Exposició gràfica i participativa a la Casa Orlandai. Del 13 de febrer al 5 de març del 2017.

“La Nostra Ràdio” pretén apropar-nos a l’evolució dels aparells de ràdio en un recorregut de 10 dècades, on la tecnologia i el disseny dels receptors han anat de la mà dels esdeveniments socials. Alhora vol retre un homenatge a tots els vells i nous aparells que ens han fet companyia a les nostres famílies i llars. Vol rescatar de l’oblit, tots i cadascun dels aparells que han significat en la nostra vida. Convidem a participar a tothom a recuperar-los físicament i mostrant-nos-els, junt amb els sentiments i emocions que els envaeixen.

Pots participar aportant un parell de fotografies fetes amb la mateixa càmera del mòbil, acompanyant-les d’un petit escrit, explicant-nos les emocions que has sentit en tornar-los a veure i recuperar, així com els records que t’han desvetllat.

Aquesta informació (imatges i text), si vols que la mostrem, l’has d’enviar al correu electrònic activitatsurbbll@gmail.com abans del 15 de gener de 2017. Amb aquest material gràfic es construirà la “La nostra ràdio. 90 anys d’aparells de ràdio”, segona part de l’exposició. Tots els que hi participeu obtindreu gratuïtament un catàleg de l’exposició, junt amb tots els vostres aparells fotografiats i memòries.

Activitats al voltant de l’exposició “La Nostra Ràdio”

Dilluns dia 13 de febrer de 2017
Commemoració del Dia Mundial de la Ràdio
19:30 / 20:00 – Presentació de l’exposició “la Nostra Ràdio”. Presentació de les activitats complementàries de l’exposició i futures activitats relacionades. Amb Javier González Ruiz, (EA3HEU), Eduard Garcia-Luengo, (EA3ATL).
20:00 / 20:30 – Presentació del dia Mundial de la Ràdio. Cinto Niqui, presentador de Ràdio 4 i professor universitari.
20:30 / 21:00 – Recorregut per l’actualitat de la ràdio pública i privada. 20 anys de l’edició de la “Guia de la Ràdio”. Lluís Segarra, realitzador i director de la “Guia de la Ràdio”.

Dimecres dia 15 de febrer de 2017
19:00 / 19:30 – Visita guiada a l’exposició. Grup limitat.
19:30 / 20:15 – L’ona curta (OC) i la ràdio digital (DAB+ i DRM). Francisco Rubio, president d’honor de l’Associació DX Barcelona.
20:15 / 21:00 – Les ràdios lliures i la ràdio en la postguerra. Cinto Niqui, presentador de Ràdio 4 i professor universitari.

Dissabte dia 18 de febrer de 2017
11:30 / 12:00 – Visita guiada a l’exposició. Grup limitat.
12:00 / 13:00 – La ràdio a Internet. Taller de ràdio per a famílies.
Us agradaria ser informadors? Veniu a fer de periodistes i conèixer la ràdio per dintre.

 

Entrevista a EB3JT.

L’afició a la ràdio, (anomenada incorrectament “radioafició”, paraula que no existeix al diccionari de l’IEC), és una pràctica estesa arreu del món que requereix, bàsicament, temps i uns coneixements mínims imprescindibles en el món de les telecomunicacions. Tots hem vist, en moltes pel·lícules cinematogràfiques, com actuen aquests radioaficionats que tenen com a gran objectiu contactar amb tots els països del món.

El vilafranquí Jordi Tarrida és d’aquests bojos per la ràdio. Penso que tot i que hi ha altres radioaficionats a Vilafranca, sóc l’únic que opero regularment. No només això, la seva activitat l’ha dut a convertir-se cinc vegades campió de l’estat dins de dues modalitats diferents. Ho he estat anteriorment en la modalitat de monooperador, en què fas els contactes tu sol, i enguany ho he estat en la de multioperador. Ho ha fet des de l’estació EB3JT.

Bàsicament, Jordi Tarrida, acompanyat d’altres companys, va muntar una estació de radioaficionat als voltants del pic del Montagut. L’objectiu és contactar amb els radioaficionats que participen en la competició per a calcular els quilòmetres de distància que els separen. Un cop finalitzat el concurs, tots els participants envien la llista de contactes realitzats a l’organitzador i, en creuar les dades, s’obtenen els resultats finals.

Jordi Tarrida i els seus companys, furgoneta amunt, amb provisions per passar el cap de setmana gaudint de la seva afició, van aconseguir el seu objectiu. En aquestes competicions esdevé important la potència dels equips, les antenes i també la situació des d’on emets; per això vam anar a buscar un punt més alt per al nostre senyal.

Jordi Tarrida fa de joier, com el seu pare, Martí Tarrida, a la joieria familiar, una de les més prestigioses de Vilafranca del Penedès. Malgrat les hores que passa a la feina i enganxat a l’ordinador desenvolupant la seva afició, encara troba temps per altres activitats com el submarinisme, una altra de les seves passions, el tir olímpic -la gran afició del seu progenitor- o el gimnàs.

Però la seva passió és la ràdio. Té targetes QSL d’arreu del món que confirmen que ha contactat amb ells. S’hi passa més hores que a la botiga. Té un ordinador a la rebotiga amb tots els programes “i condicionats per funcionar”, diu divertit i orgullós el seu pare, present a l’entrevista.

L’objectiu dels radioaficionats és “treballar” països. Busco poder contactar amb zones amb les quals no ho hem fet mai. Per això canviem la direcció de les antenes, el lloc de rebot de les ones que emetem i la potència dels amplificadors per trobar alguna estació de països en què encara no tinc contactats per tal d’obtenir la targeta QSL, explica en Jordi Tarrida. Les muntanyes, els satèl·lits artificials que orbiten la terra, la mateixa lluna, i fins i tot els meteorits (els Perseids en són un exemple) poden servir per fer rebotar el senyal i que arribi arreu del planeta.

El món està dividit en 340 països (alguns estats en tenen més d’un). L’estat espanyol en té tres: la península, les Balears, Ceuta i Melilla i les illes Canàries. Tinc 275 països diferents i continuem sumant.

L’ARRL (American Radio Relay League) és qui acredita aquests 340 països. Les targetes QSL -abans eren obligades-, ara es permet que s’enviïn per internet, ja que el sistema tradicional, la targeta postal, podia trigar molt temps a arribar.

El que poca gent no sap és la gran disputa que hi ha per saber la paternitat de la invenció de la ràdio. Tot i que durant molts anys Giuglielmo Marconi ha estat considerat l’inventor, la realitat és que Heinrich Hertz (en honor de qui es va posar nom a la unitat internacional de mesura de la freqüència), Nikola Tesla als Estats Units i Alexander Popov a la Rússia imperial van fer transmissions sense fils força abans que l’italià, però aquest va ser qui va obtenir el Nobel de física del 1909 per aquest extraordinari invent.

Font: El Cargol – Magazín del Penedès – Josep Maria Roca

 

El perfil de Twitter @ea3fhp dedicat a les informacions de radioaficionats, ha arribat avui a 1.200 seguidors. Moltes gràcies pel vostre interès i suport.