El domini .cat va ser aprovat oficialment el 16 de setembre de 2005. És un domini de primer nivell patrocinat d’Internet per a la llengua i cultura catalanes. En aquell moment tothom es va alegrar molt d’haver aconseguit aquest domini, però cal recordar que no és un domini territorial que identifica Catalunya al món, simplement és un domini per a la llengua i cultura catalanes. El domini territorial que correspondria a Catalunya és el .ct, però no es va arribar a aconseguir perquè no es va defensar prou bé, o diguem-ho clarament, es va defensar molt malament.

Domini .ct segons la Viquipèdia:

.ct és un domini de primer nivell territorial suggerit per a Catalunya. Campanya pel domini .ct és una forma col·loquial de definir la Campanya per a la creació d’un estàndard territorial ISO 3166-1 alpha 2 ct per a Catalunya.

Els dominis territorials, ccTLD, són exclusivament de dues lletres, com els veïns .fr, .it, .uk o .ad d’Andorra i .gi de Gibraltar. Prenent això com a exemple, les combinacions possibles amb les lletres del mot “Catalunya” serien, doncs: ca, ct, cl, cu, cn, cy. Com es pot comprovar a ISO 3166-1, tots els abreujaments excepte ct estan ocupats (deixant de banda que cn i cy possiblement no serien correctes en català en tractar-se la ‘ny’ d’una única consonant).

Pel que fa a l’abreujament .cat de 3 lletres cal fer diversos matisos:

1. L’objectiu de la campanya era la normalització internacional del nom del país, i no només la creació d’un TLD.
2. En cas d’assolir l’ISO 3166, quedaven registrats els dos abreujaments, ct i cat (són dues llistes diferents dins del mateix estàndard: ISO 3166-2 i ISO 3166-3).
3. L’any 1996 era inimaginable pensar a registrar cap domini diferent respecte dels genèrics: .com, .net, .org, .edu i .mil.

Només es registren dominis territorials ccTLD si existeix el corresponent codi ISO 3166, i només es registren codis ISO 3166 si es compleixen aquests requisits:

1. Que el territori que es vol registrar estigui físicament separat del territori al qual està inscrit, és a dir, que sigui una illa, un territori d’ultramar o simplement una regió aïllada.
2. Que la sol·licitud provingui del govern d’un estat, del Ministeri d’Indústria, concretament, ja que ISO és un organisme de creació d’estàndards bàsicament de caràcter industrial.

Un cop es va veure que la primera condició no es complia, aviat van adonar-se que l’objectiu de la campanya només podia consistir a aconseguir que el ministre d’Indústria espanyol formulés la sol·licitud formal del registre d’abreujaments per a les diferents comunitats autònomes espanyoles. Va ser durant el mandat ministerial de José Montilla quan es van veure més possibilitats d’aconseguir-ho, els altres ministres no van donar cap mena de resposta a les demandes dels partits catalans i del Parlament de Catalunya.

El 21 de desembre de 1999 es tanca la campanya amb 7.600 signatures. Tot seguit es farà un repàs al llarg dels anys destacant els fets més importants:

• 3 de desembre de 2001: Artur Mas, conseller en Cap, respon a una pregunta de Francesc Ferrer (ERC): “El Govern continua tenint el màxim interès en què es reconegui en l’àmbit internacional l’abreujament de Catalunya. Tanmateix, les normes que regeixen la llista ISO 3166 no fan viable, ara com ara, que s’aconsegueixi tal reconeixement.” (Núm. d’expedient 314-08367/06). A partir d’aquest punt, no consten més preguntes o proposicions al Parlament sobre aquest tema. El Govern considera que “acompleix la resolució 192/V del Parlament de Catalunya”.
• 19 de febrer de 2003: es registra l’ADD.CT, “Associació per a l’homologació ISO 3166 dels abreujaments CT i CAT”
• 2004: es crea l’associació puntCAT per aconseguir un domini genèric de tres lletres (gTLD) .CAT ampliat a la comunitat lingüística i cultural catalana. Tot i que l’objectiu s’escapa de la fita inicial (l’ISO 3166 afecta molts més àmbits), l’ADD.CT considera que CT i CAT es complementen i acorda integrar-s’hi com a membre cofundador.
• Octubre de 2004: el ministre d’indústria espanyol, José Montilla, anuncia un possible suport al domini .ct, però al final se’n desdiu adduint que Catalunya no era un estat (tot i que la norma ISO 3166-1 també s’aplica a territoris no estatals).
• Octubre i novembre de 2005: diversos ajuntaments s’adhereixen a la campanya i aproven mocions de suport (consta l’Ajuntament de Banyoles -9/11/95, núm. de sortida 10929- tot i que n’hi va haver d’altres).
• Desembre de 2007: en una votació confusa, amb els vots de CiU, el PNB, i el PP, el Senat espanyol es va aprovar que Catalunya tingués el domini territorial .ct, però, pocs dies després, el Congrés dels Diputats d’Espanya ho va denegar. – (Font original: Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. Baixa com a PDF)

L’any 2007 va néixer una iniciativa del capítol català de la Internet Society (ISOC-CAT), basada en GoogleApps, que en aquell moment va posar a l’abast de qualsevol usuari la possibilitat de tenir un correu gratuït amb domini .cat. amb tres extensions:

• josoc.cat
• cmail.cat
• gimagail.cat

Aquestes tres opcions proporcionaven un correu electrònic gratuït amb la tecnologia de Google i amb domini .cat, a la comunitat de catalanoparlants, usuaris i entitats relacionats amb la llengua i la cultura catalanes. Aquest servei es basava en la infraestructura proporcionada per Google (Gmail i Google Applications). ISOC-CAT posava el domini i la configuració bàsica del sistema.

Això va durar molt poc, ja que a partir del dia 22 de setembre del 2009, no es van donar d’alta nous comptes de correu amb els dominis josoc.cat, cmail.cat i gimagail.cat.

Més endavant, l’any 2014, sorgeix MailCat.cat. Els seus fundadors el definien així:

MailCat.cat. és una iniciativa privada d’en Joan Carles Sala i en Jordi Atienza que, a causa de demandes que hem tingut de molts usuaris, independentment dels seus ideals, desitgen tenir un compte de correu electrònic amb l’extensió de domini .cat

Desafortunadament, el dia d’avui no coneixem de cap de forma gratuïta, i per això ens ha impulsat a crear aquest projecte i portar-lo endavant.

La nostra intenció no és altra que poder oferir-lo de forma gratuïta, i per a això necessitem la teva ajuda, bé sigui propagant el projecte, o presentant particulars o empreses que vulguin inserir publicitat en aquest lloc web.

Un cop complim l’objectiu teu compte de correu no només serà gratuït, sinó que a més podrem anar incloent totes les millores tecnològiques possibles.

Però la gratuïtat va durar poc. El 28 de febrer de 2022 el correu MailCat.cat va passar a ser de pagament. Aquest el missatge que van enviar als seus usuaris:

Benvolgut,

Fa més de set anys, en Joan Carles i en Jordi vam començar l’aventura de crear un correu gratuït que li vam dir MailCat.Cat.

Sorprenentment, vam veure que ningú, ni empreses ni sobretot institucions, donaven aquest servei d’email en català i gratuït i vam posar-lo en marxa.

La nostra intenció ha estat sempre promocionar la nostra llengua i el nostre país fent servir les eines que avui dia utilitzem tots, com és l’email. Després de molts esforços, promocions i contactes amb ens de l’administració catalana i d’altres, no hem tingut cap mena de suport, ni tècnic ni econòmic. Això vol dir, que hem anat assolint totes les despeses que comporta.

Des d’aquella tarda de primavera del 2014, fins ara, hem intentat que la plataforma no tingués cap cost pels usuaris de MailCat.Cat, buscant suports a les institucions i espònsors. Però malauradament no ho hem aconseguit.

Ja som més de 4.000 comptes actius de correu MailCat.Cat i que creix dia a dia. Sense un suport econòmic, no podem continuar mantenint la plataforma pels alts costos que ja ens està suposant. Ara mateix, els estem cobrint de les nostres butxaques sense cap ingrés que ens ajudi a sufragar totes les despeses.

Per això, i sentint-ho moltíssim, no tenim una altra opció que establir per cada usuari de MailCat.Cat un cost de subscripció mensual de 5 €.

Cada usuari pot decidir fer el que cregui convenient i deixar la plataforma de MailCat.Cat per fer-ne servir d’altres també gratuïtes. Tots els comptes de correu que no hagin obtingut subscripció el dia 28 de febrer de 2022, s’eliminaran definitivament del sistema i s’esborraran totes les dades dels usuaris.

Restem a la vostra disposició i us saludem ben cordialment.

Joan Carles Sala i Jordi Atienza, Cofundadors de MailCat.Cat

Tal com deien ells mateixos en l’escrit dirigit als usuaris: Sorprenentment, vam veure que ningú, ni empreses, ni sobretot institucions, donaven aquest servei d’email en català i gratuït. Nosaltres hi afegim: els catalans, institucions, govern, empreses, particulars, prefereixen tirar-se pedres damunt de la teulada i no donar mai suport a les coses de casa nostra.

D’altra banda, el web elteu.cat  ofereix (oferia) la contractació d’un correu personal de pagament, però ara per ara ni hi ha les tarifes (han desaparegut), ni cap opció per crear i contractar el domini i correu amb domini .cat. El servei d’atenció al client no funciona, els correus no són contestats i el telèfon fix d’atenció al client no és atès. Un autèntic despropòsit i abandonament.

A més a més, el .cat és el domini més car del món i no es poden trobar preus equiparables a qualsevol altre domini. (Recordem que hi ha dominis per 6 € l’any). La Fundació puntCAT que gestiona aquest domini, es vanta que cada dia hi ha més dominis registrats i que “és un gran èxit i tot és molt bonic” quan realment molta gent es dóna de baixa del .cat perquè el preu és desorbitat i gens raonable.

Els catalans fem les coses malament i la tradicional pusil·lanimitat que ens caracteritza fa que ens alegrem dels fracassos. Volem ser catalans, però per ser-ho, ho hem de pagar car.

Conclusió: avui dia és impossible tenir un correu electrònic .cat sense haver de pagar, o si més no, pagant un preu raonable i no abusiu com és fins ara.

Publicat el 19 de desembre de 2003 (El 9 Nou) i el 13 de gener de 2004 (Avui)

Amb el títol, ‘Radioaficionado per obligació’, es recull un article de Jordi Sunyer publicat al diari Avui el passat 13 de gener, on s’expliquen les peripècies de l’osonenc JV, que porta vuit anys lluitant per aconseguir que la seva llicència d’estació d’aficionat estigui escrita en català. L’article ho explica així:

Tenir el document nacional d’identitat o el permís de conducció en català -això sí, amb el castellà sempre al davant- ja fa uns anys que és possible. Tenir-hi la llicència d’estació d’aficionat, en canvi, es veu que és tota una quimera. El radioaficionat osonenc fa prop de vuit anys que lluita per aconseguir-ho i de moment no se n’ha sortit.

Al llarg de tots aquests anys ha escrit a tot tipus d’entitats, a administracions i fins i tot ha aconseguit que el Parlament aprovi una proposició no de llei sobre la qüestió. Tot i això, però, la seva llicència continua sent un document on l’única llengua que acompanya el castellà és l’anglès. “Aquest és el seu bilingüisme”, apunta JV.

TRENTA PETICIONS

La croada del radioaficionat osonenc per aconseguir la llicència en català va començar el 1995 després de veure un reportatge a Televisió de Catalunya “d’un particular que volia el carnet de conduir en català i ho va aconseguir”. I si al DNI i al permís de conduir hi ha el català, “perquè a la llicència d’estació d’aficionat, que és un document similar, no?”, es va preguntar.

El primer que va fer, doncs, va ser adreçar una carta a la direcció general de Política Lingüística. “Em van contestar dient que ja s’ho mirarien”, explica. Un any més tard, cansat d’esperar, va fer arribar una queixa al Síndic de Greuges. “Em va dir que tenia raó”, subratlla JV. El 1998 va continuar la lluita fent una sol·licitud a la Jefatura de Inspección de Telecomunicaciones de Barcelona. Allà, per resposta, va obtenir un lacònic “no procede acceder a la solicitado”.

Lluny de caure en el desànim, el batallador radioaficionat , l’any 1999 va escriure a la delegada del govern espanyol a Catalunya, aleshores Julia García-Valdecasas. També va escriure a cinc partits polítics diferents, a Jordi Pujol -que el va remetre al departament de Cultura-, a diferents associacions de radioaficionats, a col·lectius per a la defensa de la llengua catalana i, més recentment, al Defensor del Pueblo. Tot fins a arribar a una trentena de gestions i tràmits que de moment encara no han donat fruit.

POCA SOLIDARITAT

Un dels pocs que es van prendre seriosament la reclamació del radioaficionat va ser l’exdiputat d’ERC Francesc Ferrer i Gironès, que va arribar a presentar una proposició no de llei al Parlament que es va aprovar per majoria absoluta “però que no va servir de res”. JV també lamenta el poc suport que ha rebut de la resta de radioaficionats catalans i explica que quan ha comentat la situació amb altres companys “sempre em diuen que ells en política no s’hi fiquen. No hi ha sensibilitat i ho consideren una cosa menor”.

Actualment, a Catalunya de radioaficionats amb llicència CEPT de classe A, n’hi ha prop de 8.000; (55.000 a tot l’estat) tots ells amb un document del ministeri espanyol de Ciència i Tecnologia expedit en castellà i anglès per la Jefatura Provincial de Inspección de Telecomunicaciones. JV, però, no desisteix i avisa que no s’aturarà fins que la llicència estigui també en català: “Fa més de set anys que estic amb això i no ho deixaré pas ara”, afirma amb fermesa.

GESTIONS REALITZADES PER A OBTENIR LA LLICÈNCIA DE RADIOAFICIONAT EN CATALÀ

Des de l’any 1996 estic sol·licitant reiteradament a l’Administració General de l’Estat que la Llicència d’Estació d’Aficionat sigui expedida en català. És un document dels radioaficionats expedit pel “Ministerio de Ciencia y Tecnología”, comparable al Permís de Conducció, el DNI o el Passaport. El Síndic de Greuges em dóna la raó, però l’Administració no en fa cas. Silenci total. El Permís de Conducció és redactat en català a conseqüència d’una sentència judicial favorable a un ciutadà que va formular un recurs contenciós administratiu i que finalment va guanyar.

Per tant, existeix un greuge comparatiu. Si el DNI i el Permís de Conducció són redactats en català, també ho ha de ser aquest document dels radioaficionats, que s’expedeix a Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida a través de la Jefatura Provincial de Inspección de Telecomunicaciones de la “província” corresponent al domicili del radioaficionat. Es va aprovar una proposició no de llei al Parlament de Catalunya sobre aquesta qüestió, però no va servir de res. L’única forma d’assolir aquest objectiu és la via judicial. Qui vol col·laborar-hi?

HISTORIAL DE GESTIONS DUTES A TERME DES DE 1996

• 1996 Sol·licitud a la Direcció General de Política Lingüística. Em diuen que faran gestions.
• 1997 Queixa al Síndic de Greuges de Catalunya. Em diu que tinc raó amb arguments legals.
• 1998 Sol·licitud a la “Jefatura de Inspección de Telecomunicaciones de Barcelona”. Resposta negativa. “No procede acceder a lo solicitado”
• 1999 Queixa a la Delegació del Govern a Catalunya, Julia García Valdecasas-Salgado. Diu que ho demanarà a Madrid i em donaran resposta. La resposta no ha arribat mai.
• 1999 Nova queixa al Síndic de Greuges. Diu que tinc raó i que farà gestions a Madrid.
• 1999 Escrit a cinc partits polítics. Cap no contesta les cartes. Silenci.
• 1999 Escrit al Departament de la Presidència de la Generalitat, Jordi Pujol, el remeten al Departament de Cultura. Diuen que faran gestions. Mai més no han dit res.
• 2000 Escrit al Diputat Francesc Ferrer i Gironès. Diu que presentarà una proposició no de llei al Parlament.
• 2001 La proposició no de llei és aprovada per majoria absoluta.
• 2001 Durant el 2001 cinc (5) escrits al “Ministerio de Ciencia y Tecnología”. Cap resposta. Silenci.
• 2001 Nova queixa al Síndic de Greuges. Sempre diu el mateix: Tinc raó i farà gestions.
• 2001 Queixa al Defensor del Pueblo. No pot fer-hi res perquè ja m’he queixat al Síndic de Greuges.
• 2001 Nova queixa al Síndic de Greuges de Catalunya. Farà gestions.
• 2001 Escrits a diverses associacions per a la defensa de la llengua catalana. Cap no ha contestat. Silenci.
• 2001 Escrit a dos partits polítics de Vic. Silenci, no contesten.
• 2001 Escrit al Centre per a la Normalització Lingüística de Vic, Dolors Solà. Silenci, no contesta.
• 2002 Escrit a diverses associacions de radioaficionats. Cap no ha contestat. Silenci.
• 2003 Escrit al Parlament de Catalunya. Silenci, no contesta.
• 2003 El diputat Francesc Ferrer i Gironès diu que ho ha donat a Joan Puigcercós perquè faci gestions a Madrid.
• 2003 Escrit al Departament de Cultura. Tinc raó i faran gestions.
• 2003 Nova queixa al síndic de greuges de Catalunya. Torna a dir el mateix de sempre: tinc raó i farà més gestions.
• 2003 novembre. Queixa al Defensor del Pueblo demanant el perquè el “Ministerio de Ciencia y Tecnología” no contesta. Diu que ho estudiarà, però que aquest tema no vulnera cap dret fonamental de les persones.

Totes aquestes gestions no van servir de res i el col·lectiu de radioaficionats d’Osona i Catalunya no va voler col·laborar-hi.

Notícia publicada a “El 9 Nou” el 19 de desembre de 2003 i a l”Avui” el 13 de gener de 2004 on explica les gestions realitzades (més de trenta) per un radioaficionat osonenc durant set anys per sol·licitar (sense aconseguir-ho) que la llicència de radioaficionat sigui escrita en català. Cal dir i lamentar que hi va haver una falta total de solidaritat per part de la majoria de radioaficionats osonencs i de la resta de Catalunya.

Les actuals autoritats de Barcelona han decidit prescindir del pessebre, en qualsevol de les seves múltiples expressions, a la plaça de Sant Jaume. Aquesta és una instrucció socialista, en el sentit més ampli, per a molts dels municipis on governen.

No hi ha cap dubte que Nadal és temps de llums, de regals i d’àpats. També ho és de pessebres, cavalcades i nadales. Però sobre aquests darrers aspectes sembla que se’n pugui prescindir a criteri d’una mesquina elit dita progressista que actua en nom del poble, la gent o els treballadors.

És inaudit que calgui justificar el valor del pessebre, les cavalcades o les nadales. I si hem de ser coherents, caldria dir que no s’ha de fer. És inqüestionable. És necessari. I és preceptiu. I no podem esperar res dels que imposen el seu relat consumista, desarrelat i sense raons al conjunt de la societat, com fan els socialistes (i en Collboni, n’és un clar exemple).

Per tant, no cal insistir en el valor de les tradicions, ni en si tenen o no connotacions religioses, o si provoquen més o menys a segons qui. És el que hem fet i no s’ha de dubtar. Una afirmació que se sustenta en una tradició secular es manté, s’adapta als nous temps i es continua fent, amb tota la normalitat.

La vida pública, en l’àmbit social, cultural o nacional, no és un conjunt de contractes on les contraprestacions s’han de justificar per poder cobrar o obtenir un determinat retorn. La vida pública s’edifica sobre la confiança mútua que garanteixen la preservació de les tradicions i la solidesa a una pertinença nacional. És la permanència d’una identitat cultural la que ens fa sentir contents, segurs i creatius.

Vet aquí, com arribem al cap del carrer! De fet, hi ha una voluntat agressiva per desposseir-nos als catalans dels nostres trets nacionals, la nostra identitat cultural. Els socialistes i els seus diferents socis (també alguns que no ho semblen) enfosquits per sòrdides promeses de benestar general i propostes igualitàries, escometen sense pietat programes de liquidació cultural, com passa ara amb el pessebre o han intentat amb altres iniciatives destructives (com no donar suport a un referèndum d’autodeterminació, per citar la més coneguda).

Això tot just comença. Fan desaparèixer el pessebre de l’espai públic. Un altre dia serà el format de la festa major i la dels seus barris. I pot acabar dient que la nostra llengua, el català, tampoc és imprescindible per a res, com amb veu baixa ja es va sentint.

L’afirmació cultural no necessita cap justificació. És la que és i ha de tenir plena presència pública, a l’espai públic i en la centralitat urbana. Els catalans hem de recuperar la gestió dels fets si volem viure amb normalitat. És el que tothom fa arreu d’Europa encara que no ens ho creiem. Ningú demana permís per viure la seva condició nacional. I el pessebre en forma part. No serem menys en això!

Font (CC BY-NC-ND 3.0): Llorenç Prats, RACÓ CATALÀ

Reivindica que cal combatre les agressions lingüístiques i parlar català en tots els estaments de la societat

Un veí de Girona s’ha queixat públicament d’una agressió lingüística que, segons que explica, va rebre a la subdelegació d’Hisenda espanyola a la ciutat. En un vídeo, denuncia que una funcionària el va voler fer parlar en castellà de males maneres i amb prepotència, perquè ella no entenia el català, i que li va dir: “Aquí es parla espanyol”.

“Això és una agressió lingüística en tota regla contra els meus drets lingüístics com a ciutadà de Catalunya”, diu, i deixa clar que “aquestes humiliacions són intolerables i hem de rebel·lar-nos-hi”. És per això que, diu, ha tramitat queixes tant al Departament de Política Lingüística de la Generalitat com a la Regidoria de Llengua de l’Ajuntament de Girona. Fins i tot, diu que està disposat a portar el cas a instàncies internacionals, si cal. “De cap de les maneres podem permetre que aquestes actituds prepotents i de supremacisme lingüístic i imperialista per part de funcionaris de l’estat espanyol es normalitzin”, diu.

A banda, explica un altre cas similar, en aquesta ocasió obra d’un ciutadà particular: “A la mateixa ciutat de Girona, en un recinte firal, vaig patir l’agressió lingüística per part d’un ciutadà que hi treballava. De forma violenta, em va dir: ‘Parla’m en espanyol, que a Espanya es parla en espanyol’.” L’home denuncia que fa temps que es normalitzen les agressions lingüístiques, però que s’han de combatre. “Denunciar-ho públicament, tramitar les queixes i, amb el cap ben alt, utilitzar la nostra llengua en tots els estaments de la societat”, diu.

Font (CC BY-NC-ND 3.0): Vilaweb

Vídeo sobre llengua catalana publicat a elnacional.cat i a X

DIGI (Digi Spain Telecom S.L.U.), proveïdor de serveis de telefonia mòbil i internet, emet per als seus clients les factures en català. Només cal demanar-ho a l’hora de contractar un servei.

És molt important que els catalans fem ús dels nostres drets i que demanem sempre que ens atenguin en català, ja que la situació de la llengua pròpia i oficial de Catalunya està en procés de desaparició.

Drets lingüístics dels consumidors i usuaris
Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en català en llur condició d’usuaris o consumidors de béns, productes i serveis. Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic a Catalunya estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística en els termes que estableixen les lleis.

Per segon any consecutiu, la campanya «Radars Lingüístics» ha detectat aquella retolació pública que no està correctament senyalitzada en català

Al llarg del passat estiu, Plataforma per la Llengua ha rebut més de cent queixes sobre retolació i cartelleria de catorze comarques catalanes

Aquesta campanya ha evidenciat, una vegada més, la situació de vulneració lingüística que pateix el català arreu del territori i situa Plataforma per la Llengua com una eina imprescindible per detectar les vulneracions de drets i la defensa del català

Aquest estiu, i per segon any consecutiu, Plataforma per la Llengua ha dut a terme la campanya de «Radars Lingüístics» dirigida a detectar possibles vulneracions en el paisatge lingüístic català, concretament pel que fa a la retolació pública (noms de carrers, poblacions, senyals de trànsit, etc.). Com a novetat, s’han inclòs els cartells que exclouen la llengua en aeroports, ports o estacions de tren. Les denúncies rebudes han estat tramitades al Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya perquè en tingui coneixement i desplegui les mesures oportunes per resoldre-ho.

Gràcies a la col·laboració ciutadana, Plataforma per la Llengua ha rebut més d’un centenar de queixes, repartides entre 14 comarques catalanes. Una part d’aquestes denúncies no feien referència a la retolació pública, sinó que assenyalaven la cartelleria d’establiments i locals comercials, un dels altres grans dèficits del paisatge lingüístic català.

Pel que fa a l’objecte estricte de la campanya, la retolació pública, bona part de les denúncies corresponen a rètols de carreteres i autopistes que estan senyalitzades en altres llengües, com per exemple en l’encreuament de la N-340 amb la carretera TV2041, on hi ha un rètol amb el nom del municipi Roda de Berà en castellà.

Entre les queixes rebudes també n’hi ha de referents a errors ortogràfics o reclamacions històriques de noms de municipis. A més, el 21 % de les denúncies fan referència a estacions de tren, aeroports i ports de Catalunya.

Sense la col·laboració de la ciutadania no seria possible detectar tota la retolació pública que no està correctament senyalitzada. Per això, la campanya demanava a la ciutadania que denunciés a les xarxes socials ―o per correu electrònic― tots aquells rètols que no estiguessin correctament escrits en català. Per fer-ho, s’havia de publicar una fotografia amb l’etiqueta #RadarsLingüísitcs i indicar la localització exacta.

Darrerament, Plataforma per la Llengua ha percebut, a través del seu servei de queixes lingüístiques, un retrocés en la presència del català en la retolació pública de Catalunya. L’entitat recorda que les senyalitzacions que exclouen el català o el releguen a una posició d’inferioritat incompleixen la Llei 1/1998 de política lingüística.

La campanya Radars Lingüístics ha fet palesa, una vegada més, la situació de vulneració lingüística que pateix el català arreu del territori i situa Plataforma per la Llengua com una eina imprescindible per detectar les vulneracions de drets i la defensa del català.

El català és menystingut en la cartelleria comercial

Pel que fa a les denúncies que assenyalaven establiments i locals comercials, més del 74 % eren queixes sobre cartells, retolació i informació exposada al públic. Així doncs, l’entitat ha aprofitat totes aquestes denúncies per afegir-les a les que es van recollir durant la campanya «Radars Lingüístics» a centres comercials. Totes aquestes queixes i denúncies evidencien la necessitat d’accions que promocionin el català en el teixit comercial, com ara la campanya «Digues Bon Dia!» de Plataforma per la Llengua.

Font: Plataforma per la Llengua

La vice-batllessa de la ciutat i ex-consellera lamenta que membres del tribunal li retraguessin el seu dret de parlar en català

La vice-batllessa de Girona i ex-consellera d’Universitats Gemma Geis ha presentat una queixa al Síndic de Greuges per haver estat víctima d’una discriminació lingüística a la prova per consolidar la plaça de professora a la Universitat de Girona (UdG). Lamenta que membres del tribunal que l’avaluava li retraguessin el dret de parlar en català, i critiquessin que s’hagués de fer servir traducció simultània.

El cas, avançat el Nacional i confirmat per l’ACN, també va tenir una altra derivada. Alhora, Geis va demanar de recusar els membres del tribunal per manca d’imparcialitat i va sol·licitar mesures cautelars al jutjat, perquè considerava que el procés no complia els criteris de l’Agència de Qualitat del Sistema Universitari (AQU).

El cas, que ara s’ha fet públic, es remunta a començament d’aquest curs. Va ser aleshores quan es van fer les proves –convocades al juliol– per estabilitzar la plaça de professora agregada de dret administratiu, que Geis ocupava com a interina. Feia temps que era professora de la UdG, i després d’haver-se agafat una excedència quan va ser nomenada consellera d’Universitats, havia reprès les classes amb la sortida de Junts per Catalunya del govern.

En aquestes proves, més de la meitat dels membres que formaven part del tribunal eren de fora de Catalunya. En concret, tres dels cinc –segons l’entorn de l’ex-consellera, no és habitual. Inicialment, pocs dies després de la convocatòria, Geis va presentar-hi recurs demanant que se’ls recusés per manca d’imparcialitat, arran de la relació acadèmica que tenien amb l’altre candidat que optava a la plaça.

A més, l’ex-consellera també va posar en relleu que les proves no complien els criteris de l’AQU. Entre més qüestions, quant als barems a l’hora d’atorgar les puntuacions i els mèrits –perquè l’havien perjudicada. La recusació no es va acceptar, però abans de les proves, va demanar mesures cautelars al jutjat i es va presentar a la convocatòria acompanyada del seu advocat.

Retrets dels examinadors
Geis havia demanat de fer les proves en català. Per això, la UdG va posar-li un servei de traducció simultània. Però el dia de l’avaluació, segons el Nacional, tant abans com després de la prova, Geis va haver d’escoltar-se retrets de dos dels examinadors.

L’única representant de la UdG al tribunal, una professora titular de dret administratiu i que també és membre de la Comissió Jurídica Assessora (CJA), li va recriminar manca d’ètica universitària, perquè la traducció havia costat uns quatre mil euros. A més, també va dir-li que la seva petició perquè fossin recusats era una manca de respecte.

Per una altra banda, un professor de la Universitat Complutense de Madrid, que també integrava el tribunal, va defensar que fos compost per membres de fora de Catalunya, perquè això demostrava “què és universitat” i va lamentar que, per fer l’avaluació, no s’hagués utilitzat un idioma comú, en referència al castellà.

La tensió que es va originar va fer que, per garantir el procés, la secretària general de la UdG també assistís a les proves. Geis, finalment, va aconseguir la plaça. Geis va presentar un escrit de queixa per la manera com s’havia desenvolupat tot el procés, que ha acabat amb l’obertura d’un expedient.

Font (CC BY-NC-ND 3.0): Vilaweb

Un pare vol denunciar que el professor de natació de Cerdanyola no parla la llengua, però a la recepció tampoc l’entenen, tot i que el reglament municipal garanteix l’atenció en l’idioma

Nou cas de discriminació lingüística, en aquest cas en un edifici municipal de Cerdanyola del Vallès. El que primera era una queixa perquè un monitor infantil no sabia parlar en català a l’aula finalment s’ha convertit en un doble greuge, ja que la recepcionista que va rebre la denúncia tampoc parlava ni entenia la llengua.

El cas ocorregut al Poliesportiu Guiera l’ha denunciat un usuari a través d’X (antic Twitter) i n’ha ofert més detalls en declaracions a Nació. “Les meves files van demanar-li la monitora que se sentin més còmodes fent la classe de natació en català, i ella va respondre que no el parlava”. En aquell moment, el pare de les nenes va demanar explicacions a la recepció del recinte, on es va trobar amb la mateixa sorpresa que les seves filles.

La recepcionista va demanar-li que se li dirigís en castellà perquè no entenia el català, i finalment va haver de presentar-se una companya. Aquesta, que sí que parlava el català, va restar importància als dos casos i va dir que “no passava res”. “Em va sorprendre molt, perquè tota la documentació sempre l’envien en català”, assegura el denunciant en conversa amb aquest diari.

Dos antecedents de priorització del castellà
A la vegada, però, també explica que en dos casos anteriors ja ha viscut com es prioritza el castellà. Un altre monitor ja va començar les classes en aquest idioma fa dos anys, però en aquest cas sí que va accedir a passar-se al català quan se li va demanar. Una reunió d’aquest any també es va fer íntegrament en castellà amb l’excusa que “la gent no entén el català”, però finalment es va canviar després d’una nova queixa: les trobades es van fer en català amb un torn de preguntes en què era acceptat el castellà.

Cal tenir en compte que el fet que es tracti d’un edifici municipal fa que la discriminació lingüística sigui més rellevant. I és que tant la llei de política lingüística a Catalunya com el reglament d’usos lingüístics de Cerdanyola marquen que s’ha de garantir l’atenció en català als serveis públics. El reglament municipal del municipi vallesà és molt clar: “L’Ajuntament ha d’emprar el català per a les seves tasques i relacions”. Això, evidentment, inclou qualsevol servei municipal com, en aquest cas, un poliesportiu públic.

I ara, què?
El cas es va resoldre al poliesportiu amb “mala cara” de les recepcionistes, que van facilitar-li un full de reclamacions al denunciant. En el document, va remarcar que no és “una queixa personal, sinó institucional” i va demanar que tant el consistori municipal com l’empresa concessionària del poliesportiu garanteixin els drets lingüístics dels catalanoparlants. En paral·lel, l’home demana que s’apliqui un requisit lingüístic en la selecció del personal i que es facin cursos de català obligatoris per als treballadors que ho necessitin.

“Confio en una rectificació i que es garanteixi que tot el personal parli català com més aviat millor”, apunta el denunciant. Per ara, encara no ha rebut resposta per part de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. La resolució d’aquests casos sol tardar entre un i dos mesos de mitjana, tal com li han assegurat des de Plataforma per la Llengua.

Font (CC BY-NC-ND): Nació