Com a consumidors tenim un seguit de drets bàsics reconeguts en la Llei 22/2010, del Codi de consum de Catalunya, entre els quals també hi ha els drets lingüístics.

En les nostres relacions de consum tenim dret a expressar-nos oralment i per escrit en català.

D’acord amb el que preveu el Codi de consum, les empreses i els establiments comercials tenen l’obligació d’oferir com a mínim en català:

• Tota la informació comercial i les invitacions de compra, com per exemple la carta d’un restaurant, els fullets publicitaris, la documentació contractual, els pressupostos, els resguards de dipòsit o les factures.
• Les senyalitzacions i els cartells d’informació general de caràcter fix, per exemple, el cartell exterior visible des del carrer indicatiu de l’activitat comercial, el cartell de l’horari comercial, la retolació interior relativa a les ofertes o serveis en un establiment, els rètols interiors de les seccions dels establiments o de les botigues i, fins i tot, els lineals de les prestatgeries on s’exposen els productes per a la seva venda.
• L’etiquetatge dels productes no alimentaris, és a dir, les informacions i les advertències de seguretat, les instruccions de funcionament i totes aquelles dades que es considerin obligatòries, d’acord amb la normativa sectorial aplicable a cada cas.
• Les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequat dels productes i els serveis, d’acord amb les seves característiques, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat, i especialment les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat.
• Els contractes de subministraments com ara la llum, l’aigua, el gas o la telefonia; dels serveis financers o d’assegurances, etc.

La vulneració dels drets lingüístics establerts a la normativa pot tenir la consideració d’infracció administrativa, per tant, pot ser denunciada mitjançant el formulari web de l’Agència Catalana del Consum.

La discriminació lingüística, actualment també coneguda com a racisme lingüístic, és qualsevol forma d’odi materialitzada com a menyspreu, aversió, desatenció, represàlia o repressió contra una persona o col·lectiu i per raó de la seva llengua, sigui la materna o aquella adquirida en un territori o context determinats. És una definició que també s’aplica, especialment, contra aquelles llengües definides com a autòctones (equivalents a llengües pròpies), regionals, minoritàries o minoritzades i contra llurs parlants.

Tot i que històricament ha rebut menys atenció que altres formes de discriminació, el lingüístic és un tipus de bandejament prohibit per la legislació internacional i explícit en diversos articles del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966. Alhora, la llengua és habitualment un dels indicadors més significatius de les discriminacions per raó d’origen i d’ètnia —també prohibides pel dret internacional i per la Declaració Universal dels Drets Humans.

« En els Estats on existeixen minories ètniques, religioses o lingüístiques no es pot negar a les persones que pertanyin a aquestes minories el dret que els pertoca en comú amb els altres membres del seu grup, a tenir la seva pròpia vida cultural, a professar i a practicar la seva pròpia religió i a fer ús del propi idioma. » (Article 27 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics)

La discriminació lingüística ha estat contínua al llarg de la història. Tanmateix, durant el segle xxi s’ha inclòs com a part d’una crisi lingüística mundial que afecta bona part dels idiomes aborígens del món i que està estretament relacionada amb les llengües amenaçades i classificades en perill d’extinció. En aquest sentit, el català ha estat una de les llengües més àmpliament estudiades per la lingüística d’arreu del món com a idioma minoritzat pel racisme lingüístic (vinculat al concepte ètnic) al llarg de la història i fins a l’actualitat.

Convé no confondre el concepte de discriminació lingüística amb els termes «assetjament lingüístic» o «abús lingüístic». Aquests darrers fan referència a l’ús del llenguatge (oral o escrit) per a degradar personalment o proferir insults i en el context d’una jerarquia o asimetria de classe social, situació laboral, gènere o quant a extralimitacions i pressions sexuals. L’assetjament lingüístic, de fet, pren la seva existència de les definicions d’assetjament sexual.

Conseqüències sociolingüístiques
La discriminació d’una llengua, en cadascun dels seus nivells, desencadena situacions comunitàries àmpliament estudiades i documentades per la sociolingüística. Les conseqüències primerenques i més habituals de l’aversió i repressió contra una llengua són la seva estereotipació, la pèrdua de prestigi i l’adopció d’una condició bilingüe forçada, atès que hi ha l’adopció d’unes connotacions negatives com a llengua marcada. Consegüentment, la discriminació esperona que els parlants limitin la seva parla entorn de la llar o als espais no públics, una submissió que es coneix com a diglòssia. Les conductes discriminatòries cap a una comunitat de parlants sostingudes en el temps, endemés, poden afectar les cadenes de transmissió lingüística intergeneracional i perpetrar, a llarg termini, una substitució lingüística i fins i tot l’extinció de la seva llengua amb una reducció de la diversitat lingüística.

Quan la discriminació lingüística assoleix quotes extremes com la imposició d’una sola llengua majoritària allà on n’hi ha d’autòctones minoritàries, la prohibició explícita en àmbits educatius i de serveis bàsics, la repressió política i policial, els càstigs físics (com la vergonha) o és part d’una planificació lingüística concreta per tal de residualitzar-la o eliminar-la, es parla de genocidi lingüístic. Atès que és la destrucció parcial del costumari i de l’ideari comunicatiu d’una societat, les discriminacions per llengua que conformen un genocidi lingüístic són englobades com a etnocidi. Un cop desposseïda del seus drets comunicatius i d’aprenentatge, el bandejament absolut de la llengua d’aquesta societat esdevé un mecanisme que ha sostingut històricament els valors simbòlics del colonialisme i ha propiciat desigualtats com una mà d’obra barata i dòcil durant llargs períodes.

Contràriament, molts territoris i nacions han endegat, al llarg de la història, polítiques d’acció i de reversió contra la discriminació lingüística. Unides a la consciència col·lectiva per a la protecció de la diversitat lingüística i l’assumpció que totes les llengües són capaces de rearmar-se amb autenticitat i caràcter de rigor, permeten d’afaiçonar estratègies pro-drets humans del que es coneix com a revitalització lingüística, que quan s’aplica a esferes socials, acadèmiques, educatives concretes rep el nom de normalització lingüística.

Tipologia i casuística
Entre els diversos subtipus de discriminació lingüística, un dels més importants és la glotofòbia, a través de la qual s’estableix un perfil lingüístic i estereotipat d’un individu per motiu dels seus trets idiomàtics (l’accent, la variant dialectal o els usos lèxics). Diversos autors han estudiat considerablement que molts dels tipus de discriminació lingüística glotofòbica estan molt vinculats al bilingüisme; s’empeny als parlants amb el perfil lingüístic de la llengua marcada a un estrat social més baix, menys honorífic i amb menys expectatives d’ascens social.

Històricament, el bandejament de comunitats per raó del seu idioma ha estat una característica intrínseca tant del colonialisme com també del postcolonialisme. L’estratificació lingüística d’un grup social oprimit, colonitzat o esclavitzat amb una llengua nadiua, però que es veu forçat a haver de parlar la llengua dominant que li és aliena (la del seu repressor) constitueix els anomenats pidgins. Aquest tipus de dialecte obligat no és per defecte cap llengua materna, sinó la de la primera generació discriminada. Un cop aquests trets sintàctics, lèxics i fonètics es transmeten generacionalment, es parla de llengua criolla. Nogensmenys, els parlants nadius criolls també veuen perpetuada la mateixa discriminació, puix que la llengua que parlen ja té connotacions negatives i d’inferioritat social.

En l’àmbit europeu, la manca de serveis públics en la llengua autòctona i minoritzada d’un territori provoca creixents situacions de disparitat, tant en el tractament sociopolític de l’idioma en qüestió, com també en una pèrdua progressiva de conscienciació sobre l’impacte que suposa la desprotecció de drets dels seus parlants. La no implementació del seu ús contravé la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i, per tant, també constitueix un tipus ben parametritzat de discriminació lingüística.

Font (CC BY-SA 4.0): Viquipèdia

L’entitat recorda que, segons el codi de consum de Catalunya, els consumidors tenen dret de ser atesos en català

Nou cas de discriminació lingüística. La Plataforma per la Llengua ha denunciat que Toyota es va negar a atendre un client en català, fet que vulnera els drets dels consumidors a Catalunya. L’empresa ho justifica en un correu, en què diu que són una companyia d’àmbit multinacional i que els idiomes oficials que utilitza són el castellà i l’anglès.

La Plataforma per la Llengua recorda que, segons el codi de consum de Catalunya, els consumidors tenen dret de ser atesos en català. A més, segons la llei de política lingüística, les empreses i els establiments que desenvolupen la seva activitat a Catalunya han d’estar en condicions de poder atendre els consumidors quan s’expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya. Per tant, Toyota té l’obligació d’atendre en català els seus clients.

L’entitat recorda que qualsevol persona que es trobi en una situació de discriminació lingüística o de vulneració de drets es pot dirigir a la Plataforma per formalitzar la queixa.

Font: Plataforma per la Llengua

Per poder fer una reclamació, Amazon li va demanar que presentés una denúncia policial, però quan va enviar la denúncia feta als Mossos d’Esquadra, l’empresa li va contestar: «Necesitamos que esté en español, no en catalán. Por lo tanto, no podemos seguir ayudándote con este asunto».

La denúncia estava redactada en l’idioma oficial del país i, per tant, l’empresa l’hauria d’haver acceptada i hauria d’haver respectat el dret del consumidor de comunicar-se en la seva llengua, i més quan aquest havia presentat un document oficial

La companyia estatunidenca vulnera sistemàticament els drets dels catalanoparlants: per exemple, no emet les factures en català i, per aquest motiu, Plataforma per la Llengua denunciarà Amazon a l’Agència Catalana del Consum

Un client va comprar per Amazon un ordinador portàtil, però quan el va rebre es va emportar una sorpresa desagradable: a dins de la caixa no hi havia un ordinador, sinó una ampolla d’aigua. De seguida, es va posar en contacte amb l’empresa per notificar-los aquesta incidència, i li van demanar que presentés una denúncia policial per tal de poder tramitar la queixa. El client ho va anar a denunciar als Mossos d’Esquadra i va presentar la denúncia corresponent, però hi havia un problema insalvable, segons Amazon: la denúncia estava redactada en català. El servei d’atenció al client de la companyia li va dir que, si no estava en castellà, no podia procedir: «No hemos podido verificar los detalles de la denuncia policial que nos proporcionaste. Necesitamos que esté en español, no en catalán. Por lo tanto, no podemos seguir ayudándote con este asunto. Te pediríamos que resuelvas los problemas y vuelvas a compartir con nosotros la denuncia policial».

Aquesta és una discriminació lingüística flagrant que deixa el client desemparat i indefens davant la companyia estatunidenca. La denúncia dels Mossos d’Esquadra estava redactada en l’idioma oficial del país i, per tant, l’empresa l’hauria d’haver acceptada i respectat el dret del consumidor de comunicar-se en la seva llengua, i més quan aquest havia presentat un document oficial.

Plataforma per la Llengua es posarà en contacte amb l’Agència Catalana del Consum, l’autoritat competent, per tal que respongui a aquesta vulneració dels drets dels consumidors. L’entitat ja s’ha posat al servei de la víctima per ajudar-la en tot el que calgui i estudiar quins són els següents passos a fer.

Amazon o la reincidència en la vulneració dels drets lingüístics

Plataforma per la Llengua vol tornar a denunciar les polítiques lingüístiques discriminatòries d’Amazon vers el consumidor de parla catalana -com ja havia fet l’any 2019 i el 2017. La companyia estatunidenca vulnera sistemàticament els drets dels catalanoparlants. Durant aquest 2023, l’ONG del català ja ha rebut vuit queixes per discriminacions lingüístiques d’Amazon. Tres d’aquestes, per la negativa de la companyia estatunidenca a atendre comentaris i/o acceptar documents en català.

A banda d’aquestes discriminacions denunciades, Plataforma per la Llengua ja fa temps que està en contacte amb l’empresa perquè integri el català en la seva activitat i s’adeqüi a la normativa vigent, com és el cas de les factures emeses en castellà i no en català. En aquest sentit, el Codi de Consum de Catalunya obliga que les factures i els pressupostos, siguin, com a mínim, en català, així com les dades d’etiquetatge, les instruccions, els embalatges i els manuals dels productes distribuïts a Catalunya, i en el mateix format que la resta de llengües que hi apareguin. Com que Amazon encara no aplica aquests canvis, l’entitat denunciarà la companyia davant l’Agència Catalana del Consum.

A més, cal afegir-hi que l’empresa tampoc no disposa de pàgina web en català. Tot i això, és cert que Amazon s’intenta curar en salut i té una petitíssima part del web en català, on hi ha la informació legal, les condicions d’ús i venda, els drets legals del client, la privacitat i altres avisos legals. Malgrat això, ha fet cas omís a la petició de Plataforma per la Llengua de traduir la totalitat de la pàgina web al català. Que el criteri que fa servir amb el català no s’ajusta als estàndards que l’empresa utilitza per a altres mercats ho demostra el fet que, per exemple, en el domini belga (amazon.com.be), l’usuari, abans de començar a navegar, cal que esculli entre el francès, el neerlandès o l’anglès. I en el domini canadenc (amazon.ca), l’usuari pot escollir si vol navegar en anglès o bé en francès.

La presència d’Amazon al domini lingüístic

Amazon està molt implantada als territoris de parla catalana, on disposa de diversos centres logístics i de distribució i, per tant, hi té un notable interès comercial. D’aquesta manera, hauria d’estar disposada a incorporar l’idioma oficial del territori on opera i hauria de mostrar una sensibilització més gran en aquest sentit. Per la seva banda, el Govern de la Generalitat de Catalunya, que ha donat facilitats als centres logístics de la companyia tot i les mancances en l’ús del català i l’incompliment legal, hauria de treballar perquè incorpori la llengua catalana, com més aviat millor, en la seva activitat econòmica i comenci a respectar els drets lingüístics dels catalanoparlants.

Font: Plataforma per la Llengua

Darrerament, Plataforma per la Llengua ha rebut queixes de Paack i GLS per haver amenaçat els clients de no entregar-los els paquets si no parlaven en castellà

Gràcies al fet que una clienta va gravar com era discriminada per raó de llengua per part d’un treballador de Paack, l’entitat ha aconseguit que l’empresa prengui les mesures oportunes perquè aquest fet no torni a succeir

És molt important que les persones gravin aquestes discriminacions i les facin arribar a l’entitat, ja que ajuden a combatre la sensació d’impunitat que tenen molts treballadors d’aquests tipus d’empreses

Ara que s’ha iniciat la legislatura catalana, Plataforma per la Llengua aprofundirà el seu treball institucional per assolir un horitzó de normalització de la llengua catalana en l’àmbit del treball

L’atenció oral és un dels temes recurrents en les queixes que rep Plataforma per la Llengua. Un dels àmbits on acostumen a succeir més vulneracions d’aquest tipus són les empreses que graviten en l’àmbit del comerç electrònic. Darrerament, l’entitat ha estat coneixedora de discriminacions dutes a terme per part de l’empresa catalana Paack i de la neerlandesa GLS.

D’una banda, un treballador de Paack es va negar a atendre una clienta perquè volia parlar en català. Tot i trucar fins a un total de set vegades, en cap moment va aconseguir ser atesa en la seva llengua ni conèixer l’estat d’un enviament. Plataforma per la Llengua va tenir accés a una d’aquestes converses, on un treballador li exigia canviar de llengua per tal d’atendre-la: «Señora, por favor, hable español». La clienta es remetia als seus drets i a la legislació vigent a Catalunya, que obliga les empreses que operen al territori a garantir el dret dels consumidors a ser atesos en català.

L’operador que la va atendre es va justificar dient que no entenia el català. De fet, a l’inici de la conversa va confondre el català amb el portuguès: «O sea, ‘fale português’?». El treballador en cap moment no va fer l’esforç de garantir els drets lingüístics de la clienta i tampoc no va voler facilitar-li un company que la pogués atendre en català, tot i que ella ho demanés reiteradament.

Davant d’aquesta clara vulneració dels drets lingüístics i de la mala praxi del treballador, l’entitat es va posar en contacte amb Paack per tal de notificar-los els fets i exigir-los que complissin la normativa. Després de fer les consultes internes oportunes, l’empresa catalana va identificar els treballadors implicats en aquest cas i va prendre «les mesures corresponents en tractar-se d’una conducta totalment inacceptable». A més, va recordar als repartidors que han de complir amb la normativa per tal que no torni a succeir una discriminació lingüística d’aquestes característiques. L’empresa s’ha compromès a fer recordatoris recurrentment sobre l’obligatorietat de la norma.

Pel que fa a GLS, el cas és similar, però la resolució va ser diferent. En aquesta ocasió, Plataforma per la Llengua va tenir accés a un vídeo en què un repartidor es negava a fer una entrega si el consumidor no li deia en castellà els números del carnet d’identitat. «Si no me hablas en castellano, no podré darte el paquete». El client li va deixar clar al treballador que ho estava gravant i que emetria la queixa corresponent. En aquest cas, l’entitat no té constància que l’empresa hagi pres les mesures oportunes davant aquesta discriminació i vulneració dels drets lingüístics del client.

Ara han estat dues empreses de repartiment, però les vulneracions de la normativa vigent per part d’empreses d’aquest sector han assolit quotes inusitades, com el cas que l’entitat va destapar d’Amazon, en què l’empresa no va acceptar una denúncia policial presentada en català i que va tenir un fort impacte mediàtic. Per aquest motiu, l’entitat demana a la ciutadania que denunciï totes les discriminacions lingüístiques que es produeixen en aquest àmbit comercial, que en són moltes.

La necessitat de gravar les vulneracions de drets lingüístics

La resposta positiva Paack ha estat conseqüència, en bona part, del fet que Plataforma per la Llengua disposava d’una gravació del maltractament rebut per part de la consumidora. Per aquest motiu, és important que els clients discriminats gravin aquestes situacions i les facin arribar a l’entitat.

Alhora, tant les gravacions com les denúncies ajuden a combatre la sensació d’impunitat que tenen molts treballadors d’aquest tipus d’empreses. En molts casos, humilien i maltracten el client perquè tenen la certesa que allò que estan fent no tindrà cap mena de conseqüència negativa en el seu entorn laboral. Per aquest motiu, Plataforma per la Llengua demana a la ciutadania que comparteixin a l’entitat tots els casos en què han estat discriminats, per tal de poder-los fer arribar a les empreses responsables i incidir perquè compleixin la normativa i prenguin mesures internament.

Aquests casos greus sovintegen. Per aquest motiu, l’entitat manté un contacte fluid amb diferents empreses, també amb Paack i GLS, per tal d’anar-los reportant els diferents casos. Tanmateix, els fets demostren que les mesures que prenen les empreses encara no són prou efectives per neutralitzar la situació. Per aquest motiu, l’entitat els demana que siguin més contundents davant els treballadors que discriminen els consumidors, que supervisin regularment que es compleix la normativa catalana i que defensin els drets lingüístics dels seus clients.

La precària situació del català en les empreses relacionades amb el comerç electrònic

Si la situació del català ja és precària en molts sectors de l’àmbit laboral, encara ho és més en empreses del comerç electrònic. En aquest sector concret, hi ha tres factors que, combinats entre si, expliquen el poc ús del català i l’augment de discriminacions lingüístiques. D’una banda, molts treballadors són nouvinguts i encara no han adoptat el català com a llengua d’ús habitual. A més, la normativa vigent, si bé garanteix ser atès en català, no penalitza prou aquells que incompleixen la norma. I, per acabar, la presència d’un empresariat poc motivat per augmentar la formació i el ple coneixement. Aquests tres punts clau generen un còctel insostenible per als consumidors i els seus drets lingüístics.

Si baixem al detall, ens adonem que les empreses de repartiment estan en un procés d’expansió permanent. Avui dia ja aglutinen el 5 % dels treballadors de tot l’Estat espanyol. En el cas de les empreses líders, l’operador públic Correos manté la primera posició pel que fa als enviaments, amb un 35,3 % de la quota de mercat. La segueix SEUR, amb un 12,3 %. D’altres, com MRW i DHL, a poc a poc van solidificant el seu espai i arriben a un 8 % i un 5,7 %, respectivament.

Lògicament, aquest creixement s’explica, en bona part, per l’augment del comerç electrònic. Arreu de l’Estat espanyol, més de la meitat dels usuaris d’Internet van fer alguna compra en línia durant l’últim semestre de l’any passat -concretament, el 55,3 %. Amazon va ser l’empresa líder indiscutible del mercat amb un 45,6 % de la quota total. La segona empresa amb més volum va ser Aliexpress, amb un 10,9 % de quota. Aquestes dues empreses reparteixen els productes mitjançant Correos, GLS, Celeritas, SGEL SEUR, UPS o PAACK.

Un àmbit clau on cal intervenir per tal de blindar els drets dels consumidors

Davant d’aquest escenari, Plataforma per la Llengua, ara que s’ha iniciat la legislatura al Parlament de Catalunya, intensificarà el seu treball per assolir un horitzó de normalització de la llengua catalana en l’àmbit del treball. Això és, per una banda, treballar a la cambra perquè tota normativa lingüística que s’aprovi en aquest àmbit sigui tan ambiciosa com sigui possible. Per una altra banda, treballarà amb els departaments d’Empresa i Treball i de Política Lingüística perquè es redoblin els esforços -també pressupostaris- destinats a dotar d’eines i formar els empresaris i els treballadors. Alhora, continuarà col·laborant amb l’Agència Catalana del Consum i amb la Direcció General de Comerç perquè la normativa que protegeix els drets lingüístics dels catalanoparlants es faci complir i se’n sancionin els incompliments.

Font: Plataforma per la Llengua

Marc Juan Arinyó ha denunciat als jutjats de Sueca que una metgessa de l’ambulatori de Cullera s’havia negat a atendre’l perquè li parlava en català

Marc Juan Arinyó, veí de Cullera (Ribera Baixa), ha estat víctima de discriminació lingüística a l’ambulatori del municipi. Ahir, arran d’uns dolors abdominals, va anar a urgències, en què va topar amb una metgessa que no el va voler atendre en català. Quan va començar a explicar-li el dolor que tenia, la professional el va tallar i li va dir de manera brusca: “En castellà.”

Marc Juan va respondre que tenia dret de ser atès en la seva llengua, però ella no en va fer cabal, va insistir que no entenia el català i li va exigir que parlés en castellà. En aquest punt, el pacient li va demanar unes quantes vegades si es negava a atendre’l perquè parlava en català i la metgessa va assentir.

Finalment, de manera sorneguera, la professional li va dir que el derivava a un metge que sí que parlava català. Davant seu, va trucar a l’altre professional i, amb to burlesc, va dir: “Et derivo un pacient que només parla valencià, no parla castellà.”

Arran de la humiliació, Marc Juan ha presentat una denúncia al jutjat de Sueca, tot i que sense el número de col·legiat de la metgessa perquè a l’ambulatori no li van voler donar. Així mateix, ha fet una crida als catalanoparlants a fer ús de la llengua sense complexos i a plantar cara contra els abusos lingüístics.

Font (CC BY-NC-ND 3.0): Vilaweb

El responsable de l’establiment no va facilitar el full de reclamació a la clienta

Nou cas de discriminació lingüística. Una treballadora d’una floristeria de Barcelona es va negar a atendre en català una clienta. A més, tampoc li va facilitar el full de reclamació, com estableix la normativa. El responsable de la botiga va intervenir en la discussió per defensar a la treballadora, argumentant que no tenia cap deure d’entendre el català i que havia de ser la clienta qui canviés de llengua. “Has d’entendre que, si no parla català, li pots parlar castellà”, va dir. La Plataforma per la Llengua ha denunciat el cas i ha publicat l’àudio de la conversa.

La treballadora es va excusar assegurant que no entenia el català i que no la podia atendre. A banda, el responsable de la botiga li va etzibar comentaris xenòfobs a la víctima: “Vés al negoci aquest dels paquis i digues-li que et parli en català. O, si no parles català, dóna’m el full de reclamació.”

La clienta es va remetre als seus drets lingüístics i a la normativa vigent, que garanteix el dret de ser atesos en català a tots els consumidors. Així, reclamava de ser atesa en català. “Ella creu que jo li estic dient que parli català. Jo no li he demanat en cap moment que parli català. Li he dit que, en un país bilingüe, m’ha d’entendre en tots dos idiomes”, va dir.

El responsable es va negar en tot moment a facilitar-li el full de reclamació perquè, a parer seu, no es pot omplir un full de reclamació “únicament perquè una persona no parla català”. En la mateixa línia, deia que no li donaria perquè no havia comprat res. Aquesta conducta representa un incompliment flagrant del codi de consum.

Finalment, la clienta va marxar de l’establiment sense poder comprar ni omplir el full de reclamació.

L’establiment va vulnerar l’article 128.1 de la llei 22/2010 que garanteix el dret dels consumidors de ser atesos en català. Aquest dret comporta una obligació individual per als treballadors de cara al públic, definida a l’article 8.3 de la llei 18/2017, de comerç, serveis i fires.

A més, la floristeria també va incomplir la llei de política lingüística, que en l’article 32 deixa clar que les empreses tenen l’obligació d’assegurar als clients el dret d’adreçar-s’hi en català.

Font (CC BY-NC-ND 3.0): Vilaweb

La Plataforma per la Llengua denuncia dues noves discriminacions lingüístiques d’empreses de missatgeria

La Plataforma per la Llengua ha denunciat dos nous casos de discriminacions lingüístiques vinculades a l’atenció oral en empreses de l’àmbit del comerç electrònic, concretament, una de l’empresa catalana Paack i una altra de la neerlandesa GLS.

En el cas de Paack, un treballador es va negar a atendre una clienta perquè volia parlar en català. Tot i trucar-hi set vegades, en cap moment no va aconseguir de ser atesa en la seva llengua ni conèixer l’estat d’un enviament. La Plataforma per la Llengua va tenir accés a una d’aquestes converses, en què un treballador li exigia de canviar de llengua per atendre-la: “Senyora, si us plau, parli espanyol.” La clienta es remetia als seus drets i a la legislació vigent, que obliga les empreses que operen al territori a garantir el dret dels consumidors de ser atesos en català.

Les discriminacions pel fet de parlar català a Barcelona augmenten d’un 40% en un any

L’operador es va justificar dient que no entenia el català, i al començament de la conversa, ho va confondre amb portuguès. El treballador no va provar d’atendre en català ni va voler facilitar-li cap company que la pogués atendre en català, tot i que ella ho va demanar reiteradament.

La Plataforma per la Llengua es va posar en contacte amb Paack, que ha identificat els treballadors implicats en aquest cas i ha pres “les mesures corresponents perquè es tracta d’una conducta totalment inacceptable”. Alhora, s’ha compromès a fer recordatoris recurrentment sobre l’obligatorietat de la norma.

Font (CC BY-NC-ND 3.0): Vilaweb