Usuaris que tenen el dispositiu, el navegador i les preferències de cerca de Google en català han detectat com, d’ençà de fa uns mesos, els resultats en català apareixen per sota dels resultats en castellà.

Ho han alertat darrerament tant usuaris com experts: tot i tenir el dispositiu en català, el navegador en català i la configuració de Google en català, els resultats que dóna aquest cercador mostren les pàgines en català molt més avall que no era habitual. Tot i que això ja passava en cercadors minoritaris com Bing o DuckDuckGo, usuaris i activistes digitals denuncien que ara a Google passa molt més que no pas fa uns mesos.

Softcatalà ha detectat que, tot i que no afecta necessàriament tots els usuaris, és com més va més generalitzat i afecta especialment els resultats de webs multilingües; és a dir, que si una web té una versió en castellà i una altra en català, el cercador dóna prevalença a la primera tot i que l’usuari la demani en català. Xavier Dengra, viquipedista i activista digital, explica que han detectat moltes queixes en aquest sentit relacionades amb els resultats sobre Viquipèdia. És el cas de Josep Maria Ganyet, divulgador i professor de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra, que va explicar a Twitter que Google li donava preferència a la Viquipèdia en castellà. “Em prioritza els resultats en castellà tot i que tinc el navegador en català, el catalanitzador de Softcatalà, les preferències de cerca de Google en català i m’he posat momentàniament l’opció de territori Andorra. Ho he provat amb VPN i sense, buscant a google.cat … Què més he de fer?”.

A veure @google,
tinc el SO en català,
el navegador en català,
el catalanitzador de @softcatala,
les preferències de Google en català,
m’acabo de posar Andorra com a regió preferida
i ho saps tot de mi.
I encara em treus la @viquipedia en castellà primer?
Som rucs o què? pic.twitter.com/Gb4BwrosXU
— Josep M. Ganyet (@ganyet) December 15, 2022

Què ha causat el canvi?
Què ha causat aquest canvi en els resultats de les cerques a Google és una incògnita, però els experts apunten a una possible modificació de l’algorisme. “Què passa realment només ho pot saber Google, perquè l’algorisme que endreça els resultats és secret”, explica Joan Montané, membre de Softcatalà. “No té gaire sentit pensar que això passa perquè les pàgines en català no estan ben etiquetades, perquè estan etiquetades com fa un any. Tots els webs en català no es poden haver posat d’acord per etiquetar malament les metadades… Pot ser que els usuaris catalanoparlants majoritàriament fem clic als resultats en castellà? No crec que en un any hàgim canviat de sobte aquest comportament.” “No sabem si és part d’una estratègia, si és l’algorisme o si és que han canviat la política de prioritzar la rellevància de les pàgines per sobre de les preferències dels usuaris“, afegeix Ganyet.

Tot i que darrerament s’ha detectat aquest canvi en els resultats de les cerques, la qüestió del català en aquesta empresa va més enllà. Google News, l’agregador de notícies de Google, només indexa, a l’estat espanyol, mitjans de comunicació en castellà, no en català. “El tema del català a Google és transversal. A Google Maps, la toponímia fora de Catalunya, a la resta dels Països Catalans, no està ben resolta”, explica Dengra. “Ara investigo el tema de l’Alguer, i surt tot en italià encara que tinguis el català a la configuració del mòbil.”

Quines conseqüències té?
A llarg termini, que empreses de la magnitud de Google no tinguin prou en compte el català pot tenir conseqüències molt greus per a la llengua. “Si els clics se’ls emporten tots l’article en castellà de Wikipedia, la Viquipèdia té menys visites i és menys rellevant, amb menys participació. Així es disminueix la probabilitat que un lector hi trobi un error i, per tant, la seva qualitat”, explica Ganyet. “És important per a les màquines del futur. Pàgines com Viquipèdia són les que llegeixen Siri o Alexa. És un efecte dominó que de manera exponencial et condemna a la irrellevància.”

És també important per la percepció de la utilitat del català per a les empreses, grans o petites, diu Dengra: “Si una empresa té una web en dues llengües o tres i veu que la versió en català gairebé no té visites perquè Google no l’ha posicionada com ho hauria de fer, pot acabar renunciant-hi. En pocs anys podem tenir dificultats per a convèncer una empresa que ha de tenir la web en català.”

Com abordar el problema?
Amb aquest problema en concret, els usuaris tenen poc marge de maniobra, perquè el canvi l’han detectat persones que ho tenen tot configurat en català: dispositiu, navegador i preferències de Google. De totes maneres, Softcatalà destaca la importància d’introduir i mantenir aquesta configuració, a més de fer les cerques en català: “Surt a les estadístiques, es visibilitza que el mercat del català a internet és significatiu i els empresaris veuen la importància de fer les webs en català”, explica Montané. També recomanen d’informar a Google del problema i, mentre no canviï l’algorisme, no fer clic al primer resultat de cerca automàticament i triar aquells que apareguin en català, tot i que surtin més avall.

Dengra posa el focus en el tractament institucional: “Centenars d’escoles catalanes gestionen el correu, el Drive i la comunicació amb les famílies mitjançant Google Suite. Integres una eina a l’educació pública i t’adones que l’empresa que la gestiona té un algorisme que t’ha retallat els drets lingüístics. La Generalitat ha de fer un pas endavant en l’àmbit de les cerques i reunir-se amb l’empresa. Ara Google és a Barcelona, per tant, ha de tenir un compromís amb el català. De la mateixa manera com ha fet el Barça amb Spotify, ho ha de fer la Generalitat amb Google”. Quant als usuaris, anima a pressionar els governs dels Països Catalans perquè prenguin mesures, no tan sols per la visibilitat del català, sinó també per la de l’occità, que no té ni traductor a Google ni servei de Gmail.

Ganyet destaca que seria molt útil que el català fos llengua oficial europea, perquè hauria de tenir el mateix tractament que la resta de llengües europees en tot, també en aquesta qüestió, però esmenta també la iniciativa privada: “Mentre qui decideixi què és rellevant i què no per a tu sigui una empresa privada amb seu a Califòrnia, tu no tens res a dir. És com ha passat amb Twitter, no pots deixar el debat públic en mans d’una empresa privada. Hauria de ser en mans d’una organització no governamental, del govern local o de l’ONU. Podem fer campanyes, però si no van acompanyades de la iniciativa privada, no tenen èxit. Twitter es va traduir al català perquè el Barça el va escollir com a primer canal de comunicació. Spotify és en català perquè el Barça ha signat un contracte. Si no hi ha un incentiu econòmic, no veuen com un problema que s’enfadin uns quants catalans que, a més, saben castellà.”

Font (CC BY-NC-ND 3.0): Vilaweb

Tweet de llengua llengua catalana de Josep Maria Virgili i Ortiga. Catedràtic d’institut de llengua catalana emèrit. Membre de Koiné i del Cercle Vallcorba.

S’acosta el dia del TIÓ. Un TIÓ és un tronc o soca que crema al foc, per això també s’anomena així. En català no n’hem de dir “el cagatió”, una denominació absurda, que no vol dir res. Direm FER CAGAR el TIÓ, la SOCA o el TRONC de NADAL.

ARRL DXCC LIST CURRENT ENTITIES. January 2023 edition.

• Scotland (UK) is a DXCC country but is not an official state.
• Balearic Islands (Spain) is a DXCC country but is not an official state.
• Canary Islands (Spain) is a DXCC country but is not an official state.
• England (UK) is a DXCC country but is not an official state.
• Wales (UK) is a DXCC country but is not an official state.
• Man (UK) is a DXCC country but is not an official state.
• Northern Ireland (UK) is a DXCC country but is not an official state.
• Kaliningrad is a province of Russia and a DXCC country but is not an official state.
• Sovereign Military Order of Malta is a NGO with a call sign not authorized by the ITU and is a DXCC country.

Many other territories of the world are included in the DXCC countries list, but are not official states.

And Catalonia? Why Catalonia is not a DXCC country? Therefore, if all these territories are DXCC countries, why not Catalonia? Seeing these examples, Catalonia (with own prefixes, EA3, EB3, EC3, ED3, EE3, EF3, EG3, EH3, AM3, AN3 & AO3) has the perfect conditions to become a DXCC country today.

The American Radio Relay League despises thousands of catalan radio amateurs who have signed the petition to include Catalonia in the DXCC countries list. The ARRL must recognize Catalonia as a DXCC country. It is inadmissible that it does not respond to the request of thousands of catalan radio amateurs.

Dear President of the ARRL, Catalonia must be added in the DXCC countries list. Today? Why not? Where is the problem?

Sign the petition in change.org: http://chng.it/wqLvVGbGtD
Today, 2,002 have signed. Let’s get to 2,500! At 2,500 signatures, this petition is more likely to get picked up by local news!

For this reason, we include CATALONIA in the DXCC countries/entities list.

Download ARRL DXCC LIST CURRENT ENTITIES. January 2023 Edition.

Petició a l’American Radio Relay League. Avui s’ha arribat a 2.002 signatures recollides. Signeu i envieu la petició l’ARRL. Signa aquí.

Catalonia must be added in the DXCC countries list.

All the following territories are DXCC* countries/entities* recognized by the American Radio Relay League (ARRL), but are not official states:

Tweet de llengua llengua catalana de Josep Maria Virgili i Ortiga. Catedràtic d’institut de llengua catalana emèrit. Membre de Koiné i del Cercle Vallcorba.

Si algú ens demana si els mots genuïns són ‘pescater’ i ‘pescateria’ o ‘peixater’ i ‘peixateria’, li respondrem que en els textos catalans més antics sols trobam ‘pescater’ i ‘pescateria’, vet aquí. Els altres mots són moderns.

Tweet de llengua llengua catalana de Josep Maria Virgili i Ortiga. Catedràtic d’institut de llengua catalana emèrit. Membre de Koiné i del Cercle Vallcorba.

Els ’embornals’ són els forats que es fan en un carrer, una calçada, una barca, etc. per a desguassar l’aigua de la pluja. És un mot d’origen nàutic que ha passat al castellà com a catalanisme.

Tweet de llengua llengua catalana de Josep Maria Virgili i Ortiga. Catedràtic d’institut de llengua catalana emèrit. Membre de Koiné i del Cercle Vallcorba.

Malgrat el diccionari, hauríem d’evitar el castellanisme “tertúlia” i dir-ne ‘col·loqui’. Però encara hauríem d’evitar més desgavells com “tertuliejar”: sempre n’havíem dit ‘fer petar la xarrada’ o, simplement, ‘fer-la petar’.

Tweet de llengua llengua catalana de Josep Maria Virgili i Ortiga. Catedràtic d’institut de llengua catalana emèrit. Membre de Koiné i del Cercle Vallcorba.

En català hi ha 5 mots (i els corresponents derivats) que comencen per ES- i que sovint algú els escriu malament perquè en castellà comencen per EX-.

Vet aquí:
• ‘eSpoliar’
• ‘eSprémer’
• ‘eStendre’
• ‘eStranger’
• ‘eStrany’