Instruccions per a la sol·licitud d’expedició o renovació del carnet català de radioaficionat. Per a sol·licitar-lo, és imprescindible haver aprovat l’examen de radioaficionat i obtenir la autorización administrativa de radioaficionado.

Primer. Descarregueu-vos el formulari.

Segon. Emplenar el formulari

• Cal emplenar el formulari seguint les indicacions que conté.
• Si s’han d’adjuntar documents, annexeu-los emplenats en aquest pas.
• Si per algun motiu us atureu, podeu desar el formulari a l’ordinador i acabar d’emplenar-lo més tard.

Tercer. Validar, signar i desar

• El formulari només es valida si heu emplenat correctament totes les dades obligatòries i heu annexat els documents obligatoris.
• Si l’heu de modificar un cop validat, desbloquegeu-lo amb el botó “Desbloquejar”.
• Alguns formularis requereixen la signatura digital al mateix document. Per signar-los cliqueu sobre l’espai de la signatura i seleccioneu el certificat digital que correspongui. Deseu a l’ordinador el formulari emplenat i validat.

Quart. Enviar a tramitar i rebre confirmació de recepció.

• Cerqueu el formulari validat que heu desat al vostre ordinador i pugeu-lo.

Cinquè. Confirmació de tramitació efectuada.

Quan el formulari estigui registrat, es mostrarà la pàgina de l’acusament de rebuda amb les dades del tràmit i el document d’acusament de rebuda que heu d’imprimir o desar.

És important imprimir o desar l’acusament de rebuda, ja que conté:

• Registre d’entrada: data en què s’ha iniciat el procediment administratiu.
• Identificador del tràmit: permet fer el seguiment de canvis de l’estat de la tramitació, aportar documentació pendent i fer pagaments.
• Taxes: en alguns casos, amb l’acusament de rebuda, s’emet una carta de pagament necessària per abonar les taxes.

A la pàgina de l’acusament de rebuda podeu trobar també informació sobre documentació que calgui adjuntar per completar l’expedient i un enllaç per fer el pagament en línia, pels casos en què apliqui. | Font: Generalitat de Catalunya

El carnet és de plàstic dur de PVC similar a una targeta de crèdit i la fotografia és digital. Aquest carnet és el que han de tenir tots els radioaficionats de Catalunya per a poder emetre a les bandes de radioaficionat autoritzades i és equivalent a la autorización administrativa de radioaficionado que s’obté després de superar l’examen de radioaficionat.

Generalitat de Catalunya
Departament de Presidència
Secretaria de Polítiques Digitals
Carrer de Salvador Espriu, 45-51
08908 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 93 557 43 00
radioaficionats@gencat.cat

Tweet de divulgació lingüística de Josep Maria Virgili i Ortiga. Catedràtic d’institut de llengua catalana emèrit. Membre de Koiné i del Cercle Vallcorba.

Com que en català el mot “alambre” no existeix (en diem ‘filferro’, ‘fil de ferro’ o ‘fil d’aram’), tampoc tenim el mot “inalàmbric”. En català s’ha de dir ‘sense fils’. Per exemple, ‘un interfon sense fils’.

Avui la campanya “Catalonia must be added in the DXCC countries list by the American Radio Relay League” ha arribat a 2.003 signatures. Signa la petició.

Today, 2,003 signatures have been reached from the radio amateurs asking the American Radio Relay League (ARRL) to add Catalonia in the DXCC countries list. To achieve the goal, we must continue to increase the number of requests. Those who haven’t signed can do it here: Sign the petition.

The main purpose of amateur radio is, among others, to contact every country in the world through the radio, establishing a competition among all, get diplomas, trophies and included in a global ranking of worked countries. When we talk about countries, we do not mean the list of the 193 states members of United Nations, is a list created by radio amateur matches and no official statements. These “radio-countries” are called DXCC entities.

The DXCC entities are part of a list drawn up by the DX Century Club and belongs to the American Radio Relay League (ARRL). The ARRL is the national association for amateur radio in the United States and is the one who drafted the specifications of this diploma. In the present case, the ARRL decided at the time, in 1945, to create a broader list of countries to make the competition more attractive and interesting. It is for this reason that radio amateurs are governed by a list of 340 countries (DXCC entities) and not the 193 official states.

The criteria for admitting a country in the DXCC list are geographical but also political and ideological, although many amateurs always say that this group does not enter into political issues, arguing that it is not legal, which is totally false. In general, the islands are always different countries but belonging to the same state. An example: Balearic Islands, Ceuta and Melilla and Canary Islands are three different countries but all belong to Spain. Scotland, England, Wales, Man, Northern Ireland and Jersey are six different countries but all belong to the United Kingdom.

Therefore, if Scotland is a DXCC entity, why not Catalonia? Seeing the example of Scotland, Catalonia has the perfect conditions, according to the rules of the ARRL, to become a DXCC entity today. We must continue demanding to the ARRL, including Catalonia in the DXCC countries list. The American Radio Relay League must add Catalonia to the DXCC countries list. Catalonia is a nation of Europe with more of 1,000 years of history.

We request the ARRL board directors, Mr. Richard A. Roderick (K5UR), President of the American Radio Relay League, grant DXCC country status to Catalonia.

We inform you that we have opened a campaign on change.org where more than two thousand Catalan radio amateurs have signed a petition requesting that Catalonia be recognized as a DXCC country.

Mr. Richard A. Roderick, the question is: Are you going to despise and ignore the majority (51%) of catalan radio amateurs?. Remember, decisions are made by people voting.

Tweet de divulgació lingüística de Josep Maria Virgili i Ortiga. Catedràtic d’institut de llengua catalana emèrit. Membre de Koiné i del Cercle Vallcorba.

En una important gran cadena de botigues, on es ven carn de gallina, ànec, oca, etc. hi ha un rètol que diu ‘aus’. En un zoològic, on hi ha animals vius, ‘aus’ o ‘ocells’ estaria bé. Però, on es ven carn, hi hauria de dir ‘aviram’.

Tweet de divulgació lingüística de Josep Maria Virgili i Ortiga. Catedràtic d’institut de llengua catalana emèrit. Membre de Koiné i del Cercle Vallcorba.

Si teniu el costum de dir “fer falta”, heu de saber que no és una expressió gens escaient en català. Hem de dir CALDRE.
• “no fa falta” > NO CAL
• “farà falta” > CALDRÀ
• “feien falta” > CALIEN
• “si fes falta” > SI CALGUÉS

Els millors fons de pantalla per a dispositius mòbils. (Autor: Marc)

• Fons 1
• Fons 2
• Fons 3
• Fons 4
• Fons 5
• Fons 6
• Fons 7
• Fons 8

Parles català o calques i tradueixes literalment el castellà? Parlar català no consisteix a agafar el castellà com a referència i calcar-lo literalment.

El verb SUMAR-SE és un castellanisme.

El verb reflexiu SUMAR-SE és un verb que no és acceptat per Pompeu Fabra, però que l’@iec
l’ha acceptat calcant-lo literalment del castellà.

El fet que l’@iec hagi acceptat aquest castellanisme fa que cada cop més gent (sobretot a @tv3cat) deixi de fer servir el verb català equivalent AFEGIR-SE.

Quan l’@iec accepta un castellanisme (i cada cop n’accepta més i més), obre el camí a que desaparegui i es deixi de fer servir el mot català equivalent. Així, el català es va castellanitzant cada vegada més.

Malauradament, sembla que això no preocupa gens ni mica a l’@iec ni als seus amics defensors del català light (= català castellanitzat) i Gramàtica rere Gramàtica acepta més i més castellanismes.

Vegem-ho amb un exemple:

✅Els dirigents del partit S’AFEGIRAN a la manifestació (català)
❌Els dirigents del partit SE SUMARAN a la manifestació (castellanisme)

EA3FHP també és present al Flickr, YouTube, Vimeo, Twitter, Instagram i Facebook.

Informació de les activitats dels radioaficionats. Fotografies, vídeos, gravacions mp3, targetes QSL, diplomes, concursos i promoció de Catalunya al món.

De totes les activitats realitzades estan disponibles fotografies, vídeos i gravacions. En el moment de publicar aquesta entrada, tenim arxivats aquests fitxers:

• Fotografies (Àlbums) – 238 àlbums.
  
• Fotografies (Recents) – 8.553 fotografies.
• Vídeos (1) – 150 vídeos.
• Vídeos (2) – 39 vídeos.
• Gravacions (1) – 90 gravacions.
• Gravacions (2) – 67 gravacions.
• Gravacions (3) – 17 gravacions.

 

La situació de discriminació del català creada pel nou algoritme de Google potser és conseqüència de la indolència en relació amb la llengua dels parlants, però és una amenaça monumental que cal denunciar i combatre.

Internet ha estat un cas d’èxit per a la llengua catalana, però avui aquest èxit es troba més amenaçat que mai. El darrer canvi de l’algoritme de Google, per exemple, invisibilitza la llengua catalana fins al punt que podria anul·lar totes les victòries aconseguides. I això passa quan l’aparició de ChatGPT anuncia una nova revolució en la xarxa que canviarà molt de pressa la nostra manera de relacionar-nos amb el món.

L’any 2017 Dinamarca va prendre una decisió que va causar molta sorpresa, però que avui podem veure que va ser un encert colossal: va nomenar un ambaixador davant les empreses tecnològiques. Concretament Casper Klynge va ser el primer ambaixador danès acreditat exclusivament davant Google, Amazon, Apple, Netflix i Facebook, amb l’encàrrec de vetllar pels interessos de Dinamarca i la cultura danesa dins les grans companyies que avui dominen el món.

El gest del govern danès va ser brillant, perquè demostrà haver entès que la globalització ja no és una cosa que ens ve de fora, sinó que la portem a la butxaca. Per aquesta raó Google, Amazon, Apple, Netflix, Facebook i tantes altres empreses ja no poden ser tractades simplement com unes companyies estrangeres amb interessos comercials i prou, sinó com una part essencial del món en què vivim, amb què cada estat, cada cultura, cada llengua ha de bregar per mantenir la pròpia sobirania. Els catalans sembla que encara no ho hem entès.

Al començament d’internet, la cultura catalana va ser de les més actives i va tenir un paper destacadíssim en tota mena d’iniciatives. Sempre recordem que la Viquipèdia en català va ser la segona del món, per exemple; o que el domini .cat va obrir la porta als dominis culturals i lingüístics, cosa que originà una autèntica revolució a la xarxa. Aquell activisme tan ampli i enèrgic fou recompensat amb l’atenció de les grans empreses a aquell conjunt d’internautes que es caracteritzaven per la tossuderia a l’hora d’explicar que eren catalans i que volien navegar, i fer-ho tot, en la seua llengua. I això va fer que, al final, la posició del català a internet fos privilegiada, molt superior a la de la majoria de llengües estatals del món.

Tanmateix, les coses van canviant, van empitjorant. I molt ràpidament. Dissortadament, aquella comunitat incipient dels anys noranta, molt militant, ara és tan sols una part dels catalanoparlants a la xarxa. I, en canvi, la majoria es comporta com al carrer: sense fer qüestió de la llengua. Així com la major part de catalanoparlants canvien a l’espanyol o al francès si els parlen en aquestes llengües, a la xarxa també naveguen en espanyol o en francès si el primer enllaç que els proposen és en aquestes llengües i el català cal anar-lo a cercar, ni que siga tan sols a la segona posició.

Però això té conseqüències greus en un negoci que es basa precisament a registrar i acumular dades de comportaments en proporcions estratosfèriques. I fa caure l’interès i la posició del català a la xarxa. Segurament, en bona part, perquè les màquines constaten que allò que a la primeria era vist com una comunitat vibrant i plena d’interès ara no és sinó un grup humà indolent a qui tant li fot la llengua que li posen al davant.

D’ençà del darrer canvi de l’algoritme de cerca de Google, la situació ha esdevingut gravíssima, al punt que podem dir per primera vegada que el català ha passat a ser marginat a internet, d’una manera ben clara i ostensible. L’algoritme, per entendre’ns, és el programa que fa que Google prioritze una cosa sobre una altra i ensenye als usuaris una cosa o una altra. I la darrera versió clarament amaga el català i prioritza l’espanyol. La posició oficial de l’empresa és que ells volen ensenyar els continguts en la llengua dels usuaris, siga quina siga, i tan pròxims com siga possible. I ho han afirmat als qui, com Xavier Dengra, Jordi Puigneró, Marta Rojals, Albert Cuesta o Softcatalà, van aixecar la veu a final de desembre, els primers, arran de l’escandalós retrocés de la presència del català en tots els productes de Google. Però la realitat és que van passant els dies i les setmanes i no es resol res. No hi veiem cap canvi.

No hi ha, això cal tenir-ho clar, cap intenció política en aquest comportament de Google. Però és que és molt pitjor que això. Encara no sabem ben bé per què passa, però en tot cas té a veure amb la manera com Google gestiona els idiomes. I una cosa que podem més que suposar és que, segurament a causa del comportament dels internautes catalans aquests darrers anys –un comportament despreocupat respecte de la llengua amb què naveguen–, a Google, ara mateix, la preservació del català com una llengua i una cultura independents no li sembla un gran valor. I abans sí que l’hi semblava i ho tenia molt en compte.

Propose, doncs, tres ensenyaments en relació amb aquest fet i tres reaccions necessàries.

El primer ensenyament és que Google i tot allò que se’n deriva són un laboratori –en petit i molt accelerat en el temps– de la realitat que ens envolta. I, per tant, si els catalanoparlants no ens plantem i abandonem immediatament aquesta pràctica de supeditar la llengua pròpia a les altres, el futur que ens espera és el que dibuixa l’algoritme de Google: el català serà una llengua prescindible i cada dia més arraconada. I això és inacceptable.

El segon ensenyament és que hem d’entendre i assumir que la globalització ja no és una cosa que ens arriba de l’estranger. La globalització és l’entorn on vivim i, en conseqüència, tot –la llengua també– s’hi ha d’adaptar. Cal un discurs nou sobre el català com a llengua global i cal plantar batalla en totes les eines globals per fer visible el català. Ara, per exemple, ChatGPT parla un bon català, però considera que és una llengua mitjana perquè no calcula, com totes les tecnologies havien fet fins ara, segons la població i la capacitat tecnològica, sinó segons si tens un estat propi o no –i el català no el vincula a Andorra, sinó a Espanya.

I el tercer és que els algoritmes comencen a dominar les societats i això cal frenar-ho, o bé tots hi prendrem mal. No parle solament de l’algoritme de Google, sinó també dels de les xarxes socials. Cal, doncs, recuperar les relacions directes si volem garantir que els interessos comercials d’alguns o la tecnologia cega no interferesquen en els nostres desigs. L’altre dia, per exemple, vaig trobar algú que es pensava que VilaWeb havia desaparegut perquè, per alguna raó, Twitter ja no li pintava com abans aquest diari al seu timeline. I jo li vaig haver de recordar, desconcertat i molt sorprès, que no cal Twitter ni Google per a arribar a VilaWeb i que és tan fàcil com descarregar-ne l’aplicació o anar amb el navegador a vilaweb.cat. Fins a aquest extrem tan increïble s’imposa ja la lògica de les grans empreses a la gent.

I ara les tres reaccions necessàries.

La primera és que mantingueu el català, a la xarxa i a fora. Aquesta és la mare dels ous. Si Google, a diferència de fa uns quants mesos, us presenta la Viquipèdia en espanyol o en francès abans que la catalana, feu el petit gest d’anar a l’enllaç de la catalana, que apareix en segon lloc o a la columna de la dreta. No penseu que tant hi fa l’una com l’altra perquè no és així. I si Android us presenta les notícies en castellà dels diaris catalans, aneu directament a les webs corresponents i cerqueu les originals –i algun dia haurem de parlar d’aquesta aberració promoguda de fa anys, i pagada per la Generalitat!, que és la promoció de versions en espanyol dels diaris catalans, cosa que els converteix, de fet, per l’acció dels algoritmes i les xarxes, en diaris llegits principalment en espanyol. Si no vaig errat, sols VilaWeb i el Punt Avui ens hem negat a participar-hi quan ens ho han proposat.

La segona és que exigim tots plegats una posició pública i sorollosa, i si pot ser unitària, a totes les institucions que es poden moure per pressionar Google i les altres empreses tecnològiques. I no parle tan sols del govern d’Andorra i els tres autonòmics, sinó d’ajuntaments com els de Barcelona, ciutat on Google té molts interessos. O d’institucions com el IEC o l’AVL, les universitats, la Ramon Llull, la Fundació .cat. O d’Òmnium i la Plataforma per la Llengua i la Bressola o Escola Valenciana, per exemple. Que tots ho escriguen en el mapa dels problemes que hem de suportar cada dia. Que ho facen visible. Que ho organitze qui vulga, però que convoquen una conferència de premsa conjunta exigint explicacions i solucions. Que s’entrevisten amb qui s’hagen d’entrevistar, com de segur que ha fet l’ambaixador danès de qui parlava abans i de qui tant hauríem d’aprendre. Ja ho sé que alguns han fet contactes, cadascú a la seua, però no n’hi ha prou. Manca clarament lideratge.

I la tercera recomanació és protestar, simplement protestar, com proposaria Manuel de Pedrolo. Es pot pensar, per exemple, en un plet judicial als Estats Units per discriminació. Però, mentrestant, tots podeu fer coses molt simples, com ara enviar correus o fer piulades. Simplement, protesteu i feu sentir la vostra veu. Hi ha moltes adreces on podeu fer-ho, però el compte de Twitter de Google –@Google– i, en concret, també el de Google Search Liason –@searchliaison– són bons llocs per on començar.

Font (CC BY-NC-ND 3.0): Vicent Partal, Vilaweb