Tweet de divulgació lingüística de Josep Maria Virgili i Ortiga. Catedràtic d’institut de llengua catalana emèrit. Membre de Koiné i del Cercle Vallcorba.

Si teniu el costum de dir “un pedido”, heu de saber que és una castellanada com una casa de pagès. En català es diu ‘una comanda’ o ‘un encàrrec’.

Tweet de llengua llengua catalana de Josep Maria Virgili i Ortiga. Catedràtic d’institut de llengua catalana emèrit. Membre de Koiné i del Cercle Vallcorba.

Si teniu el costum de dir “estar de peu”, sapigueu que és un calc del castellà molt greu. En català es diu ‘estar dret’, ‘estar dempeus’, ‘estar a peu dret’, ‘estar plantat’ o ‘estar en peus’.

Tweet de llengua llengua catalana de Josep Maria Virgili i Ortiga. Catedràtic d’institut de llengua catalana emèrit. Membre de Koiné i del Cercle Vallcorba.

En català, l’adjectiu “inalàmbric” no existeix, referit a un aparell que funciona sense cap fil elèctric. N’hauríem de dir ‘un dispositiu, una xarxa, una connexió, etc. sense fil’ (i encara ens estalviarem una síl·laba).

Tweet de llengua llengua catalana de Josep Maria Virgili i Ortiga. Catedràtic d’institut de llengua catalana emèrit. Membre de Koiné i del Cercle Vallcorba.

Per a referir-nos al dia que ve a continuació d’un altre, diem L’ENDEMÀ: l’endemà de Nadal és sant Esteve. “el dia següent” és un greu calc de castellà que hem d’evitar.

Les plataformes QRZ.com, LoTW, eQSL i RadioID.net tenen un problema amb Catalunya.

QRZ.com és un cercador americà d’indicatius de radioaficionat on s’hi poden cercar les dades personals (nom, adreça, població, biografia, email, etc.) dels radioaficionats tot del món que hi estan donats d’alta. No sabem si això és legal a Europa o vulnera la Llei orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal (LOPD).

El Logbook of The World (LoTW) és un base de dades de l’American Radio Relay League (ARRL) que ofereix un servei de verificació de contactes entre radioaficionats. Utilitzant el LoTW, els radioaficionats poden reclamar i verificar els contactes (QSOs) realitzats amb altres aficionats, generalment per a sol·licitar crèdits per a diplomes com el DXCC de països. Aquest tipus de verificació antigament requeria intercanvi de targetes postals (QSL) de paper i l’enviament a l’ARRL, un procés lent i una mica car.

eQSL és un servei d’intercanvi de targetes QSL electròniques entre els radioaficionats. Està dissenyat per a ser la forma més ràpida, fàcil i econòmica d’intercanviar les targetes de verificació de contactes, eliminant el cost i el temps de les targetes postals de paper.

RadioID.net és un web que gestiona l’atorgament de números anomenats “ID” per a poder accedir a la xarxa mundial de DMR i DMR+ (Digital Mobile Radio), ja que segons ells, no es pot accedir només amb l’indicatiu de radioaficionat (expedit per l’administració pública de cada país després de superar un examen) i es fa imprescindible obtenir aquesta numeració que és atorgada pels administradors d’aquest web privat, gestionat pels alguns radioaficionats (que s’amaguen en l’anonimat) i que, òbviament, no són cap autoritat ni cap administració pública del país en qüestió. Per tant, aquestes “autoritzacions” en forma de número no tenen cap validesa legal.

Això pot estar vulnerant la Llei orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal (LOPD), ja que els gestors del sistema, (radioaficionats, persones particulars), sol·liciten una còpia de la llicència de radioaficionat i que, per cert, no admeten el Carnet Català de Radioaficionat emès per la Generalitat de Catalunya, fet que demostra el seu total desconeixement envers la Nació catalana, el seu Govern i les seves institucions.

Recordem que, la llicència de radioaficionat (expedida per l’administració pública de cada estat després de superar un examen i pagar una taxa), és l’únic document vàlid per emetre a les bandes autoritzades de radioaficionat. Insistim, les seves “autoritzacions” DMR ID en forma de número no tenen cap validesa legal.

Els propietaris dels quatre llocs tenen un problema: prohibeixen la inclusió de Catalunya a les dades personals, adreça, etc. dels radioaficionats catalans i modifiquen els comptes de forma que sempre eliminen el nom de Catalunya i la senyera oficial de Catalunya.

En el cas del QRZ.com el radioaficionat EA3FHP va aconseguir que, durant més de set anys, entre 2003 i 2010, aquest cercador hi hagués la possibilitat de configurar-lo de forma que a les adreces dels operadors catalans hi aparegués el nom de Catalunya i la senyera oficial. A partir del 2010, a causa de fortes pressions dels radioaficionats espanyols, el propietari del cercador AA7BQ va decidir prohibir la senyera oficial de Catalunya i el nom de Catalunya permanentment.

El cas del Logbook of The World (LoTW) consisteix en el fet que l’American Radio Relay League (ARRL) es nega a afegir Catalunya a la llista de països del diploma DXCC, malgrat que compleix tots els requisits segons les seves bases i amb l’agreujant que ignora i menysprea a més de dos mil radioaficionats (la majoria) que han signat a la plataforma change.org a favor del reconeixement de Catalunya com a entitat/país del citat diploma DXCC.

El cas d’eQSL, és pràcticament el mateix, el seu propietari N5UP, es nega a permetre el nom de Catalunya a les adreces dels radioaficionats catalans i obliga a posar un país que no és el correcte.

Pel que fa a RadioID.net, un administrador ens ha enviat aquesta lamentable resposta: El propietari de RadioID coneix aquest tema i nosaltres, com a equip, parlem de la mateixa manera, així que no cal que li presentis la teva reclamació. El vostre país no pot ser Catalunya perquè no ha existit mai a la història, el que és cert és que avui Catalunya no existeix, és una comarca situada a Espanya i els vostres repetits intents de mostrar-ho són inadequats per a la resta d’usuaris.

A més a més, RadioID.net, vulnera els drets de tots radioaficionats catalans, ja que prohibeix explícitament incloure la senyera oficial de Catalunya i el nom de Catalunya a les dades personals dels usuaris, és a dir, les dades personals, que no són de la seva propietat, les decideixen ells mateixos i obliguen a posar “Spain” i també la “província” sense cap opció per poder incloure la comarca que és la divisió territorial genuïnament catalana.

Davant d’aquesta discriminació, menyspreu i vulneració de drets, convidem a tots els radioaficionats a enviar milers de queixes a les quatre plataformes exigint que no es vulnerin els nostres drets.

 

 

 

 

Usuaris que tenen el dispositiu, el navegador i les preferències de cerca de Google en català han detectat com, d’ençà de fa uns mesos, els resultats en català apareixen per sota dels resultats en castellà.

Ho han alertat darrerament tant usuaris com experts: tot i tenir el dispositiu en català, el navegador en català i la configuració de Google en català, els resultats que dóna aquest cercador mostren les pàgines en català molt més avall que no era habitual. Tot i que això ja passava en cercadors minoritaris com Bing o DuckDuckGo, usuaris i activistes digitals denuncien que ara a Google passa molt més que no pas fa uns mesos.

Softcatalà ha detectat que, tot i que no afecta necessàriament tots els usuaris, és com més va més generalitzat i afecta especialment els resultats de webs multilingües; és a dir, que si una web té una versió en castellà i una altra en català, el cercador dóna prevalença a la primera tot i que l’usuari la demani en català. Xavier Dengra, viquipedista i activista digital, explica que han detectat moltes queixes en aquest sentit relacionades amb els resultats sobre Viquipèdia. És el cas de Josep Maria Ganyet, divulgador i professor de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra, que va explicar a Twitter que Google li donava preferència a la Viquipèdia en castellà. “Em prioritza els resultats en castellà tot i que tinc el navegador en català, el catalanitzador de Softcatalà, les preferències de cerca de Google en català i m’he posat momentàniament l’opció de territori Andorra. Ho he provat amb VPN i sense, buscant a google.cat … Què més he de fer?”.

A veure @google,
tinc el SO en català,
el navegador en català,
el catalanitzador de @softcatala,
les preferències de Google en català,
m’acabo de posar Andorra com a regió preferida
i ho saps tot de mi.
I encara em treus la @viquipedia en castellà primer?
Som rucs o què? pic.twitter.com/Gb4BwrosXU
— Josep M. Ganyet (@ganyet) December 15, 2022

Què ha causat el canvi?
Què ha causat aquest canvi en els resultats de les cerques a Google és una incògnita, però els experts apunten a una possible modificació de l’algorisme. “Què passa realment només ho pot saber Google, perquè l’algorisme que endreça els resultats és secret”, explica Joan Montané, membre de Softcatalà. “No té gaire sentit pensar que això passa perquè les pàgines en català no estan ben etiquetades, perquè estan etiquetades com fa un any. Tots els webs en català no es poden haver posat d’acord per etiquetar malament les metadades… Pot ser que els usuaris catalanoparlants majoritàriament fem clic als resultats en castellà? No crec que en un any hàgim canviat de sobte aquest comportament.” “No sabem si és part d’una estratègia, si és l’algorisme o si és que han canviat la política de prioritzar la rellevància de les pàgines per sobre de les preferències dels usuaris“, afegeix Ganyet.

Tot i que darrerament s’ha detectat aquest canvi en els resultats de les cerques, la qüestió del català en aquesta empresa va més enllà. Google News, l’agregador de notícies de Google, només indexa, a l’estat espanyol, mitjans de comunicació en castellà, no en català. “El tema del català a Google és transversal. A Google Maps, la toponímia fora de Catalunya, a la resta dels Països Catalans, no està ben resolta”, explica Dengra. “Ara investigo el tema de l’Alguer, i surt tot en italià encara que tinguis el català a la configuració del mòbil.”

Quines conseqüències té?
A llarg termini, que empreses de la magnitud de Google no tinguin prou en compte el català pot tenir conseqüències molt greus per a la llengua. “Si els clics se’ls emporten tots l’article en castellà de Wikipedia, la Viquipèdia té menys visites i és menys rellevant, amb menys participació. Així es disminueix la probabilitat que un lector hi trobi un error i, per tant, la seva qualitat”, explica Ganyet. “És important per a les màquines del futur. Pàgines com Viquipèdia són les que llegeixen Siri o Alexa. És un efecte dominó que de manera exponencial et condemna a la irrellevància.”

És també important per la percepció de la utilitat del català per a les empreses, grans o petites, diu Dengra: “Si una empresa té una web en dues llengües o tres i veu que la versió en català gairebé no té visites perquè Google no l’ha posicionada com ho hauria de fer, pot acabar renunciant-hi. En pocs anys podem tenir dificultats per a convèncer una empresa que ha de tenir la web en català.”

Com abordar el problema?
Amb aquest problema en concret, els usuaris tenen poc marge de maniobra, perquè el canvi l’han detectat persones que ho tenen tot configurat en català: dispositiu, navegador i preferències de Google. De totes maneres, Softcatalà destaca la importància d’introduir i mantenir aquesta configuració, a més de fer les cerques en català: “Surt a les estadístiques, es visibilitza que el mercat del català a internet és significatiu i els empresaris veuen la importància de fer les webs en català”, explica Montané. També recomanen d’informar a Google del problema i, mentre no canviï l’algorisme, no fer clic al primer resultat de cerca automàticament i triar aquells que apareguin en català, tot i que surtin més avall.

Dengra posa el focus en el tractament institucional: “Centenars d’escoles catalanes gestionen el correu, el Drive i la comunicació amb les famílies mitjançant Google Suite. Integres una eina a l’educació pública i t’adones que l’empresa que la gestiona té un algorisme que t’ha retallat els drets lingüístics. La Generalitat ha de fer un pas endavant en l’àmbit de les cerques i reunir-se amb l’empresa. Ara Google és a Barcelona, per tant, ha de tenir un compromís amb el català. De la mateixa manera com ha fet el Barça amb Spotify, ho ha de fer la Generalitat amb Google”. Quant als usuaris, anima a pressionar els governs dels Països Catalans perquè prenguin mesures, no tan sols per la visibilitat del català, sinó també per la de l’occità, que no té ni traductor a Google ni servei de Gmail.

Ganyet destaca que seria molt útil que el català fos llengua oficial europea, perquè hauria de tenir el mateix tractament que la resta de llengües europees en tot, també en aquesta qüestió, però esmenta també la iniciativa privada: “Mentre qui decideixi què és rellevant i què no per a tu sigui una empresa privada amb seu a Califòrnia, tu no tens res a dir. És com ha passat amb Twitter, no pots deixar el debat públic en mans d’una empresa privada. Hauria de ser en mans d’una organització no governamental, del govern local o de l’ONU. Podem fer campanyes, però si no van acompanyades de la iniciativa privada, no tenen èxit. Twitter es va traduir al català perquè el Barça el va escollir com a primer canal de comunicació. Spotify és en català perquè el Barça ha signat un contracte. Si no hi ha un incentiu econòmic, no veuen com un problema que s’enfadin uns quants catalans que, a més, saben castellà.”

Font (CC BY-NC-ND 3.0): Vilaweb

Tweet de llengua llengua catalana de Josep Maria Virgili i Ortiga. Catedràtic d’institut de llengua catalana emèrit. Membre de Koiné i del Cercle Vallcorba.

S’acosta el dia del TIÓ. Un TIÓ és un tronc o soca que crema al foc, per això també s’anomena així. En català no n’hem de dir “el cagatió”, una denominació absurda, que no vol dir res. Direm FER CAGAR el TIÓ, la SOCA o el TRONC de NADAL.

ARRL DXCC LIST CURRENT ENTITIES. January 2023 edition.

• Scotland (UK) is a DXCC country but is not an official state.
• Balearic Islands (Spain) is a DXCC country but is not an official state.
• Canary Islands (Spain) is a DXCC country but is not an official state.
• England (UK) is a DXCC country but is not an official state.
• Wales (UK) is a DXCC country but is not an official state.
• Man (UK) is a DXCC country but is not an official state.
• Northern Ireland (UK) is a DXCC country but is not an official state.
• Kaliningrad is a province of Russia and a DXCC country but is not an official state.
• Sovereign Military Order of Malta is a NGO with a call sign not authorized by the ITU and is a DXCC country.

Many other territories of the world are included in the DXCC countries list, but are not official states.

And Catalonia? Why Catalonia is not a DXCC country? Therefore, if all these territories are DXCC countries, why not Catalonia? Seeing these examples, Catalonia (with own prefixes, EA3, EB3, EC3, ED3, EE3, EF3, EG3, EH3, AM3, AN3 & AO3) has the perfect conditions to become a DXCC country today.

The American Radio Relay League despises thousands of catalan radio amateurs who have signed the petition to include Catalonia in the DXCC countries list. The ARRL must recognize Catalonia as a DXCC country. It is inadmissible that it does not respond to the request of thousands of catalan radio amateurs.

Dear President of the ARRL, Catalonia must be added in the DXCC countries list. Today? Why not? Where is the problem?

Sign the petition in change.org: http://chng.it/wqLvVGbGtD
Today, 2,002 have signed. Let’s get to 2,500! At 2,500 signatures, this petition is more likely to get picked up by local news!

For this reason, we include CATALONIA in the DXCC countries/entities list.

Download ARRL DXCC LIST CURRENT ENTITIES. January 2023 Edition.

Petició a l’American Radio Relay League. Avui s’ha arribat a 2.002 signatures recollides. Signeu i envieu la petició l’ARRL. Signa aquí.

Catalonia must be added in the DXCC countries list.

All the following territories are DXCC* countries/entities* recognized by the American Radio Relay League (ARRL), but are not official states:

Tweet de llengua llengua catalana de Josep Maria Virgili i Ortiga. Catedràtic d’institut de llengua catalana emèrit. Membre de Koiné i del Cercle Vallcorba.

Si algú ens demana si els mots genuïns són ‘pescater’ i ‘pescateria’ o ‘peixater’ i ‘peixateria’, li respondrem que en els textos catalans més antics sols trobam ‘pescater’ i ‘pescateria’, vet aquí. Els altres mots són moderns.