Manifest del Tossal del Rei en defensa dels antics límits territorials i el fet comarcal als Països Catalans

 

[Nota preliminar:
Hem titulat aquest manifest com a “Manifest del Tossal del Rei” perquè en aquest punt és on es produeix, no massa lluny de la mar, la intersecció del País Valencia, la Franja de Ponent i el Principat. És un lloc que simbolitza la pregona unitat de totes les terres de parla catalana per damunt divisions administratives, les tradicionals o, per suposat, les imposades arbitràriament des de l’Estat. Porta data de novembre perquè va ser el 30 de novembre de ll’any 1833 quan es va establir la nefasta divisió provincial.]

CONSTATEM que l’actual divisió provincial de l’Estat espanyol, establerta el 1833 per Javier de Burgos no ha tingut mai en compte els fets nacionals existents. I si bé les noves províncies s’encabiren dins el marc formal de les regions tradicionals aquestes no tingueren cap plasmació institucional. És més, molts cops els antics límits tampoc no es respectaren. Això és flagrant en el cas del País Valencià, on s’afegiren arbitràriament a Alacant Villena i Saix (1836), murcianes de tota la vida, i a la província de València la comarca de Requena (el 1851), des de Conca.

Podia haver estat, però, una ocasió magnífica per restituir al seu àmbit original zones que hi havien pertangut, com és el cas de la Franja de Ponent. Però no es va fer, ja que pressupòsits semblants quedaven molt lluny ideològicament dels artífexs de la divisió provincial. Una divisió irracional i mancada de veritables fonaments, i amb aberracions tan grans com dividir comarques -com és el cas de la Cerdanya- en províncies.

Pel que fa a l’antiga Corona d’Aragó, no es van tenir en compte les divisions preexistents, els antics territoris foren esquarterats (llevat les Illes) i només perduraren com a marc històric delimitatiu però no efectiu. Les províncies, com a dispositius “separadors” de les terres de llengua catalana, seguint el model francès, formen part en el fons d’un relat essencialista espanyol que prioritza el poder madrileny i considera les perifèries com un objecte d’explotació amb total menyspreu per a la nostra història i cultura, a fi d’articular un nou estat de tipus jacobí i de matriu castellana. I no només això sinó que l’actual divisió provincial ha estat un contramodel; una mostra d’absoluta ineficàcia i d’unes institucions monopolitzades -amb l’excepció de curts períodes- pel caciquisme i el govern central. D’aquí que una de les principals reivindicacions des de Catalunya hagi estat la reintroducció de les antigues vegueries. Un cop feta l’actual comarcalització, però, i ja paradoxalment en democràcia, tornada a demanar la divisió en vegueries, no ha estat possible de reinstaurar-la, ja que ha topat amb el Tribunal Constitucional, que l’ha tombada. Així, un cop més, el govern i les institucions de l’Estat han quedat en evidència, tot mostrant les seves limitacions i la impossibilitat d’assumir altres realitats nacionals que no siguin la castellana.

No ens penséssim, però, que el menyspreu per la realitat naciional i cultural catalana sigui exclusiu del govern central, perquè a la Franja no s’han respectat a l’hora de crear noves comarques, per part del govern autonòmic aragonès, els límits idiomàtics; amb la conseqüència que un sector del Matarranya n’ha quedat fora i en altres comarques s’inclouen pobles castellanoparlants o tenen una capital no catalanoparlant (Casp i Graus, per exemple), amb la qual cosa s’evidencia un greu menyspreu.

MOSTREM, PER TANT, EL NOSTRE REBUIG pel manteniment de l’aberrant divisió provincial a casa nostra i DEMANEM una completa comarcalització a nivell de Països Catalans -tot pensant en un hipotètic i futur nou Estat Català complet, feta des de la base i respectuosa amb les peculiaritats culturals. Una comarcalització que ha de ser completada a nivell intermedi entre comarques i les grans regions, per vegueries, governacions i illes, tot tenint en compte el cas específic de la Franja de Ponent, que tant pot ser convertida en una vegueria-regió, una vegueria, o integrada en vegueries del Principat, segons decideixin els seus habitants.

Institució Cultural de la Franja de Ponent, Països Catalans, novembre de 2016