per a admetre nous països. Tenir més països no és cap problema.

Que Catalunya entri a la llista de països del diploma DXCC, gestionat per l’American Radio Relay League (ARRL), només depèn dels radioaficionats. Hi ha una petició oberta que avui ha arribat les 2.210 signatures. L’ARRL no pot fer cas omís a milers de radioaficionats catalans que volen que Catalunya tingui aquest reconeixement. Signeu la petició.

L’any 1922 es constitueix la “Asociación Radiotelegráfica de Barcelona”, la primera associació dedicada a la ràdio. Entre els que ho van fer possible hi havia Josep Maria Guillen de Garcia, Rossend Sagrera (EAR-60 i EA3AK) i Enric Calvet, entre d’altres. Es dedicaven a organitzar cursos d’electricitat i telegrafia, imprescindible en aquella època. Aquesta associació només va durar un any.

El “Radio Club Cataluña (RCC)” es va fundar l’any 1923 després d’haver-se dissolt la “Asociación Radiotelegráfica de Barcelona”. El professor de física Josep Balta Elias (EAR-54) va començar l’activitat del “Radio Club Cataluña” juntament amb Enric Calvet, Francesc Espinosa i Alfons Estublier (EAR-31) entre d’altres. A la Revista EAR s’hi publicaven algunes notícies i activitats del “Radio Club Cataluña” (EAR-25), cursos d’electricitat, muntatge de circuits, cursos de telegrafia i informació per als nous radioaficionats experimentadors. La revista oficial de l’associació era el “Boletín Radio Club Cataluña”. L’any 1925 es canvia la junta directiva i Alfons Estublier (EAR-31) és nomenat president.

L’Agrupació Catalana de Radioemissors (ACRE) data de l’any 1925 aproximadament. Hi ha molt poca documentació d’aquesta associació.

Les associacions de radioaficionats més antigues són catalanes. Catalunya va ser la pionera, tant pel que fa als radioaficionats, com a les emissores de ràdio professionals.

Document històric publicat a la revista QT.

El Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, accepta l’oferiment que li ha fet l’Agrupació Catalana de Radioemissors nomenant-lo President d’Honor de l’ACRE. Per aquest motiu, una representació de la nostra associació va lliurar al President una placa commemorativa com a prova d’agraïment per haver-nos fet distinció. L’acte va tenir lloc al despatx del President de la Generalitat on vàrem ser rebuts molt amablement. Jordi Pujol es va interessar pels radioaficionats catalans, els seus problemes, els seus projectes i ens va dirigir paraules de simpatia i afecte. | Font: ACRE