El domini .cat va ser aprovat oficialment el 16 de setembre de 2005. És un domini de primer nivell patrocinat d’Internet per a la llengua i cultura catalanes. En aquell moment tothom es va alegrar molt d’haver aconseguit aquest domini, però cal recordar que no és un domini territorial que identifica Catalunya al món, simplement és un domini per a la llengua i cultura catalanes. El domini territorial que correspondria a Catalunya és el .ct, però no es va arribar a aconseguir perquè no es va defensar prou bé, o diguem-ho clarament, es va defensar molt malament.

Domini .ct segons la Viquipèdia:

.ct és un domini de primer nivell territorial suggerit per a Catalunya. Campanya pel domini .ct és una forma col·loquial de definir la Campanya per a la creació d’un estàndard territorial ISO 3166-1 alpha 2 ct per a Catalunya.

Els dominis territorials, ccTLD, són exclusivament de dues lletres, com els veïns .fr, .it, .uk o .ad d’Andorra i .gi de Gibraltar. Prenent això com a exemple, les combinacions possibles amb les lletres del mot “Catalunya” serien, doncs: ca, ct, cl, cu, cn, cy. Com es pot comprovar a ISO 3166-1, tots els abreujaments excepte ct estan ocupats (deixant de banda que cn i cy possiblement no serien correctes en català en tractar-se la ‘ny’ d’una única consonant).

Pel que fa a l’abreujament .cat de 3 lletres cal fer diversos matisos:

1. L’objectiu de la campanya era la normalització internacional del nom del país, i no només la creació d’un TLD.
2. En cas d’assolir l’ISO 3166, quedaven registrats els dos abreujaments, ct i cat (són dues llistes diferents dins del mateix estàndard: ISO 3166-2 i ISO 3166-3).
3. L’any 1996 era inimaginable pensar a registrar cap domini diferent respecte dels genèrics: .com, .net, .org, .edu i .mil.

Només es registren dominis territorials ccTLD si existeix el corresponent codi ISO 3166, i només es registren codis ISO 3166 si es compleixen aquests requisits:

1. Que el territori que es vol registrar estigui físicament separat del territori al qual està inscrit, és a dir, que sigui una illa, un territori d’ultramar o simplement una regió aïllada.
2. Que la sol·licitud provingui del govern d’un estat, del Ministeri d’Indústria, concretament, ja que ISO és un organisme de creació d’estàndards bàsicament de caràcter industrial.

Un cop es va veure que la primera condició no es complia, aviat van adonar-se que l’objectiu de la campanya només podia consistir a aconseguir que el ministre d’Indústria espanyol formulés la sol·licitud formal del registre d’abreujaments per a les diferents comunitats autònomes espanyoles. Va ser durant el mandat ministerial de José Montilla quan es van veure més possibilitats d’aconseguir-ho, els altres ministres no van donar cap mena de resposta a les demandes dels partits catalans i del Parlament de Catalunya.

El 21 de desembre de 1999 es tanca la campanya amb 7.600 signatures. Tot seguit es farà un repàs al llarg dels anys destacant els fets més importants:

• 3 de desembre de 2001: Artur Mas, conseller en Cap, respon a una pregunta de Francesc Ferrer (ERC): “El Govern continua tenint el màxim interès en què es reconegui en l’àmbit internacional l’abreujament de Catalunya. Tanmateix, les normes que regeixen la llista ISO 3166 no fan viable, ara com ara, que s’aconsegueixi tal reconeixement.” (Núm. d’expedient 314-08367/06). A partir d’aquest punt, no consten més preguntes o proposicions al Parlament sobre aquest tema. El Govern considera que “acompleix la resolució 192/V del Parlament de Catalunya”.
• 19 de febrer de 2003: es registra l’ADD.CT, “Associació per a l’homologació ISO 3166 dels abreujaments CT i CAT”
• 2004: es crea l’associació puntCAT per aconseguir un domini genèric de tres lletres (gTLD) .CAT ampliat a la comunitat lingüística i cultural catalana. Tot i que l’objectiu s’escapa de la fita inicial (l’ISO 3166 afecta molts més àmbits), l’ADD.CT considera que CT i CAT es complementen i acorda integrar-s’hi com a membre cofundador.
• Octubre de 2004: el ministre d’indústria espanyol, José Montilla, anuncia un possible suport al domini .ct, però al final se’n desdiu adduint que Catalunya no era un estat (tot i que la norma ISO 3166-1 també s’aplica a territoris no estatals).
• Octubre i novembre de 2005: diversos ajuntaments s’adhereixen a la campanya i aproven mocions de suport (consta l’Ajuntament de Banyoles -9/11/95, núm. de sortida 10929- tot i que n’hi va haver d’altres).
• Desembre de 2007: en una votació confusa, amb els vots de CiU, el PNB, i el PP, el Senat espanyol es va aprovar que Catalunya tingués el domini territorial .ct, però, pocs dies després, el Congrés dels Diputats d’Espanya ho va denegar. – (Font original: Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. Baixa com a PDF)

A més a més, el .cat és el domini més car del món i no es poden trobar preus equiparables a qualsevol altre domini. La Fundació puntCAT que gestiona aquest domini, es vanta que cada dia hi ha més dominis registrats i que “és un gran èxit i tot és molt bonic” quan realment molta gent es dóna de baixa del .cat perquè el preu és desorbitat i gens raonable. Els catalans fem les coses malament i la tradicional pusil·lanimitat que ens caracteritza fa que ens alegrem dels fracassos. Volem ser catalans, però per ser-ho, ho hem de pagar car.

La presència del català en els dispositius electrònics és un dels grans reptes pendents. En el cas dels telèfons mòbils, només un 28,3% dels catalanoparlants tenen el mòbil configurat en català. En el cas dels joves, les xifres són encara més preocupants: només un 22% dels catalanoparlants entre setze anys i vint-i-nou té el mòbil configurat en català.

Per a configurar un telèfon Android en català pot canviar lleugerament segons el dispositiu. Però generalment, tots els models solen seguir un mètode molt similar al que us presentem a continuació.

Primerament, cal que entreu a l’aplicació Configuració, que en la majoria dels models té una icona d’una roda dentada negra o grisa. Seguidament, haureu de seleccionar l’opció “Configuracions addicionals” o bé “Administració general”, segons el dispositiu que tingueu. Això farà que es desplegui un menú amb diverses opcions. A dalt, hi trobareu l’opció “Idiomes i introducció de text”, o bé “Idiomes i regió”. Quan la pitgeu, us apareixerà l’opció “Idiomes”. Caldrà que seleccioneu el català (si el català no apareix automàticament, podeu seleccionar-lo tot pitjant l’opció “Afegir idioma”).

La majoria d’usuaris tenen els dispositius mòbils en castellà, o bé per desconeixement de com es dur a terme la configuració, o bé perquè a la mateixa botiga que l’han anat a comprar els hi preparen en castellà i el client ja es conforma a tenir-lo en castellà i ni tampoc l’interessa defensar el català. És la típica actitud dels catalans. Això provocarà que totes les aplicacions del telèfon, totes les cerques, tots els enllaços que enviïn i tot el que facin serà, malauradament, sempre en castellà.

Fotografia realitzada amb el telèfon mòbil Samsung Galaxy S24 Ultra.

Pavel Durov, fundador del Telegram, ha afirmat que aquest mes l’aplicació de missatgeria inclourà una “mini botiga d’aplicacions”, a més d’un cercador in-app amb suport Web3, i s’esforçaran a pal·liar les estafes i fraus a través de la seva aplicació a l’àmbit de les criptomonedes, un espai que Telegram ha explorat amb afany en els darrers temps.

Així mateix, Telegram continuarà advocant per un format descentralitzat, i també afirmen que permetran enllaçar botigues de tercers a les diverses marques que utilitzin la seva botiga d’aplicacions per mostrar-ne els continguts. Amb tot això, Telegram es continua mostrant com una plataforma que aposta per la transparència i la descentralització digital, malgrat que la companyia, durant aquest temps, encara no hagi aconseguit revertir les pèrdues.