El català correcte

Tweet de llengua llengua catalana de Josep Maria Virgili i Ortiga. Catedràtic d’institut de llengua catalana emèrit. Membre de Koiné i del Cercle Vallcorba.

Vet aquí la recomanació lingüística d’avui: Si teniu el costum de dir “sí o sí”, heu de saber que —tot i que molta gent no n’és conscient— és un calc del castellà. En català hem de dir «tant sí com no».

Article censurat: El nostre idioma no té adversaris

Aquest article s’havia de publicar el 23 de desembre del 2021 al diari ARA. Per motius que se m’escapen, però que m’imagino, el van censurar. Aquell mateix dia vaig deixar de ser col·laborador del diari per voluntat pròpia. Però d’aquest incident, gravíssim al meu entendre, en parlarem la setmana vinent. De moment llegeixin l’article censurat i jutgin vostès mateixos.

Les solucions al retrocés del català no són fàcils. Ni evidents. Les accions a prendre hauran de ser multidisciplinàries ja que els fronts sobre els que caldrà actuar són diversos. Ara bé, dit tot això cal, al meu entendre, definir i tenir clars determinats fets que, per mor a la tradicional por catalana a no caure simpàtic, no es denuncien amb prou rotunditat i claredat.

El bilingüisme és un parany. Ja en parlava Josep Pla en un magistral article a Destino l’any 1957. “El bilingüisme és una tragèdia indescriptible…”. La institucionalització del bilingüisme només ha servit perquè els que no vulguin aprendre el català no ho hagin de fer. El bilingüisme porta a que una llengua es mengi l’altra. I si no, que algú ens posi un exemple on això no hagi tingut lloc.

El català té enemics, no pas adversaris. Molts catalans, començant per la classe política, pequen de la tradicional pusil·lanimitat que ens caracteritza. Això s’ha d’acabar. L’individu o organització que va contra la meva cultura i que, no ens enganyem, la vol veure desapareguda, no és un oponent ni un adversari polític. És un enemic. I no valen tebiors. Ni Ciutadans ni el PP ni Vox són anticatalanistes. Són, simplement, anti-catalans. Si a França algú actués com ells ho fan, serien anti-francesos, no pas anti-francesitzes. Contemporitzar no és una opció, i això també val per a la premsa. Que l’actitud pot comportar enfrontaments i certa divisió social? Esclar! No es guanya cap guerra sense enfrontaments. Tan pacíficament i civilitzadament com vulguin. Però radicals i amb vocació de confrontació. O es pensen que als quintacolumnistes se’ls combat amb lliris?

Una classe política venuda. La societat catalana no alberga un percentatge elevat d’anti-catalans -no més que en d’altres països-. Però la classe política sí que n’alberga perquè no representen veritablement la ciutadania catalana, sinó que estan a salari del partit. Els diputats els nomena el partit i l’electorat només els referenda votant la llista tancada. Els partits no catalans (a saber: Vox, PP, PSOE a Catalunya) col·loquen a les llistes a individus lleials a l’amo. I l’amo està a Madrid. Són allò que coneixem com a botiflers. Per tant, no cal sorprendre’s quan el senyor Illa o Iceta actuen de forma vacil·lant. Defensen el seu salari. Ens trobem amb la paradoxa que els diputats d’un país centralista, com pot ser França, defensen molt millor els interessos del territori que no pas aquí. Perquè, a França, París no pot entaforar un esbirro a cap llista local -el partit es deu al diputat, no a l’inrevés-. En conclusió, a Catalunya tenim un problema molt greu i del qual la llengua n’és el cas paradigmàtic: tenim l’enemic a casa.

La immigració. El volum enorme d’immigració que ha rebut Catalunya els darrers vint anys costa d’integrar. I més sense eines (lleis). Pel que fa a la llengua convindria no enganyar-nos. La immigració hispanoamericana tria Espanya per l’idioma -altrament anirien a llocs més civilitzats- i arriba a Catalunya sense interès d’aprendre el català. És això criticable? No. Simplement no fa falta. Quins països va triar majoritàriament l’exili català? Hispanoamèrica, per no haver d’aprendre un idioma nou. Que potser han après flamenc els catalans que treballen a la regió de Brussel·les? Aleshores, per què han d’aprendre català els hispanoparlants?

I tot plegat sense lleis a favor. És evident que l’espanyol està present a Catalunya com a llengua. Però no ve de lluny, no ens enganyem. No ha estat mai llengua estesa de fa segles, com els enemics repeteixen ad nauseam. El meu avi, nascut a Sarrià, tenia serioses dificultats per parlar espanyol. Orwell va necessitar un diccionari per bellugar-se amb comoditat per Barcelona. El monolingüisme català oficial que propugno equivaldria a oprimir l’espanyol? No. Voldria dir que l’equiparació 50/50 s’hauria acabat. Voldria dir tenir eines legals per poder fer discriminació positiva sobre el català sense contemplacions ni pors. Perquè l’espanyol no necessita protecció.

Conclusió. Tot això que he enumerat no parla de solucions. Parla d’obstacles que, al meu entendre, si no es tenen explicitats, faran que qualsevol solució que es vulgui implementar sigui incompleta. Cal començar a ser clars i desagradables. Perquè el tema s’ho mereix. I no guanyarem res amb contemplacions. Quan algú, als Estats Units, demana discriminació positiva per als blancs tothom té clar que està davant d’un feixista. A Catalunya, entre la classe política -no entre la població, majoritàriament per sort- hi ha massa venuts, caragirats, renegats, disposats a practicar una sort de feixisme lingüístic si l’amo els ho mana.

Autor: Xavier Roig
Xavier Roig i Castelló (Barcelona 1957), enginyer i MBA. Ha estat directiu de diverses empreses multinacionals de tecnologia. Actualment treballa com assessor d’empreses internacionals. És i ha estat membre de diversos consells d’administració internacionals i nacionals entre ells l’ICF i el Port de Barcelona. Ha col·laborat en els diaris Avui, Nació Digital i Ara. Actualment col·labora a Via Empresa. Ha publicat els següents llibres a l’editorial La Campana: El gastrònom accidental, Ni som ni serem, Entre l’Espanya i la paret, La dictadura de la incompetència i L’enigma rus.

Font: parlemclar.cat

El català correcte

Tweet de llengua llengua catalana de Josep Maria Virgili i Ortiga. Catedràtic d’institut de llengua catalana emèrit. Membre de Koiné i del Cercle Vallcorba..

En el tweet de llengua catalana d’avui direm una cosa que considerareu elemental, però que encara sentim dir, de tant en tant. En dictar una adreça d’internet no hem de dir mai “punto com”, sinó «punt com», perquè el mot català és «punt», no pas “punto”.

El català correcte

Tweet de llengua llengua catalana de Josep Maria Virgili i Ortiga. Catedràtic d’institut de llengua catalana emèrit. Membre de Koiné i del Cercle Vallcorba.

El verb ‘estroncar’ us pot fer servei. Vol dir ‘fer que un líquid no ragi més’. Per exemple: «estroncar una hemorràgia» o «la font s’ha estroncat». I figuradament: «estroncar-se les idees, els diners».

Què és Cercacat?

Què és Cercacat?

Cercacat és un metacercador (basat en SearXNG) desenvolupat a Catalunya i mantingut per catalans, que agrega els resultats d’altres motors de cerca sense emmagatzemar informació dels seus usuaris.

Per què fer-lo servir?

Com a usuaris, l’única manera que tenim per afrontar-nos a les grans empreses que recullen les nostres dades per treure’n un benefici, és utilitzar serveis com Cercacat. Quan realitzes una cerca, aquesta petició per buscar el que necessitis, es fa des dels nostres servidors amb una nova identitat. Això garanteix que ningú sàpiga qui l’ha fet i, per tant, assegurar la teva privacitat.

CONDICIONS D’ÚS

S’aconsella a l’usuari llegir atentament les condicions i instruccions publicades al web cercacat.cat, atès que l’accés implica la seva lectura i acceptació.

L’accés al nostre cercador web per part de l’usuari és totalment gratuït i no requereix cap mena de registre. Des de Cercacat NO agafem cap dada per part de l’usuari ni tan sols estadística. Tampoc emprem publicitat de cap mena per evitar que empreses terceres puguin recollir dades i per poder facilitar la navegació per part de l’usuari. Això fa que aquest projecte estigui totalment finançat pels desenvolupadors i col·laboradors que hi treballen.

Els resultats d’aquest cercador són obtinguts de fins a 70 cercadors diferents prioritzant els resultats en català. Per aquesta raó, no ens fem responsables dels resultats de cerca que l’usuari pugui visualitzar.

Els serveis que aporta Cercacat, han de ser utilitzats de forma lícita i no ens farem responsables de qualsevol mal ús que se’ls pugui donar.

Aquests termes esmentats es presenten únicament en català. En cas de dubtes o incongruències en la seva interpretació, s’atendrà a la persona que ho necessiti tan aviat com es pugui.

Administrador i servidor

Actualment, tots els desenvolupadors treballant en el projecte són voluntaris i de Manresa (Bages). El principal desenvolupador, dissenyador, administrador del servidor, aportador d’idees i responsable de manteniment, és en Xavier Giralt (@xgiralt64 a Twitter).

Pel que respecta al servidor on s’allotja el lloc web, inicialment s’està fent ús d’un Servidor Virtual Privat que serà reemplaçat per un de dedicat per no dependre de cap agent extern. Si creieu en el projecte i voleu donar-li suport, podeu fer els vostres donatius mitjançant la següent adreça de Bitcoin (BTC): bc1qhmxps4mt4zs83z5yp5dvfgqartht7ycu6dspu8

Els mecenes que facin aportacions voluntàries tindran dret, si ho desitgen, a aparèixer en un apartat d’agraïments. Si voleu fer donatius mitjançant un altre mètode, podeu contactar directament amb Cercacat. Tots els fons obtinguts de donatius seran emprats únicament en el manteniment del servidor i en la millora del servei. L’equip de Cercacat us dona les gràcies per endavant.

Altres qüestions i projectes pendents

  • El traductor de Cercacat: Actualment, els traductors en línia són una eina indispensable per a molta gent. En l’actualitat i per desgràcia, la majoria d’ells recullen molta informació de l’usuari. Seguint amb la filosofia de Cercacat, queda pendent la creació d’un traductor completament transparent.
  • Aplicació mòbil: Encara que en la majoria de navegadors actuals es poden afegir motors de cerca personalitzats, creiem que a molta gent li facilitarà l’experiència en línia, tenir un navegador on hi hagi integrat Cercacat.
  • Millora dels resultats de cerca en Català: Encara que en la gran majoria de resultats, es prioritza que el lloc web estigui redactat en català, encara falta establir webs catalanes de referència perquè l’usuari obtingui la millor experiència possible.

El català correcte

Tweet de llengua llengua catalana de Josep Maria Virgili i Ortiga. Catedràtic d’institut de llengua catalana emèrit. Membre de Koiné i del Cercle Vallcorba.

En el tweet de llengua catalana d’avui explicarem que dir “Fer la boca aigua” és traduir una dita castellana. La frase feta catalana és «Fer créixer la saliva» o «Fer venir salivera».

El català correcte

Tweet de llengua llengua catalana de Josep Maria Virgili i Ortiga. Catedràtic d’institut de llengua catalana emèrit. Membre de Koiné i del Cercle Vallcorba.

Vet aquí la recomanació lingüística d’avui, 29 de novembre.

En #boncatalà el temps no es porta. No és encertat de dir “Porto una hora esperant-te”: hem de dir FA UNA HORA QUE T’ESPERO. “Porto mitja hora aquí” ha de ser FA MITJA HORA QUE SÓC AQUÍ, etc.

Cercacat, el nou cercador desenvolupat a Catalunya

Què és Cercacat?

Cercacat és un metacercador (basat en SearXNG) desenvolupat a Catalunya i mantingut per catalans, que agrega els resultats d’altres motors de cerca sense emmagatzemar informació dels seus usuaris.

Per què l’hem d’utilitzar?

Com a usuaris, l’única manera que tenim per afrontar-nos a les grans empreses que recullen les nostres dades per treure’n un benefici, és fer servir serveis com Cercacat. Quan realitzes una cerca, aquesta petició per buscar el que necessitis, es fa des dels nostres servidors amb una nova identitat. Això garanteix que ningú sàpiga qui l’ha fet i, per tant, assegurar la teva privacitat.

Cercacat, el nou cercador de Catalunya

El català correcte

Tweet de llengua llengua catalana de Josep Maria Virgili i Ortiga. Catedràtic d’institut de llengua catalana emèrit. Membre de Koiné i del Cercle Vallcorba.

Vet aquí el tweet d’avui:

“apropar” és un castellanisme acceptat pels diccionaris. Els verbs catalans que tenen el significat de «reduir la distància entre dues coses» són ‘acostar’ i ‘atansar’: ‘Si tens fred, acosta’t, atansat’ al foc’.

El català correcte

Tweet de llengua llengua catalana de Josep Maria Virgili i Ortiga. Catedràtic d’institut de llengua catalana emèrit. Membre de Koiné i del Cercle Vallcorba.

La perífrasi de «’estar’ + gerundi» és un greu castellanisme o anglicisme que s’escampa com una taca d’oli, gràcies a molts jornalistes i polítics, especialment.
En lloc de “com està anant la reunió?” es diu ‘com va la reunió?’.