El compte, el comte, el conte, el mega, el giga, el tera, el dubte i el senyal

Alguns dels errors molt freqüents que es cometen en català. Aquestes paraules són en masculí. Molta gent les diu en femení per la interferència lingüística del castellà. Recordem que el català està en situació d’emergència, només l’utilitza habitualment el 37% de la població.

  • El Compte (El compte corrent del banc, el compte de correu, el compte de Telegram)
  • El Comte (Noble que, en la jerarquia dels títols nobiliaris, és de categoria inferior al marquès i superior al vescomte. Senyor feudal amb jurisdicció sobre un comtat)
  • El Conte (Narració generalment breu d’uns fets llegendaris, ficticis o originàriament reals, amb la intenció d’entretenir, divertir, moralitzar, etc. Un conte de fades. Contar un conte. Gènere literari en prosa d’extensió generalment breu i caracteritzat per la natura fictícia dels fets)
  • El Mega, Megabyte (Unitat de mesura equivalent a 1.048.576 bytes per segon)
  • El Giga, Gigabyte (Unitat de mesura equivalent a 1.024 megabytes per segon)
  • El Tera, Terabyte  (Unitat de mesura equivalent a 1.099.511.627.776 bytes per segon)
  • El Dubte (Situació de qui no sap cap a quina de dues opinions contràries, cap a quina de dues resolucions diferents, decantar-se, que està incert entre el sí i el no. Estar en dubte sobre si tal afer és un bon o un mal negoci. No sé si anar-hi o no anar-hi: estic en dubte, encara)
  • El Senyal (Diversos significats)

Alguns exemples correctes en català:

  • Tinc un compte bancari.
  • Els comtes de Barcelona.
  • Un conte de fades.
  • La meva companyia de mòbil m’ofereix un mega, molts megues, un giga, molts gigues.
  • Tinc un dubte, tinc molts dubtes.
  • El senyal de trànsit, el senyal de ràdio.

Telegram ofereix una versió sense restriccions fora de Google Play

L’aplicació de missatgeria instantània Telegram ofereix una versió original que s’actualitza de forma automàtica i busca evitar el control de Google.

Telegram ha publicat el fitxer d’instal·lació APK (Android) al seu web Telegram.org amb grans diferències: evitar la supervisió, la censura i les restriccions per part de Google pel que fa a continguts i funcions.

La raó respon al fet que Google exigeix ​​als desenvolupadors a fer una revisió per a cada nova versió per assegurar-se que compleix amb les seves normes.

Però la part més important d’aquesta nova versió de Telegram és que permet visualitzar diversos canals (de política, contingut d’adults, música i altres) que en la versió del Play Store han estat blocats i censurats per Google.

Tanmateix, és probable que a més de l’accés a certes dades, la versió original de Telegram pugui estar pensada per a un futur poder efectuar pagaments d’alguna forma, cosa que si ho fes a través de Google Play, probablement o no es podria, o comportaria el pagament de Telegram a Google per aquest servei.

Tot i que Android ha permès la instal·lació d’aplicacions de fonts desconegudes des dels seus inicis, Google cada vegada fa més difícil aquest procés i sempre recomana als usuaris instal·lar aplicacions únicament des de la seva botiga sota l’argument de la seguretat.

No obstant això, la queixa de la majoria dels desenvolupadors són les comissions que cobren Google i Apple per cada transacció, mentre que també estan subjectes a les seves regles i canvis que en certes ocasions poden perjudicar a les seves aplicacions i ingressos.

Davant l’accelerat i recent creixement de l’empresa, aquesta jugada podria encoratjar cada vegada més desenvolupadors a llançar versions amb millores i sense restriccions fora de la botiga Google Play per evitar les regles de Google, tal com va passar amb Epic Games i Fortnite el 2018.

Cal recordar que un dels punts forts del Telegram és la seguretat que ofereix en les comunicacions.

Per defecte, a qualsevol xat o grup, tots els missatges són xifrats als clients i desxifrats als servidors, per la qual cosa els missatges no es poden interceptar. A més, si l’usuari desitja un nivell més de protecció, els Xats Secrets especials del Telegram utilitzen xifrat extrem a extrem, no deixen rastre als servidors, poden tenir autodestrucció dels missatges i aquests no es poden reenviar. Els xats secrets no formen part del núvol de Telegram, només es poden accedir amb el dispositiu amb què es van crear.

Gràcies al fet que l’aplicació és de codi obert, tot això es pot comprovar i verificar, no cal que us refieu de la paraula de ningú.

Telegram ha superat els 500 milions d’usuaris a tot el món aquest any 2021.

Trobada de radioaficionats a Folgueroles

Trobada de radioaficionats.

Avui s’ha celebrat una trobada de radioaficionats i CB-istes als jardins de Can Dachs, Folgueroles (Osona). Hi han assistit les estacions EA3FHP, FURA, PUIGSAGORDI, MIKE-73, EA3HKA i PLANETA.

Durant més de dues hores s’han compartit diverses experiències i opinions del món dels radioaficionats, dels ordinadors i de les aplicacions mòbils. Tots els assistents han manifestat el desig de tornar a fer més trobades com aquesta i passar una estona agradable en companyia dels col·legues de la ràdio.

Encara no has demanat el carnet català de radioaficionat?

Els radioaficionats són persones que gaudeixen del seu temps lliure estudiant les ones electromagnètiques, tant des del vessant pràctic com del teòric. Segons la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT), el servei d’aficionats és un «servei de radiocomunicació que té per objecte la instrucció individual, la intercomunicació i els estudis tècnics efectuats per aficionats, és a dir, per persones degudament autoritzades que s’interessen per la radiotècnia amb caràcter exclusivament personal i sense finalitat lucrativa».

La Generalitat de Catalunya impulsa diverses accions de promoció de l’activitat dels radioaficionats, així com la col·laboració amb el col·lectiu i les seves associacions. El desenvolupament d’un protocol d’actuació per a la col·laboració en casos d’emergència amb radioaficionats i l’emissió de carnets d’acreditació emesos en català i anglès, per donar compliment al Reglament que regula aquesta activitat, en són alguns exemples.

Les persones que volen ser radioaficionats i practicar aquesta afició han de disposar d’una autorització administrativa per a realitzar-la. La Secretaria d’Estat de Telecomunicacions emet un carnet acreditatiu redactat en castellà i anglès. Atès que el reglament regulador d’aquesta activitat estableix que, en aquelles CCAA on hi hagi altres llengües oficials, s’emetrà en aquestes. Per tant, la DGCE emet un carnet acreditatiu de l’autorització administrativa en català i anglès a aquells radioaficionats que ho sol·licitin.

La Generalitat de Catalunya, mitjançant els Departaments d’Interior i de Presidència, han signat un conveni de col·laboració amb una plataforma d’associacions de radioaficionats catalanes, per tal de posar a disposició de l’Administració aquells radioaficionats i equips que voluntàriament vulguin col·laborar davant de casos d’emergència i catàstrofes. Igualment, a aquells que s’inscriuen en  el cens de voluntaris per a col·laborar en casos d’emergència, se’ls lliura un carnet acreditatiu.

Aquest tràmit es pot fer per internet amb certificat digital o IdCat Mòbil. La sol·licitud ha d’anar acompanyada de la documentació següent:

Generalitat de Catalunya
Secretaria de Polítiques Digitals
carrer Salvador Espriu, 45-51
08908 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 93 557 43 00
radioaficionats@gencat.cat

El carnet és de plàstic dur similar a una targeta de crèdit i la fotografia és digital. Aquest carnet l’han de tenir tots els radioaficionats de Catalunya substituint l’autorització atorgada per l’Estat.

Grups de DMR+ genuïnament catalans

Xarxes DMR+ i TGIF Network.

Les xarxes DMR+ i TGIF Network disposen de TalkGroups (TG) genuïnament catalans, el 217 i el 4714. Us convidem utilitzar i a promocionar aquests grups i xarxes 100% de Catalunya.

Dia Mundial del Radioaficionat

Avui se celebra el Dia Mundial del Radioaficionat, una afició minoritària i força desconeguda que compta amb més de tres milions de radioaficionats a tot el món, dels quals, 4.864 són de Catalunya, 86 més que l’any 2019. (Dades del 31 de desembre de 2020).

Els radioaficionats van ser els primers a descobrir les bandes d’Ona Curta. Els pioners de l’afició* a la ràdio es van conèixer a París l’any 1925 i van fundar una associació per a promocionar i defensar aquesta nova afició. Només dos anys després, l’afició a la ràdio va obtenir les bandes d’Ona Curta que encara es reconeixen avui dia: 10, 20, 40, 80 i 160 metres.

Moltes associacions (entre les quals n’hi ha de catalanes) han treballat per a defensar i ampliar les freqüències assignades als radioaficionats. Gràcies al suport de les administracions de tot el món, ara els radioaficionats poden experimentar i comunicar-se en bandes de freqüència estratègicament ubicades a tot l’espectre radioelèctric.

El 18 d’abril és el dia per a celebrar i mostrar al món la gran experiència que tenen els radioaficionats en comunicacions digitals i analògiques a través de les ones hertzianes. Per molts anys!

*Radioafició. Aquesta la paraula no es troba al diccionari. En català no existeix. (Institut d’Estudis Catalans, diccionari de la llengua catalana). En el seu lloc s’utilitza: afició a la ràdio.

Sygic: Aplicació de navegació GPS amb mapes fora de línia

Sygic és una aplicació excel·lent que supera de llarg i substitueix a Google Maps que utilitza la majoria de la gent, sense saber que aquesta última no respecta gens ni mica la privadesa dels usuaris. Sygic és una bona alternativa, ja que no necessita connexió a internet i per tant no envia dades a Google. Ja no hi ha cap excusa per no tenir un navegador i els mapes 100% en català.

– Navegació sense connexió a internet (no ens hem de preocupar per la privadesa).
– Mapes fora de línia de tots els països del món i també exclusivament de Catalunya.
– El mapa gratuït s’actualitza diverses vegades per any.
– Navegació GPS guiada per veu amb indicacions precises i noms de carrer parlats en català.
– Milions de llocs interessants.
– Navegació GPS per a vianants amb indicacions de llocs turístics.

Els radioaficionats no són pernils

Radioaficionat, sí. Ham, no.

Si cerquem a la xarxa temes relacionats amb els radioaficionats, trobarem molt freqüentment o gairebé sempre la paraula “Ham” o “Ham Radio”.

“Ham”, en anglès, significa pernil.

Pernil (català). Cuixa d’un animal, especialment del porc. Tenir una persona bons pernils. Cuixa o espatlla de porc o de senglar salada per a ser conservada. Pernil del país, pernil dolç, pernil de porc, desossat, assaonat i cuit. (Diccionari de la llengua catalana)

Ham (anglès). Cut of meat from the heavy-muscled part of a hog’s rear quarter, between hip and hock, usually cured. That part of a hog’s hind leg. The part of the leg back of the knee.

Ham (català). Peça de metall corbada que, penjada d’un fil i proveïda d’esquer, serveix per a pescar. Picar l’ham. Tirar l’ham. (Diccionari de la llengua catalana)

Radioaficionat. Aficionat a la comunicació a distància per mitjà de les ones electromagnètiques. (Diccionari de la llengua catalana)

No entenem per què gairebé sempre s’usa la paraula ham que no té absolutament res a veure amb els radioaficionats ni amb la ràdio. Si parlem en anglès, ham és un pernil i si parlem en català, ham és una peça que serveix per a pescar.

Conclusió: Els radioaficionats no són pernils ni hams, són aficionats a la comunicació a distància per mitjà de les ones electromagnètiques. Si us plau, no feu servir mai més la paraula HAM. S’ha d’usar en el cas de l’anglès, “radio amateur”.

Estadística de radioaficionats

Estadística de radioaficionats de Catalunya.

Estadística actualitzada el 31 de desembre de 2020. Respecte a l’any 2019 hi ha un increment de 86 radioaficionats nous, arribant a un total de 4.864 autoritzacions.

Autoritzacions vigents fins al 31 de desembre de 2020

Autoritzacions vigents fins al 31 de desembre de 2020

Com dir adéu a Google: les millors alternatives al gegant d’Internet

Gmail, Google Maps, Chrome… La “googledependència” és un mal comú, però té solució. T’expliquem com tallar amb Google sense perdre informació ni prestacions.

Google ha anat entrant a les nostres vides a poc a poc. Primer ens va seduir amb el cercador més potent del moment. Després va anar traient serveis que també s’han fet indispensables per al dia a dia de molts: consultar el Gmail de bon matí, buscar el millor itinerari amb Google Maps o compartir l’acta de la reunió pel Drive. Quin preu paguem per les utilitats que Google ens facilita? Com opera l’empresa? Quines alternatives a Google tenim?

Google: abús de poder i mala praxi amb l’ús de les dades
Google Inc. va ser fundat, l’any 1998 per dos estudiants de Stanford que, un parell d’anys abans, havien creat un valuós cercador. El tret diferencial de Google és que pot mostrar els seus resultats ordenats en funció del nombre de visites de cada lloc. Vint anys després, l’empresa ostenta una posició dominant a Internet, de la qual abusa per perpetuar-la. Així ho va valorar la Comissió Europea, que va multar Google per haver imposat restriccions il·legals als fabricants de dispositius Android i als operadors de xarxes mòbils.

Alhora, s’ha anat reduint la privacitat dels usuaris dels seus serveis. L’empresa en recull dades personals i en treu benefici econòmic a canvi de publicitat sense tenir una base legal vàlida per fer-ho. Aquestes pràctiques li han costat, el gener d’aquest any, una multa de cinquanta milions d’euros imposada per la Comissió Nacional d’Informàtica i Llibertats francesa. Acusen l’empresa nord-americana, entre altres coses, de manca de transparència amb l’usuari. Per exemple, no és clara a l’hora d’explicar que utilitza la informació recollida per vendre publicitat segmentada segons el perfil de l’usuari o per geolocalitzar les persones.

El preu que paguem
Les aplicacions de Google adreçades als particulars són gratuïtes. O no. De fet, paguem un preu, però no en diners, sinó en pèrdua de privacitat. Qui som, amb qui parlem, per on ens movem, què ens agrada i a què dediquem el nostre temps. Google recopila ingents quantitats d’informació personal i la transforma en diners, oferint-la a tercers perquè defineixin productes i campanyes.

Per fer-nos una idea de tota la nostra informació que està en poder de Google, podem fer servir la seva eina Google Takeout. Ens crearà un arxiu amb les dades vinculades als diversos serveis, com ara els llocs que has buscat a Google Maps, les cerques que has fet a Google, els contactes que tens al seu núvol. Es podria dir que el pes de l’arxiu, que amb molta probabilitat serà d’uns quants gigues, és el valor que regalem a Google. Però el Takeout no està concebut amb la finalitat de calibrar el grau de profunditat que Google té de nosaltres, és clar. Aquesta eina, si decidim migrar a les alternatives, serà el nostre gran aliat per fer-ho sense perdre informació pel camí.

Alternatives a Google per a tots els serveis
Moltes persones viuen sense Google i moltes ho han aconseguit després d’anys d’utilitzar els seus serveis. El periodista Nithin Coca és un d’aquests últims i va compartir el resultat de l’experiència de la migració al seu blog. En resum, la conclusió que n’ha tret és que hi ha alternatives a Google fàcils de fer servir per a la majoria, si no totes, les funcionalitats. A la pregunta de si les alternatives són prou bones, ell respon que sí, que de fet, n’hi ha que són millors. Ara bé, cal anar amb compte, perquè no tot el que sembla alternativa ho és si el que busquem és protegir la nostra privadesa i, alhora, deixar de contribuir a la privatització d’Internet.

Sens dubte, en aquest sentit la millor opció és buscar dins el programari lliure. Aquest concepte es troba associat sovint al de codi obert, però no són sinònims. Codi obert significa que es fa públic i accessible el codi font del programari, però no ens diu res de la finalitat amb què la persona o l’entitat que l’ha desenvolupat ofereix aquesta informació. Simplement indica que hi podem tenir accés. En canvi, el programari lliure de codi obert permet, a més de la consulta, la modificació i distribució del codi font.

Navegador (Chrome)
Firefox. És un navegador de codi obert i desenvolupat per una fundació sense ànim de lucre. Té diversos complements enfocats a garantir la privacitat dels usuaris. Per exemple, podem instal·lar-nos-en un que esborra les galetes d’una pàgina consultada un cop tanquem la pestanya del navegador. Un altre serveix per evitar que, si tenim perfil de Facebook, aquesta empresa vinculi al nostre perfil informació sobre les pàgines per on naveguem.

Tor browser. Darrere la creació del cercador Tor hi ha un objectiu principal: garantir la navegació privada. En aquest vídeo, a més de justificar la necessitat de protegir la privacitat a Internet, expliquen com funciona el sistema Tor: utilitza tres capes de xifrat i dirigeix la connexió a través de tres servidors situats arreu del planeta i administrats per persones voluntàries.

Altres: Brave.

Motor de cerca (Google Search)
DuckDuckGo. Aquest cercador es va donar a conèixer utilitzant la denúncia de la vulneració de la privacitat per part de Google, amb el reclam “Google et rastreja, nosaltres no”. Sí que registra les paraules cercades, però no les cedeix ni ven a tercers. Tampoc no ofereix la possibilitat de publicar anuncis segmentats segons el perfil de l’usuari que navega. Ara bé, segons la Viquipèdia, els servidors d’aquest cercador, d’una empresa amb seu a Pennsilvània, s’ubiquen a Amazon. Així doncs, si a més de la privacitat el nostre objectiu és trencar amb grans multinacionals, per aquesta banda sembla que no ho acabem de resoldre.

Startpage. És un cercador que no registra l’adreça IP de l’usuari ni en rastreja les cerques. L’any 2008 va ser guardonat amb el Segell Europeu de Privacitat. Però si el que busquem és no alimentar el negoci Google, no és una bona elecció. La fórmula d’aquest cercador és clara i l’expliquen ells mateixos al web: “No es pot guanyar Google pel que fa a la cerca en línia… Per això hem decidit establir una relació comercial amb ells, pagant-los a canvi de poder utilitzar els seus brillants resultats, però amb el poder d’eliminar tots els registres i rastrejadors”.

Framabee. És un metamotor de cerca que reagrupa els resultats d’altres motors de cerca, amb l’avantatge que no conserva informació sobre els usuaris i, per tant, tampoc comparteix les dades amb tercers. Aquí es pot bloquejar el motor de cerca de Google. Si no ho fem, haurem guanyat privacitat, però no podrem dir que som Googlefree.

També hi ha els anomenats cercadors verds. Per exemple, Ecosia, que fa donacions a una ONG per plantar arbres en funció del nombre de cerques realitzades. (La compensació d’emissions a còpia de plantar arbres és font de controvèrsia, en la que no entrarem ara aquí.) Ara bé, aquestes opcions verdes utilitzen els motors de cerca de Google o Yahoo i per tant, no són alternatives reals.

Correu (Gmail)
Pangea. És una associació catalana sense afany de lucre compromesa amb l’internet ètic i solidari. Destaca pel seu servei d’allotjament web, però ofereix moltes altres eines, algunes de les quals són bones alternatives a Google. Pel que fa al correu electrònic, el servei de correu web que utilitzen és Roundcube que permet, entre altres funcionalitats, establir filtres i activar missatges de resposta automàtica. A més, a cada bústia de correu poden vincular-s’hi tantes adreces de correu electrònic com es vulgui, sense cost afegit. Els correus de Pangea, a més, també es poden gestionar des de qualsevol programa de gestió de correu. Per poder accedir al servei de bústia de correu, cal associar-se a la cooperativa i pagar la quota de suport.

ProtonMail. És un servei de correu orientat a garantir la màxima privacitat. La seu de l’empresa i els servidors són a Suïssa. Al seu web sostenen que “això significa que totes les dades d’usuari estan protegides per les estrictes lleis suïsses de privacitat”. A més, utilitzen un sistema de xifrat que impedeix, fins i tot a la mateixa empresa, relacionar les dades amb l’usuari que les ha generat. Per això, com ells mateixos adverteixen, si el propietari del correu n’oblida la contrasenya, no hi ha manera de recuperar la informació.

Riseup. Aquest servei l’ofereix un col·lectiu autònom que desenvolupa eines de comunicació per a les persones i grups que treballen per al canvi social. Té la base a Seattle, però compta amb persones que hi col·laboren arreu del món. El seu objectiu és crear alternatives democràtiques que permetin garantir la seguretat de les comunicacions. Com Pangea, són alternativa a Google en més d’una aplicació. Pel que fa al correu electrònic, també per garantir la privacitat, en cas d’oblidar la contrasenya tenim un codi personal de recuperació. Si es perd contrasenya i codi, és impossible recuperar la informació associada al compte perquè no hi ha altra manera d’associar l’usuari amb la informació.

Altres: Fast mail, StartMail.

Agenda (Google Calendar)
Etar. Aplicació per al mòbil, de codi obert, gratuïta i sense publicitat. Molt senzilla d’usar per als que hi arriben des del Google Calendar. També permet gestionar diversos calendaris de forma simultània.

aCalendar. Aplicació per al mòbil que destaca per la facilitat amb què es passa de vista mes-setmana-dia i pels ginys que inclou. Certes utilitats de la versió gratuïta, però, inclouen publicitat segmentada en virtut d’un acord amb Google.

NextCloud Calendar. Servei de l’univers NextCloud, inclòs al NextCloud GroupWare (que inclou també contactes i correu electrònic). No té aplicació per al mòbil.

Altres: Framagenda

Emmagatzematge al núvol i documents col·laboratius (Drive i Google Docs)
Hi ha diversos serveis que ens permeten emmagatzemar informació i d’altres que faciliten l’edició de documents en línia. Alguns ho fan de forma integrada, com passa quan es treballa al Drive. Per editar documents des del mòbil, només tenim l’opció del LibreOffice, però encara està en fase de desenvolupament.

Nextcloud Files. És de codi obert i inclou funcionalitats de contactes, calendari, Col·labora Online –que permet la col·laboració en línia (edició de fitxers de text, fulls de càlcul, etc.)–, galeria… Creat per una plataforma alemanya de comunicacions i intercanvi d’arxius, amb allotjament propi. Té aplicació per al mòbil, però no inclou el Col·labora Online.

Pangea ofereix el seu propi Nextcloud, instal·lat als seus servidors allotjats a Barcelona. Inclou els mòduls de calendari, contactes, galeria d’imatges i Col·labora Online.

Owncloud. L’equip que l’ha desenvolupat està vinculat als orígens del Nextcloud, al qual s’assembla força.

Commons Cloud. És una plataforma en construcció que ha d’acabar integrant un servei d’Oficina (NextCloud), fòrum (Disqus) i gestor de projectes (Fabricator). El projecte s’impulsa des de diverses entitats catalanes del sector tecnològic, com UOC/Dimmons, Jamgo, CoopDevs, LleialTEC. Es desenvolupa des de la cooperativa de consum i treball FemProcomuns.

Altres serveis que permeten desar arxius i/o editar-los de forma conjunta són: we.riseup.net, pad.riseup.net, share.riseup.net, LibreOffice Online, Etherpad Lite, Framadrive, Framapad (només text), Framacalc (full de càlcul), SpiderOak, Tresorit.

Mapes (Google Maps)
OpenStreetMap és un projecte col·laboratiu per crear mapes de contingut lliure usant dades obtingudes mitjançant dispositius GPS mòbils i altres fonts de dades. Les dades dels mapes i les imatges obtingudes es lliuren sota la llicència Open Database License, que significa que tothom en pot fer ús, amb qualsevol finalitat.

OsmAnd. Aplicació per al mòbil basada en les dades de l’OpenStreetMap. És de codi obert i gratuïta.

Framacarte. Permet personalitzar els mapes de l’OpenStreetMap i després es poden imprimir o incrustar al web.

Altres: Here WeGo, Maps.me  (per al mòbil).

Missatgeria instantània (Hangout)
Signal. Aplicació de missatgeria segura, de programari lliure. Per al mòbil, també té la funció de trucades.

Telegram. Servei de missatgeria multiplataforma de codi obert que permet intercanviar missatges, fotos, vídeos i documents encriptats i autodestruïbles.

Chatsecure. Client de xat encriptat, de codi obert i lliure per a mòbil (només iPhone) que admet encriptació «off-the-record» (OTR), sistema que permet l’anonimat dels participants i el xifrat dels missatges.

Cryptocat. Aplicació de codi obert, de programari lliure i accessible que ofereix un xat encriptat al navegador o al mòbil.

Recomanacions per a fer el canvi

1. Informar-se de les alternatives
Per a continuar explorant què hi ha més enllà del món Google, un recurs útil és la pàgina No more Google, amb un extens llistat d’alternatives amb rànquing segons l’experiència dels usuaris. També podem trobar alternatives a Google als directoris Prism-break i AlternativeTo. Per altra banda, aprofitar l’experiència de persones del nostre entorn pot ajudar-nos. Així doncs, si coneixem gent que no utilitza les aplicacions de Google, val la pena interessar-nos per la valoració que fan de les alternatives que han provat.

2. Provar per acabar de decidir
No sempre s’encerta a la primera. A vegades la que semblava la millor opció no s’ajusta a les nostres necessitats. Cal assumir que ens portarà temps i, en alguns casos, gestions. Perquè fer el canvi implica una inversió de temps, que en alguns casos pot ser important. Per exemple, si partim d’un Gmail i el volem donar de baixa, haurem de comunicar el canvi a moltes persones i entitats (com ara al banc, a la biblioteca o a les empreses de subministrament).

3. Buscar complicitats
Moltes de les aplicacions que volem substituir impliquen interacció amb altres persones, per exemple, en el cas de documents compartits, els xats o les videoconferències. Per tant, sovint ens caldrà sumar persones al nostre objectiu. Fer-ho quan ja coneguem bé l’alternativa ens estalviarà reticències i frustracions.

El procés de canvi cap a les alternatives a Google significa guanyar llibertat i, en molts casos, vincular-nos a projectes que resisteixen en la defensa dels valors originals d’Internet.

Font original: Laia Tresserra | opcions.org | 01/02/2019