Categoria: Radioaficionats

Article censurat: El nostre idioma no té adversaris

Aquest article s’havia de publicar el 23 de desembre del 2021 al diari ARA. Per motius que se m’escapen, però que m’imagino, el van censurar. Aquell mateix dia vaig deixar de ser col·laborador del diari per voluntat pròpia. Però d’aquest incident, gravíssim al meu entendre, en parlarem la setmana vinent. De moment llegeixin l’article censurat i jutgin vostès mateixos.

Les solucions al retrocés del català no són fàcils. Ni evidents. Les accions a prendre hauran de ser multidisciplinàries ja que els fronts sobre els que caldrà actuar són diversos. Ara bé, dit tot això cal, al meu entendre, definir i tenir clars determinats fets que, per mor a la tradicional por catalana a no caure simpàtic, no es denuncien amb prou rotunditat i claredat.

El bilingüisme és un parany. Ja en parlava Josep Pla en un magistral article a Destino l’any 1957. “El bilingüisme és una tragèdia indescriptible…”. La institucionalització del bilingüisme només ha servit perquè els que no vulguin aprendre el català no ho hagin de fer. El bilingüisme porta a que una llengua es mengi l’altra. I si no, que algú ens posi un exemple on això no hagi tingut lloc.

El català té enemics, no pas adversaris. Molts catalans, començant per la classe política, pequen de la tradicional pusil·lanimitat que ens caracteritza. Això s’ha d’acabar. L’individu o organització que va contra la meva cultura i que, no ens enganyem, la vol veure desapareguda, no és un oponent ni un adversari polític. És un enemic. I no valen tebiors. Ni Ciutadans ni el PP ni Vox són anticatalanistes. Són, simplement, anti-catalans. Si a França algú actués com ells ho fan, serien anti-francesos, no pas anti-francesitzes. Contemporitzar no és una opció, i això també val per a la premsa. Que l’actitud pot comportar enfrontaments i certa divisió social? Esclar! No es guanya cap guerra sense enfrontaments. Tan pacíficament i civilitzadament com vulguin. Però radicals i amb vocació de confrontació. O es pensen que als quintacolumnistes se’ls combat amb lliris?

Una classe política venuda. La societat catalana no alberga un percentatge elevat d’anti-catalans -no més que en d’altres països-. Però la classe política sí que n’alberga perquè no representen veritablement la ciutadania catalana, sinó que estan a salari del partit. Els diputats els nomena el partit i l’electorat només els referenda votant la llista tancada. Els partits no catalans (a saber: Vox, PP, PSOE a Catalunya) col·loquen a les llistes a individus lleials a l’amo. I l’amo està a Madrid. Són allò que coneixem com a botiflers. Per tant, no cal sorprendre’s quan el senyor Illa o Iceta actuen de forma vacil·lant. Defensen el seu salari. Ens trobem amb la paradoxa que els diputats d’un país centralista, com pot ser França, defensen molt millor els interessos del territori que no pas aquí. Perquè, a França, París no pot entaforar un esbirro a cap llista local -el partit es deu al diputat, no a l’inrevés-. En conclusió, a Catalunya tenim un problema molt greu i del qual la llengua n’és el cas paradigmàtic: tenim l’enemic a casa.

La immigració. El volum enorme d’immigració que ha rebut Catalunya els darrers vint anys costa d’integrar. I més sense eines (lleis). Pel que fa a la llengua convindria no enganyar-nos. La immigració hispanoamericana tria Espanya per l’idioma -altrament anirien a llocs més civilitzats- i arriba a Catalunya sense interès d’aprendre el català. És això criticable? No. Simplement no fa falta. Quins països va triar majoritàriament l’exili català? Hispanoamèrica, per no haver d’aprendre un idioma nou. Que potser han après flamenc els catalans que treballen a la regió de Brussel·les? Aleshores, per què han d’aprendre català els hispanoparlants?

I tot plegat sense lleis a favor. És evident que l’espanyol està present a Catalunya com a llengua. Però no ve de lluny, no ens enganyem. No ha estat mai llengua estesa de fa segles, com els enemics repeteixen ad nauseam. El meu avi, nascut a Sarrià, tenia serioses dificultats per parlar espanyol. Orwell va necessitar un diccionari per bellugar-se amb comoditat per Barcelona. El monolingüisme català oficial que propugno equivaldria a oprimir l’espanyol? No. Voldria dir que l’equiparació 50/50 s’hauria acabat. Voldria dir tenir eines legals per poder fer discriminació positiva sobre el català sense contemplacions ni pors. Perquè l’espanyol no necessita protecció.

Conclusió. Tot això que he enumerat no parla de solucions. Parla d’obstacles que, al meu entendre, si no es tenen explicitats, faran que qualsevol solució que es vulgui implementar sigui incompleta. Cal començar a ser clars i desagradables. Perquè el tema s’ho mereix. I no guanyarem res amb contemplacions. Quan algú, als Estats Units, demana discriminació positiva per als blancs tothom té clar que està davant d’un feixista. A Catalunya, entre la classe política -no entre la població, majoritàriament per sort- hi ha massa venuts, caragirats, renegats, disposats a practicar una sort de feixisme lingüístic si l’amo els ho mana.

Autor: Xavier Roig
Xavier Roig i Castelló (Barcelona 1957), enginyer i MBA. Ha estat directiu de diverses empreses multinacionals de tecnologia. Actualment treballa com assessor d’empreses internacionals. És i ha estat membre de diversos consells d’administració internacionals i nacionals entre ells l’ICF i el Port de Barcelona. Ha col·laborat en els diaris Avui, Nació Digital i Ara. Actualment col·labora a Via Empresa. Ha publicat els següents llibres a l’editorial La Campana: El gastrònom accidental, Ni som ni serem, Entre l’Espanya i la paret, La dictadura de la incompetència i L’enigma rus.

Font: parlemclar.cat

EA3FHP, especialista en modes digitals

EA3FHP emet en tots modes digitals i en especial en FT4. A causa del gran avantatge que suposa realitzar comunicats (QSOs) en sistemes digitals, actualment no utilitza quasi mai la fonia a les bandes d’HF i molt menys l’obsoleta, antiquada i extingida telegrafia.

El mode digital FT4 presenta molts avantatges per als radioaficionats. A continuació, es detallen alguns dels avantatges més rellevants:

1. Velocitat de transmissió ràpida: Amb una durada de transmissió de només 7 segons, l’FT4 permet una comunicació molt ràpida en comparació amb altres modes digitals. Això és particularment útil en situacions en què el temps és un factor crucial, com ara en els concursos de radioaficionat.

2. Més resiliència a condicions de propagació desfavorables: l’FT4 està dissenyat per funcionar de manera efectiva en condicions de propagació adverses on els senyals es veuen afectats per la ionosfera. Els algoritmes de l’FT4 ajuden a superar aquestes dificultats i permeten un intercanvi de dades més fiable, fins i tot amb senyals molt febles i fent servir potències molt baixes amb antenes senzilles o de poc rendiment.

3. Consum d’energia eficient: l’FT4 fa servir tècniques de modulació i transmissió eficients, presenta un consum d’energia més baix en comparació amb altres modes digitals. Això pot ser avantatjós especialment en situacions en què l’alimentació és limitada, com ara a les expedicions de radioaficionats.

4. Fàcil de configurar i utilitzar: l’FT4 ofereix un format simplificat i una sincronització ràpida, la qual cosa facilita la configuració i l’ús. A més a més, diversos programes i aplicacions ofereixen suport per a l’FT4 i proporcionen configuracions predefinides per a facilitar-ne l’ús.

EA3FHP fent contactes amb FT4 a la banda de 10 m.

Llei sobre el dret d’instal·lar les antenes de radioaficionat

LLEI 19/1983, de 16 de novembre, sobre regulació del dret a instal·lar a l’exterior dels immobles les antenes de les estacions radioelèctriques d’aficionat. («BOE» 283, de 26-11-1983.)

Article primer. Els que estan legitimats per usar la totalitat o part d’un immoble i hagin obtingut l’autorització reglamentària del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions per al muntatge d’una estació radioelèctrica d’aficionat, poden instal·lar, pel seu compte, a l’exterior dels edificis que usin, antenes per a la transmissió i recepció d’emissions.

Article segon. Els danys i perjudicis que s’originin amb motiu de la instal·lació, conservació i desmuntatge de les antenes i altres elements annexos a aquestes són a càrrec dels titulars de les llicències d’estacions radioelèctriques d’aficionat, així com les reparacions i indemnitzacions que pertoquin.
La responsabilitat anterior es garanteix mitjançant el contracte d’assegurança corresponent establert amb una entitat del ram, la pòlissa de la qual ha de cobrir, en la quantia suficient i en els termes adequats, les contingències que es puguin suscitar.
Els drets que l’article 545, paràgraf 2, del Codi civil reconeix al propietari del predi servent els exerceix si s’escau la comunitat de propietaris; n’hi ha prou que la decisió s’adopti per majoria simple.

Article tercer. La instal·lació d’antenes i dels seus elements annexos, de conformitat amb el que estableix aquesta Llei, no és un obstacle perquè es puguin executar ulteriorment obres necessàries a l’immoble, encara que per a la realització d’aquestes s’hagi de procedir, temporalment, a desmuntar parcialment o totalment les instal·lacions, sense que per això el seu titular tingui dret a cap mena d’indemnització. La instal·lació ha de quedar finalment en condicions similars a les anteriors.

Article quart. La cancel·lació de la llicència d’estació, de l’autorització de muntatge o la falta de vigència del contracte d’assegurança a què es refereix l’article 2n d’aquesta Llei implica la pèrdua del dret que aquesta reconeix.

Disposició addicional. Reglamentàriament, s’han de determinar les condicions per a la instal·lació de les antenes, i s’ha d’assegurar la idoneïtat de l’emplaçament de les instal·lacions de l’estació, així com les seves condicions de seguretat i garantir que aquesta no ocasioni perjudicis als elements privatius i comuns o a l’ús d’aquests pels propietaris o titulars de drets sobre l’immoble. De la mateixa manera s’han d’establir els requisits administratius, les prescripcions tècniques i totes les especificacions que siguin necessàries, i en tot cas ha de quedar garantit el dret dels tercers usuaris de l’espai radioelèctric.

Emissor d’FM amb reproductor MP3, Bluetooth i carregador per a mòbils

Emissor d’FM estèreo amb reproductor MP3, Bluetooth amb mans lliures i carregador per a telèfons mòbils. Ideal per als automòbils antics que no disposen de Bluetooth ni de port USB. Envia el senyal a través de la Freqüència Modulada (FM) el qual es pot escoltar a través de la ràdio del cotxe. També es pot utilitzar a casa per a escoltar els fitxers MP3 amb equips de música que no tenen ports USB ni lectors de targetes SD.

Pantalla gran d’1,8 polzades. La pantalla mostra el número de la trucada entrant, el voltatge de la bateria de l’automòbil, el volum, la freqüència d’emissió en FM de 76,0 a 108,0 MHz, el títol de la cançó i la carpeta, si s’està reproduint des de la targeta TF (micro SD) o des del llapis de memòria connectat al port USB.

Quatre formes de reproduir música: Bluetooth (enviant la música des del mòbil), targeta TF (micro SD), disc USB i per l’entrada AUX amb un cable connectant-hi qualsevol dispositiu. Admet música amb els formats MP3, WMA, WAV. Dos ports USB. Selecció de carpetes. Un port USB de càrrega de 5V i 2,4A per a carregar el telèfon mòbil de forma ràpida. L’altre port USB està dissenyat per a llegir els fitxers del llapis de memòria fins a 32 GB.

Trucades amb mans lliures. Quan està reproduint música, canvia automàticament al mode de mans lliures quan rep una trucada.

Comandament a distància amb 21 tecles per a controlar la reproducció de música, les fonts de reproducció: USB, targeta TF i entrada AUX, les trucades telefòniques, el volum, la freqüència d’emissió d’FM i l’equalització de l’àudio: Normal, Pop, Rock, Jazz, Clàssic, Country i LowBass. La qualitat de so és exactament la mateixa que la de qualsevol emissora professional d’FM. És ideal per a substituir els altaveus de l’ordinador enviant l’àudio a un equip de música a través de la ràdio en FM.