Emissor Sanz Sagredo de Ràdio Vic

Fotografies de l’emissor Sanz Sagredo de Ràdio Vic instal·lat l’any 1975

Aquest escrit ens l’ha fet arribar EA3TZ, Maurici on ens recorda el principi de la Freqüència Modulada els anys 60 a la ciutat de Vic.

“Els anys 1960-1961, va sortir Ràdio Vic en Freqüència Modulada amb un equip fet per en Sebastià Romero Terricabras (EA3LZ). Un diumenge al matí vàrem anar a Vic a investigar-ho. Afortunadament, un noi que hi feia de tècnic que també era aficionat a les emissores, molt amablement ens va deixar veure tots els equips. Com podeu imaginar els vàrem “observar amb lupa” donada la novetat de la Freqüència Modulada. La part de producció d’àudio no ens interessava pas gens, per això no en recordo res. Portava el pas final fet amb una QQE/40, tot l’equip era a vàlvules evidentment, i com a sistema de modulació portava una vàlvula EF80 treballant com a reactància variable.

L’antena era una apilació de “Yagi” de 3 o 4 elements horitzontals apuntades a les quatre direccions principals. Recordem molt bé aquests detalls, tant en Josep (EA3UB), com jo. Les línies de transmissió eren de fil paral·lel de 300 ohm. Tant els equips d’Ona Mitjana, com els d’FM, estaven situats a les golfes o terrat, d’un vell edifici del centre de Vic. Als baixos hi havien els estudis, crec recordar. Seria molt bonic poder recuperar fotos dels vells emissors, i millor seria si en Josep Maria (EA3BBS), pogués localitzar alguna cosa feta pel seu germà Sebastià (EA3LZ).”

(Escrit el dimecres, 23 de febrer de 2011 pel radioaficionat EA3TZ, Maurici)

Fotografies: Emissor de Ràdio Vic, 1 kW de potència, instal·lat l’any 1975. El primer emissor d’FM a l’Estat Espanyol el va fer en Sebastià Romero Terricabras (EA3LZ) l’any 1960 del qual s’en parla en aquest escrit.

Veritats i mentides sobre la immigració

Una anàlisi dels desequilibris demogràfics, socials i econòmics que els governs miren d’amagar

Sí, Catalunya necessita immigració, però no en la quantitat descontrolada que arriba actualment. Les necessitats laborals es podrien cobrir amb contractes en origen i sistemes de quotes, una fórmula més coherent i planificada.
Si comparem les dades de gener de 2024 —650.000 immigrants afiliats a la Seguretat Social davant 1.444.192 estrangers residents— veiem que prop del 60% no treballa, però igualment generen despesa pública en ajudes i subsidis.
A escala estatal, la tendència és similar: 2.971.811 afiliats estrangers (febrer 2025) sobre 6.947.711 residents (abril 2025). Malgrat això, el govern continua afirmant que cal “un milió més d’immigrants anuals” per sostenir les pensions.

2) Immigració i delinqüència
Les estadístiques oficials evidencien una relació entre immigració i delinqüència, malgrat els intents de blanquejar-ne les dades. Segons IDESCAT (2024):
— Població penitenciària espanyola: 3.994 persones (sobre 8.000.000 habitants)
— Població penitenciària estrangera: 4.048 persones (sobre 1.444.192 residents)
La desproporció és clara i fàcilment comprovable.

3) La immigració és enriquiment cultural?
És difícil sostenir que persones procedents de països fallits o cultures amb nivells molt inferiors de desenvolupament democràtic, científic i tecnològic suposin un enriquiment cultural per a societats occidentals avançades. El contrast de valors, estructures socials i models culturals és profund i sovint incompatible.

4) El gran negoci al voltant de la immigració
La immigració s’ha convertit en un negoci molt rendible per a partits polítics, ONG, assessories, despatxos d’advocats especialitzats i empresaris que aprofiten aquesta mà d’obra barata.
Per als contribuents, en canvi, és un negoci ruïnós: l’Estat dedica enormes quantitats de diners a ajudes i prestacions destinades a col·lectius que sovint reben més facilitats que la població autòctona.

5) El català està en perill per causa de la immigració?
Sí. Abans de 1950, el 90% de Catalunya era catalanoparlant; el 2025, només ho és el 32,6%. La immersió lingüística ha fracassat i el castellà s’ha imposat com a llengua dominant.
Les noves onades migratòries del Tercer Món acceleraren encara més aquesta regressió, ja que molts nouvinguts veuen el català com una llengua prescindible.

6) Els immigrants col·lapsen la sanitat i l’escola?
Sí. Catalunya té actualment 8 milions d’habitants, però manté pràcticament els mateixos recursos sanitaris i educatius que quan en tenia 6 milions. És impossible absorbir aquest increment sense que els serveis públics se saturin.
CAPs desbordats, llistes d’espera massa llargues i aules massificades en són les conseqüències més evidents.

Font (CC BY-NC-ND 3.0): Girona Notícies | Autor: Narcís Oliveres