Telegram va ser fundat pel rus Pavel Durov, conegut per criticar durament el seu principal competidor, el WhatsApp, afirmant que l’APP no és ni segura ni privada per als seus usuaris. Ara el fundador de Telegram carrega contra Apple: És com retrocedir l’edat mitjana, els dispositius d’Apple són inferiors a qualsevol Android.

Després que el New York Times publiqués un article analitzant el perquè Apple havia donat al govern xinès el control sobre els seus centres de dades a Guiyang, Durov va criticar durament al seu canal de Telegram l’empresa de Cupertino.

Segons Durov, Apple ven maquinari obsolet i car als seus clients, a més d’impulsar un sistema força tancat. A més d’això, reconeix que quan ha de tocar un iPhone per provar la seva aplicació a iOS, és com si reculés a l’edat mitjana.

Per Pavel, els telèfons Android són millors. No només perquè ofereixen més llibertat als seus usuaris sinó també perquè les seves especificacions són força millors, com el cas de les pantalles d’aquests dispositius, les taxes de refresc dels quals arriben als 120 Hz davant els 60 Hz dels iPhone.

A més, també critica la política d’Apple de no permetre que els seus usuaris descarreguin apps de cap altre lloc que no sigui l’App Store d’iOS i que aquesta “tirania” és el que tant agrada al Partit Comunista de la Xina.

És evident que iOS és un sistema molt més tancat que Android i segurament aquest és el motiu del fet que tingui una minoria d’usuaris.

Fotografies realitzades amb el telèfon mòbil Samsung Galaxy S24 Ultra. Original sense editar.

Ahir es va celebrar una trobada de radioaficionats organitzada per la revista Selvamar Noticias. Els organitzadors de la trobada sempre publiquen totes les activitats i esdeveniments en castellà, tant a les xarxes socials com a la seva revista.

La marginació i discriminació del català per part dels radioaficionats de la revista és flagrant, tot i que alguns radioaficionats (molt pocs) els han convidat a fer les coses en català, ells continuen amb el castellà. No s’hi val a dir que ja hi ha un traductor automàtic a la pàgina, ja que tots sabem que els tots traductors funcionen molt malament i aquesta no és la solució.

Encara és més greu el fet que tots els radioaficionats que van anar a la trobada, els hi donen suport i apareixen a la fotografia molt contents amb el cartell “La radioafición en la calle”. Això ha passat a Catalunya, a Maçanet de la Selva.

No és normal que radioaficionats (alguns es denominen catalanistes o independentistes) i els representants de diverses associacions de Catalunya que eren presents a la trobada trobin normal això que ha passat, un atac frontal a la llengua pròpia de Catalunya. Cal recordar una vegada més això, el català és la llengua pròpia i oficial de Catalunya, en canvi, el castellà és oficial, però no és la llengua pròpia de Catalunya.

La situació del català es troba en estat d’emergència lingüística, ho diuen els experts i professionals de la llengua i no ens podem permetre “el luxe” de marginar-lo i eliminar-lo de la nostra vida.

Els radioaficionats i les associacions de Catalunya pràcticament tots són espanyolistes i no defensen mai el català enlloc, només cal veure les seves xarxes socials o el conegut cercador de radioaficionats QRZ on la majoria ho escriuen en castellà i anglès marginant sempre el català.

Tampoc no cal acompanyar el català amb el castellà. El bilingüisme és simplement un parany.

Xavier Roig diu: El bilingüisme és un parany. Ja en parlava Josep Pla en un magistral article a Destino l’any 1957. “El bilingüisme és una tragèdia indescriptible…”. La institucionalització del bilingüisme només ha servit perquè els que no vulguin aprendre el català no ho hagin de fer. El bilingüisme porta a que una llengua es mengi l’altra. I si no, que algú ens posi un exemple on això no hagi tingut lloc.

El català té enemics, no pas adversaris. Molts catalans, començant per la classe política, pequen de la tradicional pusil·lanimitat que ens caracteritza. Això s’ha d’acabar. L’individu o organització que va contra la meva cultura i que, no ens enganyem, la vol veure desapareguda, no és un oponent ni un adversari polític. És un enemic. I no valen tebiors. Ni Ciutadans ni el PP ni Vox són anticatalanistes. Són, simplement, anticatalans. Si a França algú actués com ells ho fan, serien antifrancesos, no pas anti-francesitzes. Contemporitzar no és una opció, i això també val per a la premsa. Que l’actitud pot comportar enfrontaments i certa divisió social? Esclar! No es guanya cap guerra sense enfrontaments. Tan pacíficament i civilitzadament com vulguin. Però radicals i amb vocació de confrontació. O es pensen que als quintacolumnistes se’ls combat amb lliris?

I tot plegat sense lleis a favor. És evident que l’espanyol està present a Catalunya com a llengua. Però no ve de lluny, no ens enganyem. No ha estat mai llengua estesa de fa segles, com els enemics repeteixen ad nauseam. El meu avi, nascut a Sarrià, tenia serioses dificultats per parlar espanyol. Orwell va necessitar un diccionari per bellugar-se amb comoditat per Barcelona. El monolingüisme català oficial que propugno equivaldria a oprimir l’espanyol? No. Voldria dir que l’equiparació 50/50 s’hauria acabat. Voldria dir tenir eines legals per poder fer discriminació positiva sobre el català sense contemplacions ni pors. Perquè l’espanyol no necessita protecció.

El col·lectiu de radioaficionats sempre s’excusa en què això no té lloc en el món de la radioafició* argumentant que això és fer política i que no té cabuda en el món dels radioaficionats. Simplement, és una excusa, no volen defensar la llengua catalana simplement perquè se sotmeten a la imposició del castellà i se senten espanyols.

El cas d’un radioaficionat Youtuber és incomprensible. L’any 2013 va iniciar la campanya “Next DXCC Catalonia” i al cap d’uns anys la va abandonar. Nosaltres vam agafar el relleu i continuem recollint signatures a change.org, ara n’hi ha 2.210, però aquest Youtuber només es preocupa per obtenir més i més seguidors i a ell l’importa una merda la campanya que va iniciar ell mateix i a sobre una vegada ens va dir textualment que estem fent molt mal a Catalunya i als radioaficionats catalans.

Conclusió. La situació del català no permet que nosaltres mateixos el marginem, ens autoodiem, ens autodrestruïm i siguem submisos davant dels que imposen el castellà.

*Radioafició. Aquesta la paraula no es troba al diccionari. En català no existeix. (Institut d’Estudis Catalans, diccionari de la llengua catalana)

Avui s’ha celebrat una trobada de radioaficionats organitzada per la revista Selvamar Noticias. Els organitzadors de la trobada d’avui sempre publiquen totes les activitats i esdeveniments en castellà, tant a les xarxes socials com a la seva revista.

La marginació i discriminació del català per part dels radioaficionats de la revista és flagrant, tot i que alguns radioaficionats (pocs) els han convidat a fer les coses en català, ells continuen amb el castellà. No s’hi val a dir que ja hi ha un traductor automàtic a la pàgina, ja que tots sabem que els tots traductors funcionen molt malament i aquesta no és la solució.

Encara és més greu el fet que tots els radioaficionats que avui han anat a la trobada, els hi donen suport i apareixen a la fotografia molt contents amb el cartell “La radioafición en la calle”. Això ha passat avui a Catalunya, a Maçanet de la Selva.

No és normal que radioaficionats (alguns es denominen catalanistes o independentistes) i els representants de diverses associacions  de Catalunya que avui eren presents a la trobada trobin normal això que ha passat avui, un atac frontal a la llengua pròpia de Catalunya. Cal recordar una vegada més això, el català és la llengua pròpia i oficial de Catalunya, en canvi, el castellà és oficial, però no és la llengua pròpia de Catalunya.

La situació del català es troba en estat d’emergència lingüística, ho diuen els experts i professionals de la llengua i no ens podem permetre “el luxe” de marginar-lo i eliminar-lo de la nostra vida.

Els radioaficionats i les associacions de Catalunya pràcticament tots són espanyolistes i no defensen mai el català enlloc, només cal veure les seves xarxes socials o el conegut cercador de radioaficionats QRZ on la majoria ho escriuen en castellà i anglès marginant sempre el català.

Tampoc no cal acompanyar el català amb el castellà. El bilingüisme és simplement un parany.

Xavier Roig diu: El bilingüisme és un parany. Ja en parlava Josep Pla en un magistral article a Destino l’any 1957. “El bilingüisme és una tragèdia indescriptible…”. La institucionalització del bilingüisme només ha servit perquè els que no vulguin aprendre el català no ho hagin de fer. El bilingüisme porta a que una llengua es mengi l’altra. I si no, que algú ens posi un exemple on això no hagi tingut lloc.

El català té enemics, no pas adversaris. Molts catalans, començant per la classe política, pequen de la tradicional pusil·lanimitat que ens caracteritza. Això s’ha d’acabar. L’individu o organització que va contra la meva cultura i que, no ens enganyem, la vol veure desapareguda, no és un oponent ni un adversari polític. És un enemic. I no valen tebiors. Ni Ciutadans ni el PP ni Vox són anticatalanistes. Són, simplement, anticatalans. Si a França algú actués com ells ho fan, serien antifrancesos, no pas anti-francesitzes. Contemporitzar no és una opció, i això també val per a la premsa. Que l’actitud pot comportar enfrontaments i certa divisió social? Esclar! No es guanya cap guerra sense enfrontaments. Tan pacíficament i civilitzadament com vulguin. Però radicals i amb vocació de confrontació. O es pensen que als quintacolumnistes se’ls combat amb lliris?

I tot plegat sense lleis a favor. És evident que l’espanyol està present a Catalunya com a llengua. Però no ve de lluny, no ens enganyem. No ha estat mai llengua estesa de fa segles, com els enemics repeteixen ad nauseam. El meu avi, nascut a Sarrià, tenia serioses dificultats per parlar espanyol. Orwell va necessitar un diccionari per bellugar-se amb comoditat per Barcelona. El monolingüisme català oficial que propugno equivaldria a oprimir l’espanyol? No. Voldria dir que l’equiparació 50/50 s’hauria acabat. Voldria dir tenir eines legals per poder fer discriminació positiva sobre el català sense contemplacions ni pors. Perquè l’espanyol no necessita protecció.

El col·lectiu de radioaficionats sempre s’excusa en què això no té lloc en el món de la radioafició* argumentant que això és fer política i que no té cabuda en el món dels radioaficionats. Simplement, és una excusa, no volen defensar la llengua catalana simplement perquè se sotmeten a la imposició del castellà i se senten espanyols.

El cas d’un radioaficionat Youtuber és incomprensible. L’any 2013 va iniciar la campanya “Next DXCC Catalonia” i al cap d’uns anys la va abandonar. Nosaltres vam agafar el relleu i continuem recollint signatures a change.org, ara n’hi ha 2.210, però aquest Youtuber només es preocupa per obtenir més i més seguidors i a ell l’importa una merda la campanya que va iniciar ell mateix i a sobre una vegada ens va dir textualment que estem fent molt mal a Catalunya i als radioaficionats catalans.

Conclusió. La situació del català no permet que nosaltres mateixos el marginem, ens autoodiem, ens autodrestruïm i siguem submisos davant dels que imposen el castellà.

*Radioafició. Aquesta la paraula no es troba al diccionari. En català no existeix. (Institut d’Estudis Catalans, diccionari de la llengua catalana)

Avui diumenge s’ha celebrat la 5a trobada i esmorzar de radioaficionats a Folgueroles (Osona). Hi han assistit els següents radioaficionats i CB-istes:

• EA3IVC (Josep Maria)
• ESPARTAC (Antoni)
• CASSERRES (Josep)
• PLANETA (Lluís)
• EB3EEU (Joan)
• EA3INX (Ramon)
• EA3RM (Lluís)
• EA3GVB (Jaume)
• EA3HKA (Eliseu)
• EB3EYG (Robert)

Instruccions per a la sol·licitud d’expedició o renovació del carnet català de radioaficionat. Per a sol·licitar-lo, és imprescindible haver aprovat l’examen de radioaficionat i obtenir la autorización administrativa de radioaficionado.

Primer. Descarregueu-vos el formulari.

Segon. Emplenar el formulari

• Cal emplenar el formulari seguint les indicacions que conté.
• Si s’han d’adjuntar documents, annexeu-los emplenats en aquest pas.
• Si per algun motiu us atureu, podeu desar el formulari a l’ordinador i acabar d’emplenar-lo més tard.

Tercer. Validar, signar i desar

• El formulari només es valida si heu emplenat correctament totes les dades obligatòries i heu annexat els documents obligatoris.
• Si l’heu de modificar un cop validat, desbloquegeu-lo amb el botó “Desbloquejar”.
• Alguns formularis requereixen la signatura digital al mateix document. Per signar-los cliqueu sobre l’espai de la signatura i seleccioneu el certificat digital que correspongui. Deseu a l’ordinador el formulari emplenat i validat.

Quart. Enviar a tramitar i rebre confirmació de recepció.

• Cerqueu el formulari validat que heu desat al vostre ordinador i pugeu-lo.

Cinquè. Confirmació de tramitació efectuada.

Quan el formulari estigui registrat, es mostrarà la pàgina de l’acusament de rebuda amb les dades del tràmit i el document d’acusament de rebuda que heu d’imprimir o desar.

És important imprimir o desar l’acusament de rebuda, ja que conté:

• Registre d’entrada: data en què s’ha iniciat el procediment administratiu.
• Identificador del tràmit: permet fer el seguiment de canvis de l’estat de la tramitació, aportar documentació pendent i fer pagaments.
• Taxes: en alguns casos, amb l’acusament de rebuda, s’emet una carta de pagament necessària per abonar les taxes.

A la pàgina de l’acusament de rebuda podeu trobar també informació sobre documentació que calgui adjuntar per completar l’expedient i un enllaç per fer el pagament en línia, pels casos en què apliqui. | Font: Generalitat de Catalunya

El carnet és de plàstic dur de PVC similar a una targeta de crèdit i la fotografia és digital. Aquest carnet és el que han de tenir tots els radioaficionats de Catalunya per a poder emetre a les bandes de radioaficionat autoritzades i és equivalent a la autorización administrativa de radioaficionado que s’obté després de superar l’examen de radioaficionat.

Generalitat de Catalunya
Departament de Presidència
Secretaria de Polítiques Digitals
Carrer de Salvador Espriu, 45-51
08908 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 93 557 43 00
radioaficionats@gencat.cat