El passat diumenge 15 de setembre de 2024, un grup de radioaficionats va activar l’ermita de Sant Julià de Cabrera a L’Esquirol (Osona). Com és habitual a totes les activitats dels radioaficionats es fan fotografies i vídeos. En aquest cas han elaborat un vídeo íntegrament en castellà, marginant i menyspreant completament el català. No és la primera vegada que ho fan.
La situació del català es troba en estat d’emergència lingüística, ho diuen els experts i professionals de la llengua i no ens podem permetre marginar-lo i eliminar-lo de la nostra vida.
Els radioaficionats i les associacions de Catalunya pràcticament tots són espanyolistes i no defensen mai el català enlloc, només cal veure les seves xarxes socials o el conegut cercador de radioaficionats QRZ on la majoria ho escriuen en castellà i anglès marginant sempre el català.
Tampoc no cal acompanyar el català amb el castellà. El bilingüisme és simplement un parany.
Xavier Roig diu: El bilingüisme és un parany. Ja en parlava Josep Pla en un magistral article a Destino l’any 1957. “El bilingüisme és una tragèdia indescriptible…”. La institucionalització del bilingüisme només ha servit perquè els que no vulguin aprendre el català no ho hagin de fer. El bilingüisme porta al fet que una llengua es mengi l’altra. I si no, que algú ens posi un exemple on això no hagi tingut lloc.
El català té enemics, no pas adversaris. Molts catalans, començant per la classe política, pequen de la tradicional pusil·lanimitat que ens caracteritza. Això s’ha d’acabar. L’individu o organització que va contra la meva cultura i que, no ens enganyem, la vol veure desapareguda, no és un oponent ni un adversari polític. És un enemic. I no valen tebiors. Ni Ciutadans ni el PP ni Vox són anticatalanistes. Són, simplement, anticatalans. Si a França algú actués com ells ho fan, serien antifrancesos, no pas anti-francesitzes. Contemporitzar no és una opció, i això també val per a la premsa. Que l’actitud pot comportar enfrontaments i certa divisió social? És clar! No es guanya cap guerra sense enfrontaments. Tan pacíficament i civilitzadament com vulguin. Però radicals i amb vocació de confrontació. O es pensen que als quintacolumnistes se’ls combat amb lliris?
I tot plegat sense lleis a favor. És evident que l’espanyol està present a Catalunya com a llengua. Però no ve de lluny, no ens enganyem. No ha estat mai llengua estesa de fa segles, com els enemics repeteixen ad nauseam. El meu avi, nascut a Sarrià, tenia serioses dificultats per parlar espanyol. Orwell va necessitar un diccionari per bellugar-se amb comoditat per Barcelona. El monolingüisme català oficial que propugno equivaldria a oprimir l’espanyol? No. Voldria dir que l’equiparació 50/50 s’hauria acabat. Voldria dir tenir eines legals per poder fer discriminació positiva sobre el català sense contemplacions ni pors. Perquè l’espanyol no necessita protecció.
El col·lectiu de radioaficionats sempre s’excusa en què això no té lloc en el món de la radioafició* argumentant que això és fer política i que no té cabuda en el món dels radioaficionats. Simplement, és una excusa, no volen defensar la llengua catalana simplement perquè se sotmeten a la imposició del castellà i se senten espanyols.
Conclusió. La situació del català no permet que nosaltres mateixos el marginem, ens autoodiem, ens autodestruïm i siguem submisos davant dels que imposen el castellà.
*Radioafició. Aquesta la paraula no es troba al diccionari. En català no existeix. (Institut d’Estudis Catalans, diccionari de la llengua catalana)
