Radioaficionats | Radio Amateurs | Digital Modes
Fotografies de Sant Pere de Serrallonga, Font Lluçanesa i Sant Pere de Sora d’avui diumenge 2 de juliol de 2023.
Te’n recordes? Fa deu anys. (2013-2023) Vegeu també les fotografies de l’activitat de Sant Pere de Serrallonga del 5 d’octubre de 2013.
Indicatiu: EA3AID/P
Data: Dissabte, 5 d’octubre de 2013
Ermita de Sant Pere de Serrallonga, Alpens (Osona)
Referències: EB-346 / DMC-08004
Operadors: EA3AID – EA3DE – EB3CNV – EA3RM – EA3RP – EB3FOH – EA3FHP
Total 253 QSOs
Ràdio Club BBØ (EA3RCO)
L’associació de radioaficionats Ràdio Club BBØ es va fundar a principis de l’any 1979, ara fa quaranta-quatre anys (1979-2023). Va ser registrada el 30 de març de 1980. Els seus estatuts van ser aprovats en aquella època, pel Govern Civil de Barcelona. Era l’època en què pràcticament la totalitat de radioaficionats emetien a la banda de 27 MHz que encara no estava legalitzada. A Osona es podien comptar per centenars o potser per milers els radioaficionats d’aquesta popular banda que, finalment, es va legalitzar del dia 1 d’agost de 1983 amb només 40 canals i FM. Eren molt pocs els que, en aquells moments, eren titulars d’una llicència de radioaficionat.
El Ràdio Club BBØ, titular de l’indicatiu EA3RCO, tenia la seu social al carrer Doctor Candi Bayés, 50 de Vic, però les reunions i assemblees els feien al Casino de Vic, al Carrer Verdaguer, els dimarts i dijous i els socis hi anaven a recollir les targetes QSL que arribaven a l’Apartat de Correus 185 de Vic.
Ràdio Club BBØ va promoure que els usuaris osonencs de la banda de 27 MHz es presentessin als exàmens per a obtenir la llicència, impartint cursos i aportant temari i documentació per a l’examen. En principi molts CB-istes tramitaven la Targeta d’Escolta (suprimida per llei l’any 1982) per tenir cobertura legal. La junta directiva de l’associació va aconseguir que els examinadors vinguessin a Vic a realitzar les proves d’aptitud l’any 1981. Molts aspirants van aprovar l’examen i el nombre de llicències EA3, EB3 i EC3 a Osona es va incrementar molt, mantenint aquest ritme fins a la meitat dels anys noranta.
El Ràdio Club BBØ va publicar una revista d’informació sobre l’associació i temes tècnics de ràdio escrits pels mateixos socis.
El Ràdio Club BBØ va arribar a tenir centenars de socis, però l’activitat va anar disminuint i a finals dels anys noranta ja no pagaven cap quota, tot i que l’associació no ha estat mai dissolta i encara consta inscrita al Registre d’Associacions de la Generalitat de Catalunya.
Avui fa disset anys (2006-2023) que l’estació EA3FHP va començar a treballar en modes digitals. El QSO número 1 es va fer el 28 de juny de 2006 a les 19:06 UTC en RTTY amb l’estació SV9CUF/1 utilitzant el programa MixW 2.18 i la targeta de so de l’ordinador amb Windows XP. Això va ser possible gràcies a l’ajut d’en Pep, estació EA3AHU (ara EA3TP).
El 30 de juny de 2006 va instal·lar el Sound Card Adapter 2001 i més endavant, el 2 de gener de 2009, va instal·lar definitivament el RigExpert Standard USB Transceiver Interface. En el moment de redactar aquesta entrada, el nombre de contactes fets en diversos modes digitals sobrepassa els 130.000, arribant a tenir contactats 301 països/entitats del diploma DXCC.
EA3DE i EB3CNV operant des de Madiroles, Torelló (Osona)Els radioaficionats mengen fuet amb pa amb tomàquet.
Te’n recordes? Fa sis anys. Publicat el 24 de juny de 2017. Avui ho recordem.
Radioaficionats catalans emeten cada dos minuts el missatge en català, castellà i anglès amb un sistema lliure del control dels estats
La campanya pel referèndum ha començat. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha fixat la pregunta que respondran els catalans el proper 1 d’octubre, i ERC, el PDeCAT, la CUP i les entitats sobiranistes han començat la campanya per al sí del referèndum vinculant. Però també ha donat el tret de sortida a la seva particular campanya per la independència un grup de radioaficionats catalans que disposen de llicència com a centre emissor de missatges en codi morse. Amb l’indicatiu de llicència EA3GOO, “emetem una comunicació global programada perquè s’emeti cada dos minuts, i arriba a arreu del món amb el missatge en morse Republic of Catalonia now!, República catalana ja!, i República catalana ya!”, explica en Jordi a El Món, un dels radioaficionats que han impulsat la idea.
De fet, es tracta d’un sistema de comunicació global que “es fa amb els nostres propis mitjans, de manera que no depenem de cap infraestructura ni estatal ni internacional, i per tant, no estem sotmesos a control dels missatges que emetem”, explica el Jordi, que remarca que a través dels sistemes de radioaficionats “podem arribar a pràcticament tot el món”. De fet, el grup de radioaficionats catalans ja tenen constància que el missatge de República catalana ja ha arribat a Sud-Amèrica, Nord-Amèrica i també diversos punts d’Europa.
Catalunya vol ser ràdio-país
Els radioaficionats disposen d’una llicència que concedeix el govern espanyol com a centre emissor. Però els catalans voldrien que es reconegués Catalunya com a país, al marge que sigui un estat o no, perquè pugui formar part de la llista de 349 països que tenen el diploma DXCC, de l’American Radio Relay League (ARRL). A dia d’avui, en la llista dels anomenats ràdio-països, que no coincideixen amb la noció d’Estat, hi ha Escòcia, Anglaterra, Gal·les, les Illes Man, Irlanda del Nord i Jersey, que pertanyen al Regne Unit, i també les Illes Balears, Canàries, Ceuta i Melilla, però no Catalunya.
Quina és la raó? Un altre radioaficionat, el Josep, explica a El Món que els criteris de l’ARRL per admetre un país a la llista DXCC “són geogràfics, però també polítics i ideològics, malgrat que molts radioaficionats sempre afirmen que aquest col·lectiu no entra mai en qüestions polítiques argumentant que no és legal, cosa que és totalment falsa. El reglament de radioaficionats no prohibeix en cap cas opinar i parlar de política a través de la ràdio”, assegura. De fet, denuncia “les fortes pressions en contra que fan els radioaficionats espanyols” per impedir que Catalunya quedi acreditada com a ràdio-país. Sigui com sigui, els radioaficionats mantenen una campanya a Change.org per aconseguir aquest reconeixement.
Font original: Gemma Aguilera | El Món
Te’n recordes? Fa sis anys. Publicat el 30 de juny de 2017.
Els radioaficionats catalans continuen amb les emissions dels missatges en telegrafia a diverses bandes d’HF. En aquests moments ja són onze les estacions que emeten regularment o esporàdicament el missatge “República Catalana ara!”. Onze estacions han decidit a col·laborar malgrat que reben lamentables crítiques i pressions d’alguns radioaficionats i s’espera que en el decurs dels pròxims dies se n’hi afegeixin moltes més. En contra del que volen fer creure, les emissions no molesten ni interfereixen a ningú, ni tampoc el dia que hi ha algun concurs.
Demanem respecte a les diverses opinions i que no posin entrebancs als radioaficionats que volen fer activitats relacionades amb el referèndum dirigides a tot el món. Són activitats lúdiques però a la vegada reivindicatives i això és legítim i democràtic. No podem entendre aquesta oposició tant agre per part d’altres radioaficionats. Moltes gràcies a tots els que esteu col·laborant. Les emissions continuaran fins a l’1 d’octubre.
(Avís legal: L’Ordre IET/1311/2013, de 9 de juliol, pel que s’aprova el reglament d’ús del domini públic radioelèctric per radioaficionats (BOE núm. 166, de 12.07.2013), no prohibeix en cap cas als radioaficionats utilitzar la ràdio per a realitzar activitats polítiques i/o fer-ne publicitat.)
Fotografies de l’església de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola i de l’ermita de Santa Margarida de Fontarnau de la Guixa.
Fotografies d’Amer, Pastisseria Puigdemont, Font Picant de Fonter i Sant Feliu de Pallerols.
Tweet de Josep Maria Virgili i Ortiga. Catedràtic d’institut de llengua catalana emèrit. Membre de Koiné i del Cercle Vallcorba.
Generalment sempre s’afirma que els catalans som bilingües i això, dit en general, és mentida. Alguns catalans són bilingües, però la majoria no ho som: som monolingües que dominem una segona llengua. No és la mateixa cosa, per molt que s’entestin a voler-nos fer creure la cosa contrària.
La situació de discriminació del català creada pel nou algorisme de Google potser és conseqüència de la indolència en relació amb la llengua dels parlants, però és una amenaça monumental que cal denunciar i combatre.
Internet ha estat un cas d’èxit per a la llengua catalana, però avui aquest èxit es troba més amenaçat que mai. El darrer canvi de l’algorisme de Google, per exemple, invisibilitza la llengua catalana fins al punt que podria anul·lar totes les victòries aconseguides. I això passa quan l’aparició de ChatGPT anuncia una nova revolució en la xarxa que canviarà molt de pressa la nostra manera de relacionar-nos amb el món.
L’any 2017 Dinamarca va prendre una decisió que va causar molta sorpresa, però que avui podem veure que va ser un encert colossal: va nomenar un ambaixador davant les empreses tecnològiques. Concretament Casper Klynge va ser el primer ambaixador danès acreditat exclusivament davant Google, Amazon, Apple, Netflix i Facebook, amb l’encàrrec de vetllar pels interessos de Dinamarca i la cultura danesa dins les grans companyies que avui dominen el món.
El gest del govern danès va ser brillant, perquè demostrà haver entès que la globalització ja no és una cosa que ens ve de fora, sinó que la portem a la butxaca. Per aquesta raó Google, Amazon, Apple, Netflix, Facebook i tantes altres empreses ja no poden ser tractades simplement com unes companyies estrangeres amb interessos comercials i prou, sinó com una part essencial del món en què vivim, amb què cada estat, cada cultura, cada llengua ha de bregar per mantenir la pròpia sobirania. Els catalans sembla que encara no ho hem entès.
Al començament d’internet, la cultura catalana va ser de les més actives i va tenir un paper destacadíssim en tota mena d’iniciatives. Sempre recordem que la Viquipèdia en català va ser la segona del món, per exemple; o que el domini .cat va obrir la porta als dominis culturals i lingüístics, cosa que originà una autèntica revolució a la xarxa. Aquell activisme tan ampli i enèrgic fou recompensat amb l’atenció de les grans empreses a aquell conjunt d’internautes que es caracteritzaven per la tossuderia a l’hora d’explicar que eren catalans i que volien navegar, i fer-ho tot, en la seua llengua. I això va fer que, al final, la posició del català a internet fos privilegiada, molt superior a la de la majoria de llengües estatals del món.
Tanmateix, les coses van canviant, van empitjorant. I molt ràpidament. Dissortadament, aquella comunitat incipient dels anys noranta, molt militant, ara és tan sols una part dels catalanoparlants a la xarxa. I, en canvi, la majoria es comporta com al carrer: sense fer qüestió de la llengua. Així com la major part de catalanoparlants canvien a l’espanyol o al francès si els parlen en aquestes llengües, a la xarxa també naveguen en espanyol o en francès si el primer enllaç que els proposen és en aquestes llengües i el català cal anar-lo a cercar, ni que siga tan sols a la segona posició.
Però això té conseqüències greus en un negoci que es basa precisament a registrar i acumular dades de comportaments en proporcions estratosfèriques. I fa caure l’interès i la posició del català a la xarxa. Segurament, en bona part, perquè les màquines constaten que allò que a la primeria era vist com una comunitat vibrant i plena d’interès ara no és sinó un grup humà indolent a qui tant li fot la llengua que li posen al davant.
D’ençà del darrer canvi de l’algorisme de cerca de Google, la situació ha esdevingut gravíssima, al punt que podem dir per primera vegada que el català ha passat a ser marginat a internet, d’una manera ben clara i ostensible. L’algorisme, per entendre’ns, és el programa que fa que Google prioritze una cosa sobre una altra i ensenye als usuaris una cosa o una altra. I la darrera versió clarament amaga el català i prioritza l’espanyol. La posició oficial de l’empresa és que ells volen ensenyar els continguts en la llengua dels usuaris, siga quina siga, i tan pròxims com siga possible. I ho han afirmat als qui, com Xavier Dengra, Jordi Puigneró, Marta Rojals, Albert Cuesta o Softcatalà, van aixecar la veu a final de desembre, els primers, arran de l’escandalós retrocés de la presència del català en tots els productes de Google. Però la realitat és que van passant els dies i les setmanes i no es resol res. No hi veiem cap canvi.
No hi ha, això cal tenir-ho clar, cap intenció política en aquest comportament de Google. Però és que és molt pitjor que això. Encara no sabem ben bé per què passa, però en tot cas té a veure amb la manera com Google gestiona els idiomes. I una cosa que podem més que suposar és que, segurament a causa del comportament dels internautes catalans aquests darrers anys –un comportament despreocupat respecte de la llengua amb què naveguen–, a Google, ara mateix, la preservació del català com una llengua i una cultura independents no li sembla un gran valor. I abans sí que l’hi semblava i ho tenia molt en compte.
Propose, doncs, tres ensenyaments en relació amb aquest fet i tres reaccions necessàries.
El primer ensenyament és que Google i tot allò que se’n deriva són un laboratori –en petit i molt accelerat en el temps– de la realitat que ens envolta. I, per tant, si els catalanoparlants no ens plantem i abandonem immediatament aquesta pràctica de supeditar la llengua pròpia a les altres, el futur que ens espera és el que dibuixa l’algorisme de Google: el català serà una llengua prescindible i cada dia més arraconada. I això és inacceptable.
El segon ensenyament és que hem d’entendre i assumir que la globalització ja no és una cosa que ens arriba de l’estranger. La globalització és l’entorn on vivim i, en conseqüència, tot –la llengua també– s’hi ha d’adaptar. Cal un discurs nou sobre el català com a llengua global i cal plantar batalla en totes les eines globals per fer visible el català. Ara, per exemple, ChatGPT parla un bon català, però considera que és una llengua mitjana perquè no calcula, com totes les tecnologies havien fet fins ara, segons la població i la capacitat tecnològica, sinó segons si tens un estat propi o no –i el català no el vincula a Andorra, sinó a Espanya.
I el tercer és que els algorismes comencen a dominar les societats i això cal frenar-ho, o bé tots hi prendrem mal. No parle solament de l’algorisme de Google, sinó també dels de les xarxes socials. Cal, doncs, recuperar les relacions directes si volem garantir que els interessos comercials d’alguns o la tecnologia cega no interferesquen en els nostres desigs. L’altre dia, per exemple, vaig trobar algú que es pensava que VilaWeb havia desaparegut perquè, per alguna raó, Twitter ja no li pintava com abans aquest diari al seu timeline. I jo li vaig haver de recordar, desconcertat i molt sorprès, que no cal Twitter ni Google per a arribar a VilaWeb i que és tan fàcil com descarregar-ne l’aplicació o anar amb el navegador a vilaweb.cat. Fins a aquest extrem tan increïble s’imposa ja la lògica de les grans empreses a la gent.
I ara les tres reaccions necessàries.
La primera és que mantingueu el català, a la xarxa i a fora. Aquesta és la mare dels ous. Si Google, a diferència de fa uns quants mesos, us presenta la Viquipèdia en espanyol o en francès abans que la catalana, feu el petit gest d’anar a l’enllaç de la catalana, que apareix en segon lloc o a la columna de la dreta. No penseu que tant hi fa l’una com l’altra perquè no és així. I si Android us presenta les notícies en castellà dels diaris catalans, aneu directament a les webs corresponents i cerqueu les originals –i algun dia haurem de parlar d’aquesta aberració promoguda de fa anys, i pagada per la Generalitat!, que és la promoció de versions en espanyol dels diaris catalans, cosa que els converteix, de fet, per l’acció dels algorismes i les xarxes, en diaris llegits principalment en espanyol. Si no vaig errat, sols VilaWeb i el Punt Avui ens hem negat a participar-hi quan ens ho han proposat.
La segona és que exigim tots plegats una posició pública i sorollosa, i si pot ser unitària, a totes les institucions que es poden moure per pressionar Google i les altres empreses tecnològiques. I no parle tan sols del govern d’Andorra i els tres autonòmics, sinó d’ajuntaments com els de Barcelona, ciutat on Google té molts interessos. O d’institucions com el IEC o l’AVL, les universitats, la Ramon Llull, la Fundació .cat. O d’Òmnium i la Plataforma per la Llengua i la Bressola o Escola Valenciana, per exemple. Que tots ho escriguen en el mapa dels problemes que hem de suportar cada dia. Que ho facen visible. Que ho organitze qui vulga, però que convoquen una conferència de premsa conjunta exigint explicacions i solucions. Que s’entrevisten amb qui s’hagen d’entrevistar, com de segur que ha fet l’ambaixador danès de qui parlava abans i de qui tant hauríem d’aprendre. Ja ho sé que alguns han fet contactes, cadascú a la seua, però no n’hi ha prou. Manca clarament lideratge.
I la tercera recomanació és protestar, simplement protestar, com proposaria Manuel de Pedrolo. Es pot pensar, per exemple, en un plet judicial als Estats Units per discriminació. Però, mentrestant, tots podeu fer coses molt simples, com ara enviar correus o fer piulades. Simplement, protesteu i feu sentir la vostra veu. Hi ha moltes adreces on podeu fer-ho, però el compte de Twitter de Google –@Google– i, en concret, també el de Google Search Liason –@searchliaison– són bons llocs per on començar.
Font (CC BY-NC-ND 3.0): Vicent Partal, Vilaweb
