En una reunió amb Plataforma per la Llengua, el govern municipal de Cerdanyola del Vallès s’ha compromès a fer que la nova empresa concessionària ofereixi cursos de català als treballadors del Parc Esportiu Municipal Guiera

Plataforma per la Llengua oferirà sessions d’assessorament en drets lingüístics als nous responsables del poliesportiu, i treballarà amb l’equipament per dissenyar un pla lingüístic

Aquest desembre un pare va denunciar que la monitora de natació dels seus fills no sabia parlar català i que la recepcionista ni l’entenia, fet que va motivar que tant ell com Plataforma per la Llengua es reunissin amb el consistori vallesà

L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès s’ha compromès a vetllar pel respecte als drets lingüístics dels catalanoparlants arran de la denúncia d’una discriminació per raó de llengua al Parc Esportiu Municipal Guiera. Plataforma per la Llengua i l’afectat es van reunir amb el regidor d’esports, Óscar Pons, i han aconseguit que la nova empresa concessionària del poliesportiu, que és de gestió externa, hagi d’oferir cursos de català als treballadors. A més, a partir de febrer l’entitat oferirà sessions d’assessorament en drets lingüístics als responsables i treballarà amb el poliesportiu per dissenyar un pla lingüístic. El consistori té la voluntat de fer-ho extensiu a altres organismes municipals.

L’entitat està satisfeta amb la decisió de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i vetllarà perquè els compromisos es compleixin. Aquest avenç s’ha aconseguit gràcies a la feina de Plataforma per la Llengua i d’un ciutadà que el desembre passat va denunciar que la monitora de natació dels seus fills no sabia parlar català i que, quan se’n va queixar al centre esportiu, la recepcionista ni l’entenia i una companya seva va treure importància a l’assumpte. L’usuari ho va denunciar a les xarxes socials i el cas va agafar volada. “Els meus fills van dir a la monitora que se senten més còmodes fent la classe de natació en català i ella va respondre que no el parlava”, va expressar.

En declaracions al diari Nació Digital, el ciutadà va explicar que ja havia estat discriminat per raó de llengua en altres ocasions: “Un altre monitor ja va començar les classes en castellà fa dos anys, però en aquest cas sí que va accedir a canviar al català quan se li va demanar. Una reunió d’aquest any també es va fer íntegrament en castellà amb l’excusa que «la gent no entén el català», però finalment es va canviar d’idioma després d’una nova queixa: les trobades es van fer en català amb un torn de preguntes en què era acceptat el castellà”.

Plataforma per la Llengua es va reunir amb el regidor d’esports de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès

Arran d’aquesta denúncia, el 19 de desembre Plataforma per la Llengua i el pare afectat es van reunir amb directius del centre i membres de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, entre els quals el regidor d’esports, Óscar Pons, per veure com es podia solucionar l’assumpte. El consistori va explicar que la treballadora estava prestant els serveis de forma temporal per cobrir aquella posició i que ara s’ha apuntat a un curs d’aprenentatge de català. D’altra banda, l’Ajuntament va traslladar que aviat acaba la concessió del PEM Guiera i es va comprometre a prioritzar la defensa dels drets lingüístics al poliesportiu de la mà de la nova empresa concessionària. En aquesta línia, l’ajuntament comptarà amb el suport de Plataforma per la Llengua per dissenyar un pla lingüístic per al poliesportiu i per fer sessions d’assessorament en drets lingüístics, i també demanarà a l’empresa concessionària que faci formacions de català als treballadors. El consistori també va traslladar la voluntat de fer-ho extensiu a treballadors del mateix ajuntament i a d’altres equipaments gestionats a través de concessions.

Les empreses que gestionen serveis municipals han de fer servir la llengua catalana en les seves actuacions

Les queixes que rep Plataforma per la Llengua per discriminacions lingüístiques en centres esportius municipals són habituals des de fa anys. Aquests centres, per bé que solen estar gestionats per empreses privades que tenen una concessió per part d’un ajuntament, estan obligats a complir la legislació. Si bé la llei no recull específicament la llengua en què han d’oferir les formacions, l’article 2 de la Llei de política lingüística de Catalunya estableix que el català és “la llengua de totes les institucions de Catalunya”, i en especial, concreta, “de l’Administració local” (entre d’altres). A més, a l’article 9 s’estipula que la Generalitat, les administracions locals i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en les seves comunicacions amb els administrats i han d’utilitzar la llengua catalana en llurs actuacions.

Font: Plataforma per la Llengua

Tornaboda del foc de la Fira de Nadal a l’ermita de Sant Hilari de Cardedeu. Diumenge, 12 de gener de 2025. A 2/4 d’onze del matí benedicció de la campana. A les onze del matí missa en honor a Sant Hilari.

QSOs realitzats per EA3FHP durant tot l’any 2024 exclusivament en modes digitals a les bandes d’HF i 6 metres.

• Contactes en FT4: 25.148
• Contactes en FT8: 104
• Contactes en T10: 7
• Contactes en PSK31: 4
• Contactes en VARA: 1
• Contactes a 10 m: 20.766 (Països DXCC: 160)
• Contactes a 20 m: 4.182 (Països DXCC: 95)
• Contactes a 6 m: 316 (Països DXCC: 38)
• Indicatius: 7.940
• Total: 166 països DXCC
• Total: 25.264 contactes (Això representa una mitjana de 69 QSOs diaris i 2.105 QSOs mensuals)

Que tingueu un molt bon Nadal i que l’any 2025 ens porti la llibertat per a Catalunya.

En l’àmbit dels radioaficionats desitgem i demanem que la nostra nació sigui reconeguda com a país/entitat del diploma DXCC de l’American Radio Relay League (ARRL). Els radioaficionats continuarem treballant fins a aconseguir-ho. Signeu la petició.

Una estrella cau al prat,
una flor s’ha esbadellat,
tot belant juga el ramat
amb la rossa macaruia.

Al·leluia, cor lassat!
Al·leluia, món gebrat!
Al·leluia, Déu és nat!
Al·leluia!

Cap herbei té tenebror,
ni cap deu fa el ploricó;
no hi ha fred ni tremolor,
que un pas d’ala se n’ho duia.

Al·leluia en tot racó!
Al·leluia en tot dolor!
Al·leluia al pecador!
Al·leluia!

A Betlem van els infants
i els amics dant-se les mans
i els promesos i els germans
i la vella en sa capuia!

Al·leluia, vianants!
Al·leluia en nostres cants!
Al·leluia, catalans!
Al·leluia!

“El rústec villancet” de Josep Carner: Al·leluia, catalans

El 1914 Josep Carner (Barcelona, 1884 – Brussel·les, 1970) va publicar Auques i ventalls, que va cloure amb el poema “El rústec villancet”.

Nadals o Nadal?
En català, “Nadal” és sempre singular, llevat, és clar, que diguem, per exemple, “tots els nadals de la meva vida”. Genèricament, doncs, no hem de fer servir el plural. Diem: “On aniràs, enguany, per Nadal?” (i no pas: “On aniràs aquests Nadals?”); “Bon Nadal” (i no pas “Bons Nadals”)

El “cagatió” o el tió?
Encara que algun diccionari registri cagatió, és un mot que hauríem d’evitar. Del tronc que dóna regals per Nadal, sempre n’hem dit el tió i de l’acció de clavar-hi cops per obtenir-ne els presents, se’n diu fer cagar el tió i no pas cagar el tió. Per entendre’ns, el que caga és el tronc, no pas els picadors. “Que el tió us cagui molts regals”, diem, per exemple.

Es diu la “Nit bona” o Nit de Nadal?
Abans, la vigília de Nadal la gent no tenia per costum d’anar a dormir tard, ni de fer cap gran celebració, ni cap tec, sinó a tot estirar un humil ressopó després de la missa del Gall. Potser per això no n’hem dit mai Nit bona, sinó, simplement, nit de Nadal. Temps ha, abans de la missa del Gall s’havia cantat el Cant de la Sibil·la, un costum que es va anar perdent a tot arreu, llevat de Mallorca, l’Alguer i alguns municipis on es va recuperar modernament, com ara Gandia i Ontinyent.

“Cap d’any” o “Any nou”?
Per influència del castellà, molta gent diu any nou, en compte de Cap d’Any, una denominació que compartim amb els italians (Capodanno), però no amb els francesos (le jour de l’an) ni amb els portuguesos i espanyols (ano-novo, año nuevo). També es manté encara en algunes contrades el nom Ninou, que ja feia servir Jaume I en la Crònica (“Aquí uenguem ans de Nadal e romanguem tro a Ninou en Oriola”) i que fins i tot ha deixat una dita, referida a l’allargament del dia: “Per Ninou, un pas de bou.”

De la nit de Sant Silvestre, hi ha qui en diu la nit de fi d’any o, simplement, el fi d’any, calcant l’espanyol fin de año. Tampoc no és estrany de sentir Nit vella (còpia de Nochevieja). Doncs ni l’una cosa ni l’altra: així com hem dit que la nit de Nadal no té cap nom particular, tampoc no en té la de la vigília de Cap d’Any, que anomenem, simplement, nit de Cap d’Any.

L’organització en defensa del català publica l’informe de queixes lingüístiques de 2023, que en revela un increment del 489,4 % entre 2016 i 2023 (un 8,53 % des del 2022)

El 70,4 % de les queixes denunciaven comportaments que vulneren la legislació vigent

El supremacisme lingüístic castellà és la causa última del descontentament lingüístic

Plataforma per la Llengua ha publicat el report de queixes de 2023, el darrer d’una sèrie d’informes anuals que l’entitat elabora a partir de la informació recollida pel seu servei d’atenció i assessorament de la ciutadania. Una de les primeres dades que revela és que, entre 2016 i 2023, l’augment en el nombre de queixes lingüístiques posades en coneixement de Plataforma per la Llengua ha estat del 489,4 %. Si el 2016 l’ONG del català va gestionar-ne 395, el 2023 va gestionar-ne 2.328. En relació amb el 2022 (2.145 queixes), l’increment va ser del 8,53 %. Segurament, l’augment tan destacat en el nombre de queixes, que ha estat sostingut al llarg dels anys, s’explica per dos factors que es retroalimenten: Plataforma per la Llengua s’ha anat fent gradualment més coneguda i la consciència que el català es troba en una emergència lingüística també s’ha consolidat entre la població. Possiblement, aquest segon factor ha fet augmentar tant la militància lingüística activa com el rebuig a les exigències de no parlar en català.

Des de fa anys, el sector privat genera al voltant de dos terços de les queixes. El 2023 la proporció va ser del 63 %. Dins del sector privat, l’hostaleria i la restauració va ser el sector econòmic que més queixes va generar (320), circumstància que es repeteix al llarg dels anys. Dins del sector públic, al llarg dels darrers anys han augmentat molt les queixes vinculades a les administracions autonòmiques, especialment a causa del descontentament amb l’atenció rebuda als serveis sanitaris. Entre 2019 i 2023, les queixes autonòmiques van incrementar-se en un 366,7 %, mentre que les estatals van fer-ho en un 100 %. El 2023, les queixes pels serveis sanitaris públics representaven quatre de cada deu queixes autonòmiques (el 38,2 %).

Una altra dinàmica que es repeteix al llarg dels anys és la gran sobrerepresentació de Catalunya en la generació de queixes. Aquest territori genera al voltant de nou de cada deu queixes cada any. Per bé que el 2023 la població de Catalunya (sense l’Aran, comarca occitanòfona) era tan sols el 55,1 % de la del domini lingüístic, les queixes de les comarques catalanòfones de Catalunya representaven el 91,6 % del total. Les comarques catalanòfones del País Valencià, amb el 31,8 % de la població, només van generar el 4,1 % de les queixes i les Illes Balears, amb el 8,5 % de la població, van generar-ne el 3,7 %. Aquesta desproporció s’explica per la disgregació històrica dels territoris de parla catalana i la diferent evolució política. La subordinació del català està molt lligada a un nacionalisme d’estat de caràcter supremacista castellà. Aquest nacionalisme afecta tots tres territoris, però la resposta que produeix no és la mateixa. A Catalunya s’ha desenvolupat i consolidat un nacionalisme autòcton que qüestiona obertament la subordinació del català mentre que en altres territoris el nacionalisme d’estat ha tingut menys oposició.

L’atenció oral, l’àmbit que genera més queixes; i els homes es queixen més que les dones

També es repeteix cada any que l’atenció oral és l’àmbit material que genera més queixes. El 2023 va ser el motiu del 33,6 % de les queixes. Els cartells, la retolació i la informació exposada al públic van produir el 17,3 % de les queixes; els webs i serveis en línia el 10 %, la formació el 8,5 % i l’atenció escrita el 8 %. El 22,6 % restant afectava àmbits com la documentació oficial, com ara els contractes, tiquets i factures, la publicitat, la megafonia, els mitjans de comunicació, l’audiovisual i el cinema, la toponímia, l’etiquetatge i les instruccions.

Una altra dada estable al llarg del temps és la proporció de queixes que formula cada sexe: al voltant de sis de cada deu queixes provenen d’homes, el 57,6 % el 2023; el 58,8 % el 2022; el 61,0 % el 2021; el 63,6 % el 2020, i el 60,0 % el 2019. El mitjà més utilitzat per formular les queixes és el formulari web que Plataforma per la Llengua posa a disposició del públic: el 61,8 % de les queixes van arribar per via del formulari el 2023, el 55,1 % el 2021, i el 51,2 % el 2022. El segon mitjà més utilitzat és el correu electrònic: 21,5 % de les queixes el 2023, 24,1 % el 2022 i 25,9 % el 2021.

Al capdavant de la classificació dels agents públics que generen més queixes: el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya és l’àmbit del sector públic que més queixes ha generat els darrers anys. El 2023 va generar més d’una de cada deu queixes, el 12,8 %. Per darrere van quedar l’Ajuntament de Barcelona, RENFE i Adif, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona, la policia estatal, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Transports Metropolitans de Barcelona, la Universitat de Barcelona, el poder judicial espanyol, l’Agència Tributària estatal i la Universitat Oberta de Catalunya. Es tracten, totes elles, d’institucions habituals en els rànquings de queixes gestionades per Plataforma per la Llengua. Amb tot, les universitats van generar el 2023 menys queixes que en els anys anteriors, en bona part perquè van posar en marxa sistemes interns per canalitzar el descontentament lingüístic.

Pel que fa al sector privat, el 2023 Caixabank i la seva asseguradora SegurCaixa / Adeslas van ser les entitats més generadores de queixes, amb un total de 52. Van ser seguides pel grup hospitalari Quirón (33), TripAdvisor (26), Naturgy, Decathlon, Google, Movistar, Endesa i Energía XXI, Veritas, Ikea, Leroy Merlin i el Banc Sabadell. TripAdvisor havia estat durant molts anys l’empresa més generadora de queixes, per la seva negativa a acceptar comentaris en català a la seva plataforma de reserva i valoració d’establiments i el 2023 va mantenir-se molt amunt en la classificació. El Grup Quirón va irrompre al rànquing el 2021, quan va ser cinquena. El 2022 va capturar la segona posició i el 2023 la va conservar.

El supremacisme lingüístic castellà, causa última del descontentament lingüístic

Tot i que la Constitució espanyola estableix una jerarquia lingüística, ja que el castellà és l’única llengua oficial del conjunt de l’Estat i és l’únic idioma el coneixement del qual és una obligació general dels ciutadans, el marc jurídic actual permet que en determinats espais i situacions hi hagi certa igualtat formal. Amb tot, la mateixa estructura constitucional antiigualitària i la ideologia hegemònica que la sustenta, el nacionalisme espanyol supremacista castellà, faciliten totes dues que es produeixin abusos lingüístics. Any rere any, al voltant de dos terços de les queixes són per fets que vulneren la legislació vigent. El 2023, el 70,4 % de les queixes es derivaven de comportaments il·legals.

El nacionalisme espanyol presenta el castellà com si fos la “llengua comuna” d’Espanya, sense tenir en compte que no és la llengua tradicional de tots els territoris ni la familiar i habitual de tots els ciutadans, i que moltes persones només l’han après per la intervenció decidida a favor seu d’un poder públic inspirat pel mateix nacionalisme espanyol. Segons el Tribunal Constitucional espanyol, el coneixement del català no pot ser un deure general dels ciutadans de la manera que ho és el coneixement del castellà, cosa que limita els esforços per normalitzar la llengua catalana. La desigualtat constitucional de partida, malgrat els espais d’igualtat formal que també permet la Constitució, facilita que es mantinguin les tendències minoritzadores resultat de dècades de relegació i repressió del català. Com que el castellà és obligatori i el català és generalment opcional, el capital instrumental d’aquell es veu potenciat i el d’aquest disminuït.

Les queixes lingüístiques són un reflex d’aquesta situació de desigualtat i de minorització no aturada. El català no és una llengua normal, un idioma de coneixement i ús general als seus territoris tradicionals, i no ho és per raons polítiques, ideològiques. És aquesta situació que genera malestar en els parlants de català, que veuen que no poden usar la seva llengua amb la plenitud que ho poden fer els parlants de francès a París o a Ginebra, o els parlants d’eslovè a Ljubljana. Com que la causa de fons és ideològica, la restitució plena del català implica un qüestionament de les idees dominants. Aquesta és la funció principal dels informes de queixes de Plataforma per la Llengua.

El report anual, coordinat pel servei de defensa dels drets lingüístics de Plataforma per la Llengua

Aquest servei recull anualment una gran quantitat de queixes relacionades amb la llengua. Els usuaris posen en coneixement de Plataforma per la Llengua casos de discriminació i mancances en la normalització del català. L’entitat els informa de la legislació vigent, els orienta per poder queixar-se a les instàncies oportunes i, en els casos més estratègics o greus, posa a la seva disposició assistència jurídica.

Els reports anuals de queixes presenten un seguit d’estadístiques que permeten fer-se una imatge de les principals preocupacions lingüístiques dels catalanoparlants. La seva funció principal és fer créixer la consciència lingüística, com a primer pas per a la superació dels marcs discriminatoris vigents.

Font: Plataforma per la Llengua