Fotografies de Sant Joan del Colomer.

Radioaficionats | Radio Amateurs | Digital Modes
Te’n recordes? Avui fa tretze anys, 2011-2024.
Avui s’ha muntat la nova antena de l’estació EA3ZW a Torre Valentina, Sant Antoni de Calonge (Baix Empordà). Han col·laborat en el muntatge EB3FOH, EA3RM i EA3FHP. L’antena és una Diamond X-50N bibanda de 144 i 430 Mhz.

Carta enviada a l’American Radio Relay League (ARRL) per la Federació Catalana de Radioaficionats, Ràdio Club Osona, Unió de Radioafeccionats d’Osona, Ràdio Club Vic i altres associacions de radioaficionats.
Benvolguts senyors del DXAC Committee de l’American Radio Relay League (ARRL),
Estudiades les regles d’assignació dels països/entitats del diploma DXCC que ens heu fet arribar, no entenem per quina raó són reconeguts com a països DXCC Irlanda del Nord (265) amb la seva capital Belfast a poc més de 500 km de Londres, Gal·les (294) on Cardiff és a poc més de 200 km de Londres, o Edimburg capital d’Escòcia (279) a poc més de 500 km de Londres.
Aquests tres països DXCC no tenen separació territorial ni administració autonòmica i pertanyen al Regne Unit. Catalunya pertany a Espanya, però, en canvi, té autonomia política i administrativa, lleis pròpies i el Parlament més antic del món. Ho va dir Pau Casals en el seu discurs a l’ONU el 1971, autor de l’Himne de l’ONU.
Tampoc no trobem cap motiu per concedir un DXCC a SOV Military Order of Malta (246), que a més a més de no ser membre de l’ONU, no té govern, tampoc no té prefix legal i l’actual prefix 1A és autoassignat. En el mateix cas hi ha Kosovo (522), el prefix Z6 també és autoassignat, no és membre de l’ONU ni reconegut per la majoria dels països i, en canvi, és país DXCC. Finalment, trobem Mount Athos (180) que no entenem per què és un país DXCC un monestir on no hi ha activitat de radioaficionats i no està reconegut ni per l’ONU ni per la ITU.
En cap cas diem que aquests països/entitats DXCC esmentats anteriorment hagin de deixar de tenir la consideració de DXCC, només els esmentem per posar alguns exemples d’altres territoris que són a la llista de països i, per contra, a Catalunya se li denega, malgrat que hi té tot el dret.
Catalunya té prefixos els propis, EA3, EB3, EC3, ED3, EE3, EF3, EG3, EH3, AM3, AN3 i AO3, govern propi, la Generalitat de Catalunya i Parlament, el més antic del món i molta més història i antiguitat que Espanya. Per tant, no hi ha cap motiu tècnic, polític, legal ni ideològic per denegar la inclusió de Catalunya a la llista de països DXCC.
D’altra banda, hi ha la iniciativa del radioaficionat EA3GOO, CataloniaNewCountryDXCC, a la plataforma change.org on, amb data d’avui, ja s’hi ha recollit 2.210 signatures per tal d’incloure Catalunya a la llista de països del DXCC, però abans de finals d’any també iniciarem una nova campanya de la qual ja tenim el suport de radioaficionats de tot el món.
Per tant, sol·licitem que Catalunya sigui reconeguda i inclosa a la llista de països del DXCC. Signa aquí.
Terminologia i definicions.
Sobre l’ús incorrecte i erroni de la paraula HAM per part dels radioaficionats.
Si cerquem a la xarxa temes relacionats amb els radioaficionats, trobarem molt sovint o gairebé sempre la paraula “HAM” o “Ham Radio”.
Gairebé sempre s’usa la paraula ham que no té absolutament res a veure amb els radioaficionats ni amb la ràdio. En anglès, ham és un pernil. En català, ham és una peça que serveix per a pescar.
Conclusió: Els radioaficionats no són pernils ni hams, són aficionats a la comunicació a distància per mitjà de les ones electromagnètiques. En anglès, “radioamateurs”.
Els radioaficionats.
Un radioaficionat és una persona que estudia les ones electromagnètiques tant en el seu vessant pràctic com teòric. Originalment, un radioaficionat era un expert en electrònica que estudiava l’ús pràctic de les ones electromagnètiques. Amb el pas del temps els radioaficionats varen anar divergint els seus interessos cap a noves disciplines alienes, a vegades, a les comunicacions per mitjà d’ones electromagnètiques: informàtica, comunicacions digitals, etc. Amb l’aparició de l’electrònica de consum també va aparèixer un nou tipus de radioaficionat, aquell que utilitza la ràdio per a realitzar comunicats amb altres radioaficionats per plaer de comunicar-se i també per a participar en concursos, expedicions DX, diverses competicions i activitats, diplomes i targetes QSL commemoratius d’algun esdeveniment important.
L’objectiu principal dels radioaficionats és, entre molts d’altres, contactar amb tots els països del món mitjançant la ràdio, establir una competició entre tots, obtenir diplomes, trofeus i figurar en un rànquing mundial dels països contactats. Quan parlem de països, no ens referim a la llista dels 193 estats membres de l’ONU, sinó a una llista creada per l’ARRL (American Radio Relay League) i que no coincideix amb els estats oficials del món. Aquests “ràdio-països” es denominen Entitats DXCC i actualment n’hi ha 340.
L’afició a la ràdio és tant una afició com un servei en el qual els radioaficionats fan servir diversos tipus d’equips de radiocomunicació per a comunicar-se amb altres radioaficionats per al servei públic, el divertiment i l’autoformació. Els radioaficionats utilitzen les comunicacions sense fils i són capaços de donar suport a la comunitat amb comunicacions d’emergència en casos de desastres si és necessari, mentre augmenten el seu coneixement personal de la teoria de l’electrònica i de la ràdio. S’estima que hi ha sis milions de radioaficionats a tot el món. A Catalunya n’hi ha 4.908 (dades del 30 de setembre de 2021) però al dia d’avui ja s’han superat els cinc mil.
Història.
Encara que els seus orígens es remunten almenys a finals de 1800, l’afició a la ràdio com es practica ara per ara, no va començar fins a l’any 1900. La primera llista de radioaficionats és el First Annual Official Wireless Blue Book of the Wireless Association of America el 1909. Aquest primer Callbook de ràdio hi consten estacions de telegrafia sense fils del Canadà i dels Estats Units, incloent-hi vuitanta-nou estacions de radioaficionat. El naixement dels radioaficionats està fortament associat amb diversos experimentadors aficionats. Al llarg de la seva història, els radioaficionats han fet contribucions significatives a la ciència, l’enginyeria, la indústria i serveis socials. La investigació realitzada pels radioaficionats ha fundat noves indústries, construint economies i salvant vides en moments d’emergència.
Comunicació i experimentació.
Aquestes són les finalitats dels radioaficionats i les motivacions per les quals persones de tots els nivells socials es fan radioaficionats. Joves i grans junts gaudeixen de l’emoció de trobar i intercanviar coneixements amb persones de tot el món. És gairebé impossible descriure en paraules l’excitació que suposa la construcció d’un equip o la consecució d’un nou circuit, i després aconseguir que es comporti bé per a incorporar-lo com un element més a l’estació. Tampoc no es pot explicar amb paraules la sensació que se sent amb el fet de poder contactar amb països del món molt allunyats de casa nostra i arribar algun dia a tenir-los tots contactats, això sí, només mitjançant la ràdio, mai a través d’altres mitjans que són amb fils com per exemple Internet. No s’han de confondre mai les connexions fetes sense fils (ràdio) amb les d’Internet, Echolink, eQSO, Messenger, Skype, Zello, entre d’altres, que no tenen absolutament res a veure amb la ràdio ni amb els radioaficionats. L’objectiu del radioaficionat és fer contactes només per ràdio. No té cap validesa fer contactes per internet perquè serien contactes falsos. Quan un radioaficionat acredita que ha treballat un determinat nombre de països, significa que els ha fet amb la seva emissora i antenes. Si hi intervingués un altre mitjà que no sigui la ràdio seria un frau, un engany, i aquest radioaficionat seria desqualificat.
Tots els radioaficionats disposen d’un distintiu amb el qual s’identifiquen (per exemple: EA3FHP). L’indicatiu (o distintiu) ha de figurar obligatòriament a la targeta QSL, document en forma de targeta postal que certifica el comunicat realitzat entre dos radioaficionats.
Els prefixos d’aquests indicatius han estat atribuïts mundialment per la Unió Internacional de Telecomunicacions. Per exemple, els prefixos EA3, EB3, EC3, ED3, EE3, EF3, EG3, EH3, AM3, AN3 i AO3 pertanyen a Catalunya.
Activitats i pràctiques.
Gairebé sempre fan servir diverses formes de transmissió per a comunicar-se. Les transmissions de veu més comunes, com la freqüència modulada (FM), ofereix àudio d’alta qualitat, i altres, com la modulació en banda lateral única (SSB), ofereix comunicacions més fiables a molt llarga distància i d’abast mundial, quan els senyals són febles, utilitzant una amplada de banda més estreta i amb una qualitat d’àudio més baixa.
La radiotelegrafia utilitzant el codi Morse (també conegut com a CW, continuous wave) és una activitat que data dels primers dies de la ràdio. És l’extensió sense fils de la telegrafia terrestre desenvolupada per Samuel Morse i el mètode de comunicació a llarga distància en directe predominant del segle XIX. Encara que els modes digitals han substituït l’obsoleta telegrafia (oficialment desapareguda), una minoria de radioaficionats encara utilitza aquest mode, principalment a les bandes d’ona curta i per al treball experimental com la comunicació terra-lluna-terra (rebot lunar) amb els seus avantatges inherents d’una bona relació senyal/soroll. El codi morse, utilitzant grups de codis acordats internacionalment, permet les comunicacions entre aficionats que parlen diferents llengües. També és popular entre els transceptors casolans, ja que els transmissors només de CW són més fàcils de construir. Un altre mode popular entre els constructors d’equips casolans era la modulació d’amplitud (AM), utilitzat per molts radioaficionats d’èpoques anteriors.
Durant molts anys, demostrar habilitat amb el codi Morse va ser un requisit dels exàmens per a obtenir la llicència de radioaficionat per a les bandes d’alta freqüència (freqüències d’HF inferiors a 30 MHz), però en canvis posteriors de les reglamentacions internacionals, el 2006 va deixar de ser-ho. Com a exemple, la Federal Communications Commission (FCC) va retirar a poc a poc aquest requisit per a totes les classes de llicències el 23 de febrer de 2007.
A Catalunya es va suprimir les proves de telegrafia en els exàmens l’any 2006, a partir de l’entrada en vigor del Reglament d’ús del domini públic radioelèctric per aficionats. (ORDRE ITC/1791/2006, de 5 de juny, per la qual s’aprova el Reglament d’ús del domini públic radioelèctric per radioaficionats. BOE núm. 137, de 9-6-2006)
L’any 2013 va entrar en vigor l’actual reglament. (ORDRE IET/1311/2013, de 9 de juliol, per la qual s’aprova el Reglament d’ús del domini públic radioelèctric per radioaficionats. BOE núm. 166, de 12-07-2013)
Els ordinadors han afavorit la utilització dels modes digitals. Aquests modes AMTOR, APRS, BPSK, CONTESTIA, C4FM, DMR, DSTAR, FAX, FSK, FT4, FT8, HELL, JT65, JT9, MFSK, MT63, OLIVIA, PACKET, PACTOR, QPSK, ROS, RTTY, RTTYM, SSTV, THROB, T10 entre molts d’altres, permeten comunicacions mundials amb potència molt baixa a les bandes d’ona curta (HF) i en l’actualitat estan molt de moda fins al punt que la majoria de radioaficionats els utilitza en detriment dels analògics.