Per Nadal un cop de falç (per EA1YN)

 

Des de fa anys el mes de desembre és un mes molt complet, carregat de festius, trobades i celebracions de tot tipus. Per a alguns companys de ràdio el desembre arriba l’esperat congrés d’URE, lloc on interessants potències il·lustren als assistents amb erudites xerrades, sopars, excursions i balls, on es fan luxosos regals a empleats que es jubilen i on els que manen intenten fer creure a alguns que formen part d’una associació d’alt nivell. Com és normal aquests esdeveniments tenen dos objectius: el més visible és el de raspallar esquenes, on els aduladors de torn es troben com a peix en l’aigua, suplicant un càrrec de més alt nivell, a canvi de trair o vendre a qualsevol; l’altra cara més fosca és la dels tripijocs i els acords no escrits que es fan, però aquest any… ens donaran una gran sorpresa. La Junta Directiva d’URE pretén començar a vendre la moto de la nova estructura d’URE, amb una futura renovació d’estatuts, al millor estil Chavista camuflen de democràcia una tupinada que els permetrà romandre a la poltrona per sis anys en lloc dels quatre actuals. Així es podran “legitimar” els excessos que estan fent, on el soci només tindrà els deures de pagar i callar. Aquesta nova URE no tindrà separació de poders, s’admetran als “Cebeistes” com a socis de segona i es demanaran uns avals per presentar candidatura a càrrecs electes. Senyors de la Junta Directiva, vostès presentaran aquests avals? Una sèrie de modificacions que pretén centralitzar tot el poder a Monte Igueldo eliminant els Consells Territorials.

No és necessari anar a l’oracle de Delfos per saber que no es parlarà en públic de la PURGA ANTICATALANA, ni dels sancionats o expulsats aquest any per ser membres de l’assemblea sectorial Radioaficionats per la Independència (Tema tabú).

Per a aquells que mai no han assistit a un d’aquests congressos, els diré que són l’antítesi de l’ètica. L’absència no és d’estranyar, ja que els fonaments de l’ètica estan sempre lligats amb la raó i la intel·ligència, qualitats inexistents en els directius URE.

També és el moment en el qual us heu de plantejar si realment té sentit seguir sent soci d’una associació que no només ha censurat, expedientat i expulsat a alguns dels seus membres per les seves idees polítiques i ha demostrat ser una associació en la qual es toleren insults d’altres associats a persones amb discapacitats, també manté a un alt càrrec de Ceuta que va fer apologia de l’extermini jueu.

Conec companys que no renovaran en el 2015 per sentir-se ofesos i cansats d’aguantar insults, per la qual cosa faig una crida per animar-vos a seguir l’exemple. Alguns pensareu que necessiteu els serveis que us ofereixen, però és qüestió de temps que Catalunya sigui reconeguda com a membre de ple dret del DXCC. No podem prostituir els nostres somnis per quatre QSL. Deixem de ser la puta que paga el llit. Demostrem que tenim orgull. URE per als espanyols. Si ja has evolucionat i estàs cansat de tolerar formes dictatorials d’aquesta nissaga, no renovis; el que puguis pagar com a quota anual ho inverteixes a enviar les QSL directes amb el seu $ de contribució i anualment pots obtenir entre 20 i 30 noves entitats. Personalment prefereixo això a rebre 500 QSL via bureau que no tinguin cap interès per a mi. Per dignitat dóna’t de baixa d’URE! No renovis!

Ja estem a les portes de les festes nadalenques, per això m’agradaria proposar-vos donar-li a aquests dies un caràcter nacionalista i reivindicatiu aprofitant una mica el consumisme que ens envolta. Qui de nosaltres en alguna ocasió no ha llegit una notícia en la qual es parla d’accions de boicot a empreses i productes catalans? Si és així, i ets fidel als teus ideals sobiranistes, no creus que és un bon moment per pagar-los amb la mateixa moneda? Diuen que som victimistes, perquè demostrem la nostra força on més els dol, fem mal a la seva pobra economia. Des d’aquestes línies us animo a adquirir únicament productes de casa nostra o de fora d’Espanya. Si vas formar part de la Via catalana, de la V baixa, si ets membre de l’ANC, o simplement vas votar SI, SI hem de ser coherents, pensem en el mal que els podem fer, sé que és una mica utòpica la idea i que per regla general quan anem al súper ens fixem més en els preus que en la procedència dels articles, però pensar-ho per uns instants, imaginar-vos que la idea es propagués de forma espontània, seria una forma d’enviar un missatge a la metròpoli que la colònia catalana està en lluita.

Pensem que com més afeblit es trobi l’estat Espanyol més a prop estarem d’aconseguir el nostre objectiu final. No comprem Loteria de Nadal ni del nen, tenim la nostra pròpia, hem de mirar per nosaltres i retornar-los el seu menyspreu d’aquesta forma, un boicot a les Loteries i apostes de l’Estat com a resposta digna al seu tribunal constitucional i a un govern autoritari que trepitja el nostre dret com a poble. Un BOICOT total a tot el que provingui de la “Marca España” pot ser una arma de poderoses conseqüències. Recordem que un estat es manté gràcies al poble i sense nosaltres no són res. Si la ciutadania catalana diu PROU!, demostrarem que no som una colònia domesticada i depenent.

És tan fàcil com comprendre que si no ens respecten ni a l’hora d’etiquetar els seus productes és que no ens reconeixen la importància com a mercat, a vegades trobem l’etiquetatge fins i tot en rus o portuguès, deixant de banda, l’anglès i el francès, per això… A taula, en català.

Existeixen molts tipus de boicots. També podem optar per no emprar els seus serveis. Per a vols internacionals, no emprar Madrid com a ciutat d’escala, si no altres magnifiques combinacions: via París, Frankfurt, Londres o d’altres opcions.

Recordem que anualment els catalans gastem en productes espanyols per valor de 26.705 milions, una xifra massa elevada per al poc respecte que ens tenen com a ciutadans.

La història està plena d’accions en les quals un boicot va aconseguir grans canvis en les vides d’aquells que van emprar la seva força contra els seus opressors. La primera vegada que aquesta mesura es va posar en funcionament va ser el 1880 en plena “Guerra Agrària” al comtat de Maig (Irlanda). El capità Charles Cunningham Boycott, administrador de finques del terratinent local el Comte d’Erne, va rebutjar les propostes de redistribució de les terres i les millores en la situació dels grangers de lloguer que li proposava la Irish Land League, totes les demandes inclosa la de la rebaixa en els arrendaments van ser rebutjades pel capità Boycott, però com això no era suficient va expulsar als membres de la Lliga de les terres del Comte. Llavors el cap camperol Charles Parnell, va suggerir-li una alternativa no violenta per obligar al capità a cedir. Aquesta mesura va ser la de suspendre tot tracte amb ell, els jornalers es van negar a collir o treballar a casa seva, els comerços a vendre-li menjar (que va haver de portar-lo de fora) i el carter local va deixar de dipositar-li el seu correu. Per recollir la collita va portar cinquanta treballadors del nord d’Irlanda i mil policies i soldats d’escorta, malgrat no córrer perill físic; Boycott, cada vegada més aïllat, es va adonar el novembre que els seus esforços havien estat en va, doncs el cost de la collita va ser de 10.000 lliures, molt per sobre del seu preu.

És molt bonic ser membre de l’anomenada revolució del somriure però cal tenir mala bava. Ens enfrontem a la imposició de la seva bandera, a un espoli fiscal, al boicot que ens fan els espanyols cap als nostres productes, tot això no és més que una demostració de la guerra encoberta que ha iniciat l’estat espanyol contra Catalunya, desitgen destruir-nos moralment i culturalment una vegada més. Per això hem d’ensenyar els queixals, el nostre contrincant ja ha demostrat les seves formes, no podem ser incauts i pensar que serà fàcil aconseguir la independència, i estem en el just dret de defensar el futur de les properes generacions, pel que us animo a posar en funcionament aquestes mesures que ara com ara són del tot legals fins que el senyor Rajoy cridi als seus servils magistrats i la declarin inconstitucional.

I la meva última recomanació per ser coherents amb els nostres sentiments és molt fàcil de dur a terme, només necessites apagar el televisor quan el nou Borbó comenci a balbucejar la nit del 24.

Ara m’acomiado de tots vosaltres amb una alegre i cordial salutació, desitjant que cadascun tingueu el Nadal que heu somiat, que les enyorances dels records es barregin amb les il·lusions posades en el futur, i que les absències no ens dolguin més que la presència d’aquells que ens alegren amb els seus somriures en aquests dies. Bon Nadal! I esperem que aquest somni comú es faci realitat en el pròxim 2015.

EA1YN – Josep Lluís Luque Puértolas

(Article extret de ham.cat)