Ahir es va celebrar una trobada de radioaficionats organitzada per la revista Selvamar Noticias. Els organitzadors de la trobada sempre publiquen totes les activitats i esdeveniments en castellà, tant a les xarxes socials com a la seva revista.

La marginació i discriminació del català per part dels radioaficionats de la revista és flagrant, tot i que alguns radioaficionats (molt pocs) els han convidat a fer les coses en català, ells continuen amb el castellà. No s’hi val a dir que ja hi ha un traductor automàtic a la pàgina, ja que tots sabem que els tots traductors funcionen molt malament i aquesta no és la solució.

Encara és més greu el fet que tots els radioaficionats que van anar a la trobada, els hi donen suport i apareixen a la fotografia molt contents amb el cartell “La radioafición en la calle”. Això ha passat a Catalunya, a Maçanet de la Selva.

No és normal que radioaficionats (alguns es denominen catalanistes o independentistes) i els representants de diverses associacions de Catalunya que eren presents a la trobada trobin normal això que ha passat, un atac frontal a la llengua pròpia de Catalunya. Cal recordar una vegada més això, el català és la llengua pròpia i oficial de Catalunya, en canvi, el castellà és oficial, però no és la llengua pròpia de Catalunya.

La situació del català es troba en estat d’emergència lingüística, ho diuen els experts i professionals de la llengua i no ens podem permetre “el luxe” de marginar-lo i eliminar-lo de la nostra vida.

Els radioaficionats i les associacions de Catalunya pràcticament tots són espanyolistes i no defensen mai el català enlloc, només cal veure les seves xarxes socials o el conegut cercador de radioaficionats QRZ on la majoria ho escriuen en castellà i anglès marginant sempre el català.

Tampoc no cal acompanyar el català amb el castellà. El bilingüisme és simplement un parany.

Xavier Roig diu: El bilingüisme és un parany. Ja en parlava Josep Pla en un magistral article a Destino l’any 1957. “El bilingüisme és una tragèdia indescriptible…”. La institucionalització del bilingüisme només ha servit perquè els que no vulguin aprendre el català no ho hagin de fer. El bilingüisme porta a que una llengua es mengi l’altra. I si no, que algú ens posi un exemple on això no hagi tingut lloc.

El català té enemics, no pas adversaris. Molts catalans, començant per la classe política, pequen de la tradicional pusil·lanimitat que ens caracteritza. Això s’ha d’acabar. L’individu o organització que va contra la meva cultura i que, no ens enganyem, la vol veure desapareguda, no és un oponent ni un adversari polític. És un enemic. I no valen tebiors. Ni Ciutadans ni el PP ni Vox són anticatalanistes. Són, simplement, anticatalans. Si a França algú actués com ells ho fan, serien antifrancesos, no pas anti-francesitzes. Contemporitzar no és una opció, i això també val per a la premsa. Que l’actitud pot comportar enfrontaments i certa divisió social? Esclar! No es guanya cap guerra sense enfrontaments. Tan pacíficament i civilitzadament com vulguin. Però radicals i amb vocació de confrontació. O es pensen que als quintacolumnistes se’ls combat amb lliris?

I tot plegat sense lleis a favor. És evident que l’espanyol està present a Catalunya com a llengua. Però no ve de lluny, no ens enganyem. No ha estat mai llengua estesa de fa segles, com els enemics repeteixen ad nauseam. El meu avi, nascut a Sarrià, tenia serioses dificultats per parlar espanyol. Orwell va necessitar un diccionari per bellugar-se amb comoditat per Barcelona. El monolingüisme català oficial que propugno equivaldria a oprimir l’espanyol? No. Voldria dir que l’equiparació 50/50 s’hauria acabat. Voldria dir tenir eines legals per poder fer discriminació positiva sobre el català sense contemplacions ni pors. Perquè l’espanyol no necessita protecció.

El col·lectiu de radioaficionats sempre s’excusa en què això no té lloc en el món de la radioafició* argumentant que això és fer política i que no té cabuda en el món dels radioaficionats. Simplement, és una excusa, no volen defensar la llengua catalana simplement perquè se sotmeten a la imposició del castellà i se senten espanyols.

El cas d’un radioaficionat Youtuber és incomprensible. L’any 2013 va iniciar la campanya “Next DXCC Catalonia” i al cap d’uns anys la va abandonar. Nosaltres vam agafar el relleu i continuem recollint signatures a change.org, ara n’hi ha 2.210, però aquest Youtuber només es preocupa per obtenir més i més seguidors i a ell l’importa una merda la campanya que va iniciar ell mateix i a sobre una vegada ens va dir textualment que estem fent molt mal a Catalunya i als radioaficionats catalans.

Conclusió. La situació del català no permet que nosaltres mateixos el marginem, ens autoodiem, ens autodrestruïm i siguem submisos davant dels que imposen el castellà.

*Radioafició. Aquesta la paraula no es troba al diccionari. En català no existeix. (Institut d’Estudis Catalans, diccionari de la llengua catalana)

• Radioaficionats