A partir d’avui, el Diploma EAFF ha obert un canal de Telegram per a tots els seguidors del diploma “Flora i Fauna” on hi trobareu informacions de les activitats. Hi podeu accedir mitjançant aquest enllaç: https://telegram.me/diplomaeaff

Programa activitats. Lliurament de trofeus del XXVII Contest Comarques Catalanes.

 

Ràdio Club Osona és una associació de radioaficionats fundada l’any 1989. Més endavant, l’any 1997, es funda la Unió de Radioafeccionats d’Osona. Finalment, el 26 de juliol de 2011, neix l’associació denominada Ràdio Club Vic.

Ràdio Club Osona

 

Ordinador portàtil ACER ASPIRE 5742G valorat en el seu moment en 538 €

Malgrat la seva antiguitat, amb el Windows 10 PRO funciona amb una sorprenent rapidesa. És ideal per a comunicacions digitals de radioaficionat amb el programari MixW, JT65HF-HB9HQX, WSJT-X, ROS, MultiPSK, etc.

Característiques tècniques:

• Intel Core i3-370M processor
• 15.6” HD LED LCD
• ATI Mobility Radeon HD 5470
• 4 GB DDR3 Memory
• 320 GB HDD
• DVD-Super Multi DL drive
• Acer Nplify 802.11b/g/n
• 6-cell Li-ion battery

 

[Nota preliminar:
Hem titulat aquest manifest com a “Manifest del Tossal del Rei” perquè en aquest punt és on es produeix, no massa lluny de la mar, la intersecció del País Valencia, la Franja de Ponent i el Principat. És un lloc que simbolitza la pregona unitat de totes les terres de parla catalana per damunt divisions administratives, les tradicionals o, per suposat, les imposades arbitràriament des de l’Estat. Porta data de novembre perquè va ser el 30 de novembre de ll’any 1833 quan es va establir la nefasta divisió provincial.]

CONSTATEM que l’actual divisió provincial de l’Estat espanyol, establerta el 1833 per Javier de Burgos no ha tingut mai en compte els fets nacionals existents. I si bé les noves províncies s’encabiren dins el marc formal de les regions tradicionals aquestes no tingueren cap plasmació institucional. És més, molts cops els antics límits tampoc no es respectaren. Això és flagrant en el cas del País Valencià, on s’afegiren arbitràriament a Alacant Villena i Saix (1836), murcianes de tota la vida, i a la província de València la comarca de Requena (el 1851), des de Conca.

Podia haver estat, però, una ocasió magnífica per restituir al seu àmbit original zones que hi havien pertangut, com és el cas de la Franja de Ponent. Però no es va fer, ja que pressupòsits semblants quedaven molt lluny ideològicament dels artífexs de la divisió provincial. Una divisió irracional i mancada de veritables fonaments, i amb aberracions tan grans com dividir comarques -com és el cas de la Cerdanya- en províncies.

Pel que fa a l’antiga Corona d’Aragó, no es van tenir en compte les divisions preexistents, els antics territoris foren esquarterats (llevat les Illes) i només perduraren com a marc històric delimitatiu però no efectiu. Les províncies, com a dispositius “separadors” de les terres de llengua catalana, seguint el model francès, formen part en el fons d’un relat essencialista espanyol que prioritza el poder madrileny i considera les perifèries com un objecte d’explotació amb total menyspreu per a la nostra història i cultura, a fi d’articular un nou estat de tipus jacobí i de matriu castellana. I no només això sinó que l’actual divisió provincial ha estat un contramodel; una mostra d’absoluta ineficàcia i d’unes institucions monopolitzades -amb l’excepció de curts períodes- pel caciquisme i el govern central. D’aquí que una de les principals reivindicacions des de Catalunya hagi estat la reintroducció de les antigues vegueries. Un cop feta l’actual comarcalització, però, i ja paradoxalment en democràcia, tornada a demanar la divisió en vegueries, no ha estat possible de reinstaurar-la, ja que ha topat amb el Tribunal Constitucional, que l’ha tombada. Així, un cop més, el govern i les institucions de l’Estat han quedat en evidència, tot mostrant les seves limitacions i la impossibilitat d’assumir altres realitats nacionals que no siguin la castellana.

No ens penséssim, però, que el menyspreu per la realitat naciional i cultural catalana sigui exclusiu del govern central, perquè a la Franja no s’han respectat a l’hora de crear noves comarques, per part del govern autonòmic aragonès, els límits idiomàtics; amb la conseqüència que un sector del Matarranya n’ha quedat fora i en altres comarques s’inclouen pobles castellanoparlants o tenen una capital no catalanoparlant (Casp i Graus, per exemple), amb la qual cosa s’evidencia un greu menyspreu.

MOSTREM, PER TANT, EL NOSTRE REBUIG pel manteniment de l’aberrant divisió provincial a casa nostra i DEMANEM una completa comarcalització a nivell de Països Catalans -tot pensant en un hipotètic i futur nou Estat Català complet, feta des de la base i respectuosa amb les peculiaritats culturals. Una comarcalització que ha de ser completada a nivell intermedi entre comarques i les grans regions, per vegueries, governacions i illes, tot tenint en compte el cas específic de la Franja de Ponent, que tant pot ser convertida en una vegueria-regió, una vegueria, o integrada en vegueries del Principat, segons decideixin els seus habitants.

Institució Cultural de la Franja de Ponent, Països Catalans, novembre de 2016

Falta de rigor i dades errònies

Hem observat que a la llista de senyals geodèsics (i també les ermites, castells, etc.) de l’associació organitzadora d’aquest diploma, hi ha molta falta de rigor i dades errònies. Moltes vegades el municipi on està ubicat el senyal no és el correcte i els topònims no són els oficials en català, estan escrits amb faltes d’ortografia i espanyolitzats. Els activadors tampoc no tenen cura de comunicar-ho a l’associació esmentada per demanar que ho corregeixin i quasi sempre donen la referència del municipi errònia i no respecten els topònims oficials en català que, recordem, no tenen traducció a cap altra llengua.

En el cas d’avui hem d’informar que el senyal geodèsic Roca d’en Pla es troba al municipi d’Arbúcies (DMC-17009) i no a Sant Hilari Sacalm com s’ha anunciat erròniament.

Consulteu la fitxa oficial de l’Institut Cartogràfic de Catalunya on podreu comprovar les dades oficials i correctes.

 

QSO en català a la banda de 60 metres.

Des de fa molts anys, cada dia a les vuit del vespre un nombrós grup de radioaficionats fan tertúlia en català a la banda de 80 m. 3.723 kHz. LSB aproximadament. Ara, amb l’autorització de la nova banda de 60 m. també els podeu trobar de tant en tant a la freqüència de 5.355 kHz. LSB

 

La majoria de radioaficionats catalans no utilitzen mai o gairebé mai el català, l’ignoren, no el defensen i no el promocionen. Un exemple el tenim a la pàgina web de dos radioaficionats que recentment han fet una expedició a l’illa de São Tomé & Príncipe. La pàgina web està escrita en anglès i en castellà. El català no és present enlloc. No costaria res haver fet el web en català acompanyat de l’anglès i més llengües. No hi ha cap excusa per no fer-ho en català. Des d’aquí lamentem que el col·lectiu de radioaficionats catalans sigui tan insensible amb l’ús i la defensa del català, en aquest cas, en l’àmbit internacional.

 

EA3NY (Eduard) ha anunciat a un conegut fòrum de radioaficionats que activarà diversos municipis de Catalunya. Aquest radioaficionat encara que tingui força experiència en ràdio, demostra un desconeixement total  i una falta de rigor a l’hora de publicar el nom dels municipis de forma oficial i lingüísticament correcta en català.

Els noms oficials i correctes dels municipis són aquests:

• les Valls de Valira (Alt Urgell)
• la Vansa i Fórnols (Alt Urgell)
• Josa i Tuixén (Alt Urgell)
• la Coma i la Pedra (Solsonès)

Això és el que ha publicat ell, totalment incorrecte i destrossant el català: (recordem que a Catalunya tenim comarques i no “províncies”:

• Valls de Valira (Lleida)
  Vansà i Fornols (Lleida)
  Josa i Tuicén (Lleida)
  Coma i la Pedra (Lleida)

Des d’aquí sempre defensem fermament el català i convidem a aquest senyor que corregeixi el text publicat. Pot fer servir l’OPTIMOT. Moltes gràcies.