Publicat el 19 de desembre de 2003 (El 9 Nou) i el 13 de gener de 2004 (Avui)
Amb el títol, ‘Radioaficionado per obligació’, es recull un article de Jordi Sunyer publicat al diari Avui el passat 13 de gener, on s’expliquen les peripècies de l’osonenc JV, que porta vuit anys lluitant per aconseguir que la seva llicència d’estació d’aficionat estigui escrita en català. L’article ho explica així:
Tenir el document nacional d’identitat o el permís de conducció en català -això sí, amb el castellà sempre al davant- ja fa uns anys que és possible. Tenir-hi la llicència d’estació d’aficionat, en canvi, es veu que és tota una quimera. El radioaficionat osonenc fa prop de vuit anys que lluita per aconseguir-ho i de moment no se n’ha sortit.
Al llarg de tots aquests anys ha escrit a tot tipus d’entitats, a administracions i fins i tot ha aconseguit que el Parlament aprovi una proposició no de llei sobre la qüestió. Tot i això, però, la seva llicència continua sent un document on l’única llengua que acompanya el castellà és l’anglès. “Aquest és el seu bilingüisme”, apunta JV.
TRENTA PETICIONS
La croada del radioaficionat osonenc per aconseguir la llicència en català va començar el 1995 després de veure un reportatge a Televisió de Catalunya “d’un particular que volia el carnet de conduir en català i ho va aconseguir”. I si al DNI i al permís de conduir hi ha el català, “perquè a la llicència d’estació d’aficionat, que és un document similar, no?”, es va preguntar.
El primer que va fer, doncs, va ser adreçar una carta a la direcció general de Política Lingüística. “Em van contestar dient que ja s’ho mirarien”, explica. Un any més tard, cansat d’esperar, va fer arribar una queixa al Síndic de Greuges. “Em va dir que tenia raó”, subratlla JV. El 1998 va continuar la lluita fent una sol·licitud a la Jefatura de Inspección de Telecomunicaciones de Barcelona. Allà, per resposta, va obtenir un lacònic “no procede acceder a la solicitado”.
Lluny de caure en el desànim, el batallador radioaficionat , l’any 1999 va escriure a la delegada del govern espanyol a Catalunya, aleshores Julia García-Valdecasas. També va escriure a cinc partits polítics diferents, a Jordi Pujol -que el va remetre al departament de Cultura-, a diferents associacions de radioaficionats, a col·lectius per a la defensa de la llengua catalana i, més recentment, al Defensor del Pueblo. Tot fins a arribar a una trentena de gestions i tràmits que de moment encara no han donat fruit.
POCA SOLIDARITAT
Un dels pocs que es van prendre seriosament la reclamació del radioaficionat va ser l’exdiputat d’ERC Francesc Ferrer i Gironès, que va arribar a presentar una proposició no de llei al Parlament que es va aprovar per majoria absoluta “però que no va servir de res”. JV també lamenta el poc suport que ha rebut de la resta de radioaficionats catalans i explica que quan ha comentat la situació amb altres companys “sempre em diuen que ells en política no s’hi fiquen. No hi ha sensibilitat i ho consideren una cosa menor”.
Actualment, a Catalunya de radioaficionats amb llicència CEPT de classe A, n’hi ha prop de 8.000; (55.000 a tot l’estat) tots ells amb un document del ministeri espanyol de Ciència i Tecnologia expedit en castellà i anglès per la Jefatura Provincial de Inspección de Telecomunicaciones. JV, però, no desisteix i avisa que no s’aturarà fins que la llicència estigui també en català: “Fa més de set anys que estic amb això i no ho deixaré pas ara”, afirma amb fermesa.
GESTIONS REALITZADES PER A OBTENIR LA LLICÈNCIA DE RADIOAFICIONAT EN CATALÀ
Des de l’any 1996 estic sol·licitant reiteradament a l’Administració General de l’Estat que la Llicència d’Estació d’Aficionat sigui expedida en català. És un document dels radioaficionats expedit pel “Ministerio de Ciencia y Tecnología”, comparable al Permís de Conducció, el DNI o el Passaport. El Síndic de Greuges em dóna la raó, però l’Administració no en fa cas. Silenci total. El Permís de Conducció és redactat en català a conseqüència d’una sentència judicial favorable a un ciutadà que va formular un recurs contenciós administratiu i que finalment va guanyar.
Per tant, existeix un greuge comparatiu. Si el DNI i el Permís de Conducció són redactats en català, també ho ha de ser aquest document dels radioaficionats, que s’expedeix a Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida a través de la Jefatura Provincial de Inspección de Telecomunicaciones de la “província” corresponent al domicili del radioaficionat. Es va aprovar una proposició no de llei al Parlament de Catalunya sobre aquesta qüestió, però no va servir de res. L’única forma d’assolir aquest objectiu és la via judicial. Qui vol col·laborar-hi?
HISTORIAL DE GESTIONS DUTES A TERME DES DE 1996
• 1996 Sol·licitud a la Direcció General de Política Lingüística. Em diuen que faran gestions.
• 1997 Queixa al Síndic de Greuges de Catalunya. Em diu que tinc raó amb arguments legals.
• 1998 Sol·licitud a la “Jefatura de Inspección de Telecomunicaciones de Barcelona”. Resposta negativa. “No procede acceder a lo solicitado”
• 1999 Queixa a la Delegació del Govern a Catalunya, Julia García Valdecasas-Salgado. Diu que ho demanarà a Madrid i em donaran resposta. La resposta no ha arribat mai.
• 1999 Nova queixa al Síndic de Greuges. Diu que tinc raó i que farà gestions a Madrid.
• 1999 Escrit a cinc partits polítics. Cap no contesta les cartes. Silenci.
• 1999 Escrit al Departament de la Presidència de la Generalitat, Jordi Pujol, el remeten al Departament de Cultura. Diuen que faran gestions. Mai més no han dit res.
• 2000 Escrit al Diputat Francesc Ferrer i Gironès. Diu que presentarà una proposició no de llei al Parlament.
• 2001 La proposició no de llei és aprovada per majoria absoluta.
• 2001 Durant el 2001 cinc (5) escrits al “Ministerio de Ciencia y Tecnología”. Cap resposta. Silenci.
• 2001 Nova queixa al Síndic de Greuges. Sempre diu el mateix: Tinc raó i farà gestions.
• 2001 Queixa al Defensor del Pueblo. No pot fer-hi res perquè ja m’he queixat al Síndic de Greuges.
• 2001 Nova queixa al Síndic de Greuges de Catalunya. Farà gestions.
• 2001 Escrits a diverses associacions per a la defensa de la llengua catalana. Cap no ha contestat. Silenci.
• 2001 Escrit a dos partits polítics de Vic. Silenci, no contesten.
• 2001 Escrit al Centre per a la Normalització Lingüística de Vic, Dolors Solà. Silenci, no contesta.
• 2002 Escrit a diverses associacions de radioaficionats. Cap no ha contestat. Silenci.
• 2003 Escrit al Parlament de Catalunya. Silenci, no contesta.
• 2003 El diputat Francesc Ferrer i Gironès diu que ho ha donat a Joan Puigcercós perquè faci gestions a Madrid.
• 2003 Escrit al Departament de Cultura. Tinc raó i faran gestions.
• 2003 Nova queixa al síndic de greuges de Catalunya. Torna a dir el mateix de sempre: tinc raó i farà més gestions.
• 2003 novembre. Queixa al Defensor del Pueblo demanant el perquè el “Ministerio de Ciencia y Tecnología” no contesta. Diu que ho estudiarà, però que aquest tema no vulnera cap dret fonamental de les persones.
Totes aquestes gestions no van servir de res i el col·lectiu de radioaficionats d’Osona i Catalunya no va voler col·laborar-hi.
Notícia publicada a “El 9 Nou” el 19 de desembre de 2003 i a l”Avui” el 13 de gener de 2004 on explica les gestions realitzades (més de trenta) per un radioaficionat osonenc durant set anys per sol·licitar (sense aconseguir-ho) que la llicència de radioaficionat sigui escrita en català. Cal dir i lamentar que hi va haver una falta total de solidaritat per part de la majoria de radioaficionats osonencs i de la resta de Catalunya.

