Fotografies de l’ermita de Sant Antoni de Pàdua, Sant Joan de les Abadesses (Ripollès). Aplec de Sant Antoni de Pàdua.

Terminologia i definicions.

• Radioaficionat. Aficionat a la comunicació a distància per mitjà de les ones electromagnètiques. (Institut d’Estudis Catalans, diccionari de la llengua catalana)
• Radioafeccionat és una paraula correcta, però està en desús.
  Radioafició. Aquesta la paraula no es troba al diccionari. En català no existeix. (Institut d’Estudis Catalans, diccionari de la llengua catalana)
• Telecomunicació. Transmissió, emissió o recepció de signes, senyals, escrits, imatges, so o informacions de qualsevol naturalesa, perfil, radioelectricitat, mitjans òptics o d’altres sistemes electromagnètics.
• Ones radioelèctriques. Ones de la gamma de freqüències fixada convencionalment per sota de 3.000 GHz que es propaguen per l’espai sense cap guia artificial.
• Radiocomunicació. Telecomunicació tramesa per mitjà d’ones radioelèctriques.
• Servei d’Aficionats. La denominació reglamentària oficial de la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT) és: Servei de radiocomunicació que té com a objectiu la instrucció individual, la intercomunicació i els estudis tècnics efectuats per radioaficionats, és a dir, per persones autoritzades de conformitat amb la llei, que s’interessen per la radiotècnica amb caràcter exclusivament personal i sense finalitat lucrativa.
• Estació radioelèctrica. Un o més transmissors o receptors, o una combinació de transmissors i diversos receptors, incloses les instal·lacions accessòries necessàries per assegurar un servei de radiocomunicació en un lloc determinat.
• Radioaficionat. De forma genèrica, qualsevol titular d’una autorització i llicència d’estació de radioaficionat que ha estat emesa d’acord amb la llei després de superar un examen.
• Estació de radioaficionat. Estació radioelèctrica del servei de radioaficionats.
• Estació fixa de radioaficionat. Estació de radioaficionat utilitzada amb caràcter permanent en una ubicació determinada.
• Estació mòbil de radioaficionat. Estació de radioaficionat destinada a ser utilitzada en moviment o mentre estigui aturada en llocs no determinats.
• Estació portable de radioaficionat. Estació fixa de radioaficionat que s’utilitza amb caràcter temporal, en desplaçaments periòdics i sistemàtics i en una ubicació diferent de l’habitual amb la prohibició d’utilitzar-la durant el trasllat.
• Estació col·lectiva de radioaficionat. Estació de radioaficionat de la qual el titular és una associació de radioaficionats reconeguda.
• Reemissor. Estació repetidora, col·lectiva i fixa de radioaficionat. El seu funcionament es basa en la retransmissió de les emissions de radioaficionat amb l’objectiu d’augmentar l’abast geogràfic de les comunicacions.
• Radiobalisa. Estació fixa de radioaficionat destinada a realitzar estudis de propagació. El funcionament es basa en l’emissió automàtica de senyals d’identificació.
• Targeta QSL. Targeta postal que s’envien els radioaficionats amb les dades necessàries per a confirmar i certificar un comunicat anomenat QSO.

Sobre l’ús incorrecte i erroni de la paraula HAM per part dels radioaficionats.

Si cerquem a la xarxa temes relacionats amb els radioaficionats, trobarem molt sovint o gairebé sempre la paraula “HAM” o “Ham Radio”.

• Ham (anglès). En anglès significa pernil.
• Pernil (català). Cuixa d’un animal, especialment del porc. Tenir una persona bons pernils. Cuixa o espatlla de porc o de senglar salada per a ser conservada. Pernil del país, pernil dolç, pernil de porc, desossat, assaonat i cuit. (Diccionari de la llengua catalana)
• Ham (anglès). Cut of meat from the heavy-muscled part of a hog’s rear quarter, between hip and hock, usually cured. That part of a hog’s hind leg. The part of the leg back of the knee.
• Ham (català). Peça de metall corbada que, penjada d’un fil i proveïda d’esquer, serveix per a pescar. Picar l’ham. Tirar l’ham. (Diccionari de la llengua catalana)

Gairebé sempre s’usa la paraula ham que no té absolutament res a veure amb els radioaficionats ni amb la ràdio. En anglès, ham és un pernil. En català, ham és una peça que serveix per a pescar.

Conclusió: Els radioaficionats no són pernils ni hams, són aficionats a la comunicació a distància per mitjà de les ones electromagnètiques. En anglès, “radioamateurs”.

Els radioaficionats.
Un radioaficionat és una persona que estudia les ones electromagnètiques tant en el seu vessant pràctic com teòric. Originalment, un radioaficionat era un expert en electrònica que estudiava l’ús pràctic de les ones electromagnètiques. Amb el pas del temps els radioaficionats varen anar divergint els seus interessos cap a noves disciplines alienes, a vegades, a les comunicacions per mitjà d’ones electromagnètiques: informàtica, comunicacions digitals, etc. Amb l’aparició de l’electrònica de consum també va aparèixer un nou tipus de radioaficionat, aquell que utilitza la ràdio per a realitzar comunicats amb altres radioaficionats per plaer de comunicar-se i també per a participar en concursos, expedicions DX, diverses competicions i activitats, diplomes i targetes QSL commemoratius d’algun esdeveniment important.

L’objectiu principal dels radioaficionats és, entre molts d’altres, contactar amb tots els països del món mitjançant la ràdio, establir una competició entre tots, obtenir diplomes, trofeus i figurar en un rànquing mundial dels països contactats. Quan parlem de països, no ens referim a la llista dels 193 estats membres de l’ONU, sinó a una llista creada per l’ARRL (American Radio Relay League) i que no coincideix amb els estats oficials del món. Aquests “ràdio-països” es denominen Entitats DXCC i actualment n’hi ha 340.

L’afició a la ràdio és tant una afició com un servei en el qual els radioaficionats fan servir diversos tipus d’equips de radiocomunicació per a comunicar-se amb altres radioaficionats per al servei públic, el divertiment i l’autoformació. Els radioaficionats utilitzen les comunicacions sense fils i són capaços de donar suport a la comunitat amb comunicacions d’emergència en casos de desastres si és necessari, mentre augmenten el seu coneixement personal de la teoria de l’electrònica i de la ràdio. S’estima que hi ha sis milions de radioaficionats a tot el món. A Catalunya n’hi ha 4.908 (dades del 30 de setembre de 2021) però al dia d’avui ja s’han superat els cinc mil.

Història.
Encara que els seus orígens es remunten almenys a finals de 1800, l’afició a la ràdio com es practica ara per ara, no va començar fins a l’any 1900. La primera llista de radioaficionats és el First Annual Official Wireless Blue Book of the Wireless Association of America el 1909. Aquest primer Callbook de ràdio hi consten estacions de telegrafia sense fils del Canadà i dels Estats Units, incloent-hi vuitanta-nou estacions de radioaficionat. El naixement dels radioaficionats està fortament associat amb diversos experimentadors aficionats. Al llarg de la seva història, els radioaficionats han fet contribucions significatives a la ciència, l’enginyeria, la indústria i serveis socials. La investigació realitzada pels radioaficionats ha fundat noves indústries, construint economies i salvant vides en moments d’emergència.

Comunicació i experimentació.
Aquestes són les finalitats dels radioaficionats i les motivacions per les quals persones de tots els nivells socials es fan radioaficionats. Joves i grans junts gaudeixen de l’emoció de trobar i intercanviar coneixements amb persones de tot el món. És gairebé impossible descriure en paraules l’excitació que suposa la construcció d’un equip o la consecució d’un nou circuit, i després aconseguir que es comporti bé per a incorporar-lo com un element més a l’estació. Tampoc no es pot explicar amb paraules la sensació que se sent amb el fet de poder contactar amb països del món molt allunyats de casa nostra i arribar algun dia a tenir-los tots contactats, això sí, només mitjançant la ràdio, mai a través d’altres mitjans que són amb fils com per exemple Internet. No s’han de confondre mai les connexions fetes sense fils (ràdio) amb les d’Internet, Echolink, eQSO, Messenger, Skype, Zello, entre d’altres, que no tenen absolutament res a veure amb la ràdio ni amb els radioaficionats. L’objectiu del radioaficionat és fer contactes només per ràdio. No té cap validesa fer contactes per internet perquè serien contactes falsos. Quan un radioaficionat acredita que ha treballat un determinat nombre de països, significa que els ha fet amb la seva emissora i antenes. Si hi intervingués un altre mitjà que no sigui la ràdio seria un frau, un engany, i aquest radioaficionat seria desqualificat.

Tots els radioaficionats disposen d’un distintiu amb el qual s’identifiquen (per exemple: EA3FHP). L’indicatiu (o distintiu) ha de figurar obligatòriament a la targeta QSL, document en forma de targeta postal que certifica el comunicat realitzat entre dos radioaficionats.

Els prefixos d’aquests indicatius han estat atribuïts mundialment per la Unió Internacional de Telecomunicacions. Per exemple, els prefixos EA3, EB3, EC3, ED3, EE3, EF3, EG3, EH3, AM3, AN3 i AO3 pertanyen a Catalunya.

Activitats i pràctiques.
Gairebé sempre fan servir diverses formes de transmissió per a comunicar-se. Les transmissions de veu més comunes, com la freqüència modulada (FM), ofereix àudio d’alta qualitat, i altres, com la modulació en banda lateral única (SSB), ofereix comunicacions més fiables a molt llarga distància i d’abast mundial, quan els senyals són febles, utilitzant una amplada de banda més estreta i amb una qualitat d’àudio més baixa.

La radiotelegrafia utilitzant el codi Morse (també conegut com a CW, continuous wave) és una activitat que data dels primers dies de la ràdio. És l’extensió sense fils de la telegrafia terrestre desenvolupada per Samuel Morse i el mètode de comunicació a llarga distància en directe predominant del segle XIX. Encara que els modes digitals han substituït l’obsoleta telegrafia (oficialment desapareguda), una minoria de radioaficionats encara utilitza aquest mode, principalment a les bandes d’ona curta i per al treball experimental com la comunicació terra-lluna-terra (rebot lunar) amb els seus avantatges inherents d’una bona relació senyal/soroll. El codi morse, utilitzant grups de codis acordats internacionalment, permet les comunicacions entre aficionats que parlen diferents llengües. També és popular entre els transceptors casolans, ja que els transmissors només de CW són més fàcils de construir. Un altre mode popular entre els constructors d’equips casolans era la modulació d’amplitud (AM), utilitzat per molts radioaficionats d’èpoques anteriors.

Durant molts anys, demostrar habilitat amb el codi Morse va ser un requisit dels exàmens per a obtenir la llicència de radioaficionat per a les bandes d’alta freqüència (freqüències d’HF inferiors a 30 MHz), però en canvis posteriors de les reglamentacions internacionals, el 2006 va deixar de ser-ho. Com a exemple, la Federal Communications Commission (FCC) va retirar a poc a poc aquest requisit per a totes les classes de llicències el 23 de febrer de 2007.

A Catalunya es va suprimir les proves de telegrafia en els exàmens l’any 2006, a partir de l’entrada en vigor del Reglament d’ús del domini públic radioelèctric per aficionats. (ORDRE ITC/1791/2006, de 5 de juny, per la qual s’aprova el Reglament d’ús del domini públic radioelèctric per radioaficionats. BOE núm. 137, de 9-6-2006)

L’any 2013 va entrar en vigor l’actual reglament. (ORDRE IET/1311/2013, de 9 de juliol, per la qual s’aprova el Reglament d’ús del domini públic radioelèctric per radioaficionats. BOE núm. 166, de 12-07-2013)

Els ordinadors han afavorit la utilització dels modes digitals. Aquests modes AMTOR, APRS, BPSK, CONTESTIA, C4FM, DMR, DSTAR, FAX, FSK, FT4, FT8, HELL, JT65, JT9, MFSK, MT63, OLIVIA, PACKET, PACTOR, QPSK, ROS, RTTY, RTTYM, SSTV, THROB, T10 entre molts d’altres, permeten comunicacions mundials amb potència molt baixa a les bandes d’ona curta (HF) i en l’actualitat estan molt de moda fins al punt que la majoria de radioaficionats els utilitza en detriment dels analògics.