El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha aprovat per unanimitat que, a partir de l’1 de gener de 2026, les cadenes musicals hauran de complir amb el percentatge marcat per la llei

Després de més de vint anys en què no s’ha aplicat el 25% de música en català, l’entitat celebra que el CAC hagi posat fi a les pròrrogues i a les adequacions que han facilitat que es reduís aquest percentatge

Plataforma per la Llengua es va reunir el 10 d’octubre amb el Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya per transmetre la importància de fer complir les obligacions pel que fa a l’emissió de música cantada en català que quedava fixada a la Llei 1/1998, del 7 de gener, de Política Lingüística, i a la Llei 22/2005, del 29 de desembre, de la Comunicació Audiovisual de Catalunya

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha aprovat per unanimitat que, a partir de l’1 de gener de 2026, les ràdios musicals de Catalunya hauran d’emetre el 25% de les cançons en català. Així doncs, es posa fi a dues dècades de pròrrogues i adequacions que permetien a les cadenes programar menys música cantada en català de la que establia la llei.

Aquestes adaptacions pactades permetien a les emissores de ràdio acollir-se a uns acords per quedar exempts d’haver d’emetre dins de la seva programació musical un 25% de cançons en català i que, en alguns casos, s’acabava reduint a xifres d’un 2 o d’un 7% de la programació.

Ja feia temps que Plataforma per la Llengua treballava per fer possible aquesta resolució. El 10 d’octubre de 2024, per exemple, es va reunir amb el Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya per transmetre la importància de fer complir les obligacions pel que fa a l’emissió de música cantada en català que quedava fixada a la Llei 1/1998, del 7 de gener, de Política Lingüística, i a la Llei 22/2005, del 29 de desembre, de la Comunicació Audiovisual de Catalunya.

Encara que arribi tan tard, l’entitat celebra que el CAC hagi reconegut per unanimitat les mancances i les anomalies que han envoltat aquesta situació i la seva voluntat de revertir-ho. Plataforma per la Llengua vetllarà perquè la decisió del CAC s’apliqui amb efectivitat i es pugui, a la fi, deixar enrere una etapa de més de dues dècades d’incompliments.

Punt i final a les adaptacions específiques

Per a l’any 2025 no s’acceptaran les noves sol·licituds d’adaptació específica que havien d’entrar en vigor a partir del 21 de desembre de 2024, sinó que gradualment s’aniran ajustant durant aquest any perquè les cadenes es vagin apropant al 25% establert per la llei.

L’any 2022, per exemple, es van demanar i concedir adaptacions a un 2%, un 7%, un 12%, un 12,5% i un 20%. L’aplicació de la fórmula que proposa el CAC per aquest 2025 farà, com es pot comprovar a l’acord publicat, que les adaptacions passin a ser d’entre un 13,5% pels que solien demanar un 2% i d’un 22,5% per aquells que solien demanar un 20%.

Un cop passat aquest període transitori, a partir de l’1 de gener de 2026, ja no s’acceptaran adaptacions i les emissores que fins ara s’hi han acollit hauran de programar el 25% de la música cantada en llengua catalana, tal com disposa la Llei de Política Lingüística des de 1998.

Com s’ha arribat a aquesta situació?

La Llei 1/1998, del 7 de gener, de Política Lingüística, estableix a l’article 26.5 que “les emissores de radiodifusió i de televisió han de garantir que en la programació de música cantada hi hagi una presència adequada de cançons produïdes per artistes catalans i que com a mínim el vint-i-cinc per cent siguin cançons interpretades en llengua catalana o en aranès”.

Des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, l’obligació no s’ha aplicat de manera efectiva i tampoc no s’han imposat sancions a les emissores que l’incomplien.

Al llarg dels anys s’han adoptat diferents acords orientats a facilitar les feines a les emissores. El 2004, per exemple, es va aprovar una Instrucció General del CAC (Acord 118/2004 per entrar en vigor a partir del 2005), que establia diversos criteris per comptabilitzar la programació de la música en català: les cançons emeses entre les 7.00 h i les 12.00 h i entre les 18.00 h i les 20.00 h podien computar el doble ja que es tracta de franges considerades “de màxima audiència”.

A la vegada, però, dins d’aquest mateix Acord 118/2004, també s’introduïa una eina per tal de no haver d’arribar a la quota. Es va obrir la porta a concedir adaptacions específiques per disminuir el percentatge obligatori perquè cadascú pogués gaudir de les rebaixes abans esmentades a l’hora d’emetre música cantada en català, prèvia aprovació del CAC. A partir del 2007, amb l’Acord 295/2007 del CAC, aquestes adaptacions específiques van passar a tenir una vigència de tres anys, prorrogables en finalitzar.

Els criteris establerts en aquell moment han servit per justificar que s’adoptessin adequacions fins al dia d’avui. En alguns casos han provocat que la presència de la música cantada en català fos mínima, acceptant rebaixes i adaptacions de fins al 2%.

Aquestes adaptacions específiques han perjudicat la indústria musical en català, ja que més presència de música cantada en català a les ràdios no només implica més visibilitat i difusió, sinó que, sobretot, repercuteix en els ingressos generats pels drets de propietat intel·lectual i d’autor. Aquests ingressos representen més opcions per créixer i crear, afavorint que cada vegada hi pugui haver més referents per a les noves generacions i que aquestes s’acabin decantant pel català a l’hora de definir les seves carreres.

Font: Plataforma per la Llengua