En una reunió amb Plataforma per la Llengua, el govern municipal de Cerdanyola del Vallès s’ha compromès a fer que la nova empresa concessionària ofereixi cursos de català als treballadors del Parc Esportiu Municipal Guiera

Plataforma per la Llengua oferirà sessions d’assessorament en drets lingüístics als nous responsables del poliesportiu, i treballarà amb l’equipament per dissenyar un pla lingüístic

Aquest desembre un pare va denunciar que la monitora de natació dels seus fills no sabia parlar català i que la recepcionista ni l’entenia, fet que va motivar que tant ell com Plataforma per la Llengua es reunissin amb el consistori vallesà

L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès s’ha compromès a vetllar pel respecte als drets lingüístics dels catalanoparlants arran de la denúncia d’una discriminació per raó de llengua al Parc Esportiu Municipal Guiera. Plataforma per la Llengua i l’afectat es van reunir amb el regidor d’esports, Óscar Pons, i han aconseguit que la nova empresa concessionària del poliesportiu, que és de gestió externa, hagi d’oferir cursos de català als treballadors. A més, a partir de febrer l’entitat oferirà sessions d’assessorament en drets lingüístics als responsables i treballarà amb el poliesportiu per dissenyar un pla lingüístic. El consistori té la voluntat de fer-ho extensiu a altres organismes municipals.

L’entitat està satisfeta amb la decisió de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i vetllarà perquè els compromisos es compleixin. Aquest avenç s’ha aconseguit gràcies a la feina de Plataforma per la Llengua i d’un ciutadà que el desembre passat va denunciar que la monitora de natació dels seus fills no sabia parlar català i que, quan se’n va queixar al centre esportiu, la recepcionista ni l’entenia i una companya seva va treure importància a l’assumpte. L’usuari ho va denunciar a les xarxes socials i el cas va agafar volada. “Els meus fills van dir a la monitora que se senten més còmodes fent la classe de natació en català i ella va respondre que no el parlava”, va expressar.

En declaracions al diari Nació Digital, el ciutadà va explicar que ja havia estat discriminat per raó de llengua en altres ocasions: “Un altre monitor ja va començar les classes en castellà fa dos anys, però en aquest cas sí que va accedir a canviar al català quan se li va demanar. Una reunió d’aquest any també es va fer íntegrament en castellà amb l’excusa que «la gent no entén el català», però finalment es va canviar d’idioma després d’una nova queixa: les trobades es van fer en català amb un torn de preguntes en què era acceptat el castellà”.

Plataforma per la Llengua es va reunir amb el regidor d’esports de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès

Arran d’aquesta denúncia, el 19 de desembre Plataforma per la Llengua i el pare afectat es van reunir amb directius del centre i membres de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, entre els quals el regidor d’esports, Óscar Pons, per veure com es podia solucionar l’assumpte. El consistori va explicar que la treballadora estava prestant els serveis de forma temporal per cobrir aquella posició i que ara s’ha apuntat a un curs d’aprenentatge de català. D’altra banda, l’Ajuntament va traslladar que aviat acaba la concessió del PEM Guiera i es va comprometre a prioritzar la defensa dels drets lingüístics al poliesportiu de la mà de la nova empresa concessionària. En aquesta línia, l’ajuntament comptarà amb el suport de Plataforma per la Llengua per dissenyar un pla lingüístic per al poliesportiu i per fer sessions d’assessorament en drets lingüístics, i també demanarà a l’empresa concessionària que faci formacions de català als treballadors. El consistori també va traslladar la voluntat de fer-ho extensiu a treballadors del mateix ajuntament i a d’altres equipaments gestionats a través de concessions.

Les empreses que gestionen serveis municipals han de fer servir la llengua catalana en les seves actuacions

Les queixes que rep Plataforma per la Llengua per discriminacions lingüístiques en centres esportius municipals són habituals des de fa anys. Aquests centres, per bé que solen estar gestionats per empreses privades que tenen una concessió per part d’un ajuntament, estan obligats a complir la legislació. Si bé la llei no recull específicament la llengua en què han d’oferir les formacions, l’article 2 de la Llei de política lingüística de Catalunya estableix que el català és “la llengua de totes les institucions de Catalunya”, i en especial, concreta, “de l’Administració local” (entre d’altres). A més, a l’article 9 s’estipula que la Generalitat, les administracions locals i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en les seves comunicacions amb els administrats i han d’utilitzar la llengua catalana en llurs actuacions.

Font: Plataforma per la Llengua

Tornaboda del foc de la Fira de Nadal a l’ermita de Sant Hilari de Cardedeu. Diumenge, 12 de gener de 2025. A 2/4 d’onze del matí benedicció de la campana. A les onze del matí missa en honor a Sant Hilari.

QSOs realitzats per EA3FHP durant tot l’any 2024 exclusivament en modes digitals a les bandes d’HF i 6 metres.

• Contactes en FT4: 25.148
• Contactes en FT8: 104
• Contactes en T10: 7
• Contactes en PSK31: 4
• Contactes en VARA: 1
• Contactes a 10 m: 20.766 (Països DXCC: 160)
• Contactes a 20 m: 4.182 (Països DXCC: 95)
• Contactes a 6 m: 316 (Països DXCC: 38)
• Indicatius: 7.940
• Total: 166 països DXCC
• Total: 25.264 contactes (Això representa una mitjana de 69 QSOs diaris i 2.105 QSOs mensuals)

Que tingueu un molt bon Nadal i que l’any 2025 ens porti la llibertat per a Catalunya.

En l’àmbit dels radioaficionats desitgem i demanem que la nostra nació sigui reconeguda com a país/entitat del diploma DXCC de l’American Radio Relay League (ARRL). Els radioaficionats continuarem treballant fins a aconseguir-ho. Signeu la petició.

Una estrella cau al prat,
una flor s’ha esbadellat,
tot belant juga el ramat
amb la rossa macaruia.

Al·leluia, cor lassat!
Al·leluia, món gebrat!
Al·leluia, Déu és nat!
Al·leluia!

Cap herbei té tenebror,
ni cap deu fa el ploricó;
no hi ha fred ni tremolor,
que un pas d’ala se n’ho duia.

Al·leluia en tot racó!
Al·leluia en tot dolor!
Al·leluia al pecador!
Al·leluia!

A Betlem van els infants
i els amics dant-se les mans
i els promesos i els germans
i la vella en sa capuia!

Al·leluia, vianants!
Al·leluia en nostres cants!
Al·leluia, catalans!
Al·leluia!

“El rústec villancet” de Josep Carner: Al·leluia, catalans

El 1914 Josep Carner (Barcelona, 1884 – Brussel·les, 1970) va publicar Auques i ventalls, que va cloure amb el poema “El rústec villancet”.

Nadals o Nadal?
En català, “Nadal” és sempre singular, llevat, és clar, que diguem, per exemple, “tots els nadals de la meva vida”. Genèricament, doncs, no hem de fer servir el plural. Diem: “On aniràs, enguany, per Nadal?” (i no pas: “On aniràs aquests Nadals?”); “Bon Nadal” (i no pas “Bons Nadals”)

El “cagatió” o el tió?
Encara que algun diccionari registri cagatió, és un mot que hauríem d’evitar. Del tronc que dóna regals per Nadal, sempre n’hem dit el tió i de l’acció de clavar-hi cops per obtenir-ne els presents, se’n diu fer cagar el tió i no pas cagar el tió. Per entendre’ns, el que caga és el tronc, no pas els picadors. “Que el tió us cagui molts regals”, diem, per exemple.

Es diu la “Nit bona” o Nit de Nadal?
Abans, la vigília de Nadal la gent no tenia per costum d’anar a dormir tard, ni de fer cap gran celebració, ni cap tec, sinó a tot estirar un humil ressopó després de la missa del Gall. Potser per això no n’hem dit mai Nit bona, sinó, simplement, nit de Nadal. Temps ha, abans de la missa del Gall s’havia cantat el Cant de la Sibil·la, un costum que es va anar perdent a tot arreu, llevat de Mallorca, l’Alguer i alguns municipis on es va recuperar modernament, com ara Gandia i Ontinyent.

“Cap d’any” o “Any nou”?
Per influència del castellà, molta gent diu any nou, en compte de Cap d’Any, una denominació que compartim amb els italians (Capodanno), però no amb els francesos (le jour de l’an) ni amb els portuguesos i espanyols (ano-novo, año nuevo). També es manté encara en algunes contrades el nom Ninou, que ja feia servir Jaume I en la Crònica (“Aquí uenguem ans de Nadal e romanguem tro a Ninou en Oriola”) i que fins i tot ha deixat una dita, referida a l’allargament del dia: “Per Ninou, un pas de bou.”

De la nit de Sant Silvestre, hi ha qui en diu la nit de fi d’any o, simplement, el fi d’any, calcant l’espanyol fin de año. Tampoc no és estrany de sentir Nit vella (còpia de Nochevieja). Doncs ni l’una cosa ni l’altra: així com hem dit que la nit de Nadal no té cap nom particular, tampoc no en té la de la vigília de Cap d’Any, que anomenem, simplement, nit de Cap d’Any.

L’organització en defensa del català publica l’informe de queixes lingüístiques de 2023, que en revela un increment del 489,4 % entre 2016 i 2023 (un 8,53 % des del 2022)

El 70,4 % de les queixes denunciaven comportaments que vulneren la legislació vigent

El supremacisme lingüístic castellà és la causa última del descontentament lingüístic

Plataforma per la Llengua ha publicat el report de queixes de 2023, el darrer d’una sèrie d’informes anuals que l’entitat elabora a partir de la informació recollida pel seu servei d’atenció i assessorament de la ciutadania. Una de les primeres dades que revela és que, entre 2016 i 2023, l’augment en el nombre de queixes lingüístiques posades en coneixement de Plataforma per la Llengua ha estat del 489,4 %. Si el 2016 l’ONG del català va gestionar-ne 395, el 2023 va gestionar-ne 2.328. En relació amb el 2022 (2.145 queixes), l’increment va ser del 8,53 %. Segurament, l’augment tan destacat en el nombre de queixes, que ha estat sostingut al llarg dels anys, s’explica per dos factors que es retroalimenten: Plataforma per la Llengua s’ha anat fent gradualment més coneguda i la consciència que el català es troba en una emergència lingüística també s’ha consolidat entre la població. Possiblement, aquest segon factor ha fet augmentar tant la militància lingüística activa com el rebuig a les exigències de no parlar en català.

Des de fa anys, el sector privat genera al voltant de dos terços de les queixes. El 2023 la proporció va ser del 63 %. Dins del sector privat, l’hostaleria i la restauració va ser el sector econòmic que més queixes va generar (320), circumstància que es repeteix al llarg dels anys. Dins del sector públic, al llarg dels darrers anys han augmentat molt les queixes vinculades a les administracions autonòmiques, especialment a causa del descontentament amb l’atenció rebuda als serveis sanitaris. Entre 2019 i 2023, les queixes autonòmiques van incrementar-se en un 366,7 %, mentre que les estatals van fer-ho en un 100 %. El 2023, les queixes pels serveis sanitaris públics representaven quatre de cada deu queixes autonòmiques (el 38,2 %).

Una altra dinàmica que es repeteix al llarg dels anys és la gran sobrerepresentació de Catalunya en la generació de queixes. Aquest territori genera al voltant de nou de cada deu queixes cada any. Per bé que el 2023 la població de Catalunya (sense l’Aran, comarca occitanòfona) era tan sols el 55,1 % de la del domini lingüístic, les queixes de les comarques catalanòfones de Catalunya representaven el 91,6 % del total. Les comarques catalanòfones del País Valencià, amb el 31,8 % de la població, només van generar el 4,1 % de les queixes i les Illes Balears, amb el 8,5 % de la població, van generar-ne el 3,7 %. Aquesta desproporció s’explica per la disgregació històrica dels territoris de parla catalana i la diferent evolució política. La subordinació del català està molt lligada a un nacionalisme d’estat de caràcter supremacista castellà. Aquest nacionalisme afecta tots tres territoris, però la resposta que produeix no és la mateixa. A Catalunya s’ha desenvolupat i consolidat un nacionalisme autòcton que qüestiona obertament la subordinació del català mentre que en altres territoris el nacionalisme d’estat ha tingut menys oposició.

L’atenció oral, l’àmbit que genera més queixes; i els homes es queixen més que les dones

També es repeteix cada any que l’atenció oral és l’àmbit material que genera més queixes. El 2023 va ser el motiu del 33,6 % de les queixes. Els cartells, la retolació i la informació exposada al públic van produir el 17,3 % de les queixes; els webs i serveis en línia el 10 %, la formació el 8,5 % i l’atenció escrita el 8 %. El 22,6 % restant afectava àmbits com la documentació oficial, com ara els contractes, tiquets i factures, la publicitat, la megafonia, els mitjans de comunicació, l’audiovisual i el cinema, la toponímia, l’etiquetatge i les instruccions.

Una altra dada estable al llarg del temps és la proporció de queixes que formula cada sexe: al voltant de sis de cada deu queixes provenen d’homes, el 57,6 % el 2023; el 58,8 % el 2022; el 61,0 % el 2021; el 63,6 % el 2020, i el 60,0 % el 2019. El mitjà més utilitzat per formular les queixes és el formulari web que Plataforma per la Llengua posa a disposició del públic: el 61,8 % de les queixes van arribar per via del formulari el 2023, el 55,1 % el 2021, i el 51,2 % el 2022. El segon mitjà més utilitzat és el correu electrònic: 21,5 % de les queixes el 2023, 24,1 % el 2022 i 25,9 % el 2021.

Al capdavant de la classificació dels agents públics que generen més queixes: el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya és l’àmbit del sector públic que més queixes ha generat els darrers anys. El 2023 va generar més d’una de cada deu queixes, el 12,8 %. Per darrere van quedar l’Ajuntament de Barcelona, RENFE i Adif, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona, la policia estatal, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Transports Metropolitans de Barcelona, la Universitat de Barcelona, el poder judicial espanyol, l’Agència Tributària estatal i la Universitat Oberta de Catalunya. Es tracten, totes elles, d’institucions habituals en els rànquings de queixes gestionades per Plataforma per la Llengua. Amb tot, les universitats van generar el 2023 menys queixes que en els anys anteriors, en bona part perquè van posar en marxa sistemes interns per canalitzar el descontentament lingüístic.

Pel que fa al sector privat, el 2023 Caixabank i la seva asseguradora SegurCaixa / Adeslas van ser les entitats més generadores de queixes, amb un total de 52. Van ser seguides pel grup hospitalari Quirón (33), TripAdvisor (26), Naturgy, Decathlon, Google, Movistar, Endesa i Energía XXI, Veritas, Ikea, Leroy Merlin i el Banc Sabadell. TripAdvisor havia estat durant molts anys l’empresa més generadora de queixes, per la seva negativa a acceptar comentaris en català a la seva plataforma de reserva i valoració d’establiments i el 2023 va mantenir-se molt amunt en la classificació. El Grup Quirón va irrompre al rànquing el 2021, quan va ser cinquena. El 2022 va capturar la segona posició i el 2023 la va conservar.

El supremacisme lingüístic castellà, causa última del descontentament lingüístic

Tot i que la Constitució espanyola estableix una jerarquia lingüística, ja que el castellà és l’única llengua oficial del conjunt de l’Estat i és l’únic idioma el coneixement del qual és una obligació general dels ciutadans, el marc jurídic actual permet que en determinats espais i situacions hi hagi certa igualtat formal. Amb tot, la mateixa estructura constitucional antiigualitària i la ideologia hegemònica que la sustenta, el nacionalisme espanyol supremacista castellà, faciliten totes dues que es produeixin abusos lingüístics. Any rere any, al voltant de dos terços de les queixes són per fets que vulneren la legislació vigent. El 2023, el 70,4 % de les queixes es derivaven de comportaments il·legals.

El nacionalisme espanyol presenta el castellà com si fos la “llengua comuna” d’Espanya, sense tenir en compte que no és la llengua tradicional de tots els territoris ni la familiar i habitual de tots els ciutadans, i que moltes persones només l’han après per la intervenció decidida a favor seu d’un poder públic inspirat pel mateix nacionalisme espanyol. Segons el Tribunal Constitucional espanyol, el coneixement del català no pot ser un deure general dels ciutadans de la manera que ho és el coneixement del castellà, cosa que limita els esforços per normalitzar la llengua catalana. La desigualtat constitucional de partida, malgrat els espais d’igualtat formal que també permet la Constitució, facilita que es mantinguin les tendències minoritzadores resultat de dècades de relegació i repressió del català. Com que el castellà és obligatori i el català és generalment opcional, el capital instrumental d’aquell es veu potenciat i el d’aquest disminuït.

Les queixes lingüístiques són un reflex d’aquesta situació de desigualtat i de minorització no aturada. El català no és una llengua normal, un idioma de coneixement i ús general als seus territoris tradicionals, i no ho és per raons polítiques, ideològiques. És aquesta situació que genera malestar en els parlants de català, que veuen que no poden usar la seva llengua amb la plenitud que ho poden fer els parlants de francès a París o a Ginebra, o els parlants d’eslovè a Ljubljana. Com que la causa de fons és ideològica, la restitució plena del català implica un qüestionament de les idees dominants. Aquesta és la funció principal dels informes de queixes de Plataforma per la Llengua.

El report anual, coordinat pel servei de defensa dels drets lingüístics de Plataforma per la Llengua

Aquest servei recull anualment una gran quantitat de queixes relacionades amb la llengua. Els usuaris posen en coneixement de Plataforma per la Llengua casos de discriminació i mancances en la normalització del català. L’entitat els informa de la legislació vigent, els orienta per poder queixar-se a les instàncies oportunes i, en els casos més estratègics o greus, posa a la seva disposició assistència jurídica.

Els reports anuals de queixes presenten un seguit d’estadístiques que permeten fer-se una imatge de les principals preocupacions lingüístiques dels catalanoparlants. La seva funció principal és fer créixer la consciència lingüística, com a primer pas per a la superació dels marcs discriminatoris vigents.

Font: Plataforma per la Llengua

Aplec de Santa Llúcia de Trenteres a Santa Pau. Tornaboda demà diumenge, 15 de desembre de 2024.

• Passejada popular
• Cacera del Tió i del Caganer
• Esmorzar popular
• Cantada de nadales i cançons populars
• Missa solemne
• Cantada de goigs
• Vermut popular

Per part dels radioaficionats, s’emetrà des de Santa Llúcia de Trenteres a través del reemissor R1 de la Garrotxa a 145.625 MHz activant l’esmentada ermita, el municipi de Santa Pau i la comarca de la Garrotxa.

El domini .cat va ser aprovat oficialment el 16 de setembre de 2005. És un domini de primer nivell patrocinat d’Internet per a la llengua i cultura catalanes. En aquell moment tothom es va alegrar molt d’haver aconseguit aquest domini, però cal recordar que no és un domini territorial que identifica Catalunya al món, simplement és un domini per a la llengua i cultura catalanes. El domini territorial que correspondria a Catalunya és el .ct, però no es va arribar a aconseguir perquè no es va defensar prou bé, o diguem-ho clarament, es va defensar molt malament.

Domini .ct segons la Viquipèdia:

.ct és un domini de primer nivell territorial suggerit per a Catalunya. Campanya pel domini .ct és una forma col·loquial de definir la Campanya per a la creació d’un estàndard territorial ISO 3166-1 alpha 2 ct per a Catalunya.

Els dominis territorials, ccTLD, són exclusivament de dues lletres, com els veïns .fr, .it, .uk o .ad d’Andorra i .gi de Gibraltar. Prenent això com a exemple, les combinacions possibles amb les lletres del mot “Catalunya” serien, doncs: ca, ct, cl, cu, cn, cy. Com es pot comprovar a ISO 3166-1, tots els abreujaments excepte ct estan ocupats (deixant de banda que cn i cy possiblement no serien correctes en català en tractar-se la ‘ny’ d’una única consonant).

Pel que fa a l’abreujament .cat de 3 lletres cal fer diversos matisos:

1. L’objectiu de la campanya era la normalització internacional del nom del país, i no només la creació d’un TLD.
2. En cas d’assolir l’ISO 3166, quedaven registrats els dos abreujaments, ct i cat (són dues llistes diferents dins del mateix estàndard: ISO 3166-2 i ISO 3166-3).
3. L’any 1996 era inimaginable pensar a registrar cap domini diferent respecte dels genèrics: .com, .net, .org, .edu i .mil.

Només es registren dominis territorials ccTLD si existeix el corresponent codi ISO 3166, i només es registren codis ISO 3166 si es compleixen aquests requisits:

1. Que el territori que es vol registrar estigui físicament separat del territori al qual està inscrit, és a dir, que sigui una illa, un territori d’ultramar o simplement una regió aïllada.
2. Que la sol·licitud provingui del govern d’un estat, del Ministeri d’Indústria, concretament, ja que ISO és un organisme de creació d’estàndards bàsicament de caràcter industrial.

Un cop es va veure que la primera condició no es complia, aviat van adonar-se que l’objectiu de la campanya només podia consistir a aconseguir que el ministre d’Indústria espanyol formulés la sol·licitud formal del registre d’abreujaments per a les diferents comunitats autònomes espanyoles. Va ser durant el mandat ministerial de José Montilla quan es van veure més possibilitats d’aconseguir-ho, els altres ministres no van donar cap mena de resposta a les demandes dels partits catalans i del Parlament de Catalunya.

El 21 de desembre de 1999 es tanca la campanya amb 7.600 signatures. Tot seguit es farà un repàs al llarg dels anys destacant els fets més importants:

• 3 de desembre de 2001: Artur Mas, conseller en Cap, respon a una pregunta de Francesc Ferrer (ERC): “El Govern continua tenint el màxim interès en què es reconegui en l’àmbit internacional l’abreujament de Catalunya. Tanmateix, les normes que regeixen la llista ISO 3166 no fan viable, ara com ara, que s’aconsegueixi tal reconeixement.” (Núm. d’expedient 314-08367/06). A partir d’aquest punt, no consten més preguntes o proposicions al Parlament sobre aquest tema. El Govern considera que “acompleix la resolució 192/V del Parlament de Catalunya”.
• 19 de febrer de 2003: es registra l’ADD.CT, “Associació per a l’homologació ISO 3166 dels abreujaments CT i CAT”
• 2004: es crea l’associació puntCAT per aconseguir un domini genèric de tres lletres (gTLD) .CAT ampliat a la comunitat lingüística i cultural catalana. Tot i que l’objectiu s’escapa de la fita inicial (l’ISO 3166 afecta molts més àmbits), l’ADD.CT considera que CT i CAT es complementen i acorda integrar-s’hi com a membre cofundador.
• Octubre de 2004: el ministre d’indústria espanyol, José Montilla, anuncia un possible suport al domini .ct, però al final se’n desdiu adduint que Catalunya no era un estat (tot i que la norma ISO 3166-1 també s’aplica a territoris no estatals).
• Octubre i novembre de 2005: diversos ajuntaments s’adhereixen a la campanya i aproven mocions de suport (consta l’Ajuntament de Banyoles -9/11/95, núm. de sortida 10929- tot i que n’hi va haver d’altres).
• Desembre de 2007: en una votació confusa, amb els vots de CiU, el PNB, i el PP, el Senat espanyol es va aprovar que Catalunya tingués el domini territorial .ct, però, pocs dies després, el Congrés dels Diputats d’Espanya ho va denegar. – (Font original: Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. Baixa com a PDF)

L’any 2007 va néixer una iniciativa del capítol català de la Internet Society (ISOC-CAT), basada en GoogleApps, que en aquell moment va posar a l’abast de qualsevol usuari la possibilitat de tenir un correu gratuït amb domini .cat. amb tres extensions:

• josoc.cat
• cmail.cat
• gimagail.cat

Aquestes tres opcions proporcionaven un correu electrònic gratuït amb la tecnologia de Google i amb domini .cat, a la comunitat de catalanoparlants, usuaris i entitats relacionats amb la llengua i la cultura catalanes. Aquest servei es basava en la infraestructura proporcionada per Google (Gmail i Google Applications). ISOC-CAT posava el domini i la configuració bàsica del sistema.

Això va durar molt poc, ja que a partir del dia 22 de setembre del 2009, no es van donar d’alta nous comptes de correu amb els dominis josoc.cat, cmail.cat i gimagail.cat.

Més endavant, l’any 2014, sorgeix MailCat.cat. Els seus fundadors el definien així:

MailCat.cat. és una iniciativa privada d’en Joan Carles Sala i en Jordi Atienza que, a causa de demandes que hem tingut de molts usuaris, independentment dels seus ideals, desitgen tenir un compte de correu electrònic amb l’extensió de domini .cat

Desafortunadament, el dia d’avui no coneixem de cap de forma gratuïta, i per això ens ha impulsat a crear aquest projecte i portar-lo endavant.

La nostra intenció no és altra que poder oferir-lo de forma gratuïta, i per a això necessitem la teva ajuda, bé sigui propagant el projecte, o presentant particulars o empreses que vulguin inserir publicitat en aquest lloc web.

Un cop complim l’objectiu teu compte de correu no només serà gratuït, sinó que a més podrem anar incloent totes les millores tecnològiques possibles.

Però la gratuïtat va durar poc. El 28 de febrer de 2022 el correu MailCat.cat va passar a ser de pagament. Aquest el missatge que van enviar als seus usuaris:

Benvolgut,

Fa més de set anys, en Joan Carles i en Jordi vam començar l’aventura de crear un correu gratuït que li vam dir MailCat.Cat.

Sorprenentment, vam veure que ningú, ni empreses ni sobretot institucions, donaven aquest servei d’email en català i gratuït i vam posar-lo en marxa.

La nostra intenció ha estat sempre promocionar la nostra llengua i el nostre país fent servir les eines que avui dia utilitzem tots, com és l’email. Després de molts esforços, promocions i contactes amb ens de l’administració catalana i d’altres, no hem tingut cap mena de suport, ni tècnic ni econòmic. Això vol dir, que hem anat assolint totes les despeses que comporta.

Des d’aquella tarda de primavera del 2014, fins ara, hem intentat que la plataforma no tingués cap cost pels usuaris de MailCat.Cat, buscant suports a les institucions i espònsors. Però malauradament no ho hem aconseguit.

Ja som més de 4.000 comptes actius de correu MailCat.Cat i que creix dia a dia. Sense un suport econòmic, no podem continuar mantenint la plataforma pels alts costos que ja ens està suposant. Ara mateix, els estem cobrint de les nostres butxaques sense cap ingrés que ens ajudi a sufragar totes les despeses.

Per això, i sentint-ho moltíssim, no tenim una altra opció que establir per cada usuari de MailCat.Cat un cost de subscripció mensual de 5 €.

Cada usuari pot decidir fer el que cregui convenient i deixar la plataforma de MailCat.Cat per fer-ne servir d’altres també gratuïtes. Tots els comptes de correu que no hagin obtingut subscripció el dia 28 de febrer de 2022, s’eliminaran definitivament del sistema i s’esborraran totes les dades dels usuaris.

Restem a la vostra disposició i us saludem ben cordialment.

Joan Carles Sala i Jordi Atienza, Cofundadors de MailCat.Cat

Tal com deien ells mateixos en l’escrit dirigit als usuaris: Sorprenentment, vam veure que ningú, ni empreses, ni sobretot institucions, donaven aquest servei d’email en català i gratuït. Nosaltres hi afegim: els catalans, institucions, govern, empreses, particulars, prefereixen tirar-se pedres damunt de la teulada i no donar mai suport a les coses de casa nostra.

D’altra banda, el web elteu.cat  ofereix (oferia) la contractació d’un correu personal de pagament, però ara per ara ni hi ha les tarifes (han desaparegut), ni cap opció per crear i contractar el domini i correu amb domini .cat. El servei d’atenció al client no funciona, els correus no són contestats i el telèfon fix d’atenció al client no és atès. Un autèntic despropòsit i abandonament.

A més a més, el .cat és el domini més car del món i no es poden trobar preus equiparables a qualsevol altre domini. (Recordem que hi ha dominis per 6 € l’any). La Fundació puntCAT que gestiona aquest domini, es vanta que cada dia hi ha més dominis registrats i que “és un gran èxit i tot és molt bonic” quan realment molta gent es dóna de baixa del .cat perquè el preu és desorbitat i gens raonable.

Els catalans fem les coses malament i la tradicional pusil·lanimitat que ens caracteritza fa que ens alegrem dels fracassos. Volem ser catalans, però per ser-ho, ho hem de pagar car.

Conclusió: avui dia és impossible tenir un correu electrònic .cat sense haver de pagar, o si més no, pagant un preu raonable i no abusiu com és fins ara.

Publicat el 19 de desembre de 2003 (El 9 Nou) i el 13 de gener de 2004 (Avui)

Amb el títol, ‘Radioaficionado per obligació’, es recull un article de Jordi Sunyer publicat al diari Avui el passat 13 de gener, on s’expliquen les peripècies de l’osonenc JV, que porta vuit anys lluitant per aconseguir que la seva llicència d’estació d’aficionat estigui escrita en català. L’article ho explica així:

Tenir el document nacional d’identitat o el permís de conducció en català -això sí, amb el castellà sempre al davant- ja fa uns anys que és possible. Tenir-hi la llicència d’estació d’aficionat, en canvi, es veu que és tota una quimera. El radioaficionat osonenc fa prop de vuit anys que lluita per aconseguir-ho i de moment no se n’ha sortit.

Al llarg de tots aquests anys ha escrit a tot tipus d’entitats, a administracions i fins i tot ha aconseguit que el Parlament aprovi una proposició no de llei sobre la qüestió. Tot i això, però, la seva llicència continua sent un document on l’única llengua que acompanya el castellà és l’anglès. “Aquest és el seu bilingüisme”, apunta JV.

TRENTA PETICIONS

La croada del radioaficionat osonenc per aconseguir la llicència en català va començar el 1995 després de veure un reportatge a Televisió de Catalunya “d’un particular que volia el carnet de conduir en català i ho va aconseguir”. I si al DNI i al permís de conduir hi ha el català, “perquè a la llicència d’estació d’aficionat, que és un document similar, no?”, es va preguntar.

El primer que va fer, doncs, va ser adreçar una carta a la direcció general de Política Lingüística. “Em van contestar dient que ja s’ho mirarien”, explica. Un any més tard, cansat d’esperar, va fer arribar una queixa al Síndic de Greuges. “Em va dir que tenia raó”, subratlla JV. El 1998 va continuar la lluita fent una sol·licitud a la Jefatura de Inspección de Telecomunicaciones de Barcelona. Allà, per resposta, va obtenir un lacònic “no procede acceder a la solicitado”.

Lluny de caure en el desànim, el batallador radioaficionat , l’any 1999 va escriure a la delegada del govern espanyol a Catalunya, aleshores Julia García-Valdecasas. També va escriure a cinc partits polítics diferents, a Jordi Pujol -que el va remetre al departament de Cultura-, a diferents associacions de radioaficionats, a col·lectius per a la defensa de la llengua catalana i, més recentment, al Defensor del Pueblo. Tot fins a arribar a una trentena de gestions i tràmits que de moment encara no han donat fruit.

POCA SOLIDARITAT

Un dels pocs que es van prendre seriosament la reclamació del radioaficionat va ser l’exdiputat d’ERC Francesc Ferrer i Gironès, que va arribar a presentar una proposició no de llei al Parlament que es va aprovar per majoria absoluta “però que no va servir de res”. JV també lamenta el poc suport que ha rebut de la resta de radioaficionats catalans i explica que quan ha comentat la situació amb altres companys “sempre em diuen que ells en política no s’hi fiquen. No hi ha sensibilitat i ho consideren una cosa menor”.

Actualment, a Catalunya de radioaficionats amb llicència CEPT de classe A, n’hi ha prop de 8.000; (55.000 a tot l’estat) tots ells amb un document del ministeri espanyol de Ciència i Tecnologia expedit en castellà i anglès per la Jefatura Provincial de Inspección de Telecomunicaciones. JV, però, no desisteix i avisa que no s’aturarà fins que la llicència estigui també en català: “Fa més de set anys que estic amb això i no ho deixaré pas ara”, afirma amb fermesa.

GESTIONS REALITZADES PER A OBTENIR LA LLICÈNCIA DE RADIOAFICIONAT EN CATALÀ

Des de l’any 1996 estic sol·licitant reiteradament a l’Administració General de l’Estat que la Llicència d’Estació d’Aficionat sigui expedida en català. És un document dels radioaficionats expedit pel “Ministerio de Ciencia y Tecnología”, comparable al Permís de Conducció, el DNI o el Passaport. El Síndic de Greuges em dóna la raó, però l’Administració no en fa cas. Silenci total. El Permís de Conducció és redactat en català a conseqüència d’una sentència judicial favorable a un ciutadà que va formular un recurs contenciós administratiu i que finalment va guanyar.

Per tant, existeix un greuge comparatiu. Si el DNI i el Permís de Conducció són redactats en català, també ho ha de ser aquest document dels radioaficionats, que s’expedeix a Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida a través de la Jefatura Provincial de Inspección de Telecomunicaciones de la “província” corresponent al domicili del radioaficionat. Es va aprovar una proposició no de llei al Parlament de Catalunya sobre aquesta qüestió, però no va servir de res. L’única forma d’assolir aquest objectiu és la via judicial. Qui vol col·laborar-hi?

HISTORIAL DE GESTIONS DUTES A TERME DES DE 1996

• 1996 Sol·licitud a la Direcció General de Política Lingüística. Em diuen que faran gestions.
• 1997 Queixa al Síndic de Greuges de Catalunya. Em diu que tinc raó amb arguments legals.
• 1998 Sol·licitud a la “Jefatura de Inspección de Telecomunicaciones de Barcelona”. Resposta negativa. “No procede acceder a lo solicitado”
• 1999 Queixa a la Delegació del Govern a Catalunya, Julia García Valdecasas-Salgado. Diu que ho demanarà a Madrid i em donaran resposta. La resposta no ha arribat mai.
• 1999 Nova queixa al Síndic de Greuges. Diu que tinc raó i que farà gestions a Madrid.
• 1999 Escrit a cinc partits polítics. Cap no contesta les cartes. Silenci.
• 1999 Escrit al Departament de la Presidència de la Generalitat, Jordi Pujol, el remeten al Departament de Cultura. Diuen que faran gestions. Mai més no han dit res.
• 2000 Escrit al Diputat Francesc Ferrer i Gironès. Diu que presentarà una proposició no de llei al Parlament.
• 2001 La proposició no de llei és aprovada per majoria absoluta.
• 2001 Durant el 2001 cinc (5) escrits al “Ministerio de Ciencia y Tecnología”. Cap resposta. Silenci.
• 2001 Nova queixa al Síndic de Greuges. Sempre diu el mateix: Tinc raó i farà gestions.
• 2001 Queixa al Defensor del Pueblo. No pot fer-hi res perquè ja m’he queixat al Síndic de Greuges.
• 2001 Nova queixa al Síndic de Greuges de Catalunya. Farà gestions.
• 2001 Escrits a diverses associacions per a la defensa de la llengua catalana. Cap no ha contestat. Silenci.
• 2001 Escrit a dos partits polítics de Vic. Silenci, no contesten.
• 2001 Escrit al Centre per a la Normalització Lingüística de Vic, Dolors Solà. Silenci, no contesta.
• 2002 Escrit a diverses associacions de radioaficionats. Cap no ha contestat. Silenci.
• 2003 Escrit al Parlament de Catalunya. Silenci, no contesta.
• 2003 El diputat Francesc Ferrer i Gironès diu que ho ha donat a Joan Puigcercós perquè faci gestions a Madrid.
• 2003 Escrit al Departament de Cultura. Tinc raó i faran gestions.
• 2003 Nova queixa al síndic de greuges de Catalunya. Torna a dir el mateix de sempre: tinc raó i farà més gestions.
• 2003 novembre. Queixa al Defensor del Pueblo demanant el perquè el “Ministerio de Ciencia y Tecnología” no contesta. Diu que ho estudiarà, però que aquest tema no vulnera cap dret fonamental de les persones.

Totes aquestes gestions no van servir de res i el col·lectiu de radioaficionats d’Osona i Catalunya no va voler col·laborar-hi.

Notícia publicada a “El 9 Nou” el 19 de desembre de 2003 i a l”Avui” el 13 de gener de 2004 on explica les gestions realitzades (més de trenta) per un radioaficionat osonenc durant set anys per sol·licitar (sense aconseguir-ho) que la llicència de radioaficionat sigui escrita en català. Cal dir i lamentar que hi va haver una falta total de solidaritat per part de la majoria de radioaficionats osonencs i de la resta de Catalunya.

Les actuals autoritats de Barcelona han decidit prescindir del pessebre, en qualsevol de les seves múltiples expressions, a la plaça de Sant Jaume. Aquesta és una instrucció socialista, en el sentit més ampli, per a molts dels municipis on governen.

No hi ha cap dubte que Nadal és temps de llums, de regals i d’àpats. També ho és de pessebres, cavalcades i nadales. Però sobre aquests darrers aspectes sembla que se’n pugui prescindir a criteri d’una mesquina elit dita progressista que actua en nom del poble, la gent o els treballadors.

És inaudit que calgui justificar el valor del pessebre, les cavalcades o les nadales. I si hem de ser coherents, caldria dir que no s’ha de fer. És inqüestionable. És necessari. I és preceptiu. I no podem esperar res dels que imposen el seu relat consumista, desarrelat i sense raons al conjunt de la societat, com fan els socialistes (i en Collboni, n’és un clar exemple).

Per tant, no cal insistir en el valor de les tradicions, ni en si tenen o no connotacions religioses, o si provoquen més o menys a segons qui. És el que hem fet i no s’ha de dubtar. Una afirmació que se sustenta en una tradició secular es manté, s’adapta als nous temps i es continua fent, amb tota la normalitat.

La vida pública, en l’àmbit social, cultural o nacional, no és un conjunt de contractes on les contraprestacions s’han de justificar per poder cobrar o obtenir un determinat retorn. La vida pública s’edifica sobre la confiança mútua que garanteixen la preservació de les tradicions i la solidesa a una pertinença nacional. És la permanència d’una identitat cultural la que ens fa sentir contents, segurs i creatius.

Vet aquí, com arribem al cap del carrer! De fet, hi ha una voluntat agressiva per desposseir-nos als catalans dels nostres trets nacionals, la nostra identitat cultural. Els socialistes i els seus diferents socis (també alguns que no ho semblen) enfosquits per sòrdides promeses de benestar general i propostes igualitàries, escometen sense pietat programes de liquidació cultural, com passa ara amb el pessebre o han intentat amb altres iniciatives destructives (com no donar suport a un referèndum d’autodeterminació, per citar la més coneguda).

Això tot just comença. Fan desaparèixer el pessebre de l’espai públic. Un altre dia serà el format de la festa major i la dels seus barris. I pot acabar dient que la nostra llengua, el català, tampoc és imprescindible per a res, com amb veu baixa ja es va sentint.

L’afirmació cultural no necessita cap justificació. És la que és i ha de tenir plena presència pública, a l’espai públic i en la centralitat urbana. Els catalans hem de recuperar la gestió dels fets si volem viure amb normalitat. És el que tothom fa arreu d’Europa encara que no ens ho creiem. Ningú demana permís per viure la seva condició nacional. I el pessebre en forma part. No serem menys en això!

Font (CC BY-NC-ND 3.0): Llorenç Prats, RACÓ CATALÀ