Terminologia i definicions.
Radioaficionat. Aficionat a la comunicació a distància per mitjà de les ones electromagnètiques.
Radioaficionat és la paraula correcta en català. Radioafeccionat és una paraula que està en desús.
Radioafició. Aquesta la paraula no es troba al diccionari. En català no existeix.
(Institut d’Estudis Catalans, diccionari de la llengua catalana)

• Telecomunicació. Transmissió, emissió o recepció de signes, senyals, escrits, imatges, so o informacions de qualsevol naturalesa, perfil, radioelectricitat, mitjans òptics o d’altres sistemes electromagnètics.
• Ones radioelèctriques. Ones en què la freqüència es fixa convencionalment per sota de 3.000 GHz que es propaguen per l’espai sense cap guia artificial.
• Radiocomunicació. Telecomunicació tramesa per mitjà d’ones radioelèctriques.
• Servei de radioaficionats. Servei de radiocomunicació que té com a objectiu la instrucció individual, la intercomunicació i els estudis tècnics, efectuats per radioaficionats, és a dir, per persones degudament autoritzades de conformitat amb la llei, que s’interessen per la radiotècnica amb caràcter exclusivament personal i sense ànim de lucre.
• Estació radioelèctrica. Un o més transmissors o receptors, o una combinació de transmissors i diversos receptors, incloses les instal·lacions accessòries necessàries per assegurar un servei de radiocomunicació en un lloc determinat.
• Radioaficionat. De forma genèrica, qualsevol titular d’una autorització i llicència d’estació de radioaficionat que ha estat emesa d’acord amb la llei.
• Estació de radioaficionat. Estació radioelèctrica del servei de radioaficionats.
• Estació fixa de radioaficionat. Estació de radioaficionat utilitzada amb caràcter permanent en una ubicació determinada.
• Estació mòbil de radioaficionat. Estació de radioaficionat destinada a ser utilitzada en moviment o mentre estigui aturada en llocs no determinats.
• Estació portable de radioaficionat. Estació fixa de radioaficionat, en què la utilització es realitza amb caràcter temporal i en desplaçaments periòdics i sistemàtics, en una ubicació diferent de l’habitual amb la prohibició d’utilitzar-la durant el trasllat.
• Estació col·lectiva de radioaficionat. Estació de radioaficionat en què el titular és una associació de radioaficionats reconeguda.
• Reemissor. Estació repetidora d’aficionat. Estació col·lectiva fixa d’aficionat en què el funcionament es basa en la retransmissió de les emissions de radioaficionat rebudes per l’estació i l’objectiu bàsic és ampliar l’abast de les comunicacions.
• Radiobalisa. Estació fixa de radioaficionat destinada a realitzar estudis de propagació en què el funcionament es basa en l’emissió automàtica de senyals d’identificació.
• Targeta QSL. Targeta postal que s’envia entre els radioaficionats i que conté les dades necessàries per a confirmar i verificar un comunicat, anomenat QSO, realitzat entre ells.

Els radioaficionats.
Un radioaficionat és una persona que estudia les ones electromagnètiques tant en el seu vessant pràctic com teòric. Originalment un radioaficionat era una persona entesa en electrònica que estudiava l’ús pràctic de les ones electromagnètiques. Amb el pas del temps els radioaficionats varen anar divergint els seus interessos cap a noves disciplines alienes, a vegades, a les comunicacions per mitjà d’ones electromagnètiques: informàtica, comunicacions digitals, etc. Amb l’aparició de l’electrònica de consum també va aparèixer un nou tipus de radioaficionat, aquell que utilitza la ràdio per a realitzar comunicats amb altres radioaficionats per plaer de comunicar-se i mantenir un contacte i també per a participar en concursos, expedicions DX, activitats, diplomes i targetes QSL commemoratius d’algun esdeveniment important.

La denominació reglamentària oficial és la de Servei d’Aficionats. La definició de la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT) des de fa diversos anys és la següent:

Servei de radiocomunicació que té per finalitat la instrucció individual, la intercomunicació i els estudis tècnics, efectuats per radioaficionats, això és, per persones degudament autoritzades que s’interessen en la radiotècnia amb caràcter exclusivament personal i sense finalitat de lucrativa.

L’afició a la ràdio és tant una afició com un servei en el qual els radioaficionats utilitzen diversos tipus d’equips de radiocomunicació per a comunicar-se amb altres radioaficionats per al servei públic, el divertiment i l’autoformació. Els radioaficionats utilitzen les comunicacions sense fils i són capaços de donar suport a la comunitat amb comunicacions d’emergència en casos de desastres si és necessari, mentre augmenten el seu coneixement personal de la teoria de l’electrònica i de la ràdio. S’estima que hi ha sis milions de radioaficionats a tot el món. A Catalunya n’hi ha 4.839 (dades del 30 de setembre de 2020).

Història.
Encara que els seus orígens es remunten almenys a finals de 1800, l’afició a la ràdio com es practica ara per ara, no va començar fins a l’any 1900. La primera llista de radioaficionats és el First Annual Official Wireless Blue Book of the Wireless Association of America el 1909. Aquest primer Callbook de ràdio hi consten estacions de telegrafia sense fils del Canadà i dels Estats Units, incloent-hi vuitanta-nou estacions de radioaficionat. El naixement dels radioaficionats està fortament associat amb diversos experimentadors aficionats. Al llarg de la seva història, els radioaficionats han fet contribucions significatives a la ciència, l’enginyeria, la indústria i serveis socials. La investigació realitzada pels radioaficionats ha fundat noves indústries, construint economies i salvant vides en moments d’emergència.

Comunicació i experimentació.
Aquestes són les finalitats dels radioaficionats i les motivacions per les quals persones de tots els nivells socials es fan radioaficionats. Joves i grans junts gaudeixen de l’emoció de trobar i intercanviar coneixements amb persones de tot el món. És gairebé impossible descriure en paraules l’excitació que suposa la construcció d’un equip o la consecució d’un nou circuit, i després aconseguir que es comporti bé per a incorporar-lo com un element més a l’estació. Tampoc no es pot explicar amb paraules la sensació que se sent amb el fet de poder contactar amb països del món molt allunyats de casa nostra i arribar algun dia a tenir-los tots contactats, això si, només mitjançant la ràdio, mai a través d’altres mitjans que són amb fils com per exemple Internet. No s’han de confondre mai les connexions fetes sense fils (ràdio) amb les d’Internet, Echolink, eQSO, Messenger, Skype, Zello, etc., que no tenen absolutament res a veure amb els radioaficionats. L’objectiu del radioaficionat és fer contactes només per ràdio. No té cap validesa fer contactes per internet perquè serien contactes falsos. Quan un radioaficionat acredita que ha treballat un determinat nombre de països, significa que els ha fet amb la seva emissora i antenes. Si hi intervingués un altre mitjà que no sigui la ràdio seria un frau, un engany, i aquest radioaficionat seria desqualificat. Actualment hi ha 340 països que s’anomenen Entitats DXCC, i que no sempre coincideixen amb els estats oficials del món.

Tots els radioaficionats disposen d’un distintiu amb el qual s’identifiquen (per exemple: EA3RKO). L’indicatiu ha de figurar obligatòriament en la prova d’un comunicat entre dos radioaficionats, la targeta QSL. (Targeta postal que certifica la veracitat d’un comunicat anomenat QSO).

Els prefixos d’aquests indicatius han estat atribuïts mundialment per la Unió Internacional de Telecomunicacions. Per exemple, els prefixos EA3, EB3, EC3, ED3, EE3, EF3, EG3, EH3, AM3, AN3 i AO3 pertanyen a Catalunya.

Activitats i pràctiques.
Gairebé sempre fan servir diverses formes de transmissió per a comunicar-se. Les transmissions de veu més comunes, com la freqüència modulada (FM), ofereix àudio d’alta qualitat, i altres, com la modulació en banda lateral única (SSB), ofereix comunicacions més fiables a molt llarga distància i d’abast mundial, quan els senyals són febles i l’amplada de banda és restringit, amb el sacrifici de la qualitat d’àudio.

La radiotelegrafia utilitzant el codi Morse (també conegut com a CW, continuous wave) és una activitat que data dels primers dies de la ràdio. És l’extensió sense fils de la telegrafia terrestre desenvolupada per Samuel Morse i el mètode de comunicació a llarga distància en directe predominant del segle 19. Encara que els modes digitals han substituït l’obsoleta telegrafia (oficialment desapareguda), una minoria de radioaficionats encara utilitza aquest mode, principalment a les bandes d’ona curta i per al treball experimental com la comunicació terra-lluna-terra (rebot lunar) amb els seus avantatges inherents de bona relació senyal/soroll. El codi morse, utilitzant grups de codis acordats internacionalment, permet les comunicacions entre aficionats que parlen diferents llengües. També és popular entre els transceptors casolans, ja que els transmissors només de CW són més fàcils de construir. Un mode popular entre els constructors d’equips casolans era la modulació d’amplitud (AM), utilitzat per molts radioaficionats d’èpoques anteriors.

Durant molts anys, demostrar habilitat amb el codi Morse va ser un requisit dels exàmens per a obtenir la llicència de radioaficionat per a les bandes d’alta freqüència (freqüències inferiors a 30 MHz), però en canvis posteriors de les reglamentacions internacionals el 2006, va deixar de ser-ho. Com a exemple, la Federal Communications Commission (FCC) va retirar a poc a poc aquest requisit per a totes les classes de llicències el 23 de febrer de 2007.

Els ordinadors han afavorit la utilització dels modes digitals. Aquests modes AMTOR, APRS, BPSK, CONTESTIA, C4FM, DMR, DSTAR, FAX, FSK, FT4, FT8, HELL, JT65, JT9, MFSK, MT63, OLIVIA, PACKET, PACTOR, QPSK, ROS, RTTY, RTTYM, SSTV, THROB, T10 entre molts d’altres, permeten comunicacions mundials amb potència molt baixa a les bandes d’ona curta (HF) i en l’actualitat estan molt de moda fins al punt que la majoria de radioaficionats els utilitza en detriment dels analògics.

• Radioaficionats