Encara que ja s’ha vist amb la resta d’expresidents de la Generalitat, el president Illa creu que ara no toca de reunir-se amb mi. Avui i demà és a Brussel·les, a escassos quilòmetres d’on visc des de fa set anys, com a conseqüència de la repressió que ell i el seu partit van apuntalar de manera entusiasta. Però considera que no toca que ens reunim a la delegació del Govern davant la UE. La seva actitud és tot un discurs, perfectament entenedor.
Ni ell ni el seu partit volien l’amnistia. Ni la judicial ni la política, i per això es nega a aplicar-me políticament una llei que ja és en vigor des de fa mesos. Que els del Suprem la boicotegin és una anomalia; que ho faci el representant de tots els catalans, membre d’un partit que se suposa que creu en la necessitat de l’amnistia, és inexplicable per més voltes que hi donin. Perquè és evident que negant-se a mantenir una reunió institucional similar a la que ha tingut amb la resta només s’explica per la seva resistència política a aplicar l’amnistia, i això no depèn dels jutges del Suprem: depèn exclusivament d’ell i del seu partit.
El no reconeixement és una decisió política, impròpia d’algú que hauria de ser el president de tots els catalans. El missatge està rebut i ja no insistirem més. No és que no toqui, és que no vol.
Font: publicació a X de Carles Puigdemont. Nascut a Amer el 29 de desembre de 1962. Casat i amb dues filles. Periodista. He escrit i publicat cinc llibres. Vaig fundar i dirigir l’ACN i el setmanari «Catalonia Today». Diputat al Parlament de Catalunya entre el 2006 i el 2018. Vaig ser regidor i 97è batlle de Girona, i també president de l’Associació de Municipis per la Independència, que aixopluga més de 800 municipis i institucions de Catalunya.
El gener de 2016 vaig ser escollit 130è president de la Generalitat de Catalunya. El meu govern va promoure la celebració d’un referèndum d’independència l’1 d’octubre de 2017. Des de llavors, hem fet front a la repressió espanyola des de l’exili a Bèlgica. President del Consell de la República. Del 2019 al 2024 he estat eurodiputat i actualment sóc diputat al Parlament de Catalunya a l’exili.