Instruccions per a la sol·licitud del carnet català de radioaficionat

Instruccions per a la sol·licitud d’expedició o renovació del carnet català de radioaficionat.

Primer. Descarregueu-vos el formulari.

Segon. Emplenar el formulari

  • Cal emplenar el formulari seguint les indicacions que conté.
  • Si s’han d’adjuntar documents, annexeu-los emplenats en aquest pas.
  • Si per algun motiu us atureu, podeu desar el formulari a l’ordinador i acabar d’emplenar-lo més tard.

Tercer. Validar, signar i desar

  • El formulari només es valida si heu emplenat correctament totes les dades obligatòries i heu annexat els documents obligatoris.
  • Si l’heu de modificar un cop validat, desbloquegeu-lo amb el botó “Desbloquejar”.
  • Alguns formularis requereixen la signatura digital al propi document. Per signar-los cliqueu sobre l’espai de la signatura i seleccioneu el certificat digital que correspongui. Deseu a l’ordinador el formulari emplenat i validat.

Quart. Enviar a tramitar i rebre confirmació de recepció.

  • Cerqueu el formulari validat que heu desat al vostre ordinador i pujeu-lo.

Cinquè. Confirmació de tramitació efectuada.

Quan el formulari estigui registrat, es mostrarà la pàgina de l’acusament de rebuda amb les dades del tràmit i el document d’acusament de rebuda que heu d’imprimir o desar.

És important imprimir o desar l’acusament de rebuda ja que conté:

  • Registre d’entrada: data en què s’ha iniciat el procediment administratiu.
  • Identificador del tràmit: permet fer el seguiment de canvis de l’estat de la tramitació, aportar documentació pendent i fer pagaments.
  • Taxes: en alguns casos, amb l’acusament de rebuda, s’emet una carta de pagament necessària per abonar les taxes.

A la pàgina de l’acusament de rebuda podeu trobar també informació sobre documentació que calgui adjuntar per completar l’expedient i un enllaç per fer el pagament en línia, pels casos en què apliqui. | Font: Generalitat de Catalunya

El carnet és de plàstic dur de PVC similar a una targeta de crèdit i la fotografia és digital. Aquest carnet l’han de tenir tots els radioaficionats de Catalunya.

Catalonia must be recognized as a country by the ARRL

All these territories are DXCC* countries/entities* recognized by the American Radio Relay League (ARRL), but are not independent states:

  • Scotland (UK) is a DXCC country but is not an official state.
  • Balearic Islands (Spain) is a DXCC country but is not an official state.
  • Canary Islands (Spain) is a DXCC country but is not an official state.
  • England (UK) is a DXCC country but is not an official state.
  • Wales (UK) is a DXCC country but is not an official state.
  • Man (UK) is a DXCC country but is not an official state.
  • Northern Ireland (UK) is a DXCC country but is not an official state.
  • Kaliningrad is a province of Russia and a DXCC country but is not an official state.
  • Sovereign Military Order of Malta is a NGO with a call sign not authorized by the ITU and is a DXCC country.

And Catalonia? Why Catalonia is not a DXCC country? Therefore, if all these territories are DXCC countries, why not Catalonia? Seeing these examples, Catalonia (with own prefixes, EA3, EB3, EC3, ED3, EE3, EF3, EG3, EH3, AM3, AN3 & AO3) has the perfect conditions to become a DXCC country today.

The American Radio Relay League despises thousands of catalan radio amateurs who have signed the petition to include Catalonia in the DXCC countries list. The ARRL must recognize Catalonia as a DXCC country. It is inadmissible that it does not respond to the request of thousands of catalan radio amateurs.

Dear President of the ARRL, Catalonia must be added in the DXCC countries list. Today? Why not? Where is the problem? Sign the petition: CHANGE.ORG

*Entity is a listing on the DXCC List. A counter for DXCC awards, previously denoted as a DXCC Country by the American Radio Relay League and the DX Century Club.

*DXCC is Amateur Radio’s premier award that radio amateurs can earn by confirming on the air contacts with 100 countries.

37è aniversari d’EA3FHP

EA3FHP (35 anys, 1985-2020)

EA3FHP (37 anys, 1985-2022)

Avui, 11 de gener de 2022, es compleixen trenta-set anys de l’expedició de la llicència de radioaficionat amb l’indicatiu EA3FHP. Aquest és el document on consta l’equip autoritzat, les matrícules dels cotxes autoritzats i la inspecció de l’estació de radioaficionat signada per un tècnic amb data de l’11 de gener de 1985.

Article censurat: El nostre idioma no té adversaris

Aquest article s’havia de publicar el 23 de desembre del 2021 al diari ARA. Per motius que se m’escapen, però que m’imagino, el van censurar. Aquell mateix dia vaig deixar de ser col·laborador del diari per voluntat pròpia. Però d’aquest incident, gravíssim al meu entendre, en parlarem la setmana vinent. De moment llegeixin l’article censurat i jutgin vostès mateixos.

Les solucions al retrocés del català no són fàcils. Ni evidents. Les accions a prendre hauran de ser multidisciplinàries ja que els fronts sobre els que caldrà actuar són diversos. Ara bé, dit tot això cal, al meu entendre, definir i tenir clars determinats fets que, per mor a la tradicional por catalana a no caure simpàtic, no es denuncien amb prou rotunditat i claredat.

El bilingüisme és un parany. Ja en parlava Josep Pla en un magistral article a Destino l’any 1957. “El bilingüisme és una tragèdia indescriptible…”. La institucionalització del bilingüisme només ha servit perquè els que no vulguin aprendre el català no ho hagin de fer. El bilingüisme porta a que una llengua es mengi l’altra. I si no, que algú ens posi un exemple on això no hagi tingut lloc.

El català té enemics, no pas adversaris. Molts catalans, començant per la classe política, pequen de la tradicional pusil·lanimitat que ens caracteritza. Això s’ha d’acabar. L’individu o organització que va contra la meva cultura i que, no ens enganyem, la vol veure desapareguda, no és un oponent ni un adversari polític. És un enemic. I no valen tebiors. Ni Ciutadans ni el PP ni Vox són anticatalanistes. Són, simplement, anti-catalans. Si a França algú actués com ells ho fan, serien anti-francesos, no pas anti-francesitzes. Contemporitzar no és una opció, i això també val per a la premsa. Que l’actitud pot comportar enfrontaments i certa divisió social? Esclar! No es guanya cap guerra sense enfrontaments. Tan pacíficament i civilitzadament com vulguin. Però radicals i amb vocació de confrontació. O es pensen que als quintacolumnistes se’ls combat amb lliris?

Una classe política venuda. La societat catalana no alberga un percentatge elevat d’anti-catalans -no més que en d’altres països-. Però la classe política sí que n’alberga perquè no representen veritablement la ciutadania catalana, sinó que estan a salari del partit. Els diputats els nomena el partit i l’electorat només els referenda votant la llista tancada. Els partits no catalans (a saber: Vox, PP, PSOE a Catalunya) col·loquen a les llistes a individus lleials a l’amo. I l’amo està a Madrid. Són allò que coneixem com a botiflers. Per tant, no cal sorprendre’s quan el senyor Illa o Iceta actuen de forma vacil·lant. Defensen el seu salari. Ens trobem amb la paradoxa que els diputats d’un país centralista, com pot ser França, defensen molt millor els interessos del territori que no pas aquí. Perquè, a França, París no pot entaforar un esbirro a cap llista local -el partit es deu al diputat, no a l’inrevés-. En conclusió, a Catalunya tenim un problema molt greu i del qual la llengua n’és el cas paradigmàtic: tenim l’enemic a casa.

La immigració. El volum enorme d’immigració que ha rebut Catalunya els darrers vint anys costa d’integrar. I més sense eines (lleis). Pel que fa a la llengua convindria no enganyar-nos. La immigració hispanoamericana tria Espanya per l’idioma -altrament anirien a llocs més civilitzats- i arriba a Catalunya sense interès d’aprendre el català. És això criticable? No. Simplement no fa falta. Quins països va triar majoritàriament l’exili català? Hispanoamèrica, per no haver d’aprendre un idioma nou. Que potser han après flamenc els catalans que treballen a la regió de Brussel·les? Aleshores, per què han d’aprendre català els hispanoparlants?

I tot plegat sense lleis a favor. És evident que l’espanyol està present a Catalunya com a llengua. Però no ve de lluny, no ens enganyem. No ha estat mai llengua estesa de fa segles, com els enemics repeteixen ad nauseam. El meu avi, nascut a Sarrià, tenia serioses dificultats per parlar espanyol. Orwell va necessitar un diccionari per bellugar-se amb comoditat per Barcelona. El monolingüisme català oficial que propugno equivaldria a oprimir l’espanyol? No. Voldria dir que l’equiparació 50/50 s’hauria acabat. Voldria dir tenir eines legals per poder fer discriminació positiva sobre el català sense contemplacions ni pors. Perquè l’espanyol no necessita protecció.

Conclusió. Tot això que he enumerat no parla de solucions. Parla d’obstacles que, al meu entendre, si no es tenen explicitats, faran que qualsevol solució que es vulgui implementar sigui incompleta. Cal començar a ser clars i desagradables. Perquè el tema s’ho mereix. I no guanyarem res amb contemplacions. Quan algú, als Estats Units, demana discriminació positiva per als blancs tothom té clar que està davant d’un feixista. A Catalunya, entre la classe política -no entre la població, majoritàriament per sort- hi ha massa venuts, caragirats, renegats, disposats a practicar una sort de feixisme lingüístic si l’amo els ho mana.

Autor: Xavier Roig
Xavier Roig i Castelló (Barcelona 1957), enginyer i MBA. Ha estat directiu de diverses empreses multinacionals de tecnologia. Actualment treballa com assessor d’empreses internacionals. És i ha estat membre de diversos consells d’administració internacionals i nacionals entre ells l’ICF i el Port de Barcelona. Ha col·laborat en els diaris Avui, Nació Digital i Ara. Actualment col·labora a Via Empresa. Ha publicat els següents llibres a l’editorial La Campana: El gastrònom accidental, Ni som ni serem, Entre l’Espanya i la paret, La dictadura de la incompetència i L’enigma rus.

Font: parlemclar.cat

“No m’importen les galetes”

I don’t care about cookies.

Complement per al navegador per a eliminar els molestos avisos sobre les galetes.

La normativa (absurda i inútil) de la UE exigeix ​​que qualsevol lloc web que utilitzi galetes de seguiment hagi d’obtenir el permís de l’usuari abans d’instal·lar-les. Aquests avisos apareixen a tots els llocs web fins que el visitant està d’acord amb els termes i condicions del lloc web. Imagineu-vos com d’irritant es torna això quan navegueu de manera anònima o si elimineu les galetes automàticament cada vegada que tanqueu el navegador.

Aquest complement eliminarà aquests avisos de galetes de gairebé tots els llocs web! Podeu informar de qualsevol lloc web que encara us avisi sobre les galetes: només heu de fer clic a “Informa d’un avís de galetes” al menú d’extensió (la imatge de galetes marró al costat de la barra d’adreces).

En la majoria dels casos, el complement només bloqueja o amaga les finestres emergents relacionades amb les galetes. Quan sigui necessari perquè el lloc web funcioni correctament, acceptarà automàticament la política de galetes per a vostè (de vegades les acceptarà totes i de vegades només les categories de galetes necessàries, depenent del que sigui més fàcil de fer). No elimina les galetes.

Deu propòsits senzills per a l’any 2022 per a enfortir l’ús i la presència del català

Deu propòsits senzills per a l’any 2022 que pot fer qualsevol i que, de ben segur, ajudaran a enfortir l’ús i la presència del català si som molts que els complim.

1. Parleu amb tothom d’entrada en català i, si us parlen en castellà, continueu en català (al carrer, a la botiga, al bar…). Sovint tindreu converses bilingües, no passa res, que cadascú parli la seva llengua. El 95% de població de Catalunya entén el català, no patiu per això.

2. Sigueu compradors lingüísticament responsables. Fixeu-vos en els cartells de l’establiment, la publicitat, les etiquetes i l’atenció del personal (estan obligats a entendre-us en català) i prioritzeu aquells llocs i productes que respectin el català.

3. Als bars i restaurants demaneu la carta en català. Fàcil, oi? Si la tenen, veuran que és útil, si no, veuran que la necessiten (per llei hi estan obligats). En cas que no la tinguin ja decidireu si marxar, si fer una queixa a la @llenguacat o @consumcat (punt 10) o no fer res.

4. Relacionat amb els dos anteriors, descarregueu la @CatalApp_ i feu-la servir per indicar quins establiments són lingüísticament responsables amb el català. És una app tan fàcil de fer sevir com útil i efectiva per a tots els que en som usuaris i volem consumir on ens respecten.

5. Si sou usuaris de plataformes com @NetflixES, @HBOMaxES o @DisneyPlusES contacteu amb atenció al client (per correu o formulari web) i demaneu més continguts en català- Mireu els continguts que ja hi ha en català per donar-los més rellevància (els trobareu a @desdelsofa_cat).

6. Col·laboreu amb la @llenguacat. Al seu web hi trobareu les campanyes actives per fer pressió que podeu signar dedicant-hi menys de 5 minuts. També us en podeu fer socis (10€ per trimestre) o voluntaris, de passada. Trieu i remeneu a: https://plataforma-llengua.cat

7. Consumiu i regaleu llibres, revistes, teatre, espectacles, jocs i cinema en català sempre que pugueu. Queixeu-vos si al vostre municipi no hi ha opcions d’oci en català. Una cultura forta és bàsica per al futur de la llengua.

8. A l’escola/institut hi ha classes que no es fan en català? Hi heu detectat (vosaltres o algun familiar, amic o conegut) alguna vulneració envers la llengua catalana? Denuncieu-ho a Educació

9. A la universitat l’assignatura havia de ser en català però el professor ha canviat de llengua sense respectar el pla docent? Si us ha passat això o quelcom semblant denuncieu-ho i, si coneixeu algun universitari, animeu-lo a fer-ho si s’hi troba a http://launiversitatencatala.cat

10. Si us vulneren els drets lingüístics (establiments/serveis on no us entenen, no tenen la informació en català, us discriminen…) queixeu-vos, denuncieu-ho.

– Queixes a la Plataforma per la llengua: Queixes
– Queixes al Departament de Consum: Consum

Catalunya ha de ser reconeguda com a país per l’American Radio Relay League

Tots aquests territoris són països (entitats*) del diploma DXCC* reconeguts per l’American Radio Relay League (ARRL), però no són estats independents:

  • Escòcia (Regne Unit) és un país DXCC, però no és un estat independent.
  • Illes Balears (Espanya) és un país DXCC, però no és un estat independent.
  • Illes Canàries (Espanya) és un país DXCC, però no és un estat independent.
  • Anglaterra (Regne Unit) és un país DXCC, però no és un estat independent.
  • Gal·les (Regne Unit) és un país DXCC, però no és un estat independent.
  • Man (Regne Unit) és un país DXCC, però no és un estat independent.
  • Irlanda del Nord (Regne Unit) és un país DXCC, però no és un estat independent.
  • Kaliningrad és una província de Rússia, però és un país DXCC.
  • Sovereign Military Order of Malta és una ONG amb un indicatiu no autoritzat per la ITU, però és un país DXCC.

I Catalunya? Per què Catalunya no és un país DXCC? Per tant, si tots aquests territoris són països DXCC, per què no Catalunya? Veient aquests exemples, Catalunya (amb prefixos propis, EA3, EB3, EC3, ED3, EE3, EF3, EG3, EH3, AM3, AN3 & AO3) té les condicions perfectes per convertir-se avui en un país DXCC.

L’American Radio Relay League menysprea i ignora milers de radioaficionats catalans que han votat i signat la petició per a incloure Catalunya a la llista de països del DXCC. L’ARRL ha de reconèixer Catalunya com a país. És inadmissible que no respongui la petició de milers de radioaficionats catalans.

Benvolgut president de l’ARRL, cal afegir Catalunya a la llista de països del DXCC. Avui mateix? Perquè no? On és el problema? Signeu la petició: CHANGE.ORG

*Entitat, és una llista de països no oficials creats per l’American Radio Relay League i el DX Century Club. Aquesta llista, forma part del diploma *DXCC, que és diploma principal dels radioaficionats que aconsegueixen confirmant contactes amb un mínim de 100 països, anomenats “entitats”. La llista conté 340 països en la qual no hi ha Catalunya.

Llei sobre el dret d’instal·lar les antenes de radioaficionat

LLEI 19/1983, de 16 de novembre, sobre regulació del dret a instal·lar a l’exterior dels immobles les antenes de les estacions radioelèctriques d’aficionat. («BOE» 283, de 26-11-1983.)

Article primer. Els que estan legitimats per usar la totalitat o part d’un immoble i hagin obtingut l’autorització reglamentària del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions per al muntatge d’una estació radioelèctrica d’aficionat, poden instal·lar, pel seu compte, a l’exterior dels edificis que usin, antenes per a la transmissió i recepció d’emissions.

Article segon. Els danys i perjudicis que s’originin amb motiu de la instal·lació, conservació i desmuntatge de les antenes i altres elements annexos a aquestes són a càrrec dels titulars de les llicències d’estacions radioelèctriques d’aficionat, així com les reparacions i indemnitzacions que pertoquin.
La responsabilitat anterior es garanteix mitjançant el contracte d’assegurança corresponent establert amb una entitat del ram, la pòlissa de la qual ha de cobrir, en la quantia suficient i en els termes adequats, les contingències que es puguin suscitar.
Els drets que l’article 545, paràgraf 2, del Codi civil reconeix al propietari del predi servent els exerceix si s’escau la comunitat de propietaris; n’hi ha prou que la decisió s’adopti per majoria simple.

Article tercer. La instal·lació d’antenes i dels seus elements annexos, de conformitat amb el que estableix aquesta Llei, no és un obstacle perquè es puguin executar ulteriorment obres necessàries a l’immoble, encara que per a la realització d’aquestes s’hagi de procedir, temporalment, a desmuntar parcialment o totalment les instal·lacions, sense que per això el seu titular tingui dret a cap mena d’indemnització. La instal·lació ha de quedar finalment en condicions similars a les anteriors.

Article quart. La cancel·lació de la llicència d’estació, de l’autorització de muntatge o la falta de vigència del contracte d’assegurança a què es refereix l’article 2n d’aquesta Llei implica la pèrdua del dret que aquesta reconeix.

Disposició addicional. Reglamentàriament, s’han de determinar les condicions per a la instal·lació de les antenes, i s’ha d’assegurar la idoneïtat de l’emplaçament de les instal·lacions de l’estació, així com les seves condicions de seguretat i garantir que aquesta no ocasioni perjudicis als elements privatius i comuns o a l’ús d’aquests pels propietaris o titulars de drets sobre l’immoble. De la mateixa manera s’han d’establir els requisits administratius, les prescripcions tècniques i totes les especificacions que siguin necessàries, i en tot cas ha de quedar garantit el dret dels tercers usuaris de l’espai radioelèctric.

Encara no has demanat el carnet català de radioaficionat?

Sol·licitud del carnet català de radioaficionat.

Els radioaficionats són persones que gaudeixen del seu temps lliure estudiant les ones electromagnètiques, tant des del vessant pràctic com del teòric. Segons la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT), el servei d’aficionats és un «servei de radiocomunicació que té per objecte la instrucció individual, la intercomunicació i els estudis tècnics efectuats per aficionats, és a dir, per persones degudament autoritzades que s’interessen per la radiotècnia amb caràcter exclusivament personal i sense finalitat lucrativa».

La Generalitat de Catalunya impulsa diverses accions de promoció de l’activitat dels radioaficionats, així com la col·laboració amb el col·lectiu i les seves associacions. El desenvolupament d’un protocol d’actuació per a la col·laboració en casos d’emergència amb radioaficionats i l’emissió de carnets d’acreditació emesos en català i anglès, per donar compliment al Reglament que regula aquesta activitat, en són alguns exemples.

Les persones que volen ser radioaficionats i practicar aquesta afició han de disposar d’una autorització administrativa per a realitzar-la. La Secretaria d’Estat de Telecomunicacions emet un carnet acreditatiu redactat en castellà i anglès. Atès que el reglament regulador d’aquesta activitat estableix que, en aquelles CCAA on hi hagi altres llengües oficials, s’emetrà en aquestes. Per tant, la DGCE emet un carnet acreditatiu de l’autorització administrativa en català i anglès a aquells radioaficionats que ho sol·licitin.

La Generalitat de Catalunya, mitjançant els Departaments d’Interior i de Presidència, han signat un conveni de col·laboració amb una plataforma d’associacions de radioaficionats catalanes, per tal de posar a disposició de l’Administració aquells radioaficionats i equips que voluntàriament vulguin col·laborar davant de casos d’emergència i catàstrofes. Igualment, a aquells que s’inscriuen en el cens de voluntaris per a col·laborar en casos d’emergència, se’ls lliura un carnet acreditatiu.

Aquest tràmit es pot fer per internet amb certificat digital o IdCat Mòbil. La sol·licitud ha d’anar acompanyada de la documentació següent:

Generalitat de Catalunya
Secretaria de Polítiques Digitals
carrer Salvador Espriu, 45-51
08908 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 93 557 43 00
radioaficionats@gencat.cat

El carnet és de plàstic dur similar a una targeta de crèdit i la fotografia és digital. Aquest carnet l’han de tenir tots els radioaficionats de Catalunya substituint l’autorització atorgada per l’Estat.