Puigdemont prova de reobrir la causa de Llarena a Luxemburg per fets nous de gravetat

Boye denuncia al tribunal el seu espionatge mentre es tramitaven les pre-judicials i nous pronunciaments que contradiuen l’advocat general.

La defensa de Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig ha presentat al Tribunal de Luxemburg un recurs per a reobrir la fase oral de la causa sobre les pre-judicials de Pablo Llarena per saber els casos en què es poden rebutjar euroordres. Ho fa perquè d’ençà de la vista oral, que va ser el 5 d’abril d’enguany, hi ha hagut fets rellevants, alguns dels quals d’una gravetat extraordinària, que el Tribunal de Justícia de la UE hauria de tenir en compte. Un dels més importants, l’esclat de l’escàndol d’espionatge del Catalangate, que es va fer públic uns dies després i no es va poder tenir en compte en aquella vista, i que afecta directament alguns dels advocats en aquest procediment, com Gonzalo Boye mateix.

En el cas de Boye, els casos documentats per Citizen Lab en què fou espiat es van esdevenir durant la tramitació d’aquestes pre-judicials. També fou espiat Andreu Van den Eynde, advocat de Marta Rovira, també personada en aquesta causa. Però l’espionatge a Boye fins i tot ha estat reconegut pel Tribunal Suprem espanyol i pel Defensor del Poble espanyol. El seu nom apareix en la llista dels divuit espiats reconeguts pel CNI i, per tant, amb autorització del jutge del Suprem Pablo Lucas.

El telèfon de Boye fou infectat amb el programa Pegasus l’octubre del 2020, just quan, després de la pandèmia, es reprenia la tramitació del suplicatori al Parlament Europeu per a retirar la immunitat d’eurodiputats de Puigdemont, Comín i Ponsatí. Aquest procediment, que havia de ser clau perquè el Suprem aconseguís d’extradir-los a Espanya, es va allargar fins al mes de març següent, quan Llarena va presentar les pre-judicials que són objecte d’aquesta causa que ara demanen de reobrir. Les autoritzacions judicials per a espiar tenen una vigència de tres mesos, i el CNI va demanar unes quantes pròrrogues (autoritzades totes pel Suprem) per a continuar espiant Boye i tenir accés a tota la seva documentació i les seves comunicacions, en plena fase de preparació d’al·legacions al TJUE sobre les pre-judicials.

Aquest és el principal argument dels exiliats perquè es reobri la vista oral. Però n’hi ha més, segons les fonts de la defensa que ha consultat VilaWeb. L’advocat general Richard de la Tour, que en el seu informe del juliol donava la raó a Llarena, va introduir qüestions que no van ser objecte de debat en aquella vista. I més encara: d’ençà de la publicació d’aquelles conclusions, hi ha hagut noves conclusions d’uns altres advocats generals que presenten arguments en un sentit oposat als de l’advocat De la Tour. Per exemple, en un cas del mes d’octubre proppassat, sobre la diferent qualificació dels drets fonamentals. De la Tour, en l’informe sobre les pre-judicials de Llarena, els diferenciava: uns d’absoluts (el dret de no rebre tortura ni tracte degradant, per exemple) i uns altres que són limitables depenent del context (el dret del jutge predeterminat per llei, com és el cas pel qual Bèlgica va denegar l’extradició de Lluís Puig). En aquestes noves conclusions s’afirma textualment que no es pot considerar que hi hagi uns drets més fonamentals que uns altres.

A més, hi ha hagut novetats destacables, com ara l’article del professor Johan Callewaert, membre del Tribunal Europeu dels Drets Humans, que contradiu rotundament les conclusions de l’advocat general De la Tour que donaven suport a la posició de Llarena. Podeu llegir en aquest article els arguments de fons d’aquest membre del TEDH.

La gran majoria de peticions de reobertura de la fase oral són rebutjades pel TJUE, però del punt de vista d’estratègia jurídica servirà per a augmentar la pressió que tingui el tribunal a l’hora de decidir si subscriu aquelles conclusions de l’advocat general o les corregeix en la línia de la jurisprudència del Tribunal d’Estrasburg. Aquesta jurisprudència diu que el tribunal d’un estat al qual reclamen l’extradició d’una persona ha d’avaluar el risc individual que té aquesta persona de vulneració de drets (si així ho acredita), més enllà de l’existència de deficiències generals de l’estat de dret i del sistema judicial en l’estat que la reclama.

La sentència del TJUE ha d’arribar de manera imminent, i això podria endarrerir-ne una mica la publicació. Però en cap cas no serà més enllà del març de l’any vinent, quan venç el termini perquè el TJUE es pronunciï sobre les pre-judicials de Llarena.

Font (CC BY-NC-ND 3.0): Vilaweb

La “Catalan room” de l’aplicació PEANUT ha tancat

Peanut és una aplicació per a dispositius Android i Windows, creada pel radioaficionat neerlandès PA7LIM (David) i dissenyada per a tots els radioaficionats amb llicència. És molt diferent d’altres APP, ja que connecta amb les principals xarxes de DSTAR, DMR, i C4FM.

Fins fa poc, l’aplicació incloïa la sala de Catalunya anomenada “Catalan room”. Tot i que oficialment no s’ha fet públic, la sala “Catalan room” ha tancat.

D’altra banda, la conferència d’Echolink RADIOCAT, creada l’any 2015, també va tancar el 2021, (en silenci i de puntetes). Lamentem aquesta decisió, totalment errònia i desencertada, ja que això representa un retrocés més del català en l’àmbit dels radioaficionats, un col·lectiu que mai no fa res en defensa de la llengua catalana.

Altres sales similars de l’estat continuen funcionant i, en canvi, els radioaficionats catalans prefereixen destruir tot el que és català.

La conferència RADIOCAT va ser tancada el 2021

Discriminació lingüística, vulneració de drets i menyspreu al català

Discriminació lingüística per part d’un radioaficionat d’Ontinyent, membre de la junta directiva del Ràdio Club Henares.

Aquesta és la nostra sol·licitud enviada:

Sol·licito la cancel·lació i eliminació total de totes les meves dades personals de les següents pàgines web:

  • Ràdio Club Henares
  • DXFun Clúster
  • Diploma Vèrtexs Geodèsics (DVGE)

S’està vulnerant la llei de protecció de dades personals i els meus drets, ja que hi apareix el nom i els dos cognoms.
Salutacions.

La seva resposta:
Estimado Josep,
No entiendo el idioma en el que me escribes. Igual no sabes español, pero entiendo que sí, por el texto que envías más abajo, ¿podrías remitirme el texto en el idioma oficial de España?
Gracias anticipadas.
Un saludo
(Nom, cognoms i indicatiu del radioaficionat)

La nostra resposta:
El català també és una llengua oficial.
Pots fer servir un traductor, gràcies.
Salutacions.

La seva resposta:
Lo siento sigo sin entenderte
Un saludo
(Nom, cognoms i indicatiu del radioaficionat)

La nostra resposta:
Està vulnerant els meus drets lingüístics i vulnerant la llei per discriminació lingüística.

Només demano la cancel·lació i eliminació total de totes les meves dades personals de les pàgines web citades anteriorment.

En cas que no s’atengui la meva petició, em reservo el dret d’iniciar accions legals contra vostè i la vostra associació per negar-se a eliminar les meves dades personals i discriminar-me lingüísticament. El meu advocat es posarà en contacte amb vosaltres.
Salutacions.

Plataforma per la Llengua ha publicat aquest informe anual: Les discriminacions lingüístiques el 2021.

L’any 2021 hi va haver un rècord en el nombre de discriminacions que van arribar a coneixement de Plataforma per la Llengua, amb un total de 99. En els anys anteriors, hi havia hagut una tendència de creixement continuat: havien estat 25 el 2018, 32 el 2019 i 52 el 2020. Probablement, aquest creixement (del 90,4%) s’explica sobretot per l’augment en l’ús del servei de queixes de l’entitat per part de la ciutadania, lligat al gran creixement en la projecció pública de l’entitat. Alhora, és possible que hi hagi hagut un augment en la consciència i la militància lingüística de la població catalanoparlant, atès que el problema de la convergència lingüística al castellà és més present que mai en el debat politicosocial.

Com en els anys anteriors, Catalunya va acumular la gran majoria de les discriminacions lingüístiques que van arribar a coneixement de l’entitat. Concretament, 75 de les 99 discriminacions del 2021 es van produir a l’antic Principat. Aquesta circumstància pot tenir diverses explicacions, però totes tenen relació amb la històrica disgregació dels territoris catalanoparlants, la manca d’unitat política que ha conduït a realitats socials, culturals i ideològiques ben diverses. Per una banda, la mateixa disgregació ha dificultat la conformació de moviments, projectes i iniciatives compartits; això encara avui afecta Plataforma per la Llengua, nascuda a Barcelona i que acumula la gran majoria d’associats a Catalunya. Per altra banda, a Catalunya s’ha conformat històricament un moviment nacional alternatiu a l’espanyol, un moviment que ha arrelat amb força entre la població i que té una capacitat de resistència elevada en l’imaginari supremacista castellà. Això fa que, probablement, les actituds de manteniment de la llengua i de no convergència cap al castellà hi siguin més freqüents i, per tant, també hi hagi més discriminacions.

També com en els anys anteriors, l’Administració General de l’Estat ha estat l’administració que més discriminacions ha generat, concretament 49 de les 99 (49,5%). Això ve causat per la redacció discriminatòria de les lleis estatals de funció pública: per bé que tots els treballadors tenen l’obligació de garantir que els ciutadans rebran l’atenció en la llengua oficial de llur preferència, i per bé que les institucions i els òrgans administratius s’han d’organitzar de manera que aquest dret quedi garantit, la pràctica totalitat dels treballadors estatals estan exempts d’un requisit de conèixer el català. Aquesta manca d’obligatorietat crea impediments seriosos als ciutadans que volen exercir el dret de comunicar-s’hi en català i facilita que els treballadors els exigeixin il·legalment passar-se al castellà.

Amb tot, percentualment, el pes de l’administració estatal en la generació de discriminacions va reduir-se de manera significativa, a conseqüència del gran augment de denúncies per casos de discriminacions en la sanitat pública, que és gairebé sempre de competència autonòmica. L’any 2021, 38 de les 99 discriminacions van ser autonòmiques (21 més que el 2020, un 123,5% més). D’aquestes, 37 es van perpetrar en l’àmbit sanitari. Aquesta explosió en aquest sector pot tenir a veure amb un augment de la consciència lingüística en els pacients, però probablement també es pot vincular al relaxament en l’exigència del requisit de coneixement del català per part de l’administració i a la presència cada cop més gran de professionals no formats a Catalunya (vegeu l’apartat d’activitat col·legial de l’Informe anual 2021 del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona).

Per àmbits específics, el de la salut va ser, amb diferència, l’àmbit en què es van produir més discriminacions, 39 de 99 (el 39,4%). En segon lloc, van quedar els cossos policials, pràcticament sempre estatals, amb 18 casos (el 18,2%). Els jutjats i registres, un àmbit tradicionalment molt generador de discriminacions, van tenir un paper discret, amb tan sols 5 (el 5,1%), en consonància amb una tendència a la baixa en els darrers anys. Això indica que possiblement s’ha fet un esforç per evitar les discriminacions lingüístiques en aquest sector, per bé que el judicial continua essent un poder molt castellanitzat, en part pel redactat de les lleis (les parts i els testimonis poden expressar-se en català allà on és oficial, però el procediment s’ha de fer en castellà si una part ho reclama) i en part per la composició de la judicatura i del funcionariat judicial.

Els casos de discriminació, reflex d’un problema estructural

Les discriminacions a individus catalanoparlants no són, en general, casos aïllats, fruit de caràcters particulars i d’una xenofòbia merament instintiva. En general, els discriminadors justifiquen la seva actitud amb expressions que, repetides una vegada i una altra, reflecteixen una ideologia antiigualitària i supremacista. Aquesta ideologia no és altra que el nacionalisme espanyol, un ideari molt vinculat des de la seva aparició a les estructures de l’Estat i, en l’actualitat, molt difós entre la població, especialment entre el grup lingüístic dominant, amb independència de l’afiliació política concreta de cadascú.

El nacionalisme espanyol tracta el castellà, llengua tradicional d’una part del territori estatal i habitual d’una part de la població, de manera privilegiada, perquè li atribueix uns elements inherentment diferents i superiors a la resta d’idiomes de l’Estat. Al nucli del supremacisme castellà es troba la idea que el castellà és la llengua “comuna” de tots els ciutadans de l’Estat, que és supraregional, nacional, que té unes funcions comunicatives i simbòliques diferents de la resta i que, en conseqüència, mereix un reconeixement oficial diferenciat i més exaltat. Aquesta concepció discriminatòria de les diferents llengües, basada en mites i en el revisionisme històric, inspira el redactat de les normes jurídiques vigents. La Constitució espanyola fa del castellà la llengua oficial del conjunt estatal i en reconeix el dret d’ús arreu, mentre que les altres llengües només poden ser oficials i només poden tenir protecció als territoris on s’han parlat tradicionalment, si ho estableix un estatut d’autonomia. A més, la Constitució espanyola imposa a tots els ciutadans el deure de conèixer el castellà, que a la pràctica vol dir que els parlants familiars d’altres llengües tenen una obligació addicional d’adaptació a les necessitats comunicatives del grup privilegiat.

El redactat constitucional discriminatori serveix de justificació per a la decisió de les institucions generals espanyoles de requerir als funcionaris estatals únicament el coneixement del castellà. Encara que la legislació específica proclama el dret de fer servir el català allà on és oficial, l’absència d’un requisit de coneixement obstaculitza l’exercici d’aquest dret. A més, molts funcionaris comparteixen la visió supremacista que inspira el redactat constitucional i van fins i tot més enllà d’aquest redactat, potser de manera més coherent, quan tracten amb catalanoparlants: per bé que els ciutadans tenen dret d’expressar-se en català allà on és oficial, els treballadors supremacistes reclamen que s’expressin en la “llengua comuna”, o “d’Espanya”, o “de tots els territoris”. Moltes de les discriminacions són justificades pels perpetradors amb expressions que reflecteixen aquesta idea: “el castellano es la lengua de España”, “estamos en el Reino de España”, “cuando te lo hayas renovado verás donde vives, en el Reino de ESPAÑA”, “yo soy gallego, si no habla en castellano no le busco nada. ¡Y váyase a la mierda!”, “Soy de Asturias, no la entiendo”, etc. El català, per bé que sobre el paper és igual d’oficial que el castellà allà on gaudeix d’aquest reconeixement, és relegat a una categoria subalterna, sovint amb l’etiqueta de “cooficial”, com si es tractés d’un rang inferior al de llengua oficial, i com si la doble oficialitat no comportés igualtat, sinó jerarquia: “Estudia un poco, el catalán es lengua cooficial”, “no soy traductor, esto es una comunidad bilingüe y no sois catalanes aquí”.

L’actitud d’aquests funcionaris, facilitada pel redactat de les lleis i promoguda per la ideologia dominant, contrasta vivament amb el funcionament de les administracions de les democràcies plurilingües igualitàries. En països com el Canadà, Bèlgica i Suïssa, les diverses llengües patrimonials, tradicionals, no migrades, són igualment oficials al conjunt de l’Estat i a l’Administració General, i gaudeixen de l’oficialitat exclusiva als seus territoris respectius: cantons, províncies, comunitats o municipis. Els criteris de personalitat i territorialitat s’apliquen amb paràmetres igualitaris, sense jerarquies, i no es reconeix en cap d’aquests idiomes una preeminència o una qualitat diferenciada. En aquests sistemes, els funcionaris han de saber la llengua del territori en què treballen, i les actituds recollides en els reports de Plataforma per la Llengua són impensables.

Font: Plataforma per la Llengua

Conferència sobre les antenes magnètiques d’anell

Conferència sobre les antenes magnètiques d’anell a càrrec d’EA3ENR.

Data: Dissabte 26 de novembre de 2022
Hora: de 10 a 12 del matí.
Unió de Radioaficionats de Catalunya (URCAT)
carrer del Mercat, 2 – 1r – 5è
08120 la Llagosta (Vallès Oriental)

    • Avantatges i inconvenients.
    • Rendiment en comparació amb altres antenes.
    • Bona elecció per manca d’espai.
    • Seguretat enfront de les inclemències meteorològiques.
    • Sense impacte visual per als veïns.
    • És cara aquesta elecció?
    • Col·loqui obert amb els assistents.

El Consell de la República denuncia que la reforma de la sedició vol acabar amb l’exili

L’entitat considera que l’independentisme ha de continuar confrontant l’estat espanyol.

El govern del Consell per la República ha assegurat que la reforma del delicte de sedició anunciada pel president espanyol Pedro Sánchez no és un pas en la resolució del conflicte polític i l’única que fa és restituir aquest delicte amb un altre nom, ampliant l’abast de les conductes imputables.

El Consell considera que l’independentisme ha de continuar confrontant l’estat espanyol i que “no existeix l’independentisme constitucional i, per tant, qualsevol força política que acordi o manifesti la voluntat de desenvolupar polítiques independentistes en el marc de la constitució espanyola, menteix”.

L’entitat diu que la intenció del govern espanyol és, com asseguren que ha dit Patxi López, d’usar la reforma per a garantir l’extradició dels exiliats. També assegura que la reforma no ajuda en res a l’avenç del dret d’autodeterminació, és per això que no és assumible per l’entitat. Per acabar, insten tots els agents de l’independentisme de consensuar un acord d’acció unitari.

Font (CC BY-NC-ND 3.0): Vilaweb

TV3 retira de la web un capítol de “Zona Franca” per un gag sobre sexe amb menors

El canal i la productora de l’espai han consensuat la mesura.

TV3 ha retirat de la web el programa de dijous passat de l’espai Zona Franca, segons ha avançat el diari Ara i han confirmat a l’ACN fonts de la televisió catalana. El capítol incloïa un gag sobre sexe amb menors que es va fer en directe al plató en substitució d’un reportatge enregistrat que no es va poder emetre per problemes tècnics.

Durant la secció de Raquel Hervás, havien de cercar un psicòleg i substitut per a la humorista entre el públic. Els feien preguntes que havien de ser dilemes extrems per a trobar el més adient. Entre les preguntes, n’hi va haver una sobre zoofília, i a una altra espectadora del plató li van preguntar sobre sexe amb menors; concretament, si preferia tenir sexe amb un menor viu o mort.

Joel Díaz: “Com més ridícula i penosa sigui la situació política de Catalunya, millor per a nosaltres”

La cadena i la productora responsable del “late show” presentat per Joel Díaz han consensuat que el gag quedava fora de registre a la televisió. La broma involucrava també membres del públic, un fet que igualment es considera un error.

Font (CC BY-NC-ND 3.0): Vilaweb

Te’n recordes? La lluita d’un osonenc des de 1996 per tenir la llicència de radioaficionat en català

Publicat el 12 de desembre de 2003.

Gestions que va fer un radioaficionat d’Osona per a obtenir la llicència de radioaficionat en català.

Des de l’any 1996 estic sol·licitant reiteradament a l’Administració General de l’Estat que la Llicència d’Estació d’Aficionat sigui expedida en català. És un document dels radioaficionats expedit pel “Ministerio de Ciencia y Tecnología”, comparable al Permís de Conducció, el DNI o el Passaport. El Síndic de Greuges em dóna la raó, però l’Administració no en fa cas. Silenci total. El Permís de Conducció és redactat en català a conseqüència d’una sentència judicial favorable a un ciutadà que va formular un recurs contenciós administratiu i que finalment va guanyar.

Per tant, existeix un greuge comparatiu. Si el DNI i el Permís de Conducció són redactats en català, també ho ha de ser aquest document dels radioaficionats, que s’expedeix a Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida a través de la Jefatura Provincial de Inspección de Telecomunicaciones de la “província” corresponent al domicili del radioaficionat. Es va aprovar una proposició no de llei al Parlament de Catalunya sobre aquesta qüestió, però no va servir de res. L’única forma d’assolir aquest objectiu és la via judicial. Qui vol col·laborar-hi?

Gestions realitzades des de 1996:

• 1996 Sol·licitud a la Direcció General de Política Lingüística. Em diuen que faran gestions.
• 1997 Queixa al Síndic de Greuges de Catalunya. Em diu que tinc raó amb arguments legals.
• 1998 Sol·licitud a la “Jefatura de Inspección de Telecomunicaciones de Barcelona”. Resposta negativa. “No procede acceder a lo solicitado”
• 1999 Queixa a la Delegació del Govern a Catalunya, Julia García Valdecasas-Salgado. Diu que ho demanarà a Madrid i em donaran resposta. La resposta no ha arribat mai.
• 1999 Nova queixa al Síndic de Greuges. Diu que tinc raó i que farà gestions a Madrid.
• 1999 Escrit a cinc partits polítics. Cap no contesta les cartes. Silenci.
• 1999 Escrit al Departament de la Presidència de la Generalitat, Jordi Pujol, el remeten al Departament de Cultura. Diuen que faran gestions. Mai més no han dit res.
• 2000 Escrit al Diputat Francesc Ferrer i Gironès. Diu que presentarà una proposició no de llei al Parlament.
• 2001 La proposició no de llei és aprovada per majoria absoluta.
• 2001 Durant el 2001 cinc (5) escrits al “Ministerio de Ciencia y Tecnología”. Cap resposta. Silenci.
• 2001 Nova queixa al Síndic de Greuges. Sempre diu el mateix: Tinc raó i farà gestions.
• 2001 Queixa al Defensor del Pueblo. No pot fer-hi res perquè ja m’he queixat al Síndic de Greuges.
• 2001 Nova queixa al Síndic de Greuges de Catalunya. Farà gestions.
• 2001 Escrits a diverses associacions per a la defensa de la llengua catalana. Cap no ha contestat. Silenci.
• 2001 Escrit a dos partits polítics de Vic. Silenci, no contesten.
• 2001 Escrit al Centre per a la Normalització Lingüística de Vic, Dolors Solà. Silenci, no contesta.
• 2002 Escrit a diverses associacions de radioaficionats. Cap no ha contestat. Silenci.
• 2003 Escrit al Parlament de Catalunya. Silenci, no contesta.
• 2003 El diputat Francesc Ferrer i Gironès diu que ho ha donat a Joan Puigcercós perquè faci gestions a Madrid.
• 2003 Escrit al Departament de Cultura. Tinc raó i faran gestions.
• 2003 Nova queixa al síndic de greuges de Catalunya. Torna a dir el mateix de sempre: tinc raó i farà més gestions.
• 2003 novembre. Queixa al Defensor del Pueblo demanant el perquè el “Ministerio de Ciencia y Tecnología” no contesta. Diu que ho estudiarà, però que aquest tema no vulnera cap dret fonamental de les persones.

Totes aquestes gestions no van servir de res i el col·lectiu de radioaficionats d’Osona i Catalunya no va voler col·laborar.

Notícia publicada a “El 9 Nou” el 19 de desembre de 2003 i a l”Avui” el 13 de gener de 2004 on explica les gestions realitzades (més de trenta) per un radioaficionat osonenc durant set anys per sol·licitar (sense aconseguir-ho) que la llicència de radioaficionat sigui escrita en català. Cal dir i lamentar que hi va haver una falta total de solidaritat per part de la majoria de radioaficionats osonencs i de la resta de Catalunya.